Gonone, mundiales de apnea. Primadu a Dàvide Carrera

de Maurìtziu Sale

Deretos sa gazeta/Sale - Marina de Cartoe e, in s'isfundu, marina de Orosei

In su mare de Gonone, arbeschende a eris, Dàvide Carrera, apneista de baranta annos, nch'est cròmpidu a sos 85 metros de profundidade marchende·nche su primadu mundiale in sa categoria tufu in apnea. L'at postu duos minutos e 23 segundos pro nch'arribbare a tocare su relitu de su piròscafu Ugo Bassi, afundadu dae unu sommergìbile britànnicu in sa de duas gherras mundiales e a torrare a pitzu pro tocare sa conca de su giùighe internatzionale, comente previdit su regulamentu. Aiat proadu finas su 25 de su mese de cabudanni, ma sena bi reventire a cajone de su tempus malu chi aiat inghiriadu s'ìsula in sas dies coladas. Cara a sa marina de Cartoe, unu intre sos giassos prus galanos de sa costera durgalesa, a ora de sas chimbe e mesa, s'est atrividu e b'est revèntidu a su primu tentativu.

Natziones Aunidas. Sos trampalimba anglo-italianos de Matteo Renzi

de Maurìtziu Sale

Deretos ANSA AP

Cun un'inglesu semper prus improbàbile, ma cun s'allega sua sòlita, lestra e imboligosa, Renzi at chistionadu cara a su cunsessu generale de sas Natziones aunidas. «S'Itàlia est pronta a si pigare unu ruolu de ghia in sa chistione lìbica», at naradu cun sa matessi barrosia naturale chi costumat a bogare in televisione. «Amus bidu su fallimentu e s'inèrtzia de sa Sìria » e como agiunghet chi tocat a àere «s'atza de pigare a ambas manos sa realidade: Isis est un'inimigu perigulosu chi nch'est cròmpidu belle a su liminàrgiu de domo nostra. Non podimus isetare prus». Pustis duas paràulas de tzircustàntzia finas pro sa chistione israelo-palestinesa «non b'at a alternativa a su diàlogu, mantenende semper bia sa punna chi sos duos Istados potzant bìvere costàgiu a pare in paghe e seguràntzia».

Eletziones in Catalugna: indipendentistas majoria, ma sa Cup no at a sustènnere a Artur Mas

de Màuru Piredda

Cales sunt is novidades de is eletziones autonòmicas catalanas de eris? Sa prima est s'afluèntzia: at leadu parte a custa torrada su 77% de is chi aiant su deretu, prus de su 7% cunforma a su 2012. Sa segunda est chi sa coalitzione Junts pel sí (chi auniat Convergència Democràtica de Catalunya, su partidu de su presidente Artur Mas, e is sotzial-democràticos indipendentistas de Esquerra Republicana de Catalunya) at regortu 1.620.973 votos: est a nàrrere su 39,54% e 62 sègios. Custu resurtadu tocat de ddu cunfrontare cun is datos de su 2012, cando Convergència i Unió (cun 1.112.341 votos, su 30,7%) e Erc (496.292, su 13,7%) oteniant 71 sègios. Tando? Ddoe at àpidu una mèngua de is votos indipendentistas?

Su memorandum de Ingrao

Pàrrere de Màuru Piredda

 

Si Luciana Castellina est sa pitzoca de su sèculu coladu (cunforma a su tìtulu de unu libru suo), Pietro Ingrao fiat su pitzocu de su sèculu acumpridu. Si nch'est andadu oe, faghende ismentigare a prus de carchi opinionista de manca, chi dae tempus aiat preparadu su “cocodrillu”, is fainas (bonas e metzanas) suas.

Lynsey Addario. Fotògrafa e fèmina de gabbale

de Maurìtziu Sale

Deretos www.lynseyaddario.com

A èssere fotògrafos in logu de gherra, o a testimonia de cale si siat deretu umanu, no est cosa simpre. Mescamente si su fotògrafu est fèmina. Lynsey Addario, americana de sàmbene italianu, 41 annos, fotògrafa. Nde teniat 27 cando in su 2000 nche fiat in Afghanistan suta su controllu talebanu e 29 cando si nch'andeit in Waziristan pro sighire sa trata de sos talebanos a pustis de sos atacos americanos. Su traballu dìligu fatu peri sas tribù subra de sa rebellia locale e de sos atacos contra a s'ìndula patzìfica issoro, l'at fatu bìnchere su prèmiu Pulitzer in su 2009. Sos colores cruos de sa suferèntzia e sos cuntrastos atzudos de sa povertade e de su dolore sunt sas caraterìsticas chi rendent distintu, forsis ùnicu, s'istile suo.

