Sa legisladura populista podet comintzare. A ue nch'at a cròmpere?

de Màuru Piredda

Sas possibilidades de unu guvernu Conte sena Savona titulare de su Mef bi fiant. L’aìamus iscritu in sa gazeta de su 28 de maju (Savona, pro nàrrere, podiat intrare in s'iscuadra guvernativa finamentas sena su ministèriu»). E in cussa iscuadra, “sena portafòlliu”, intradu b’est. Duncas, sa legisladura populista chi aìamus annuntziadu su 25 de martzu, podet comintzare. Pro nche cròmpere a ue?

Sa crisi italiana e sa dibata sarda

de Màuru Piredda

Afp©  2018 / Andreas Solaro

Mattarella? A bisu de Frantziscu Pigliaru at fatu bene ca nât chi «at reagidu cara a unu progetu perigulosu chi non fiat legitimadu dae sas ùrtimas eletziones». Pro s'ex assessore de sa Giunta sua, est a nàrrere Pàulu Maninchedda, «s'Itàlia s'est pèrdida». Ma su filòlogu macumeresu at annantu chi «sas fortzas polìticas de Sardigna non resessent nemmancu a mòvere dae sa crisi italiana pro afirmare sa chistione natzionale sarda». Est un'argumentu dìligu, a dae chi custa crisi paret prus una partida de fùbalu intre biaitos e àbbilas teutònicas. Duncas, comente si nch'insertant sos interessos sardos in custu disafiu?

Savona, Salvini e sa felpa (grogu)birde

de Màuru Piredda

Parabenes a sos istudentes chi sunt a proa a sustènnere s'esame de Deretu costitutzionale. «Vostè nos faeddet de s'artìculu 92», diat pòdere pregontare su Professore. Pro seguru in medas diant abarrare su matessi a manos iscutas pro no àere cumpresu sa diferèntzia intre "proposta" e "nomina", pro su chi pertocat sos ministros. Diamus pòdere nàrrere, sulenos, chi sas acontèssidas de custas dies, ant a fàghere "giurisprudèntzia". Ma torremus a sa chistione. 

Caledònia Noa: prontu su referendum

de Lisandru Beccu

«Cherides chi sa Caledònia Noa tèngiat soberania prena e siat indipendente?». At a èssere custu su cuesitu de su referendum chi sos caledonianos ant a a agatare in s'ischeda eletorale su 4 de santandria.

LavoRas e cantieris birdes

de Ànghelu Canu

4,8 milliones de èuros: est su chi at postu sa Giunta Regionale in contu de polìticas de su traballu cunforma a su progetu LavoRas, nàschidu cun s'idea de pònnere gente a traballare e de amparare sos livellos de ocupatzione.

Su protzessu a Trapero e sa liberatzione de Puigdemont

de Lisandru Beccu

In s'ìnteri chi s'Ispagna cumintzat su protzessu a Josep Lluís Trapero (ex magiore de sos Mossos d'Esquadra), dae Europa arribant sinnales de solidariedade e democratzia.

Polìtica sarda e italiana, su carrabusu e s'arcu de chelu

de Màuru Piredda

Deghe annos nch'at coladu. Su 13 e su 14 de abrile de su 2008, su bonu de sos italianos torreit a votare a Berlusconi a pustis de duos annos de guvernu Prodi. Ma sa cosa curiosa est un'àtera. Pagu in antis chi s'acareret sa crisi finantziària globale famada, a sa manca italiana nche la giagareint che cane dae crèsia. Dae guvernativa devenneit extra-parlamentare a mala gana. Sa manca "Arcobaleno" che a su Psiup, "partito scioltosi in un pomeriggio".

Su 10 de làmpadas su votu pro sas Comunas

de Lisandru Beccu

Sunt 43 sas Comunas sardas chi, su 10 de làmpadas de ocannu, ant a annoare sos consìgios issoro. L'at comunicadu s'assessore de sos Entes locales Cristianu Erriu. Sa data at a èssere una ebbia (domìniga) dae sas sete de mangianu a sas ùndighi de sero. Sos ballotàgios eventuales, in sas comunas cun prus de 15.000 abitantes, ant a èssere su 24 de su matessi mese.

