“Trident Juncture”, oe in Casteddu sa Sardigna contra a s'ocupatzione militare

de Màuru Piredda

Casteddu. Deretos sa gazeta

Sa Sardigna contra a s'ocupatzione militare at manifestadu oe in Casteddu s'arrennegu suo pro s'ùrtimu corfu retzidu: sa manovra "Trident Juncture", cunsiderada dae is ambientes de sa Nato comente sa prus manna dae is tempos de sa Gherra frita e chi at a durare finas a su 6 de onniasantu interessende finamentas is territòrios de is istados ispanniolu e portughesu.

Giumpaduras pedonales pro ipo-bidentes in sas carreras tzitadinas. Su bandu pro is Comunas

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Is Comunas chi tenent bisòngiu de unu sistema semafòricu adeguadu a is esigèntzias de is tzurpos/ipo-bidentes, tenent sa possibilidade de leare parte a su bandu promòvidu dae su ministèriu de is Trasportos chi iscadit su 29 de onniasantu.

Om. Àteros assàchios contra a sos sordados israelianos e àteros palestinesos mortos

de Maurìtziu Sale
 

Deretos Ansa. Naor Gilon, s'ambasciadore israelianu in Roma.
URL imàgine

Àteros duos sordados israelianos assachiados oe  - a banda de mangianu -  dae unos cantos palestinesos, a corfos de lepa. In duas ocasiones diferentes a curtzu a Hebron. In ambos casos sos assachiadores  - no est craru cantos esserent -  ant àpidu sa peus sorte: mortos suta su fogu istitutzionale de sos sordados israelianos. Fogu de reatzione, narant sos mèdios. Unu intre sos atacos est acontèssidu pròpiu in s'oru de sa tumba de sos Patriarcas. In tantu sas famìlias de sos mortos palestinesos de Gerusalemme  - oramai ùndighi dae cando sunt cumintzados sos atacos -  ant pedidu chi lis torrent sas carenas pro lis pòdere dare un'interru dèghidu.

Lance Armstrong. Isport, droga a isportas e isportucadas

de Maurìtziu Sale

Deretos www.studiocanal.com URL imàgine

Su mundu a pedales, sa morte isportiva e sos miràculos chìmicos de un'òmine chi bisaiat e istimaiat petzi a bìnchere. Costaret su chi costaret. B'at bastante elementos pro unu libru o pro unu film. E gasi etotu est istadu. A primu su libru - Deadly Sins (Pecados Mortales) - de su giornalista americanu Walsh Seven, càlamu de su Sunday Times. Nemos aiat mai indagadu. Tzertu si naraiat, a s'iscùsiu, si pensaiat, s'ipotizaiat, s'iscummitiat, si giuraiat finas e s'insinuaiat. Ma nemos fiat mai intradu a intro de sa vida de Lance Armstrong. Nemos, francu Walsh Seven.

Perugia-Casteddu 0-0

de Lisandru Beccu

Su Casteddu nch'est torradu dae Perùgia cun unu puntu ebbia, ma sena subire gol. Sa trasferta sighit a èssere unu puntu dèbile, forsis s'ùnicu, de sos sardos. S'ùrtimu gol marcadu in foras de domo nche l'agatamus in sa partida contra a s'Entella, su 22 de Cabudanni. Ma contra a sos umbros non si podiat pretèndere chissai ite, in su Renato Curi no ant subidu mancu unu gol. S'allenadore Rastelli nât chi at bidu megioros e at naradu chi s'iscuadra at fatu passos a dae in antis mescamente in sa fase de cuntenimentu.

Giustìzia sotziale, belle disconnota in Itàlia

de Màuru Piredda

Deretos Libertad y progreso online. Url imàgine

Classìficas si nde faghent de ogni ispètzia e calidade, ma sa chi est essida a campu oe, cunforma a su raportu annuale de sa fundatzione Bertelsmann, nos ponet a sa segura prus de un'anneu. Subra de 28 paisos europeos s'Itàlia resurtat su de 25 in contu de giustìtzia sotziale. Sa chi, in pagos faeddos, nch'est in intro de su sentidu prus progressista de unos cantos artìculos de sa Costitutzione sua (mescamente in su segundu comma de su de tres).

