 |
| Deretos eunews.it Url imàgine |
Est binchende, in Polònia, su partidu de sa dereta anti-Ue. Finas a oe fiat a s'opositzione e si nch'est assentende - Deretu e Giustìtzia (Pis), cun a cabu Jaroslaw Kaczynski - a su 39,1% de sas preferèntzias. Candidada a Primu ministru est Beata Szydlo. Pro sa Prataforma tzìvica de su tzentru
- sa de su Primu ministru in càrriga Ewa Kopacz - si registrat imbetzes
unu 23,4% làngiu de preferèntzias. Su partidu de Kaczynski tenet
fintzas sos nùmeros pro guvernare a sa sola. Sunt galu projetziones, est
craru, ma prus chi non berdaderas e si ant a èssere cunfirmadas, su Pis
diat àere 242 sègios subra de sos 450 totales in sa Càmera, e Szydlo
non diat dèvere chircare alleados pro guvernare. Sos tzentristas de Prataforma tzìvica - sos chi como sunt guvernende - nche diant falare a 133 sègios ebbia.
Su de tres partidos, Kukiz'15 - chi at leadu su nùmene dae su cantante chi l'at fundadu - at otentu su 9% de sos sufràgios. Sos àteros duos partidos de su Sejm ant a èssere: Nowoczesn.pl de màdrighe liberale, cun Ryszard Petru a cabu e cun su 7,1% de sos votos. E su Partidu de sos massajos (Psl)
cun in pessu su 5,2% de sas preferèntzias. A banda de foras dae sa
Càmera bassa - ca nche sunt suta su lìmite de isbarramentu postu a su 8%
- nch'abarrant su Partidu de sa manca unida (Zl) cun su 6%, sa Ultra dereta ratzista de Janusz Korwin-Mikke cun su 4,9% e Razem
de Adrian Zandberg cun su 3,9%. Sunt datos provisòrios - ammaniados dae
s’agentzia Ipsos - ma chi allegant a craru comente a craru allegat -
finas si semper provisòria - s'afluèntzia a sas urnas a su 51,6%.
Pro
sa prima bia in s'istòria trùbula sua - sa de una Polònia
post-comunista - perunu partidu de manca at otentu sos sufràgios
netzessàrios pro intrare in parlamentu. Terra de Pabas e de
sindacalistas, est semper istada unu Paisu cun sa bùssula
tremes-tremes. Un'agu - su de sa bùssula polaca - sena puntu magnèticu
firmu a bias singende su giustu, a bias marchende a s'isfaddida. In su
tempus coladu sa punna fiat a si nch'istesiare dae s'Unione soviètica
carignende e abbratzende su sentidu catòlicu prus forte e
individuende·lu comente àndala ùnica pro sa sarvatzione. Finas polìtica.
E - cun sa presèntzia forte de Càralu Wojtyła - sa cosa fiat resèssida.
At semper mantesu positziones mesanas cun sos partidos de sa manca
semper a caddu de s'agu famadu, ma semper faghende petzi de contrapesu a
sas lìnias reatzionàrias e cunservadoras chi - in cussos chirros - ant
semper àpidu unu magnetismu prus atzentadu.
Su ladore de Putin, Dmitri Peskov, at dadu a intèndere - dae Mosca - chi «sa
Rùssia rispetat su votu polacu ma in su matessi tempus b'at anneu mannu
pro sos raportos polìticos e diplomàticos intre sos duos Paisos chi
ant connotu - a sa segura - tempos mègius de custu».
