Unu tinteri. Est cosa de non creere su chi nde podet essire a pìgiu
movende dae unu traste chi, su bonu de is bortas, est impreadu dae is
pitzinneddos pro colorare figuras. Est sutzèdidu chi, in su giru de
pagas dies, custu traste nche siat cròmpidu a unas cantas primas
pàginas, o a is ogros de is internàutas pro mèdiu de unu ligàmene
ipertestuale.
In su primu casu ddoe at de si nde rìere a comintzare dae s'acadessimentu: una pitzinna imbrutat (cun si tinteri) una tiàgia de linu in unu ristorante e su babbu e sa mama, cuntentos meda de ispèndere tzifra manna in Costa Smeralda, pesant un'abolotu ca su ristoradore ddis at postu in contu (15,90 èuros) sa sabunada. Bete de acadessimentu! E bete de noa! Imaginade·bos (o torrade·bos a lèghere) is sentèntzias in Facebook. No est mancadu chie at naradu: «fiat unu tinteri indelèbile, ite bisòngiu ddoe aiat de si cumportare de aici? Gasi si tratant is turistas?».
Colemus a su segundu casu, e
crompamus·nche a sa repùblica tzega: in cue su traste benit impreadu pro
iscrìere unu nùmeru in is bratzos de is pròfugos, finamentas pitzinnos.
Cosa chi at fatu arrennegare sa comunidade ebràica, chi at fatu
riferimentu a su «perìodu prus iscurigosu de s'istòria contemporànea».
Àteros, intre is internàutas artziados a giùighes, ite ant naradu? «Est
unu tinteri indelèbile, ite bisòngiu ddoe at de s'arrennegare cando chi
finamentas in discoteca nos marcant?» (sic!!!).
E posca, in fatu, sa
matessi cantilena: «agiuemus·ddos in domo issoro» (emmo, cun carchi
gherra in mancu?); «non ddoe at sceti chie fuit dae sa gherra» (comente
chi cussa fitiana contra a su fàmene no ddu siat); «non traballant e
duncas isrobant» (ma chi nemos s'atrivat a ddis dare unu traballu
regulare) e gasi sighende. Non bi nd'at. O semus malos cun is turistas, o
semus bonos (buonistas) cun custa pòvera gente.
Imoe chèrgio unu
tinteri ruju.
