Sa làcana intre Colòmbia e Venetzuela, sa derruta de Simón Bolívar

de Màuru Piredda

Bandera de sa Grandu Colòmbia (1821-1830)

Ddoe at unu motivu si is colores de is banderas de Colòmbia e Venetzuela (e peri de s'Ecuador) sunt is matessi. Tocat de mòvere dae sa pelea de Francisco de Miranda, polìticu e patriota venetzuelanu, precursore de s'idea de s'unidade latinu-americana e atore de primu pranu de sa prima (e curtza) indipendèntzia de su paisu suo dae su domìniu ispanniolu. Su tricolore grogu, biaitu e ruju (mancari cun is colores postos a s'imbesse) fiat una faina sua cuntzepida in su 1801. 

su tricolore de Miranda (primu repùblica venetzuelana)

Medas sunt is “proite” de custu sèberu, ma su chi imoe nos interessat est chi dae su 1819 cussu tricolore est istadu s'istendardu de sa Grandu Colòmbia, sa repùblica indipendente proclamada in Angostura su 17 de su mese de idas de su matessi annu dae Simón Bolívar, su “libertador”.

Issa, movende dae su Vitzereame de sa Granada Noa, auniat tretos chi oe apartenent a bator istados: s'Ecuador (finas a su 1824 dipartimentu e dae su 1824 a su 1830 distretu de Quito), su Venetzuela e cussu chirru chi colliat a pare Panama e Colòmbia (finas a su 1824 dipartimentu de Cundinamarca e dae su 1824 a su 1830 distretu de Granada Noa). Ddoe at una curiosidade chi non cheret cuada: in is tempos de sa Grandu Colòmbia finamentas su vessillu panamense fiat grogu, biaitu e ruju.

In sa primu bandera de sa repùblica bolivariana de tando b'agatamus (in su campu grogu) un'ìndiu chi, pro mèdiu de unu fuste, reghet su capeddu giacobinu ruju. In un'àtera versione, e a mesu tretu, su fàsciu litòriu inghiriadu dae una corona de laru. Totu cantos sìmbulos de sa rivolutzione frantzesa chi aiat ispiradu a Miranda e a Bolívar. 

sa primu bandera de sa Grandu Colòmbia (1819-1821)

Ma s'unidade fiat petzi unu bisu. Su libertador si nche morgeit in su 1830, cando sa disgregatzione de sa Grandu Colòmbia fiat belle acumprida. S'annu a pustis a otzidente de su Venetzuela naschiat sa rèpublica de sa Granada Noa chi auniat Colòmbia e Panama (in pare cun àteros tretigheddos). Cussa làcana ddoe est dae tando. Est pretzisu a nos nd'ammentare, oe in die chi faeddamus de sa cuntierra intre Caracas e Bogotà.