 |
| Deretos Alta-Frequenza |
Oe, Paul André Contadini, 33 annos, at sessadu s'isciòperu de su
fàmene. L'aiat cumintzadu su 15 de Cabudanni, 17 dies e 12 chilos a oe.
Nch'est inserradu in sa presone de Fresnes e cheret torrare a Còrsica.
Che a issu nch'at àteros presoneris polìticos chi sunt detènnidos in sas
presones frantzesas, a tesu dae sas famìlias. Su Ministeru de sa
giustìtzia, impuntzadu dae sa protesta de su giòvanu e dae sas
manifestatziones de sas dies coladas, at programmadu s'udièntzia de su
protzessu pro su 7 de Santugaine cun unu protzedimentu de urgèntzia.
Contadini at decraradu chi, pro nche lu tramudare a Còrsica, a
s'istitutu de seguràntzia de Borgo, at a dare tempus a sas autoridades
finas a su 15 de Santugaine, a pustis at a torrare a imbucare a
iscioperare.
Solidariedade manna l'ant ammustradu sos
connatzionales suos in sas manifestatziones de Bastia, Ajàcciu, Corte e
Calvi. Sàbadu coladu s'Assòciu Sulidarità at mòvidu una mobilitatzione
manna cara a sa prefetura de Ajàcciu, in pare cun sos giòvanos de Gi
(Ghjuventu Indipendentista), a sa Lega pro sos deretos de s'òmine e a
sos istudiantes. B'ant leadu parte unas 200 pessones. “Sos pensamentos nostros sunt pro comente sunt tratados sos presoneris” - at naradu su presidente de sa Ldo, agiunghende - “non cumprendimus pro ite non nche los acùrtziant a domo issoro”.
Su 29 de su matessi mese sa protesta si nch'est franta in
s'Universidade de Corte, in ue una chentina de istudiantes ant blocadu
s'intrada e ant apicadu unu manifestu cun s'iscrita “Amnistia”.
Mèrcuris
imbetzes sos ativistas de Gi ant ocupadu pro totu su sero sa prefetura
de Bastia, finas a cando no ant retzidu sa noa chi a Contadini nche
l'ant a tramudare a sa presone de Borgo a pustis de su protzessu de su 7
de Santugaine. “Si su Ministru de giustìtzia non rispetat sas promissas suas amus a ischire su de fàghere” ant naradu sos militantes.
Sa
chistione de sa territorialidade de sa pena e de sos deretos de sos
presoneris polìticos resurtat una de sas chistiones primàrgias pro una
banda manna de sa populatzione de s'ìsula “nustrale”. Gasi etotu est
acontèssidu e est acontessende in Euskadi, in ue sos presoneris bascos a
dolu mannu, sunt fintzas vìtimas de torturas. In Còrsica però sa
situatzione est agigu cumplessa a cajone de sos raportos intre s'istadu
frantzesu e s'ìsula. Su “protzessu de paghe”, si gasi lu cherimus
mutire, est firmu dae tempus meda, mancari su Flnc apat rinuntziadu dae
oras a sa luta armada. In prus, sas chistiones de sos deretos de sos
presoneris no agiuant a chircare su diàlogu, antzis.