“Prusu a fundu”, una mustra in onore de sos Kenze Neke

de Juanna Frantzisca Orunesu

"Prusu a fundu". No est petzi una cantzone de sos Kenze Neke, ma est finamentas su tìtulu de una mustra chi luego amus a pòdere visitare in sa marina de Thiniscole (La Caletta). Aprontada dae s'assòtziu "mOvimenTa!" paris cun su pub La Colmena, at a pertocare s'istòria de su prus mannu grupu combat rock sardu.

S’ae de Bonelli torrat a Sardigna

de Ànghelu Canu

Deretos: www.sardegnaambiente.it

“S'ae de Bonelli at a torrare a bolare in Sardigna”: a nde dare nùntziu est su situ de SardegnaForeste chi contat de su progetu Life “Aquila a-life” (LIFE16 NAT/ES/000235). Custu traballu punnat a ismanniare sos logos de su Mediterràneu otzidentale  in ue custu rapatze potzat istare, chirchende de recuperare un'ispètzie chi arriscat de si nch'ispèrdere.

TV3 Catalunya: sos “Katalonskis” a rodeu peri su mundu

de Fàbiu Solinas

Su 22 de martzu, a sas 22.35, in TV3, Televisione de Catalugna, est cumentzadu “Katalonski”, unu programa presentadu dae Halldor Mar, musitzista islandesu residente in Bartzellona dae prus de 25 annos S'artista biàgiat a logos diferentes de su mundu addobiende gente chi, mancari non siat nàschida in Catalugna, at imparadu su catalanu.

S'Ispàgna autoritària in un'Europa atontada

pàrrere de Lisandru Beccu

Deretos: Limes

Chi su progetu atzentradore europeu nche siat belle ispèrdidu no est noa frisca. Sa crèschida de sos fascismos e de sos estremismos paris cun unos cantos sèberos crìticos (“nos lu pedit s'Europa”) at belle derrutu su sistema intreu.

Sa de 18. Conca a una legisladura populista

de Màuru Piredda

Deretos: www.lapresse.it

Nche los ant sètzidos eris. A Elisabetta Alberti Casellati, de Forza Italia, a sa de tres votatziones de sos senadores e a Roberto Fico, de su M5s, a sa de bator de sos deputados. Sa Repùblica parlamentare italiana, como, tenet una trìbide de càrrigas de istadu annoada pro duas partes a pustis de sas eletziones de su 4 de martzu.

Motores caentes pro su de 69 mundiales de Fòrmula 1

de Lisandru Beccu

Est cumintzadu eris, cun sa vitòria de Sebastian Vettel, in Austràlia, su Campionadu mundiale de Fòrmula 1. S'istajone 2018 (21 garas) at introduidu paritzas novidades de importu mescamente in contu de tecnologia.

Eletziones italianas e cunsighèntzias in Sardigna

de Màuru Piredda

Eletziones italianas e eletziones regionales. In s'arresonu polìticu sardu non podimus partzire sas primas dae sas segundas. Manca,  dereta, etno-regionalistas (cunforma a sas categorias de sa sièntzia  polìtica): non b'at partidu o movimentu polìticu chi no apat bidu su  votu de su 4 de martzu comente una propedèusi a sa cramada de su 2019.

Fèminas in luta. Libros in donu pro su Ricòveru diurnu oncològicu de Tàtari

de Juanna Frantzisca Orunesu

B'at galu tempus, totu su mese de martzu, pro pòdere pigare parte a s'initziativa "Unu libru in donu" promòvida dae sas "Fèminas lìberas in luta pro su deretu a sa salude". Su grupu, sustènnidu dae chimbe librerias tataresas e dae una de Portu Turre, est traballende pro chi b’apat una biblioteca in su Ricòveru diurnu oncològicu (su "Day hospital") nou de Tàtari.

“Dictats Fabra” in Catalugna pro s’annu de Pompeu

de Fàbiu Solinas

Su Guvernu de Catalugna at dedicadu su 2018 a Pompeu Fabra, su linguista e grammàticu catalanu prus famadu, ca ocannu s'ammentant sos 150 annos dae sa nàschida sua e sos 100 annos dae sa publicatzione de sa "Gramàtica catalana".

Su diabete? Non de tipu 1 e 2 ebbia

de Lisandru Beccu

Un'istùdiu firmadu dae unos cantos espertos de su Lund University Center (Isvètzia) e de s'Institute for Molecular Medicine (Finlàndia) at torradu a classificare sas formas de diabete. Una partzidura noa pro resurtare a curare sa maladia in manera prus pretzisa.