Casteddu-Latina 3-2

de Lisandru Beccu

A pustis de chimbe partidas su Casteddu podet abbaidare a totu sos àteros dae su cùcuru de sa classìfica. Custu cheriat Rastelli e custu at otènnidu, gràtzias a sa partida bìnchida contra a su Latina e gràtzias a su Spèzia chi at bìnchidu in Livorno, firmende sos toscanos a 12 puntos. Como però tocat de pònnere tretu intre sos ruju-biaitos sardos e sas iscuadras chi lis ant a pònnere fatu, su caminu est longu.

New York. Frantziscu ponet a trèmere sos bidros de su Palatzu

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa

Nch'at coladu 50 annos dae cando s'ùrtimu Paba aiat carcadu sas gradas de su Palatzu de bidru. Fìamus in su 1965, issu fiat Pàule VI e sas paràulas suas nche crompent finas a oe galu cun sa matessi balia. Non fiat òmine avesu a sa notoriedade, fiat de ìndula riservada e medas fiant tando sas dificultades a mantènnere aunida sa Crèsia, imaginemus·nos su restu de su mundu. «Bastat cun sas gherras, bastat cun sas gherras. Chirchemus sa paghe ca est issa chi devet ghiare sa sorte de su mundu!» aboghineit su 4 de santugaine cara a su mundu intreu sètzidu a sa muda in dae in antis suo.

Èverest. Kuriki solu conca a chelu

de Maurìtziu Sale

Deretos www.nbcnews.com

Su monte Èverest. Monumentu a sa minudèntzia o mègius a sa nuddessèntzia de s'òmine. Una pupa ispantosa de granitu millenàriu maniestada dae manos disconnotas in su printzìpiu de su tempus. S'àndala pro su chelu, cuada in mesu a milli ghiroes e gorropos. L'ischint prus chi non bene totu sos iscaladores de su mundu. E l'ischit finas Nobukazu Kuriki, 33 annos giaponesu chi, cun sa de como, est sa de chimbe bias chi punnat pro nch'artziare a sos 8.848 metros suos. A ue nch'est Deus o a ue nch'est Buddha, cunforma a chie s'atrivit. 

Emissiones "trucadas" e vidas truncadas

pàrrere de Màuru Piredda

 

Est bastante a intèndere faeddende unu sardu de connoschèntzia nostra disterradu in Germània, durante is fèrias suas in Sardigna. Ddoe at calicunu chi, intrende in carchi tzilleri de bidda, pregontet ispantadu: «A ma tando bi l'ais peri bois sa birra dae s'isceta?». In una manera o in s'àtera, sa pertzetzione de sa suprematzia teutònica nche colat finamentas cun custos contigheddos. Ma is noas chi sunt benende dae cussa ala de s'Europa nos mustrant chi is formuleddas, cunforma a s'andanta naturale de su mercadu e a s'economia de unu paisu, contant prus pagu de su nudda.

Burkina Faso, un'acordu intre militares sarvat a Diendéré. Ma sa crisi no est agabbada

de Màuru Piredda

Dae cando su generale Gilbert Diendéré at ghiadu su corfu de istadu, is acadessimentos in Burkina Faso sunt mudende dae su mangianu a su sero. Su presidente transitòriu Michel Kafando, secuestradu su 17 de cabudanni dae sa Rsp, sa Guàrdia presidentziale, s'at torradu a leare su poderiu a pustis de un'acordu intre golpistas e militares de s'esèrtzitu.

Virtus Entella-Casteddu 1-3

de Lisandru Beccu
 

A pustis de sos tres puntos balangiados contra a s'Avellino, sos giogadores de Rastelli cherent sighire a cùrrere in fatu a su Livorno. Sos toscanos finas a como ant bìnchidu totu sas partidas e sunt a su primu postu in classìfica, a duos puntos dae sos sardos. S'Entella imbetzes at pèrdidu sas ùrtimas duas partidas e cheret torrare a bìnchere in dae in antis a su pùblicu de domo. Rastelli detzidet de fàghere agigu de rotatziones, presentende in campu dae su primu minutu a Cerri, a Munari e a Krajnc.

