de Maurìtziu Sale
In tempos comente a sos chi semus colende·nche, a chistionare de làcanas o de sitos particulares comente podent èssere sos montes de su Càucasu, in contu de paghe, de cultura, ambiente o turismu no est fàtzile. Ischimus totus chi Putin at fatu unu sèberu grae rispetu a sa Sìria in contu de polìtica internatzionale. E s'impreu de sas bombas non lassat dudas: est gherra. Sa Rùssia est in gherra. Ma b'at semper unu ladus de cale si siat paisu, finas su prus rebestu o dispostu a sos interventos militares, chi meresset atentu e mentovu a banda ca, finas si dae foras paret idènticu e ligadu cun su restu, si nch’istèsiat pro polìtica, cultura e istòria. Tocat a nd'allegare, tocat a los fàghere connòschere. Finas in sa regione caucàsica bi nd'at unu. E, paret destinu, semper ligadu a sa gherra est. Una gherra passada, ma mai ismentigada e cun totu sos singiales de s'ammentu: s'Abkhàtzia.
No la
chircheis in sas cartas geogràficas, ca non b'est. Custu bìculu de terra
caucàsica sunt annos chi est isetende de èssere Natzione. In s'ìnteri
Putin est lusinghende·si·la cun s'iscusa de su turismu. No la crameis
Limbu però, ne istadu-pantasma, o paisu chi no esistit. Finas si no est
marcada in sas mapas geogràficas, tenet unu venidore in suspesu dae 23
annos. Una generatzione intrea. E a la reconnòschere la reconnoschent
petzi unos cantos istados, in primis pròpiu sa Rùssia. Pro nche cròmpere
a Sukhumi, sa capitale, non b'at aèreos, nen naes. Dae meda mannu,
s'Abkhàtzia est chirchende de si nch'isgantzare dae sa Geòrgia sena
perunu reconnoschimentu ufitziale dae Tiblisi, chi oe forsis timet (o
isperat) un'efetu Crimea.
B'at petzi unu trenu, una bia sa chida, chi movet dae Mosca. S'aeroportu nch'est derrutu. Su portu chi si nch'acarat a su Mare Nieddu est serradu dae sos tempos de s'Urss. A testimonia b'at abarradu unu mollu, chimentadu dae su ruìngiu, chi si nch'istendet conca a su nudda dae sa costera. Paret unu relitu, in cussu mare semper pràghidu e pìghidu. Dae sa Turchia b'arribat totora carchi barca de piscadores chi sostat pro si sistemare sas retzas o pro innetare su piscadu. E sos pagos sonos chi s'intendent sunt sas boghes issoro e sos iscràmios de carchi cau istasidu chi si lis ponent in fatu pro si nche collire sos resùgios chi nche lis ruent a modde. In su tempus coladu su paranùmene suo prus connotu fiat Tròpicos sovièticos o Sa Malibu de Lenin. Fintzas a su 1985 in Abkhàtzia si produiat prus de 100mìgia tonnelladas de mandarinu, de arantzu e de limone, in una regione chi est s'unu, de tres, de sa Sardigna. A pustis, sa gherra pro si nch'ischirriare dae sa Geòrgia. Unu intre sos cunflitos ètnicos prus orrorosos dae cando nch'est ruta s'Urss. Deghe mìgia de mortos. Treghenta mìgia de pessones, belle totu de etnia georgiana, custrintas a si nche fuire e mai prus torradas. In su 1999 Sukhumi at decraradu s'indipendèntzia e dae tando la festant, annu cun annu, finas cun paradas militares ispantosas, ma illegales e clandestinas. In su 2008, costante sa gherra intre Rùssia e Geòrgia, Mosca l'at reconnòschidu s'indipendèntzia in manera formale. Nd'at fatu duncas unu protetoradu.