Svimez. Pib in crèschida pro su meridione, ma in pare cun sa povertade

de Maurìtziu Sale

Deretos publicpolicy.it Url imàgine

Cando sos polìticos nch'acabbant su ite nàrrere, intrant in giogu sos economistas e cando fintzas a custos lis fartant sos argumentos, intrat sa sièntzia istatìstica. Duncas si unu cheret gherrare cun sos nùmeros, bastat un'ograda - mancu funduda meda - a sos datos de su Svimez e nch'est in batàllia. Semper e cando - b'at de nàrrere - dae su 2005 a su 2008 sos pòberos assolutos non nche crompiant a sos 2milliones, giai tzifra de derrota natzionale e in su 2013-2014 nche sunt colados a 4milliones o barda.

S'Oms: salumes, petza tratada e ruja podent cajonare su cancru

de Màuru Piredda

Deretor lìberos. Url imàgine

Is produtos de salumeria e cale si siat ispètzia de petza tratada podent cajonare su cancru. Sa noa est arribada in is oras coladas dae s'Organizatzione mundiale de sa sanidade chi at publicadu unu raportu istèrridu dae 22 espertos de 10 paisos in pitzu de 800 istùdios antepostos. Wurstel, presutzos, sartitzas, petza in iscàtula in pare cun produtos e bagnas a base de petza nche sunt in intro de su grupu 1 (alimentos cantzerògenos).

Polònia in manos a sa dereta. Peruna fortza de manca in parlamentu

de Maurìtziu Sale

Deretos eunews.it Url imàgine

Est binchende, in Polònia, su partidu de sa dereta anti-Ue. Finas a oe fiat a s'opositzione e si nch'est assentende - Deretu e Giustìtzia (Pis), cun a cabu Jaroslaw Kaczynski - a su 39,1% de sas preferèntzias. Candidada a Primu ministru est Beata Szydlo. Pro sa Prataforma tzìvica de su tzentru - sa de su Primu ministru in càrriga Ewa Kopacz - si registrat imbetzes unu 23,4% làngiu de preferèntzias. Su partidu de Kaczynski tenet fintzas sos nùmeros pro guvernare a sa sola. Sunt galu projetziones, est craru, ma prus chi non berdaderas e si ant a èssere cunfirmadas, su Pis diat àere 242 sègios subra de sos 450 totales in sa Càmera, e Szydlo non diat dèvere chircare alleados pro guvernare. Sos tzentristas de Prataforma tzìvica - sos chi como sunt guvernende - nche diant falare a 133 sègios ebbia.

Casteddu-Trapani 4-1

de Lisandru Beccu

Naradu l'aìamus, cando giogat in domo su Casteddu est unu trenu, làstima però chi finas a como apat subidu semper gol, francu in sa prima partida. Però tocat de cumprèndere comente mai in trasferta s'iscuadra si trasformat, a bortas sos giogadores de Rastelli non bi resessent a prodùere giogu. Sa partida cun su Trapani imbetzes est istada pagu prus de una passigiada e si nche podiat acabbare cun unu resurtadu fintzas prus grae.

Portugallu, ddoe at chie non bolet su guvernu de manca

de Màuru Piredda

Deretos Politica Portugal. Url imàgine

Fìamus abarrados a s'anàlisi de su votu de is eletziones de su 4 de custu mese in Portugallu. E a is diferentes possibilidades cara a sa formatzione de su guvernu nou. Is sotzialistas aiant dèvidu disinnare a sa lestra: sustènniu a Pedro Passos Coelho (sotzialdemocràticu de tzentru dereta) o coalitzione de manca cun comunistas, birdes (in pare in sa micro-coalitzione Cdu) e Bloco de esquerda.