Turìngia. Summit de su Grupu Arraiolos

de Maurìtziu Sale

Deretos: Presidèntzia de sa Repùblica (Situ ufitziale www.quirinale.it)

Su 21 e su 22 de cabudanni si sunt addoviados sos Cabos de Istadu no esecutivos de su Grupu Arraiolos comente costumant a fàghere annu cun annu dae su 2003. Sa cungregatzione informale at leadu su nùmene dae sa comuna portughesa de Arraiolos in ue est nàschida, pròpiu in su 2003. Ocannu fiant ùndighi: Mattarella, Vejonis (Letònia), Niinisto (Finlàndia), Hendrik Ilves (Estònia), Plevneliev (Bulgaria), Fischer (Àustria), Gauck (Germània), Pahor (Islovènia), Cavaco Silva (Portugallu), Duda (Polònia) e Coleiro Preca (Malta). De annotare: a testimonia chi sa polìtica est, pagu prus o mancu in totue, unu mandu maschile, fèmina bi nd'aiat petzi una, sa presidente maltesa.

Eletziones in Grètzia. TorraTsipras

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Ap

In Grètzia b'at àpidu semper òmines de gabbale finas dae su tempus antigòriu. No est chi como non bi nd'apat, pro caridade, ma nche devent èssere agigu cuados o impinnados faghende àteru in ue si siat. Eràclitu, filòsofu iscurigosu e rebestu costumaiat a nàrrere chi unu non si podet abbangiare prus de una bia in su matessi frùmene. Ca est semper moende·si e duncas divenende. No est mai su matessi. Est semper càmbiu.

Cuba. Paba Frantziscu a incastru intre sos Castros

de Maurìtziu Sale

Deretos ANSA/EPA

Cada bia chi unu Paba at disinnadu a si mòere conca a Cuba, su mundu at tentu unu momentu de istriore. Mescamente oe chi a unu Paba, s'imprenta internatzionale, l'at atribuidu su gistru de "comunista".

At a èssere atraèntzia pagana o allerju cristianu fintzas pro chie non creet a Deus, ma cada biàgiu ingendrat aspetativas de importu, anneu, cando no est pròpiu timòria. Sos mannos de su mundu, siat comente si siat, istant parados ca, pagu prus o mancu, pedra in s'iscarpa nche nde giughent totus. E unu Paba, mancari siat Frantziscu, mancari nche pàrgiat in foras dae su potentadu e dae sas fainas mundiales est imbetzes semper subra de su fatu, semper presente e mescamente ischit e connoschet totu su chi est acontessende.

Gherra e paghe, Shinzo Abe re-intèrpretat su de noe artìculos de sa Costitutzione giaponesa

de Màuru Piredda

Custu est su chi narat su de noe artìculos de sa Costitutzione de su Giapone: «Su pòpulu giaponesu rinùntziat pro semper a sa gherra che a deretu soberanu de sa natzione, a sa minetza o a s'impreu de sa fortza che a istrumentu de risolutzione de is disputas internatzionales. Is fortzas terrestres, navales o aèreas, gasi comente àteros istrumentos potentziales de gherra, non ant a èssere prus mantènnidos». Un'artìculu “patzifista” chi, pro su primu ministru cunservadore Shinzō Abe, nche lassaiat a banda sa natzione de su sole levante dae sa lista de is “paisos normales”.

Casteddu-Avellino 2-1

de Lisandru Beccu

Rastelli binchet in su Sant'Elia contra a sa ex iscuadra sua. Sos “sardos” giogant bene pro totu sa partida, tzedende petzi a s'ùrtimu, cando s'istrachidùdine si faghet intèndere de prus. Su Casteddu rinùntziat a Deiola, friscu friscu de rinnovu cuntratuale e lassat logu a Joao Pedro. Pro su restu sa formatzione est sa matessi de sa chida colada, francu Pisacane chi giogat a su postu de Murru.

Burkina Faso, corfu de istadu a belle unu mese dae is eletziones

de Màuru Piredda

deretos Afp

Su 30 de ladàmine de s'annu coladu, deghinas de mìgias de pessones aiant assediadu su parlamentu e àteros sitos guvernativos custringhende su presidente Blaise Compaorè a si nche mòvere conca a chirros prus seguros (Costa de Avòriu). Compaorè guvernaiat su Burkina Faso (ex Alto Volta) dae su 1987. Est a nàrrere dae cando, pro mèdiu de unu corfu de istadu sustènnidu dae frantzesos e americanos, aiat destituidu (faghende·ddu ochìere) a Thomas Sankara, su gasi naradu Che Guevara africanu.

Pestitzidas e diabete, s'arriscu aumentat

de Lisandru Beccu

Wikimedia

Fiant sos pestitzidas e sos anti-parassitàrios sos argumentos de interessu primàrgiu in su cungressu de sos diabetòlogos europeos de custa chida in Istocolma. Duas chircas ammustrant chi s'espositzione a custos incuinantes ambientales, podet fàghere aumentare a prus de su 60% s'arriscu de isvilupare su diabete. Una patologia chi oramai est divenende pandèmica. In prus, cando custas sustàntzias nche las suspit sa carena de sas fèminas ràidas, si multìplicant galu de prus sas possibilidades de isvilupare sa maladia.

