de
Mamàliu Pibesa
|
Deretos Libe.r.u. |
«Nch'at coladu deghe annos oramai. Su mangianu mi nch'ischideint sas boghes furiosas de sa giustìtzia apretende·mi a abèrrere a sa lestra, si nono nche diant àere ghetadu sa ghenna. Mai dia àere imaginadu su chi mi diat èssere capitadu a pustis de àere giradu sa crae in sa tancadura. Intreint a domo a bratzos istèrridos, cun sas pistolas cara a mie. "Àrtzia sas manos, abarra sulenu, mantene sas manos artziadas". In subra de sa mesa su mandadu de arrestu, sos nùmenes de sos cumpàngis meos. Sa domo furriada cùcuru a giosso. Sa mòvida a Nùgoro pro bortulare sa de babbu e de mama. Sas làgrimas suas. Sos saludos. "Sulenos, no apo a istentare a torrare". Carrigadu a sa màchina e iscarrigadu a ghisa de fera, sos ferros, s'ischedadura, sas imprentas, sas fotografias, s'isetòngiu sena acabbu, sas miradas de minusprètziu, s'òdiu issoro fundudu, in cùgiu, in sas pipias de s'ogru. Su sidis, su fàmene, s'afogu, sos oriolos, sas dudas, su pensamentu pro sos istrintos e pro sos cumpàngios meos. S'ideale firmu che roca de atzàrgiu. Una carrera de macos conca a Casteddu, àtera ischedadura, àteras imprentas, sa percuisitzione de sa carena, sos lentzolos, sa gaveta, sos udreddos pro su màndigu, su cabidale. Sa presone. Gosi nch’apo magiadu s'ùndighi de trìulas de su 2006».