Amèrica latina. Acordu cun sas Farc, su patu chi at partzidu sa Colòmbia

de Maurìtziu Sale

Deretos El colombiano.com. Url imàgine

Su cunflitu prus antigu de s'Amèrica latina, su intre s'Istadu colombianu e sos gherrilleris de sas Farc, sas Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia - Ejército del Pueblo (grupu de màdrighe marxista-leninista bolivariana reconnotu finas dae s'Onu comente fortza gherrillera e non terrorìstica, comente imbetzes pretendiant sos Istados unidos, cando nche l'aiant incruidu in sa lista niedda issoro nda), est destinadu a isparèssere «intro de su 23 de Martzu de su 2016».

Ras. Publicadu su calendàriu pro sa pisca de s'eritzone marinu

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos. Url Imàgine

S'Assessore regionale de s'Agricoltura, Elisabetta Falchi, at aprovadu e disciplinadu cun decretu sa pisca de s'eritzone marinu (Paracentrotus lividus) pro s'istajone 2015/2016. Su documentu, in ue sunt prevìdidos e normados totu sos cumportamentos de sighire e sos de evitare, in pare cun sas santziones, est su Decretu N. 2423/DecA/49 de su 15 de Santugaine de su 2015.

Grètzia. Bivat s’Iva o... Zeus nos sarvet dae s’Iva?

Pàrrere de Maurìtziu Sale
 

Deretos REUTERS/ Dado Ruvic. Url imàgine

Tsipras, in coro suo, at otentu unu resurtadu dòpiu: a nch'isulare sos estremistas a un'ala e - a s'àtera - a torrare a aunire sa Grètzia a in tundu de un'impinnu comunu pro nch'essire dae sa crisi. Sa mèngua de sas agevolatziones fiscales pro sas ìsulas leat conca a una mèngua de sos privilègios pro unas cantas categorias, sighende s'inditu - istimadu e carignadu meda dae Syriza - de sa rechinta colletiva. Su pirispone difusu, pro un'aumentu de s'Iva in sas ìsulas, però mi paret agigu esageradu.

Grètzia. Subra sas ìsulas temporada fiscale

de Maurìtziu Sale  

Deretos lìberos. Url imàgine

In Grètzia sunt crompende·nche sos primos gùtios lados de su memorandum sigladu su mese de trìulas dae Alexis Tsipras cun sos credidores europeos. Annùntziu de una temporada mala. Sas primas a èssere infustas ant a èsser ses ìsulas gregas famadas a mòvere dae Mykonos e Santorini in ue - prima die de Santugaine - est intradu s'aumentu grae de s'Iva. A su 30%. Sas àteras sunt Rodi, Naxos, Paros e Skiathos, in ue s'alìcuota agevolada primàrgia est colada dae su 16 a su 23% annuntziende duncas aumentos graes pro residentes e istràngios. Bàgiat pro ammentu chi, in Grètzia, su turismu ingendrat su 20% de su Pib.

24 consigeris regionales contra a su "gender". Ma ite est?

de Màuru Piredda

 

Su Gender nch'est intradu in su palatzu de sa Regione. E comente? Tràmite sa motzione 182 firmada dae 24 onorèvoles. Pàulu Truzzu (Fratelli d'Italia) su primu de sa tropa. Sighint consigeris de tzentru dereta ma fintzas sardistas (Solinas, Carta e Orrù). De ite faeddat sa motzione? De «ideologias destabilizantes e perigulosas pro s'isvilupu de is istudentes». Ma proamus a sighire ite narant Truzzu e collegas.