Sa làcana intre Colòmbia e Venetzuela, sa derruta de Simón Bolívar

de Màuru Piredda

Bandera de sa Grandu Colòmbia (1821-1830)

Ddoe at unu motivu si is colores de is banderas de Colòmbia e Venetzuela (e peri de s'Ecuador) sunt is matessi. Tocat de mòvere dae sa pelea de Francisco de Miranda, polìticu e patriota venetzuelanu, precursore de s'idea de s'unidade latinu-americana e atore de primu pranu de sa prima (e curtza) indipendèntzia de su paisu suo dae su domìniu ispanniolu. Su tricolore grogu, biaitu e ruju (mancari cun is colores postos a s'imbesse) fiat una faina sua cuntzepida in su 1801. 

Merkel: «Sas fàbricas tedescas de veturas diant traballu a sos amparados de gherra»

de Maurìtziu Sale

deretos Associated press

B'at una faina chi rapresentat sa Germània in su mundu cantu e prus de su Bundestag e est su salone automobilìsticu internatzionale de Francuforte. Pròpiu dae cue oe, Àngela Merkel, at impuntzadu sos costruidores a dare traballu a sos amparados in Germània. Un'apellu su suo - acumpangiadu dae unu tzoca manu longu e calorosu - chi movet dae su salone internatzionale in ue fiat òspite pro s'inauguratzione e nche crompet a s'imprenta de totu su mundu, presente cun belle totu sas testadas giornalìsticas. Siat de su setore, siat de àtera genia.

Colòmbia-Venetzuela. Sa làcana iscurigosa

de Maurìtziu Sale

Deretos Afp

Est una frontera chi nche bàrigat sos 2mìgia chilòmetros, pro natura e pro istòria una de sas làcanas prus chilivradas de su sudamèrica. B'at problemas de controllu e finas de corrutzione, ma custu a sa sola non bastat pro cumprèndere. Comente non diat bastare un'esèrtzitu intreu pro la rèndere impermeàbile. In prus su cunflitu internu in Colòmbia non giuat. In su tempus coladu fintzas sa guerrìllia, ma oe prus chi no àteru sos paramilitares e su narcotràficu. E galu b'at de agiùnghere chi in Venetzuela sos istados de Tàchira e de Zùlia in particulare, sunt un'ispètzia de filiale colombiana. In sos annos non si podent contare sas furas, sa violèntzia contra a pipios e fèminas, sos mortòrgios.

Terremotu in Tzile, allarme tsunami in su Patzìficu otzidentale

de Lisandru Beccu
 

http://wcatwc.arh.noaa.gov

Sos paisos de s'Otzèanu patzìficu otzidentale ant ammaniadu totu sas mesuras de seguresa pro parare fronte a un'eventuale tsunami chi si diat isvilupare a cajone de su terremotu chi at interessadu su Tzile a sas 19:54 de eris (00:54 de oe in Sardigna). A su chi narat su National Tsunami Warning Center americanu, sas undas, artas dae unu a tres metros, nche sunt giai cròmpidas a sa Polinèsia, in ue sa majoria de sa populatzione istat in sas àreas chi arriscant de èssere aundadas.

Assad: Europa responsàbile, at sustènnidu su terrorismu

de Maurìtziu Sale

Europa entidade aunida cando si tratat de impònnere doveres e òbligos a sos istados membros o cando devet intervènnere in àmbitu internatzionale finas cun atziones segretadas, entidade disunida e incoerente cando si tratat de amparare deretos, internos o esternos chi siant. Custa est sa descritzione de sa figura europea chi nch'essit a pìgiu dae un'intervista chi Bashar al-Assad at cuntzèdidu a s'imprenta russa in Damascu. Intervista chi tendet a pònnere s'atzentu subra de sas responsabilidades europeas in contu de terrorismu internatzionale. Pàrreres duncas, ma chi tenent unu "pesu ispetzìficu" grae si si pensat dae ue nche crompent.

Sìndrome de Aladinu. Ludopatia in su de tres millènnios

de Maurìtziu Sale

Si narat Marco Sala, tenet 56 annos, laureadu in economia in sa Bocconi, amministradore de sa Igt Pic. Non totus ischint chie est issu o sa dita chi rapresentat, belle nemos forsis, ma tenet subra de sas palas una responsabilidade manna fintzas si indireta. Peruna curpa, siat craru. Perunu ònere personale e peruna violatzione de còdighe, natzionale o internatzionale. Petzi, forsis, una responsabilidade morale. Forsis. Amministrat un'impresa de gabbale, un'etzellèntzia in contu de ocupatzione e de profetu, comente a medas in su mundu capitalista, ma a dolu mannu presa a funes contràrias cun una de sas patologias prus orrorosas de su de tres millènnios.

