 |
| Deretos Jewel Samad/AFP/Getty Images |
Unas cantas dies a oe sa Rùssia at comintzadu a intervènnere in Sìria.
L'at fatu dae su chelu e cun una punna dòpia: firmare s'avantzada de su
califadu e sustènnere su guvernu de Bashar al-Assad. Una mòida chi a is
americanos, chi cunsiderant a Assad unu ditatore, non ddis est agradada.
«Is russos ant atacadu fortzas antiguvernativas addestradas dae sa
Cia», at decraradu su senadore republicanu John McCain. E fintzas su
segretàriu de Istadu John Kerry bi dd'at dèvidu manifestare s'oriolu suo
e su de Obama a su ministru putinianu Sergei Lavrov. Una cunfirma de
s'impignu a isteddos e istrìscias, chi no est cosa noa, pro nche ghetare
a terra su guvernu baathista sena recùrrere a s'interventu diretu.
Is
Istados unidos aiant difatis disinnadu de finantziare e armare
s'artzipèlagu eterogèneu de s'opositzione a su regime de Damasco. Ma si
sunt abigiados de s'Isis cun sa morte bàrbara de su giornalista John
Fooley. E fintzas gràtzias a sa resistèntzia curda chi, finas a como,
est s'ùnica chi renesset a parare petorras a is islamistas (su Pkk, pro
nàrrere, nch'est galu in sa lista niedda de Washington).
Un annu e
prus de bombardamentos americanos no ant mudadu sa situatzione. Sa
timòria est chi a una mera e sìnchera derruta de s'Isis potzat
currispòndere un'afortiamentu de Assad.
Ma ddoe at àteras timòrias in
campu: sa de su guvernu turcu ghiadu dae Erdogan, chi est in campu
contra a is curdos de s'Ypg (su Pkk sirianu); sa de Israele, chi non
diat chèrrere chi s'Iran divèngiat un'interlocutore de giudu in custa
crisi. Sena cunsiderare su sustegnu a s'Isis dae parte de s'Aràbia
saudita (chi ditatura paret chi non siat), bidimus chi fartant duncas is
alleados istòricos issoro.
Inoghe si nche tzacat sa Rùssia, disigiosa de mantènnere s'influèntzia sua in cussu tretu (in cue ddoe est sa base navale de Tartus), de torrare a èssere sa superpotèntzia chi est semper istada (finamentas a pustis de sa crisi Ucràina) e de nch'imbiare unu messàgiu craru a is islamistas de “domo sua” in su Càucasu.
Paret, duncas, chi Obama non potzat seberare meda. E, in s'ìnteri chi is bombas suas sunt destruende ospidales in Afghanistan, chi non potzat nemmancu faeddare de “efetos collaterales” de is aèreos russos.
Amus a bìdere is isvilupos. Pro como su presidente de sa commissione “èsteros” de su parlamentu russu, Aleksej Pushkov, at naradu chi is atziones aèreas ant a durare tres o bator meses.
