 |
| Deretos: Limes |
Chi su progetu atzentradore europeu nche siat belle ispèrdidu no est noa frisca. Sa crèschida de sos fascismos e de sos estremismos paris cun unos cantos sèberos crìticos (“nos lu pedit s'Europa”) at belle derrutu su sistema intreu.
S'Ue dimustrat de no ischire ascurtare sos tzitadinos suos e at semper giutu a in antis polìticas istatalistas lassende a banda sos bisòngios cuncretos de sos territòrios.
Sa proa nch'est totu in sa chistione catalanu-ispagnola, dae ue est essidu a campu su peus autoritarismu polìticu giustificadu dae su mudìmene de Bruxelles. Sos arrestos de custas dies nche faghent torrare s'Ispagna a èpocas iscurigosas sinnadas dae franchismu e repressione. Est possibile chi su sacrifìtziu de Gramsci, impresonadu petzi ca fiat un'aversàriu polìticu, non nos apat imparadu nudda? O forsis nos nche l'amus giai ismentigadu?
Fatu istat chi in Catalogna, in su mese de nadale, sos indipendentistas ant leadu sa majoria de sos iscrannos, ma ancora non resurtant a formare unu guvernu ca totu sos presidentes eletos resurtant impresonados o cun mandadu de arrestu. Totus incriminados pro “rebellia” e “separatismu”. Paràulas chi diant pòdere pàrrere curiosas in s'Europa de su 2018, ma chi cherent nàrrere petzi “libertade”, “àuto-guvernu”, “indipendèntzia”. Est singulare fintzas su fatu chi chie guvernat su partidu prus corrutu de Europa nch'imbiet a presone sos chi, in manera democràtica, cheriant fraigare unu paisu nou. Totu custu acanimentu giuditziàriu contra a cada forma de àuto-determinatzione s'isvilupat fintzas ca semus cara a una monarchia parlamentare, in ue su Re rapresentat s'antìtesi de su cuntzetu de “democratzia”.
Semus movende conca a èpocas iscurosas rapresentadas dae su peus natzionalismu istatalista: lu bidimus in Catalugna e l'amus bidu in Irlanda, in Còrsica e in Euskadi. Pro mudare sa rota e pro sarvare sas cosas bonas diat tocare de li pònnere una beste noa a custa Europa. Chi permitat a totu sos territòrios de si emantzipare e de ascurtare sas netzessidades e sas rechestas. Tenimus bisòngiu de un'istitutzione chi lasset a un'ala su modellu istatalista e chi punnet a un'Europa de sos pòpulos.