Su 22 de martzu: sa Die de s'Abba

de Ànghelu Canu

Su 22 de martzu si festat sa Die Mundiale de s'Abba (in inglesu World Water Day), istituida su 1992 dae s'Assemblea de sa Natziones unidas in intro de su programma Agenda 21, su manuale de isvilupu sustenìbile chi movet dae sas diretivas de sa Cunferèntzia de Rio.

Eletziones, galu buera a pustis de una chida

de Màuru Piredda

A una chida dae sas eletziones polìticas petzi su nùmeru de sos iscrannos conchistados connoschimus: 260 e 135 (Càmera e Senadu) su tzentru-dereta; 221 e 112 su M5S; 112 e 57 su tzentru-manca; 14 e 4 Liberi e Uguali. E sigomente, pro nche cròmpere a una majoria, bi nde diant chèrrere 316 e 161 in sos duos ramos rispetivos de su Parlamentu, cara a unu busìllibu nche semus. Sos eletos si sunt registrados e como los ant a dèvere proclamare in sa prima setziada. Ant a elèghere fintzas sa segunda e sa de tres càrrigas de s'Istadu, ma est sa formatzione de su guvernu chi ispantat polìticos, analistas e finamentas tzitadinos. Ite podet nàrrere Mattarella, dae su Quirinale? Su chi at naradu s'8 de martzu: «responsabilidade» e «interessu generale de su paisu».

Eletziones, M5S subra su 40% in Sardigna, ma perunu monocolore in Italia

de Màuru Piredda

Galu b’at carchi setzione, ma su Movimento 5 stelle de Luigi di Maio, cun su 31% o barda, nch’est a tesu dae su nùmeru de cunsensos netzessàrios pro unu guvernu monocolore. Mancari siat su primu partidu italianu (in Sardigna nche bàrigat su 40%), custu resurtu aberit sas ghennas a unos cantos iscenàrios. Alfonso Bonafede, inditadu comente ministru de sa Giustìtzia, at naradu a pustis de sas primas proietziones chi «amus a èssere su pilastru de sa legisladura imbeniente».

Rosatellum: comente si votat

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

PREMISSA

Sa lege previdit  unu valore mìnimu de su 3% a livellu nazionale pro chi sas listas sìngulas potzant intrare a Parlamentu. Francu sas listas relativas a sas limbas de minoria in ue sa làcana  est de su 20% in cada regione a minoria linguistica, duncas finas in Sardigna. Làcana chi pro sas coalitziones nch’àrtziat a su 10%. Semper sa lege su 36% de sos sègios l’assignat cun su sistema uninominale, su 64% cun su proportzionale. Sos votos a sos partidos in coalitzione chi nche crompant a sa làcana de s'1% si los ant a  partzire sos candidados de sa matessi coalitzione. Suta de sa làcana de s'1%, inbetzes, ant a èssere votos pèrdidos. Non si podet votare cun su sistema de su votu iscrobadu.

S'inserru de s'ànima in literadura

de Ànghelu Canu

Deretos Albatros/C.Spanu

Una maladia pagu connota (e reconnota) che a s'emicrània, unu contu autobiogràficu de Gabriella e de s'alter ego sua Giorgia, sos problemas de sa vida in tempos de oe, su disìgiu de pesare una famìllia, unu tìtulu chi ammentat sas òperas de Lina Wertmuller: ammisturade totu e ais a tènnere "RINCHIUSA IN GABBIA DALLA SOTTILE TORTURA DI UNA CRISI DI EMICRANIA", su primu romanzu de Caterina Ispanu, potecaria lodina de 35 annos.

Riserva de Bioisfera sarda, sa presentada su 24 in Thiniscole

de Ànghelu Canu

Su 24 de freàrgiu, dae sas 9,30 a sas 13,30, in un'addòbiu pùblicu in s' Àula Magna de s'Istitutu tècnicu “Luisu Ozanu” de Thiniscole, su Comitadu de Gestione de s'àrea “Tepilora, Riu Pasada e Montarbu” at ammanitzadu sa presentada de sa Riserva de Bioisfera sarda.

