de Maurìtziu Sale
 |
| deretos aru.it - situ ufitziale |
«Est inùtile a àere una bitzicleta lèbia che
pinna, si tenes un'ànima grae che roca. Cando su
caminu leat a puntu in susu non ti nche podes cuare, ca ses òmine
mortu o, pro t'andaret bene, ses bìnchidu, derrutu». Paràulas de Bruno
Raschi, su maistru. Faeddos nàschidos dae una passione gasi manna chi
non bi nd'at istèrgiu chi nche la potzat costoire. Mi sunt bènnidas a
conca eris abbaidende sa colada de resòrgia chi Fàbiu Aru lis at dadu a
sos aversàrios a 50 chilòmetros dae su traguardu. Emmo, ais lèghidu
bene. Non chimbe, bìndighi o bintighimbe: chimbanta!
Fiat in cunditzione
otimale. Teniat un'iscuadra forte a costàgiu. A Dumoulin, in pare cun
sos ses segundos de distacu in classìfica, lu teniat in palas, suta
controllu e no aiat duncas perunu bisòngiu de arriscare. Ma custos sunt
petzi contos. Est petzi teoria generale de su tziclismu. Est petzi
tàtica, petzi càrculu. Fàbiu, dae s'ora, no la pensaiat gasi e s'est
dadu a tirare atachende su dillu. E ammachiende su pùblicu, semper
issipidu in sas trempas.
Òmines e fèminas parados in cue, in birbìllios, isetende chi carchi curridore lis potzat pònnere su coro a chìlliu o lis potzat orpilare sa carena. Gasi etotu est istadu cando Aru s'est pesadu in bolu. Cando, cun ùndighi giros pretzisos de pedale, s'at pigadu su logu e s'at lassadu su bòidu a palas. Cando adrenalina e sàmbene si sunt oviados in corsia de sorpassu. Nudda prus pro nemos. Una sentèntzia. «Bi lu devia a su pùblicu - at decraradu a pustis de s'arrivu - a totu sas pessones chi m'ant sighidu finas a oe e chi dae mene s'isetaiant pròpiu su chi apo fatu. Pro mantènnere semper bia s'istima pro custu isport, s'atentu, sa passione». Sos tziclistas sunt personàgios istrambos, càrrigos de misèria e de poesia. Sos grandu giros sunt su teatru issoro e sas atziones sun versos sena rima, a bias sena mètrica peruna, ma ispantosos e galanos.
Òmines e fèminas parados in cue, in birbìllios, isetende chi carchi curridore lis potzat pònnere su coro a chìlliu o lis potzat orpilare sa carena. Gasi etotu est istadu cando Aru s'est pesadu in bolu. Cando, cun ùndighi giros pretzisos de pedale, s'at pigadu su logu e s'at lassadu su bòidu a palas. Cando adrenalina e sàmbene si sunt oviados in corsia de sorpassu. Nudda prus pro nemos. Una sentèntzia. «Bi lu devia a su pùblicu - at decraradu a pustis de s'arrivu - a totu sas pessones chi m'ant sighidu finas a oe e chi dae mene s'isetaiant pròpiu su chi apo fatu. Pro mantènnere semper bia s'istima pro custu isport, s'atentu, sa passione». Sos tziclistas sunt personàgios istrambos, càrrigos de misèria e de poesia. Sos grandu giros sunt su teatru issoro e sas atziones sun versos sena rima, a bias sena mètrica peruna, ma ispantosos e galanos.
Aru, òmine garbosu e semper echilibradu, eris s'est lassadu andare. Suta su traguardu, fiant galu in sedda, l'at dadu un'ispalada a Mikel Landa, guàrdia e cumpàngiu suo corale. Cròmpidos a palas de sas transennas l'at chircadu pro l'abbratzare. Aboghinende. Aboghinende su nùmene suo, aboghinende ite si siat. Cuntentesa, ditza, ispantu. Est un'emotzione gasi manna chi non si podet descrìere a paràulas, a frases, a cuntzetos. Pro l'esprìmere tocat petzi a aboghinare. Fiat dae su mese de santandria chi fiat arguende custa carrera. Essidas, allenamentos, traballu a costas. Addòvios, retiros, mescamente in logu de monte. Cursas pagu, francu su Giru de Itàlia e prus pro verificare sas cunditziones chi non pro cumpètere. Totu si nch'acabbat in su giru de tres chidas. Non pro issu ebbia, ma finas pro sos cumpàngios suos chi sunt amigos, frades. Cumpartzende cun issos mùngia e sacrifìtzios, punnas e carreras, tapas e classìfica.
Sighende sa Vuelta in lìnia, no in televisione, apo averguadu una cosa curiosa. Pro sos cronistas ispanniolos Aru est italianu. Pro sos de Andorra e pro sos catalanos est sardu. Pro totus però est un’atleta istintivu, sintzeru, ispontàneu. Sicu, assutu, arrodadu. Genuinu, beru, autènticu. Tenet bintighimbe annos e si cunsìderat unu privilegiadu, ca faghet su chi cheret: curret in bitzicleta. Est su traballu suo e, in unu, sa passione sua. Dae cando, a minore, nch'at codiadu su fùbalu e sa bitzi de monte e at seberadu sas rodas istrìgiles. A pustis sunt arribadas sas garas. Bideit su Giru colende, in Sardigna, e sa die at disinneit chi nche deviat cròmpere a cue. A mesu de sos mannos. E oe nch'est, in cue! In pare cun Angelo Conterno (su 1956), Felice Gimondi (su 1968), Giovanni Battaglin (su 1981), Marco Giovanetti (su 1990) e Vincenzo Nibali (su 2010). Totus binchidores de sa Vuelta. Su nùmene suo est iscritu duncas in su granitu de s'istòria. Su matessi granitu de sos montes chi nch'at barigadu cun atza e talentu.
Ma no est istadu fàtzile. Pro nudda. B'at àpidu dies de iscunfortu e de dolore. Istògomo, bentre, conca, cussèntzia e coro in trùbulu mannu. No ischiat ite mandigare. Totu li faghiat male. Sas fortzas fiant menguende. Su morale torradu a nudda. Ma dae sos mannos at imparadu chi sunt pròpiu sas dies malas chi ti faghent cumprèndere su chi ses, comente ses e si ti meresses unu grandu giru comente a sa Vuelta. Ocannu in Ispànnia s'at dèvidu pigare responsabilidades noas. Pressiones disconnotas, disafios noos. Non bi fiat Nìbali, su capitanu, e issu est dèvidu mòvere dae zeru. Ma, giai s'ischit, a su zeru bastat a li pònnere unu nùmeru a banda de dae in antis e creschet sena mesura, sena fine. In eternu. Comente eternu at a èssere s'ammentu de custa carrera. A tempus prus.