Ma oe ite b'abarrat? Unu chelu, unu logu de una bellesa ispantosa e reberde, abbas lìmpias, montes de incantu. Ma finas sanatòrios russos derrutos, ischèletros iscurigosos de albergos e de bàngios termales e istatziones ferroviàrias de màdrighe coloniale impirigadas in mesu de su ruu, nie perenne e unu clima paradossale comente a èssere a beru in sos tròpicos. Oe in die a intrare sunt petzi sos russos colende dae su riu Psou, sa làcana, pagu prus a meridione de Sochi, sa tzitade olimpiònica. Sos puntos de controllu sunt in manos a sos servìtzios segretos russos cun totu su chi li pigat, in contu de cummèrtziu, de passàgiu de pròfugos e de contrabbandu. Su ruolu de sa Rùssia est istadu semper ambìguu. At semper apogiadu e amparadu sos separatistas comente in su Donbass e lis at dadu a s'indonu su passaportu russu. In Abkhàtzia nch'at semper lassadu sos mantenidores de paghe (peacekeeper). In cue càstiant sa televisione russa e gastant su rublu. Dae Mosca nche crompet su dinare pro sas pensiones e pro sos istipèndios de insegnantes, mèigos, politzia e impiegados pùblicos. A coa de su 2014, costante su cunflitu ucràinu, su passu prus de importu: sa firma subra de unu tratadu militare e econòmicu chi prendet galu de prus a Sukhumi cun su Cremlinu, comente a una cale si siat regione russa. In prus su guvernu russu pro su 2015-17, lis at destinadu 180 milliones de dòllaros americanos.
A cabu de s'esèrtzitu b'at un'ex generale russu in pensione. Non faghet però a chistionare de autonomia e sa Geòrgia difatis acusat: «S'issoro est unu passu conca a s'annessione. A sa Rùssia». Ma in Sukhumi assegurant: «S'Abkhàtzia no est sa Crimea. Nemos at pedidu in manera ufitziale de s'aunire a sa Rùssia. Ma finas a oe Mosca est s'ùnica chi nos at reconnotu comente natzione indipendente». In cue non totus però tenent cunfiàntzia cun Putin: «Nos cherent assimilare, alimentende sa corrutzione e su malufàghere». E b'at finas chie pensat chi diat èssere ora de leare in cunsideru sa possibilidade de torrare a tratare cun Tiblisi. Sa Geòrgia, difatis, si nche diat chèrrere in intro a sa Ue e tenet totu sos interessos a nch'isòrvere unu cunflitu cungeladu dae annos. In su mese de maju in pessu coladu, sos separatistas ucràinos de Donetsk (finas issos sena perunu status), ant reconnòschidu s'Abkhàtzia e pro avalorare s'atu de reconnoschimentu ant organizadu una partida de fùbalu intre sas duas Natzionales sena Natzione.
Resumende duncas, in Abkhàtzia non b'at natzione, ma b'at àera bona, padentes ispantosos, mare netu e sulenu, clima garbosu, silèntziu, etnia galana, identidade, gana de indipendèntzia. Ma finas de assistèntzia e de dinare. Cosas giai intesas in aterue. Finas a curtzu meda, a dolu mannu.
B'at petzi unu trenu, una bia sa chida, chi movet dae Mosca. S'aeroportu nch'est derrutu. Su portu chi si nch'acarat a su Mare Nieddu est serradu dae sos tempos de s'Urss. A testimonia b'at abarradu unu mollu, chimentadu dae su ruìngiu, chi si nch'istendet conca a su nudda dae sa costera. Paret unu relitu, in cussu mare semper pràghidu e pìghidu. Dae sa Turchia b'arribat totora carchi barca de piscadores chi sostat pro si sistemare sas retzas o pro innetare su piscadu. E sos pagos sonos chi s'intendent sunt sas boghes issoro e sos iscràmios de carchi cau istasidu chi si lis ponent in fatu pro si nche collire sos resùgios chi nche lis ruent a modde. In su tempus coladu su paranùmene suo prus connotu fiat Tròpicos sovièticos o Sa Malibu de Lenin. Fintzas a su 1985 in Abkhàtzia si produiat prus de 100mìgia tonnelladas de mandarinu, de arantzu e de limone, in una regione chi est s'unu, de tres, de sa Sardigna. A pustis, sa gherra pro si nch'ischirriare dae sa Geòrgia. Unu intre sos cunflitos ètnicos prus orrorosos dae cando nch'est ruta s'Urss. Deghe mìgia de mortos. Treghenta mìgia de pessones, belle totu de etnia georgiana, custrintas a si nche fuire e mai prus torradas. In su 1999 Sukhumi at decraradu s'indipendèntzia e dae tando la festant, annu cun annu, finas cun paradas militares ispantosas, ma illegales e clandestinas. In su 2008, costante sa gherra intre Rùssia e Geòrgia, Mosca l'at reconnòschidu s'indipendèntzia in manera formale. Nd'at fatu duncas unu protetoradu.