Contròrdine: torrant is Provìntzias (e acò·ddas is Àreas metropolitanas de Tàtari e Terranoa)

de Màuru Piredda

Sighit sa dibata pro su chi pertocat sa riforma regionale de is Entes locales. A coa de s'annu coladu s'assessore Cristianu Erriu aiat naradu chi «is Comunas sunt is protagonistas verdaderas de su cambiamentu» e chi «is livellos amministrativos e de guvernu divenint duos». Est a nàrrere is Comunas e sa Regione. Ma «previdimus un'afortiamentu de s'assotziatzionismu comunale pro mèdiu de s'Unione de is Comunas (e de s'assòtziu de is Uniones)». Est a nàrrere bator livellos (e non duos). Sena cunsiderare sa tzitade metropolitana de Casteddu chi aiat fatu inchietare “lu sindaggu di Sàssari” (immaginemus·nos a Nigola Sanna narende «acchì zonchi semmu?»). Sena cunsiderare is Àmbitos otimales e is Àmbitos territoriales istratègicos cun is funtziones issoro. Piticu s'isturuddu!

Ternana-Casteddu 1-1

de Lisandru Beccu

 

Sa Sèrie B est una categoria tramposa, b'at semper ite gherrare e si sas partidas non nche las serras, arriscas de nche lassare in caminu puntos pretziosos. Est una de sas letziones de importu de su fùbalu e su Casteddu eris l'at tastada, imparende chi su resurtadu podet mudare finas a s'ùrtimu segundu. Naradu custu, b'at de ammìtere chi su parègiu cun sa Ternana est unu resurtadu giustu, ca sa partida est abarrada belle semper echilibrada.

Afghanistan. Atacu talebanu in intro de note

de Maurìtziu Sale

Deretos Ap/Rahmatullah Nikzad

Sa noa est de custu mangianu. L'at dada a intèndere unu comunicadu de s'Ansa, semper presente in Afghanistan a dae chi sos talebanos sunt ammaniende atentados semper prus pretzisos e atzudos.

Vuelta. E oe tenimus a MONTAN·ARU, su poeta iscaladore

de Maurìtziu Sale

deretos aru.it - situ ufitziale

«Est inùtile a àere una bitzicleta lèbia che pinna, si tenes un'ànima grae che roca. Cando su caminu leat a puntu in susu non ti nche podes cuare, ca ses òmine mortu o, pro t'andaret bene, ses bìnchidu, derrutu». Paràulas de Bruno Raschi, su maistru. Faeddos nàschidos dae una passione gasi manna chi non bi nd'at istèrgiu chi nche la potzat costoire. Mi sunt bènnidas a conca eris abbaidende sa colada de resòrgia chi Fàbiu Aru lis at dadu a sos aversàrios a 50 chilòmetros dae su traguardu. Emmo, ais lèghidu bene. Non chimbe, bìndighi o bintighimbe: chimbanta!

Corbyn at bìnchidu, creschet sa gana de un'alternativa sotzialista addae de sa Màniga

de Màuru Piredda

Chie est Jeremy Corbyn l'amus naradu in “sa gazeta” de su 18 de austu. Ite at fàghere dae como in susu est galu chitzo pro lu nàrrere. Finamentas ca b'at de ischire si sos figiolos de Tony Blair e Neil Kinnock ant a resìstere a custa furriada a manca in intro de su Labour o ant sighire in foras s'àndala issoro. Sa noa est chi Corbyn at otènnidu una vitòria manna cun su 59,5% de sas preferèntzias (251.417) colende·nche de meda a Andhy Burnham (19%, 80.462), a Yvette Cooper (17%, 71,928) e a Liz Kendall (4,5%, 18,857).

Vuelta. Santu Larentu de El Escorial - Cercedilla. 175,8 Km de Montes Suore Artudda

de Maurìtziu Sale

deretos Vuelta situ ufitziale.

Sa de 20 tapas de sa Vuelta a España 2015 est sa chi nos at a dare su nùmene de su binchidore. A dae chi sa de cras in Madrid at a èssere pagu prus chi no una passigiada, un'isfilada de sas iscuadras in costùmene a trassa de festa de su Redentore. Sa de oe est una tapa particulare chi sos organizadores ant lassadu a ùrtima comente chi ischirent chi diat èssere istada determinante. Una tapa curiosa a beru si pensamus chi sos curridores àrtziant e falant semper dae sos matessi bator montes in antis de si leare su caminu conca a s'arrivu.

