«Cherides chi sa Caledònia Noa tèngiat soberania prena e siat indipendente?». At a èssere custu su cuesitu de su referendum chi sos caledonianos ant a a agatare in s'ischeda eletorale su 4 de santandria.
A pustis de 15 oras de dibata e de tratativas, su 28 de martzu, su primu ministru frantzesu Edouard Philippe annuntzieit de àere buscadu unu cumpromissu pro su referendum. Sa fòrmula nch'at a colare peri su Consìgiu de istadu e at a permìtere a sas fortzas polìticas de espressare sa positzione issoro subra sa chistione.
Sa Caledònia Noa est una de sas Collectivités d'outre-mer frantzesas dae su 1853 e est collocada pagu prus o mancu a 1.500 chilòmetros dae sa costa orientale australiana, in s'Otzèanu Patzìficu. S'atividade econòmica printzipale de s'artzipèlagu est s'estratzione de su nichel, atividade chi nche l'at posta a costàgios de sas grandu potèntzias econòmicasde su mundu, in contu de estratziones mineràrias.
Su protzessu pro sa conchista de s'indipendèntzia est cumintzadu in su 1984 a òpera de su Front de Liberation Nationale Kanak Socialiste. Annu cun annu sa Caledònia Noa at conchistadu fitas semper prus mannas de autonomia in acòrdiu cun su guvernu frantzesu, fintzas a nche cròmpere a su referendum imbeniente de santandria.