Netanyahu: «Hitler non cheriat su degòlliu de is ebreos, ma petzi a nche ddos catzare»

de Màuru Piredda

Publitzidade eletorale de Netanyahu in unu postale. Deretos lìberos

No est cosa fàtzile a collegare s'olocaustu a sa chistione palestinesa atuale. Si curret, su bonu de is bortas, su perìgulu de nche rùere in sa giustificatzione de s'ocupatzione de is territòrios àrabos a una banda, e in su negatzionismu a s'àtera. Su primu ministru isreaelianu, cara a is presentes a su cungressu sionista, at annantu sa sua: «Hitler, tando, non cheriat ispèrdere is ebreos, ma petzi catzare·nche·ddos. Su Muftì de Gerusalemme andeit e ddi nargeit: "si nche ddos catzas si nch'ant a bènnere a Palestina. Bruja·ddos!».

Grètzia, su parlamentu aprovat sa prima parte de su pranu nou de sa Tròika

de Màuru Piredda

Wikimedia

Su parlamentu gregu at aprovadu sa prima parte de su pranu nou de agiudos cuncordadu in su mese de trìulas cun sa Tròika (Unione europea, Banca tzentrale e Fundu monetàriu internatzionale).

Baratu amministrativu o traballos a mala gana?

Pàrrere de Màuru Piredda

 

Wikipedia

Su baratu, dd'ischimus, est un'iscàmbiu bilaterale intre duos sugetos lassende·nche a banda su soddu. Unu raportu "inter pares" in ue non ddoe at unu "primus". "Do ut des", duncas. Dende e dende, a manera lìbera e voluntària. Imoe custu istadu, chi cun una manu pigat e cun s'àtera leat, at inventadu unu mèdiu nou: su baratu amministrativu (una de is noas de su decretu "Sblocca Italia"). Est a nàrrere: Fulanu, chi pro milli resones no at pòdidu fàghere su contribuente modellu, podet traballare in donu pro s'ente locale creditore e, de custa manera, recuperare su dèpidu.

Operatzione “leghe e bende”, su giornale costat su mesu

de Màuru Piredda

Wikimedia

Sa còmpora de su giornale podet èssere unu gastu ulteriore pro is tzitadinos chi bivent cada ispètzia de dificultade die cun die. Non sunt pagos is chi bi rinùntziant. In su matessi tempus cajones (mescamente tecnològicas) giughent semper prus gente a si nch'istesiare dae is edìcolas, contribuende a sa crisi de cussu traballu, e a prefèrrere abonamentos a sa versione pdf.

Novara-Casteddu 1-0

de Lisandru Beccu

L'aìamus naradu a pustis de sa partida contra su Cesena, in Novara su Casteddu “non devet fàghere sas matessi faddinas de Pescara”. Puntuale però est arribada sa cunfirma chi sos ruju-biaitos de Rastelli si movent a duas velotzidades. Furitos in domo e puddas in trasferta, duas caras de sa matessi medàllia. Tocat de cumprèndere pro ite s'iscuadra a tesu dae su Sant'Elia istentat a prodùere giogu, paret istraca, firma, sena ideas.

Biddanoa de Forru, comunidade aberta

de Lisandru Beccu

Deretos sa gazeta

Biddanoa de Forru, una bidda de pagu prus o mancu 600 pessones. Inoghe, comente in totu sas biddigheddas minores, si bivet sulenos, sena presse, sos ritmos sighint sa lughe de su sole, a tempus, dae s'arbèschida finas a s'intirinada. Una parte manna de sa populatzione nch'est manna, prus chi no àteru pensionados, ma galu ativos e afainados. Dae sas noe de su mangianu cumintzat a b'àere agigu de movimentu, ma non meda. Intro a una butega.

Afghanistan, trupas americanas a domo? Obama ponet sa retromartza

de Màuru Piredda

Deretos lìberos

A cale presidente americanu nou at a tocare a disinnare si est pretzisu o nono a nche lassare is trupas in Afghanistan? Sa pregonta est obligatòria, ca Barack Obama no at a renèssere a mantènnere sa promissa de nche torrare a domo belle 9mìgia e 800 sordados a inghitzu de su 2017, duncas in intro is tèrmines de su mandadu suo.