“Mans manetes”: una faina bella pro lis imparare s’aligheresu a sos pitzinnos

de Fàbiu Solinas

Sa “Plataforma per la llengua”, Organizatzione non guvernativa chi traballat pro s’amparu e sa promotzione de sa limba catalana in totu sos territòrios in ue si faeddat, cun sa collaboratzione de BarnaSants e cun s’agiudu de sa Generalitat de Catalunya, nch’at ammaniadu s’initziativa “Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons de l’Alguer” chi est nàschida cun sa punna de ofèrrere a sas generatziones noas de S’Alighera, chi non podent istudiare su catalanu in iscola, un’aina culturale de giudu fintzas pro sos insinnantes chi diant chèrrere promòvere custa atividade peri sas iscolas, dae sa primària a sas superiores.

Cartinas de lacamufa

de Màuru Piredda

Sas cartinas faeddant. E ponent a faeddare. Sas chi sunt essidas cun sa làcana linguìstica ant cajonadu, semper, sas cuntierras prus animadas intre sos protagonistas de su movimentu linguìsticu. Las connoschimus. Sas cartinas e sas cuntierras. E no est de badas chi sa Ras apat publicadu sa mapa tinta a ruju e cun unu faeddu, craru, ebbia: sardu.

"Dictada Occitana". Un'addòbiu pro promòvere sa limba d'Oc

de Fàbiu Solinas

Fintzas ocannu, baranta comunas de Otzitània e de Catalugna nch'ant ammaniadu sa "Dictada Occitana", unu cuncursu de ortografia in otzitanu abertu a totus.

In ue semus? Su carrabusu nos dat contos giustos

de Maurìtziu Sale 

Deretos: Progetu Autodeterminatzione

In contra tendèntzia a su chi unu si diat isetare in contu de eletziones polìticas italianas, in Sardigna, oe, su cumpartu prus firmu paret su cumpartu indipendentista. Podet èssere misturu de abba cun ògiu chi, duncas, non prendet. Podet èssere emulsione. A dae chi si presentant pro sa prima bia, non sunt datos iscientìficos, sunt istatìstica. Siat comente si siat, sunt belle totus a unu. Non sunt Unu, craru, ma s'unione b'est e sunt cosas chi tocat a bogare a pìgiu.

Amirallos...gente disconnota

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos 

B'aiat un'òmine de pagu prus o mancu trinta annos, a printzìpiu de s'otighentos chi  - pro li leare cabu a su mare, a su bentu e a sas malintragnas issoro - s'aiat imbentadu unu sistema pro lis pigare sos sestos. Pro lis medire alentu e verbore. Galu oe - a livellu internatzionale e cun totu sos eleboradores a disponimentu, sos satèllites e no isco cantos udreddos tecnològicos - est e abarrat sua, sa manera de nche li collire sas trassas a su tempus. Nos inditat cantu potzat dòlere un'iscavanada lìcuida o un'abentada traitora. S'òmine fiat Francis Beaufort, amirallu britànnicu. E pro oe nos dat contos giustos de sa surra chi nch'amus a bìnchere in Sardigna, sas oras imbenientes, cun corfos bene sestados de maestrale chi ant a lassare surcu ladu in sa memòria.

Adelasia di Torres conca a s'America's Cup

de Lisandru Beccu

Una barca fata e progetada in Sardigna diat pòdere leare parte, su 2021, a s'America's Cup de Auckland. Est Adelasia di Torres, cuncurrente cun nùmene italianu e cun patronadu de sa regione sarda.

In 95mìgia pro sos deretos de sos presoneris

de Lisandru Beccu

Deretos: Marisol Ramirez | Argazki Press

Sa manifestatzione de eris in Bilbao at collidu a pare belle 100mìgia persones. Babbos, mamas e fìgios, punta a dae in antis, pro sustènnere sos deretos de sos presoneris polìticos bascos (los presos vascos).

Frantza: nono a sa coufitzialidade de su corsicanu

de Lisandru Beccu

Dominique Moret/FTVIASTELLA

S'Assemblea de Còrsica, elègida su mese coladu, at tentu petzi su tempus de giurare subra de sa Costitutzione corsicana de su 1755 in antis de retzire sa vìsita de Jacqueline Gourault, rapresentante de su Ministeru de s'internu.

