de Màuru Piredda
 |
| deretos Afp |
Su 30 de ladàmine de s'annu coladu, deghinas de
mìgias de pessones aiant assediadu su parlamentu e àteros sitos
guvernativos custringhende su presidente Blaise Compaorè a si nche
mòvere conca a chirros prus seguros (Costa de Avòriu). Compaorè
guvernaiat su Burkina Faso (ex Alto Volta) dae su 1987. Est a nàrrere
dae cando, pro mèdiu de unu corfu de istadu sustènnidu dae frantzesos e
americanos, aiat destituidu (faghende·ddu ochìere) a Thomas Sankara, su
gasi naradu Che Guevara africanu.
Eris, a su chi at annuntziadu oe su
coronellu Mamadou Bamba tràmite unu messàgiu ràdio-televisivu, is
sordados de sa Guàrdia presidentziale, ghiados dae su generale Gilbert
Diendéré, nch'ant secuestradu su primu ministru Yacouba Isaac Zida, su
presidente Michel Kafando e duos ministros de su guvernu transitòriu.
Zida, conca a is eletziones de s'11 de ladàmine, aiat disinnadu (timende
una pesada noa intre su pòpulu burkinabè) de nche catzare dae cale si
siat protzessu detzisionale sa banda prus reatzionària ligada a
Compaorè.
«Dd'amus dadu su podèriu a unu “Consìgiu natzionale de sa democratzia” - at naradu sa boghe de sa Guàrdia presidentziale – a tales chi si potzant organizare eletziones democràticas inclusivas».
Totu, a comintzare dae is mobilitatziones in sa capitale Ouagadougou,
lassat a pensare chi custu corfu siat su clàssicu fuete de sa
contra-rivolutzione chi est arguende iscenàrios noos. In campu
b'agatamus a Balai Citoyen, su grupu chi at organizadu is pesadas de
s'annu coladu, e su sindacadu Cnt chi at cunvocadu un'isciòperu
generale. Peri su presidente de su parlamentu, Cheriff Sy, at invitadu
sa populatzione a gherrare contra a su golpe.
