 |
| Deretos Camera.it. Url imàgine |
Est acurtziende·si sa data de su referendum pro cunfirmare, o mancu,
sas modìficas costitutzionales chertas dae su guvernu de Renzi. Sa riforma
pertocat unos cantos puntos chi movent dae su bicameralismu finas a nche
cròmpere a sos raportos intre s'istadu e sas regiones. Comente
tzitadinos de s'istadu italianu, finamentas sos sardos sunt cramados a
s'espressare in atòngiu. Sa dibata est
mòvida dae tempus interessende partidos, sindacados e assòtzios de
categoria. Cun sas decraratziones de custas dies bidimus chi finamentas
in su mundu indipendentista non b'at univotzidade.
Bustianu Cumpostu, ghia istòrica de
Sardigna Natzione e promotore de unu comitadu astensionista, at naradu
chi votende chi emmo o chi nono «benit, semper e cando, atzetada
s'apartenèntzia a s'istadu italianu». Sena cunsiderare su resurtu, «pro
sa Sardigna - sighit Cumpostu - no at a mudare sa cunditzione de
sudditàntzia». E tando? E tando pro su polìticu bitzichesu est pretzisu a
si nch'abarrare in domo: «Si prus de su 50% at a fàghere gasi at a
èssere unu singiale indipendentista craru».
Non sunt de su matessi pàrrere sos
militantes de Libe.r.u. sa formatzione de manca de Pedru Frantziscu
Devias: «A votare chi emmo - est su chi leghimus in unu documentu de
bator dies a oe - cheret nàrrere a sustènnere s'ocupatzione italiana de
su paisu nostru, est a agiuare s'ocupante a nos privare de cada faeddu,
de cada deretu, de cada ispera pro nch'essire dae sa cunditzione de
colònia italiana. A s'astènnere cheret nàrrere a afidare a sos
interessos italianos sa detzisione de sa partzimenta e de s'abolitzione o
mancu de s'autonomia nostra».
Pro sa formatzione noa, nàschida in su
beranu in pessu coladu, tocat «a conchistare cumpetèntzias noas sena
pèrdere sas chi tenimus».