Eletziones italianas, pro su Pds su tempus de s’alleàntzia cun su Pd no est cròmpidu

de Màuru Piredda

S’8 de ghennàrgiu est inoghe. Ma pro su Pds de Maninchedda e Sedda no est cròmpidu su tempus pro s’alleàntzia cun su Pd in sas eletziones italianas imbenientes. Ca nât chi non b’at cunditziones pro las mudare in un’eventu natzionale sardu. «Cara a sa proposta de definire una frontera noa de su chi b’at de fàghere - leghimus in su documentu aprovadu issara dae su diretivu -, sa lìtera de su Pd proponet una campagna eletorale movende dae su chi at fatu su guvernu Renzi». In sa missiva imbiada eris dae su segretàriu Giosepe Luisi Cucca (bantadu dae sos sovranistas pro su «garbu» e su «mètodu»), su Pd aiat osservadu «impignu màssimu pro garantire a su Pds una candidadura cun sas possibilidades prus ampras de èsitu favorèvole, in cumpatibilidade cun sas esigèntzias de rapresentàntzia de su Pd». Cosa, custa, chi non si nch’istèsiat «dae su perìmetru de su tzentru-manca», a su chi narant sos de su Pds. E como? «Su Diretivu natzionale impuntzat su segretàriu a sighire in s’atzione de diàlogu cun sas fortzas indipendentistas e democràticas interessadas a fàghere intèndere sa boghe de su pòpulu sardu».

Eletziones, sos de Muroni torrant su mutu a su Pds

de Màuru Piredda

A primu de s’eticheta #differenze e a pustis de sa decraratzione de intentos de su partidu de Sedda e Maninchedda, su Progetto Autodeterminatzione de Anthony Muroni at publicadu tres puntos a ghisa de risposta a su Pds: s’impignu de presentare su sìmbulu conca a sas eletziones polìticas; sa voluntade de non si chèrrere alleare cun partidos italianos pro cussa cramada e de non pedire iscrannos seguros; su refudu de pedire su «via libera» pro candidare unu rapresentante suo pro ghiare s’esecutivu regionale. «Sos ùnicos referentes nostros ant a èssere sos eletores sardos». Nât chi.

Conca a sas eletziones. Su Pds vàlutat sas intesas polìticas

de Màuru Piredda

Deretos Ansa. Url imàgine

Chimbe sunt sos puntos chi su Partito dei sardi at publicadu pro pòdere valutare, intro de s’8 de ghennàrgiu, sas intesas polìticas conca a sas votatziones. Reconnoschimentu de sa presèntzia «indipendentista democràtica» in intro de cale si siat coalitzione; cunvergèntzias pro sas eletziones polìticas italianas; garantzias pro chi su Pds potzat espressare sa boghe sua in intro de su Parlamentu italianu; «obietivos cuncretos chi vìnculent sos eletos» in contu de insularidade, Europa, fiscalidade, bilinguismu, infrastuturas, traballu, servitudes militares; reconnoschimentu de sa legitimidade de su Pds a ghiare sa coalitzione pro sas eletziones sardas imbenientes.

Universidade de Casteddu, resèssidu su primu trapiantu de manu sintètica

de Maurìtziu Sale

Deretos TgCom24

Cun un'Ansa de sas 12:30, eris s'Universidade de Casteddu at dadu a intèndere chi su primu trapiantu de manu sintètica, cun mecànica miniaturizada e cun sensu tàtile, est resèssidu. S'interventu l'at fatu s'iscuadra de chirurgos ghiada dae Paolo Maria Rossini, in su Policlìnicu Gemelli de Roma, ma su progetu de sa pròtesi noa, mescamente sa miniaturizatzione de sos cumponentes eletromecànicos, est istadu cuntzepidu e realizadu in Sardigna.

Sacheddos bio, s'Itàlia si ponet in règula

de Lisandru Beccu

Sacheddu nono, sacheddu emmo, sacheddu dae domo. Sunt custas sas chistiones chi ant abertu s'annu nou a pustis de s'atuatzione de sa diretiva europea 2015/720.

Iran: protestas cun mortos e fertos

de Lisandru Beccu

Deretos AP

Sa televisione istatale nos narat chi sos mortos sunt giai 21 dae su cumintzu de sos degollos. Sa crisi guvernativa est in atu dae ses dies e paret chi lughe, galu, non si nde bidat. S'economia dèbile e sa crèschida de sos prètzios de sos produtos alimentares nch'at giutu istudiantes e tzitadinos a sa protesta.