Giubileu, Alesse: «Proibamus s’isciòperu. Cun lege»

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Roberto Alesse est unu giurista cun grandu poderes. Est espertu de deretu parlamentare e amministrativu, ma dae su 2011 est a cabu de sa Cummissione de garantzia pro s'atuatzione de sa lege subra de s'isciòperu in sos servìtzios pùblicos essentziales. Nominadu in prus de esseret giai dirigente generale de ruolu in sa Presidèntzia de su Consìgiu de sos ministros, Roberto Alesse est duncas unu grandu giurista, ma no est unu giuslavorista. Mancari chi no lu siat, sende presidente de sa Cummissione subra mentovada, eris, in auditzione in su Senadu de sa Repùblica, at naradu chi a dae chi semus in sa vigìlia de su Giubileu, gasi comente in su 2000 «diat èssere netzessàriu - cun una lege - chi, in presèntzia de grandu eventos s'Autoridade garante potzat estèndere s'òbligu de rispetare sa "franchìgia", perìodu in ue no est cunsentidu a s'astènnere dae su traballu». Cun lege.

Casteddu-Cesena 3-1

de Lisandru Beccu
 

Sa partida contra a su Cesena deviat pesare sa làcana intre chie diat àere dèvidu pònnere passu in campionadu e chie diat àere dèvidu pònnere fatu. Gasi est acontèssidu. Ambas duas sas iscuadras cumandaiant sa classìfica, ma sa cunditzione atlètica de sos atacantes sardos e su vantàgiu de giogare in su campu de domo, lis at permìtidu de si nche collire sos tres puntos.

Su disacatu de Ànkara. Manifestatziones anti guvernativas

de Maurìtziu Sale

Manifestantes. Deretos ibtimes.com

In su disacatu de sàbadu coladu in Ànkara, b'at mortu 97 pessones, cunforma a su chi ant decraradu sas autoridades turcas. Pro su partidu filo-curdu Hdp, chi a sa segura fiat su bersàlliu reale de ambos atacos, sos mortos sunt imbetzes 128. Semper e cando no est unu bilantzu definitivu sende chi in sos ospidales nch'at prus de 600 fertos, unos cantos graes e in perìgulu de vida. Su trùbulu chi est acanargende s'Anatòlia non dat tzinnos de pasu e dae eris s'aeroportu de Esenboga est suta su controllu de politzia e esèrtzitu cun sa timòria de àteros atentados in giassos nevràlgicos.

Sa provìntzia tirrènica in commissione Riformas

de Màuru Piredda
 

Elaboratzione gràfica sa gazeta

Semper de bator provìntzias sunt chistionende, in Regione, ma imoe ddoe at una novidade: sa provìntzia tirrènica chi diat dèvere aunire Gaddura, Nùoro e Ogiastra. A banda, tando, sa possibilidade de nche ddas pònnere a banda, is provìntzias, e a banda finamentas sa torrada a sa cuadripartzidura istòrica cun Tàtari, Aristanis, Nùgoro e Casteddu.

Frantza. Disocupados oe traballende a fàula pro pòdere cras (baddu si...) traballare a beru

de Maurìtziu Sale

Deretos Eep Franc

Si narant Eep, Entreprise d'Entrainement Pédagogique, sunt aziendas che pare a totu sas àteras presentes in su territòriu, francu pro una cosa: non produent nudda e non bi traballat nemos. Unu rebus. In Frantza, annu cun annu, unos deghe mìgia disocupados si nche pesant chitzo su mangianu e andant a traballare: a andare andant a beru, ma faghent sa finta de traballare. S'idea fiat nàschida in Germània a pustis de sa Segunda gherra, cando su guvernu chircheit de annestrare massajos andados male o invàlidos, dende·lis una formatzione amministrativa. Oe sa Frantza est su logu in ue sunt prus difusas, ma bi nd'at finas in aterue.

