de Lisandru Beccu
Chi siat in mare o chi siat in terra, su disacatu sighit. Ant
a èssere pagu prus o mancu unos milli sos pròfugos chi sunt mòvidos a
pee dae s'Ungheria, chie cun pitzinnos in palas e a coddu, chie cun su
bàculu, chie in cadrea cun sas rodas e chie iscurtzu. Su primu ministru
natzionalista Orban, definende·los “una minetza pro s'Europa
intrea”, aiat cumandadu de suspèndere totu sos trenos in partèntzia dae
s'istatzione de Budapest.
Ma sa gana de àere unu benidore dignitosu
nche bàrigat totu sos impedimentos, e duncas, a manu tenta e cun grandu
coràgiu, sunt mòvidos conca a s'Àustria. E tando a in antis, peri
sos viales, sas autostradas, in mesu de su tràficu, cun paga abba e cun
su sole caente chi iscràbigat rajos de fogu.
In
su mentres sa Repùblica tzega e s'Islovàchia ant torradu a cunfirmare
chi non cherent leare parte a sa partzidura de sas cuotas e ant propostu
de pònnere a disponimentu paritzos passaditzos ferroviàrios pro nche
fàghere lòmpere sos emigrantes a Germània, semper chi Berlinu e Bùdapest
siant de acordu. Comente a nàrrere: “chèrgio fàghere parte de s'unione
europea, ma petzi pro su chi mi cumbenit”.
Su Rennu
unidu imbetzes at a pònnere a disponimentu 130milliones de èuros de
agiudos, pro parare fronte a sa crisi siriana. Crisi chi ponet in
pensamentu fintzas su Pentàgonu, chi at carculadu chi custu èsodu at a
durare a su nessi pro àteros binti annos.
