de Lisandru Beccu
 |
| Wikimedia |
Fiant
sos pestitzidas e sos anti-parassitàrios sos argumentos de interessu
primàrgiu in su cungressu de sos diabetòlogos europeos de custa chida in
Istocolma. Duas chircas ammustrant chi s'espositzione a custos
incuinantes ambientales, podet fàghere aumentare a prus de su 60%
s'arriscu de isvilupare su diabete. Una patologia chi oramai est
divenende pandèmica. In prus, cando custas sustàntzias nche las suspit
sa carena de sas fèminas ràidas, si multìplicant galu de prus sas
possibilidades de isvilupare sa maladia.
In sa lista niedda de sos
inimigos nch'agatamus: clordanu, ossiclordanu, trans-nonacloru, Ddt,
Dde, dieldrina, eptacloru, Hcb e Pcb. Los ant analizados duos istùdios
presentados in su cungressu. Su primu traballu, tràmite s'esame de su
sàmbene e de sas orinas, l'ant ghiadu Giorgios Ntritsos, de
s'Universidade de Ioannina in Grètzia e Ioanna Tzoulaki cun Evangelos
Evangelou, de s'Imperial college de Londra. Sa chirca at interessadu
67mìgia pessones. “Custa chirca – narant sos iscientziados – cunfirmat
s'ipòtesi chi s'espositzione a sos pestitzidas aumentet s'arriscu de
isvilupare su diabete”.
Su segundu traballu imbetzes est òpera de
Leda Chatzi de s'Universidade de Creta e at istudiadu pagu prus o mancu
640 fèminas ràidas. Inoghe sa chirca ammustrat chi un'aumentu de
s'espositzione de 10 bortas a sos Pcb (policlorobifeniles) est
assotziadu a un'arriscu de diabete gestatzionale 4,4 bortas prus mannu.
Pagu
prus o mancu in totu sos paisos de su mundu su diabete (mescamente
cussu gestatzionale) est in aumentu. Sa punna est de bi resessire a
megiorare sa connoschèntzia de sos fatores de arriscu a manera de
intervènnere pro furriare sa tendèntzia.