Ma oe ite b'abarrat? Unu chelu, unu logu de una bellesa ispantosa e reberde, abbas lìmpias, montes de incantu. Ma finas sanatòrios russos derrutos, ischèletros iscurigosos de albergos e de bàngios termales e istatziones ferroviàrias de màdrighe coloniale impirigadas in mesu de su ruu, nie perenne e unu clima paradossale comente a èssere a beru in sos tròpicos. Oe in die a intrare sunt petzi sos russos colende dae su riu Psou, sa làcana, pagu prus a meridione de Sochi, sa tzitade olimpiònica. Sos puntos de controllu sunt in manos a sos servìtzios segretos russos cun totu su chi li pigat, in contu de cummèrtziu, de passàgiu de pròfugos e de contrabbandu. Su ruolu de sa Rùssia est istadu semper ambìguu. At semper apogiadu e amparadu sos separatistas comente in su Donbass e lis at dadu a s'indonu su passaportu russu. In Abkhàtzia nch'at semper lassadu sos mantenidores de paghe (peacekeeper). In cue càstiant sa televisione russa e gastant su rublu. Dae Mosca nche crompet su dinare pro sas pensiones e pro sos istipèndios de insegnantes, mèigos, politzia e impiegados pùblicos. A coa de su 2014, costante su cunflitu ucràinu, su passu prus de importu: sa firma subra de unu tratadu militare e econòmicu chi prendet galu de prus a Sukhumi cun su Cremlinu, comente a una cale si siat regione russa. In prus su guvernu russu pro su 2015-17, lis at destinadu 180 milliones de dòllaros americanos.
A cabu de s'esèrtzitu b'at un'ex generale russu in pensione. Non faghet però a chistionare de autonomia e sa Geòrgia difatis acusat: «S'issoro est unu passu conca a s'annessione. A sa Rùssia». Ma in Sukhumi assegurant: «S'Abkhàtzia no est sa Crimea. Nemos at pedidu in manera ufitziale de s'aunire a sa Rùssia. Ma finas a oe Mosca est s'ùnica chi nos at reconnotu comente natzione indipendente». In cue non totus però tenent cunfiàntzia cun Putin: «Nos cherent assimilare, alimentende sa corrutzione e su malufàghere». E b'at finas chie pensat chi diat èssere ora de leare in cunsideru sa possibilidade de torrare a tratare cun Tiblisi. Sa Geòrgia, difatis, si nche diat chèrrere in intro a sa Ue e tenet totu sos interessos a nch'isòrvere unu cunflitu cungeladu dae annos. In su mese de maju in pessu coladu, sos separatistas ucràinos de Donetsk (finas issos sena perunu status), ant reconnòschidu s'Abkhàtzia e pro avalorare s'atu de reconnoschimentu ant organizadu una partida de fùbalu intre sas duas Natzionales sena Natzione.
Resumende duncas, in Abkhàtzia non b'at natzione, ma b'at àera bona, padentes ispantosos, mare netu e sulenu, clima garbosu, silèntziu, etnia galana, identidade, gana de indipendèntzia. Ma finas de assistèntzia e de dinare. Cosas giai intesas in aterue. Finas a curtzu meda, a dolu mannu.