Turchia, su sàmbene torrat a cundire sa campagna eletorale

de Màuru Piredda

Deretos Fatih Pinar, Afp/Getty Images

Non nch'at coladu tempus meda dae cando una bomba tzocheit durante unu comìtziu de s'Hdp filocurdu in Diyarbakir, sa capitale de su Kurdistan turcu, ochiende bator pessones. Mancaiant tres dies a is eletziones de su 7 de làmpadas. Imoe in Turchia, su primu de onniasantu, s'at a torrare a votare a pustis chi su partidu de Erdoğan (s'Akp) at pèrdidu sa majoria sena renèssere a formare unu guvernu de coalitzione. E finamentas pro custa campagna eletorale calicunu at disinnadu chi sa mùsica non devet mudare.

Adiosu Marieddu

de Màuru Piredda

Immagine leada dae Youtube

S'arte de sa poesia a bolu nch'at pèrdidu un'àteru grandu òmine. Màriu Masala, silanesu, si nch'est andadu a s'edade de 80 annos. In Silanus, comente in àteras biddas de Sardigna, non b'aiat bisòngiu de nch'artziare a su palcu, pro cantare. «Cando fia pitzocu – aiat naradu carchi annu a como – in bidda cantaìamus in medas, b'aiat finamentas unu tzilleri in ue nos aiant comporadu micròfonos e amplificatzione, pro cantare a de note. Fìamus una deghina de pitzocos de trèighi e de batòrdighi annos. Nos chircaiant a sos isposòngios, a sos tusòrgios e s'argiola».

Gideon Levy, David Sheen, Amira Hass, pinnas israelianas contra a s'ocupatzione de sa Palestina

de Màuru Piredda

Deretos Ammar Awad, Reuters/Contrasto

Si narat chi su giornalismu siat unu mèdiu pro chertare sa veridade. Podet èssere chi ddu siat. A sa segura dd'at a èssere, in contu de tribulias mediorientales, si s'imprenta otzidentale, pro su bonu de is bias, s'at a abbare finamentas dae su traballu de is giornalistas israelianos serentes a su dramma palestinesu.

Agiudu ocasionale, cales sunt sas regulas?

de Lisandru Beccu

Est de paritzas dies a oe sa noa de una multa de 19.500 èuros pro traballu nieddu, intregada a unu bingiateri chi si fiat faghende agiudare a binnennare dae sos amigos e dae sos parentes. Sa faina est acontèssida in Itàlia, pro èssere pretzisos in provìntzia de Cùneu. Giai s'ischit, sos tusòrgios, sas ghetadas de bòveda, su de masellare su porcu e gasi etotu sa binnenna sunt ocasiones pro nche colare una die in cumpangia intre amigos e parentes a sa manera de s'agiudu torradu, in ue regnat sa solidariedade intre amigos e parentes. Ma custa borta sos ispetores de su traballu, acumpangiados dae sos carabineris ant lassadu sinnale malu, arruinende sa chi deviat èssere una festa.

Gerusalemme. Òmine israelianu fertu a resòrgia dae unu pitzinneddu palestinesu. Apellos graes de su sìndigu e de Canale 10

de Maurìtziu Sale
 

Su fertu. Deretos Ansa/Ansa

Est istada una cosa lestra e a sa segura non bi fiat pensende chi unu pitzinneddu lu poderet fèrrere in cussa manera. Est acontèssidu a curtzu a sa sede de sa politzia e, a su chi narant sos mèdios israelianos, s'assachiadore est unu pitzinneddu palestinesu de 15 annos. Sa politzia at cunfirmadu siat s'agressione siat edade e natzionalidade de su giovaneddu. Su fertu est un'ebreu ortodossu de 25 annos e nch'est ricoveradu in cunditziones dìligas. Non si connoschent galu sas resones, semper chi bi nd'apat, e duncas non si podet fàghere peruna ipòtesi pro su chi pertocat su movente.