“The Book of Souls”, umbras e lughes in su de 16 discos de sa Vìrgine de ferru

de Màuru Piredda

No est cosa fàtzile a iscrìere una retzensione de unu discu oe in die, a su nessi pro chie non si interessat petzi de giornalismu musicale. Sa produtzione discogràfica est oramai islacanada e a su matessi tempus sunt peri mudadas sas modalidades de fruitzione de sas cantzones e de sos discos. Galu prus difìtzile est a iscrìere sa retzensione de unu grupu chi nch'est in sos 40 annos de carriera, chi contat milliones de amantiosos peri su globu e chi, in su tempus, at fraigadu e costoidu un'identidade sua.

Sìria, s'impignu russu pro Assad chi no agradat a s'otzidente

de Màuru Piredda

Wikimedia

«Amus agiuadu, sighimus a agiuare e amus a agiuare in su tempus benidore su guvernu sirianu frunende a s'esèrtzitu suo totu su chi ddi bisòngiat». Cun custas paràulas su ministru de is afares èsteros russu, Sergej Viktorovič Lavrov, at cunfirmadu s'impignu de Mosca in favore de Bashar al-Assad e contra a s'Isis.

Schrei nach Liebe, una cantzone antiratzista de su 93 cròmpida imoe a su cùcuru de is classìficas

de Màuru Piredda

Wikimedia

22 annos a pustis dae sa essida sua, Schrei nach Liebe de su grupu rock berlinesu Die Ärzte, nch'est artziada a su cùcuru de is classìficas tedescas. Prima positzione peri pro su chi pertocat su nùmeru de bias chi dd'ant iscarrigada dae sa rete.

Germània, acollièntzia (e deportatzione) seletiva. Su Kosovo est unu paisu seguru?

de Màuru Piredda

www1.wdr.de

Is critèrios tedescos in contu de acollièntzia sunt comintzende a cunfirmare is dudas de is operadores cunforma a sa chistione pròfugos. In unu servìtziu investigativu is giornalistas Andrea Miosga e Nikolaus Steiner, de su programma televisivu Monitor, faeddant craru-craru de su fallimentu de sa Germània in is Balcanos. Pro ite?

Vuelta. Sa tapa a cronòmetru a su dimòniu olandesu

de Maurìtziu Sale

deretos Studio Afp

Fìamus totus isetende·lu, su dimòniu  olandesu, su cumpressore a pedales, s'òmine nàschidu pro sas tapas a cronòmetru. E issu non nos at delùdidu. Puntuale che rellògiu isvìtzeru e fintzas in antìtzipu dae su tempus pronosticadu, si nch'at mandigadu a unu a unu sos 38 chilòmetros in 46 minutos e unu segundu. Una màchina! Dae cando l'at lassadu andare sa giovanedda galana chi lu fiat mantenende in echilìbriu, comente si costumat prima de sa partèntzia, s'est dadu a bolare.

Itàlia in su 1900. Èsodu a s'imbesse

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa

B'at àpidu una sumana iscurigosa, a printzìpiu de su Noighentos, in ue su disterru fiat a puntu in giosso. In ue dae s'Itàlia, in particulare dae sa Sitzìlia b'aiat mòvidu prus de chentu mìgia pessones. Mannos, minores, òmines, fèminas, betzos e giòvanos sena distintzione peruna de gènere o de edade, ma acumonados totus dae sa matessi sorte: sa misèria. Ponet a meledare chi oe, pro cumprèndere sa malesaura chi sunt colende·nche sos pròfugos chi sunt fuende dae su meridione de su mundu, tochet a s'ammentare  comente fìamus nois unos cantos annos a oe.

Casteddu-Crotone 4-0

de Lisandru Beccu

Cumintzat in sa mègius manera su campionadu de sos ruju-biaitos de Màssimo Rastelli. Su bator a zeru a su Crotone, difatis, nche los leat a su primu postu in classìfica, candidende·los deretu a sa promotzione in Sèrie A. Sa partida in sas primas iscutas est bastante echilibrada, sas iscuadras s'istùdiant sena atacare meda. Su Casteddu bi proat cun Di Gennaro e cun Deiola, ma sa mira est isballiada. Fintzas Farias bi proat, ma Cordaz est prontu a tzapulare cale si siat àidu respinghende sa botza. Bi pensat su Crotone a pònnere sa tzudda a Storari cando su tiru destru a fùrriu de Tounkara nch'essit a fora de pagos tzentìmetros. Mancu su tempus de s'acartzonare e su Casteddu marcat su primu gol cun Farias.

