de Màuru Piredda
At chitidu sa cundenna (mancari reduida)
sententziada·li pro àere mortu duos pitzinnos intre su 1992 e su 93. Ma
Luigi Chiatti, a pustis
de àere lassadu sa presone de Dogaia (in tretos de Prato, Toscana), no at
a torrare deretu in libertade. At a dèvere abarrare in una residèntzia
pro s'esecutzione de is mesuras de seguresa (Rems) in Cabuderra. A su nessi finas a cando cussa istrutura (gasi at naradu su sìndigu Frantziscu Dessì a s'Ansa) no est pronta in Toscana.
S'alternativa fiat a nche ddu ricoverare in un'ospidale psichiàtricu
giuditziàriu (Opg).
Ite diferèntzia ddoe at intre is duos tipos de istrutura?
Pro s'assessore de sa sanidade Luisi Arru, sa Rems «privilegiat
s'assistèntzia sanitària cunforma a is mesuras detentivas pro chi sa
pessone malàida chi at cummìtidu unu reatu potzat èssere re-educada».
«Sa
Sardigna – aiat annantu Arru in ocasione de s'abertura de sa Rems de
Cabuderra – est una de is primas regiones chi at ativadu custa
alternativa a s'Opg, gasi comente prevìdidu dae sa lege 81/14». Comente
est fata custa Rems? Ddoe at 16 letos (duos pro is fèminas), un'aposentu
pro pòdere castiare sa televisione e una corte. Is bidros sunt
blindados e ddoe at peri una cresura chi non si nche podet barigare (e
unas cantas guàrdias giuradas). Pro su chi pertocat su personale ddoe at
unu psichiatra a tempus prenu e tres chi traballant peri pro su
Dipartimentu de salude mentale de sa Asl 6. In fines ddoe agatamus unu
psicòlogu, unu tècnicu de sa re-abilitatzione, deghe infermieris, chimbe
Oss, unu funtzionàriu amministrativu e un'assistente sotziale.
Is Rems sunt una
solutzione definitiva? Nono, a su chi narat Alberta Basaglia, fìgia de
su psichiatra nòdidu. In un'intrevista a s'Espresso aiat naradu chi «su
problema no est in ue nche pònnere is pessones perigulosas o malàidas,
comente chi esserent pacos postales. Su problema est a evitare chi
custos logos si torrent a populare ca ddoe est su perìgulu chi custas
istruturas torrent a produire, a minudu, a manera prus umana, pulida e
prus pagu dolorosa su printzìpiu segregante de is manicòmios».
Ma
su chi est faghende chistionare in custas oras est su messàgiu Facebook
de sa formatzione polìtica indipendentista ProgRes chi, lassende·nche a
banda totus is chistiones mentovadas in antis e ponende·nche
s'acadessimentu in una lògica coloniale, at pregontadu a manera
retòrica: «A ue nche ddu diais imbiare unu mortore psicopàticu italianu
chi, a pustis de àere chitidu sa cundenna, est galu unu perìgulu
sotziale?». In is cummentos ddoe at chie at faeddadu de «iscòrias
umanas», ma peri chie at acusadu su partidu de Michela Murgia de
impreare unu «limbàgiu salvinianu».