Max Biaggi a protzessu pro evasione fiscale.18 milliones de èuros

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

S'ex campione de su mundu de mototziclismu, Massimiliano Biaggi, at retzidu oe una noa dae sa magistradura: su rinviu a giudìtziu pro àere evàdidu pagu prus o mancu 18 milliones de èuros. S'avisu, rechestu dae su pm Giancarlo Cirielli, crompet dae su tribunale de Roma. E giughet sa firma de Valerio Savio, su giùighe pro sas udièntzias preliminares, chi fiat coordinende sas indàgines cunduidas in pare cun sa Guàrdia de finàntzia. Su protzessu, comente a medas in Itàlia, at a èssere tzelebradu cun lestresa. Sa data est difatis su 15 de cabudanni de su 2016 cara a su giùighe monocràticu Bruno Costantini.

Corte europea. Istudente binchet a sa sola contra a Facebook

de Maurìtziu Sale

Schrems, a sa sola, in sa Corte europea. Deretos Ansa

A sa sentèntzia, sa prima de custu tenore, sa Corte nch'est cròmpida custu mangianu. Dae como in susu, cale si siat utente europeu at a pòdere impedumare chi su situ sotziale prus famadu e impreadu de su mundu, potzat servare in sos Istados unidos sos datos personales regòllidos in rete dae s'Europa.

Portugallu, Passos Coelho torrat a bìnchere ma sena majoria assoluta. Crèschida manna de su Bloco de esquerda

de Màuru Piredda

Passos Coelho. Deretos publico.pt

Una chida a pustis de is eletziones catalanas, un'àteru pòpulu ibèricu est andadu a votare. O mègius, pagu prus de sa metade, a dae chi su 43% de is eletores at disinnadu de si nch'abarrare in domo. A banda de totu custu, su Portogallu, unu de is paisos Piigs, at a sighire a èssere ghiadu dae su primu ministru Pedro Passos Coelho (sotzialdemocràticu de tzentru dereta) nointames una legisladura in pessu colada cundida cun "làgrimas e sàmbene". Ma comente at a guvernare sa coalitzione fraigada a inghìriu de su Psd sena èssere cròmpida a sa majoria assoluta?

Ospidale bombardadu in Afghanistan, is Mèigos sena fronteras faeddant de «crìmine de gherra»

de Màuru Piredda

Deretos MSF/AFP/Getty Images

«A dae chi ddoe est su suspetu chi siat istadu cummìtidu unu crìmine de gherra, sa rechesta de Msf est pro un'indàgine funduda, crara e cumprida subra de s'acontèssida, e chi a si nd'ocupare siat un'ente internatzionale indipendente. A pigare in cunsideru petzi un'indàgine interna de una parte de su cunflitu non diat èssere cosa bastante».Custas is paràulas de Christopher Stokes, diretore generale de s'ong Mèigos sena fronteras, a pustis de is bombardamentos americanos chi, in is primas oras de su 3 de ladàmine, ant interessadu s'ospidale de Kunduz (Afghanistan) ferende a morte 12 operadores e 10 degentes (tres fiant pitzinnos).

S'interventu russu in Sìria: Obama palas a muru

de Màuru Piredda

Deretos Jewel Samad/AFP/Getty Images

Unas cantas dies a oe sa Rùssia at comintzadu a intervènnere in Sìria. L'at fatu dae su chelu e cun una punna dòpia: firmare s'avantzada de su califadu e sustènnere su guvernu de Bashar al-Assad. Una mòida chi a is americanos, chi cunsiderant a Assad unu ditatore, non ddis est agradada. «Is russos ant atacadu fortzas antiguvernativas addestradas dae sa Cia», at decraradu su senadore republicanu John McCain. E fintzas su segretàriu de Istadu John Kerry bi dd'at dèvidu manifestare s'oriolu suo e su de Obama a su ministru putinianu Sergei Lavrov. Una cunfirma de s'impignu a isteddos e istrìscias, chi no est cosa noa, pro nche ghetare a terra su guvernu baathista sena recùrrere a s'interventu diretu.