Sìria. Atacu mortale drones de sa Raf contra a Isis

de Maurìtziu Sale

Deretos rudaw.net

De sos duos giòvanos britànnicos mortos eris suta sos corfos de sa tecnologia Raf, s'imprenta nostrana no at naradu grandu cosas. Atzinnos e riferimentos imbelados sena intrare a intro de sa noa, sena s'istentare cun detàllios pretzisos chi potzant fàghere pensare a un'atacu no autorizadu dae su Parlamentu britànnicu. Si leghiat petzi chi duos cumbatentes de s'Isis de orìgine britànnica, Reyaad Khan, nàschidu in Cardiff, in su Galles e Ruhul Amin de Aberdeen in Iscòtzia sunt istados postos a tretu de non nòghere pro mèdiu de duos bombardamentos separados. Bombardamentos mòvidos dae duos drones otzidentales, ma petzi unu nât chi fiat de sa Royal air force, s'aviatzione de Majestade sua Elisabeta segunda.

Vuelta. Aru nche perdet sa camisedda ruja, ma resistit

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa

Fàbiu Aru eris fiat primu a unu segundu dae su segundu, oe est segundu a unu segundu dae su primu. Paret unu trampa-limba, ma no est gasi. Est imbetzes su resurtadu a pustis de sa de sèighi tapas de sa Vuelta. Sa fratzione de oe, 185 chilòmetros cun sete grandu prèmios de monte de segunda categoria, nche l'at acabbada a su primu postu Frank Schleck, 35 annos, lussemburghesu de sa Trek. S'ùrtima vitòria sua est istada in Lussemburgu, un'annu a oe. Protagonista giai dae sa partèntzia, at cumintzadu una "fua" in pare cun Rodolfo Torres colombianu e Moreno Moser (nebode de su prus famadu Francesco nda) chi nche los at giutos a unu distacu dae su grupu, in ue bi fiat finas Aru, de belle dòighi minutos. 

"Interru" de Imu e Tasi, pro Nomisma «nd'ant a benefitziare is famìlias prus ricas»

de Màuru Piredda

foto leada dae Flickr

Nât chi su 16 de su mese de idas ddoe at a èssere s'interru de s'Imu e de sa Tasi. «Italianos - at naradu Matteo Renzi a ghisa de disafiu –, signade·bos·la sa data». Comente a nàrrere: «mirade chi no mi nd'ismèntigo!». In s'ìnteri calicunu at espressadu unu pàrrere chi, a su prèmier, no dd'est agradadu. Semus chistionende de s'Unione europea, ma peri de Bankitalia e de sa Corte de is contos.

Iscobertos 90 monolites a curtzu a Stonehenge

de Lisandru Beccu

Wikimedia

In su British Science Festival de Breadford ant annuntziadu un'iscoberta noa. Pedras mannas, imboligadas de mistèriu e cuadas in fundu de terra a pagu tretu dae unu de sos sitos archeològicos prus famados de su mundu, Stonehenge. Sunt una norantina e sas prus artas nche crompent a chimbe metros de artària.

Renzi in sa festa de s'Unidade: bastat cun sas cuntierras internas a su Pd

de Maurìtziu Sale
 

Deretos Ansa

«Bastat cun sas cuntierras internas e alleghemus de sos problemas veros!»  L'at naradu Renzi in sa festa de s'Unidade de Milanu. «Non mi paret una cosa normale - at sighidu- chi su partidu forsis prus mannu de s'Europa perdat tempus cun chistioneddas de pagu contu. Si calicunu cheret impreare comente iscusa sas reformas costitutzionales pro nàrrere "chi nono", apat de ischire chi sa fortza de su "chi emmo" est prus manna meda. Si podet discùtere, dialogare, ma su Pd est custu! Fintzas ca -at agiuntu a coa de su comìtziu- semus torrende a pònnere in motu s'Itàlia. Totus in pare».

«Non ddoe at refugiados de sèrie A e de sèrie B», Fiorella Rathaus (Cir) narat chi nono a s'acollièntzia seletiva

de Màuru Piredda

Una manifestatzione de su 2013 - Wikimedia

Ddoe at un'Europa de ghias polìticas chi si sapint de su dramma de custos tempos a pustis de àere bidu una fotografia (David Cameron nât chi s'est commòvidu che a unu babbu). De prus, ddoe at un'Europa chi detzidet de non detzìdere (su summit de eris intre is ministros de is afares èsteros no est cròmpidu a neddue). In fines ddoe at un'Europa chi diat bòlere abèrrere is cantzellos de sa fortilesa sua narende chie podet intrare e chie nono.

