de Màuru Piredda
Mattarella? A bisu de Frantziscu Pigliaru at
fatu bene ca nât chi «at reagidu cara a unu progetu perigulosu chi non
fiat legitimadu dae sas ùrtimas eletziones». Pro s'ex assessore de sa
Giunta sua, est a nàrrere Pàulu Maninchedda, «s'Itàlia s'est pèrdida».
Ma su filòlogu macumeresu at annantu chi «sas fortzas polìticas de
Sardigna non resessent nemmancu a mòvere dae sa crisi italiana pro
afirmare sa chistione natzionale sarda».
Est un'argumentu dìligu, a dae chi custa crisi paret prus una partida
de fùbalu intre biaitos e àbbilas teutònicas. Duncas, comente si
nch'insertant sos interessos sardos in custu disafiu?
Non nch'at coladu
tempus meda dae cando in unu comunicadu de Autodeterminatzione podìamus
lèghere chi «il presidente della Repubblica resta garanzia per tutti».
S'iscritu esseit a campu in ocasione de sa bìsita de "l'uomo del Colle"
pro sos 70 annos de s'istatutu.
Chie non faeddat de garantzia est Pedru
Frantziscu Devias, chi in su carrabusu b'abarrat in pare cun
s'organizatzione sua: «At chertu impònnere s'indiritzu polìticu
econòmicu de su ministru de s'Economia. Ruolu de garantzia est custu?
Rispetu de su mandadu populare est?». Pro seguru non bi fiant sas
francas suas in cussu comunicadu mentovadu.
Ma nemmancu Anthony Muroni -
torradu analista - sighit a lu carignare a Mattarella. Movende dae su
paragone cun Cossiga e dae pagas sutalineaduras a sos faeddos de
Temistocle Martines, ghetat una duda in sa mesa: «In una repùblica
presidentziale semus?».
Chie imbetzet si nch'istèsiat de su totu dae sa
dicotomia, belle torrende a propònnere sa narratzione sua in ocasione de
su referendum costitutzionale, est Bustianu Cumpostu: «Savonistas e
matarellistas», pro s'indipendentista bitzichesu, «sunt duas caras de su
matessi dominadore».
E su partidu sardu? Torrende a sos interessos
sardos, sos bator moros faeddant comente una cale si siat fortza
sovranista tricolore: «Su diktat europeu e de sas potèntzias
econòmicu-finantziàrias impreant spread, tassos, bond e àteru pro parare
su pee a sos disinnos italianos».
Tocat a nos pònnere una pregonta
istesiende·nos·nche dae sa dialètica fubalìstica: a beru su sovranismu
italianu podet èssere una risposta a s'establishment europeu atuale?
Conte, Savona o chie si siat, de cale parte de pòpulu diant dèvere
èssere avocados?
Pighemus sos faeddos de unu chi cun Savona cumpartziat
petzi sa terra de orìgine. «Sos teòricos de sa burghesia italiana -
naraiat Antoni Gramsci - sunt istados capatzes de fraigare su cuntzetu
de "natzione proletària", est a nàrrere chi su pensamentu de Marx
pertocaiat a sa gherra de s'Itàlia contra a sos àteros istados
capitalistas e no a sa gherra de su proletariadu italianu contra a su
capitalismu italianu».
E sos sardos, torrende sa Lira, prus sardos ant a
èssere?