Pescara-Casteddu 1-0

de Lisandru Beccu

Su Pescara non marcaiat gol contra a su Casteddu dae su 1987, ma custa borta sos tres puntos si nche los ant postos in butzaca sos giogadores de Màssimo Oddo. Sos biancu-asulos difatis giogant mègius sa partida e amministrant bene pro totu sos 90 minutos. Su Casteddu non si faghet bìdere belle mai in sos tretos de Fiorillo, tirat in porta pagu e nudda e in prus su giogu suo est cunditzionadu dae s'espulsione discutìbile de Di Gennaro.

Abkhàtzia, su cugione ismentigadu

de Maurìtziu Sale

In tempos comente a sos chi semus colende·nche, a chistionare de làcanas o de sitos particulares comente podent èssere sos montes de su Càucasu, in contu de paghe, de cultura, ambiente o turismu no est fàtzile. Ischimus totus chi Putin at fatu unu sèberu grae rispetu a sa Sìria in contu de polìtica internatzionale. E s'impreu de sas bombas non lassat dudas: est gherra. Sa Rùssia est in gherra. Ma b'at semper unu ladus de cale si siat paisu, finas su prus rebestu o dispostu a sos interventos militares, chi meresset atentu e mentovu a banda ca, finas si dae foras paret idènticu e ligadu cun su restu, si nch’istèsiat pro polìtica, cultura e istòria. Tocat a nd'allegare, tocat a los fàghere connòschere. Finas in sa regione caucàsica bi nd'at unu. E, paret destinu, semper ligadu a sa gherra est. Una gherra passada, ma mai ismentigada e cun totu sos singiales de s'ammentu: s'Abkhàtzia.

Còrsica, in pratza pro sos deretos de sos presoneris

de Lisandru Beccu

Deretos Alta-Frequenza

Oe, Paul André Contadini, 33 annos, at sessadu s'isciòperu de su fàmene. L'aiat cumintzadu su 15 de Cabudanni, 17 dies e 12 chilos a oe. Nch'est inserradu in sa presone de Fresnes e cheret torrare a Còrsica. Che a issu nch'at àteros presoneris polìticos chi sunt detènnidos in sas presones frantzesas, a tesu dae sas famìlias. Su Ministeru de sa giustìtzia, impuntzadu dae sa protesta de su giòvanu e dae sas manifestatziones de sas dies coladas, at programmadu s'udièntzia de su protzessu pro su 7 de Santugaine cun unu protzedimentu de urgèntzia. Contadini at decraradu chi, pro nche lu tramudare a Còrsica, a s'istitutu de seguràntzia de Borgo, at a dare tempus a sas autoridades finas a su 15 de Santugaine, a pustis at a torrare a imbucare a iscioperare.

Ìndia, pranu pro sas emissiones

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

Aiant presentadu su primu aeroportu chi resesset a operare petzi cun energia solare, como annùntziant chi ant a menguare sas emissiones de CO2 de su 40% in intro de su 2030. Un'iscummissa coditziosa. S'Ìndia, su paisu de Mahatma Gandhi, at semper tentu unu raportu armònicu intre òmine e ambiente, sunt galu atuales sas paràulas suas: “sa terra tenet sas resursas bastantes pro soddisfare sos bisòngios de su praneta, ma no ant a èssere mai bastantes a soddisfare sa codìtzia de sos òmines”.

Parigi, multa a chie nche ghetat a terra sas tzicas

de Lisandru Beccu

Dae oe sa tzitade frantzesa at a ispartzighinare peri sas carreras suas e peri sos parcos unu ”esèrtzitu birde”. Chentu òmines chi ant a cuntrastare sos maleducados chi nch'imbolant a terra sos filtros de sas sigaretas e sos refudos in generale. Parigi non nde podet prus, cada annu 6800 operajos comunales nche collint dae terra belle 350 tonnelladas de filtros.