Tres annos de Rems a pustis de sa presone: Luigi Chiatti in Sardigna

de Màuru Piredda

At chitidu sa cundenna (mancari reduida) sententziada·li pro àere mortu duos pitzinnos intre su 1992 e su 93. Ma Luigi Chiatti, a pustis de àere lassadu sa presone de Dogaia (in tretos de Prato, Toscana), no at a torrare deretu in libertade. At a dèvere abarrare in una residèntzia pro s'esecutzione de is mesuras de seguresa (Rems) in Cabuderra. A su nessi finas a cando cussa istrutura (gasi at naradu su sìndigu Frantziscu Dessì a s'Ansa) no est pronta in Toscana. S'alternativa fiat a nche ddu ricoverare in un'ospidale psichiàtricu giuditziàriu (Opg).

Europa e immigratzione. Su Pranu Junker, una derrota annuntziada

Pàrrere de Maurìtziu Sale

Sa crisi de su disterru, s'èsodu massivu de sos disamparados chi sunt fuende dae totue pro chistiones ligadas a sa gherra e a su fàmene, est ingendrende prus de unu problema a su mecanismu pagu untadu de s'Unione europea. Si la ponimus a pare cun unu motore, podimus nàrrere chi a bellu a bellu est cumintzende a pèrdere, a rèndere semper de mancu, leende·si su caminu de su blocu definitivu. Ca fintzas a como mecànicos e tzaferros ant leadu in cunsideru petzi su carburante. Controllos a sos cumponentes non nd'ant fatu belle mai. E fintzas cara a su disacatu, forsis su prus mannu de sos ùrtimos annos, s'ingennieri cabu de s'iscuadra europea, Claude Junker, at pensadu chi pro nch'isòrvere sa tulumba bastet a sighire a annànghere carburante.

Dae Budapest a Vienna a pee

de Lisandru Beccu

Chi siat in mare o chi siat in terra, su disacatu sighit. Ant a èssere pagu prus o mancu unos milli sos pròfugos chi sunt mòvidos a pee dae s'Ungheria, chie cun pitzinnos in palas e a coddu, chie cun su bàculu, chie in cadrea cun sas rodas e chie iscurtzu. Su primu ministru natzionalista Orban, definende·los “una minetza pro s'Europa intrea”, aiat cumandadu de suspèndere totu sos trenos in partèntzia dae s'istatzione de Budapest. 

Refudos militares in tretos de Macumere

de Mamàliu Pibesa

dae sardiniapost.it

Arga peri sos sartos de Sardigna ddoe nd'at a muntones. Ma a dolu mannu non ddoe at sceti refudos sòlidos urbanos. S'inchesta de Sardinia Post de oe, conduida dae Pàulu Stella in tretos de Macumere (in s'àrea de su polìgonu de s'Ena ruggia, serente a su giassu archeològicu de Tamuli), nos mustrat chi non nos faghimus mancare nudda, nemmancu refudos militares.

Eletziones in Catalugna, indipendentistas a dae in antis

de Lisandru Beccu

S'anàlisi fata dae su cuotidianu ispanniolu Público, pro sas eletziones de su 27 de Cabudanni, at cunfirmadu sa previsione de majoria assoluta pro sas fortzas indipendentistas in su parlamentu catalanu. Difatis, sos sèberos polìticos de su guvernu Rajoy e sa campagna velenosa operada dae su partidu suo, su Pp (Partidu populare), ant ingendradu un'efetu contràriu. At a pèrdere su 29% de sos votos e at a dèvere rinuntziare a unos sete-oto parlamentares. 

Su turista, su migrante e su tinteri

Pàrrere de Màuru Piredda

Unu tinteri. Est cosa de non creere su chi nde podet essire a pìgiu movende dae unu traste chi, su bonu de is bortas, est impreadu dae is pitzinneddos pro colorare figuras. Est sutzèdidu chi, in su giru de pagas dies, custu traste nche siat cròmpidu a unas cantas primas pàginas, o a is ogros de is internàutas pro mèdiu de unu ligàmene ipertestuale.

Sa Siem Pilot in su portu de Casteddu pro sa de tres bias, 781 migrantes sarbados in mare

de Màuru Piredda

deretos Ansa

Custa est sa de tres bias chi sa nae norvegesa Siem Pilot nche crompet a Casteddu cun unu grustu de migrantes sarbados in su canale de Sitzìlia. In custu biàgiu ddoe nde fiant 781 e, peri, ses corpos sena vida (bator fèminas e duos òmines). Su 18 de trìulas sa Siem Pilot nche nd'aiat batidu 451, su 24 de austu 963.