de Màuru Piredda
Sas possibilidades de unu guvernu Conte sena Savona titulare de su Mef bi fiant. L’aìamus iscritu in sa gazeta de su 28 de maju (Savona, pro nàrrere, podiat intrare in s'iscuadra guvernativa finamentas sena su ministèriu»). E in cussa iscuadra, “sena portafòlliu”, intradu b’est. Duncas, sa legisladura populista chi aìamus annuntziadu su 25 de martzu, podet comintzare. Pro nche cròmpere a ue?
Tocat de mòvere dae su cuntzetu de “populismu”. No est a la truncare in curtzu colleghende custu cuntzetu petzi a s’esperièntzia russa de s’800 prus de una bia mentovada dae Frantziscu Casula. Su populismu russu fiat una tendèntzia intelletuale de sa burghesia minuda sustenidora de unu comunismu rurale e cun mètodos de atzione voluntarìsticos chi non cunsideraiant s’isvilupu de s’indùstria e su ruolu de su proletariadu.
Sa sotzialdemocratzia de tando criticheit s’acostamentu issoro cun Georgij Plechanov (chi su 1885 esseit a campu cun sas "Divergèntzias") e cun Lenin (chi aiat bìvidu sa pèrdida de su frade, populista, apicadu dae sa politzia zarista).
Ma cussu populismu, progressista nointamen sa pràtica aventurista, no est s’ùnicu populismu chi sa sièntzia polìtica nos mustrat. Ponende·nche a banda s’esperièntzia latinu americana, populista, oe in Europa, podet èssere sa tendèntzia de Íñigo Errejón de Podemos (movende dae su post-marxismu de Ernesto Laclau e conca a sa “democratzia radicale”), ma finamentas sa cumbinatzione grogu-birde chi como at a ghiare sa polìtica de s’istadu italianu. E a ue punnat custu populismu italianu? Pro seguru a dereta.
In economia sa cumbinatzione de Flat tax e aumentu de s’Iva at a favorire petzi sa parte prus rica de su “pòpulu”; sa sovranidade punnada est natzionale-istatulàtrica e non populare, nen de sos traballadores e de sas comunidades; sos deretos tziviles mancu a nde faeddare (programma pentisteddadu prus chi non bòidu) o a los fàghere a bìculos (a comintzare da su ministru Fontana).
Paret anti-sistema petzi ca su grandu capitale, oe in die, cheret negotziare sos interessos suos in intro de sa guarnissa Europea. Ma sa realidade est prus complicada de sos islogan: intre su capitalismu padanu e su miteleuropeu non b’at unu muru ma relatziones profetosas pro ambas partes; cale si siat disìgiu de truncare cun s’òrdine atuale ponet in motu resistèntzias e dinàmicas inèditas (brexit, protzessu catalanu); un’Europa de istados sovranistas at a atzentuare sa cumpetitzione intre sas burghesias pro more de milli mèdios.
E, de prus, cando Junker narat «Italianos, traballade de prus e non siais corrùmpidos», est faeddende sa matessi limba de Salvini contra a sos meridionales.
In su pranu internu, in fines, amus a àere un’evolutzione de sa cussèntzia. Sa Lega s’agatat in una situatzione noa gràtzias a s’abbratzu cun Grillo, ma at giai guvernadu sos annos colados. Su M5s at a mustrare sa cara sua como chi nch’est in cue.
Pro como non b’at eletziones in s’agenda de sa polìtica italiana e, duncas, nemmancu peruna ispètzia de referendum subra de s’Ue, de s’èuro, de Mattarella. S’apuntamentu podet èssere petzi rinviadu, ma in s’ìnteri sos chi ant chircadu una solutzione votende·los ant a iscumproare sa retzeta issoro.
Su bonu de sos italianos ischit ite non cheret, non su chi cheret. E pro custu at a èssere s’iscola grogu-birde a agiornare sa lista de sos disìgios.
Deretos imàgine Ansa | Alessandro Di Meo
Sa sotzialdemocratzia de tando criticheit s’acostamentu issoro cun Georgij Plechanov (chi su 1885 esseit a campu cun sas "Divergèntzias") e cun Lenin (chi aiat bìvidu sa pèrdida de su frade, populista, apicadu dae sa politzia zarista).
Ma cussu populismu, progressista nointamen sa pràtica aventurista, no est s’ùnicu populismu chi sa sièntzia polìtica nos mustrat. Ponende·nche a banda s’esperièntzia latinu americana, populista, oe in Europa, podet èssere sa tendèntzia de Íñigo Errejón de Podemos (movende dae su post-marxismu de Ernesto Laclau e conca a sa “democratzia radicale”), ma finamentas sa cumbinatzione grogu-birde chi como at a ghiare sa polìtica de s’istadu italianu. E a ue punnat custu populismu italianu? Pro seguru a dereta.
In economia sa cumbinatzione de Flat tax e aumentu de s’Iva at a favorire petzi sa parte prus rica de su “pòpulu”; sa sovranidade punnada est natzionale-istatulàtrica e non populare, nen de sos traballadores e de sas comunidades; sos deretos tziviles mancu a nde faeddare (programma pentisteddadu prus chi non bòidu) o a los fàghere a bìculos (a comintzare da su ministru Fontana).
Paret anti-sistema petzi ca su grandu capitale, oe in die, cheret negotziare sos interessos suos in intro de sa guarnissa Europea. Ma sa realidade est prus complicada de sos islogan: intre su capitalismu padanu e su miteleuropeu non b’at unu muru ma relatziones profetosas pro ambas partes; cale si siat disìgiu de truncare cun s’òrdine atuale ponet in motu resistèntzias e dinàmicas inèditas (brexit, protzessu catalanu); un’Europa de istados sovranistas at a atzentuare sa cumpetitzione intre sas burghesias pro more de milli mèdios.
E, de prus, cando Junker narat «Italianos, traballade de prus e non siais corrùmpidos», est faeddende sa matessi limba de Salvini contra a sos meridionales.
In su pranu internu, in fines, amus a àere un’evolutzione de sa cussèntzia. Sa Lega s’agatat in una situatzione noa gràtzias a s’abbratzu cun Grillo, ma at giai guvernadu sos annos colados. Su M5s at a mustrare sa cara sua como chi nch’est in cue.
Pro como non b’at eletziones in s’agenda de sa polìtica italiana e, duncas, nemmancu peruna ispètzia de referendum subra de s’Ue, de s’èuro, de Mattarella. S’apuntamentu podet èssere petzi rinviadu, ma in s’ìnteri sos chi ant chircadu una solutzione votende·los ant a iscumproare sa retzeta issoro.
Su bonu de sos italianos ischit ite non cheret, non su chi cheret. E pro custu at a èssere s’iscola grogu-birde a agiornare sa lista de sos disìgios.
Deretos imàgine Ansa | Alessandro Di Meo
