Sa repùblica noa de Catalugna

de Maurìtziu Sale

In sa Repùblica noa – finas si galu no ufitziale – de Catalugna, Repùblica partzida in duos, ant bintu sos indipendentistas (majoria assoluta 47,5% e 70 sègios), ma su primu partidu est Ciudadanos, unu corpus unionista fintzas a su Dna, in manos a s’abogadu Inés Arrimadas (43,4% e 52 sègios). S’iscudidura, pagu cosa a nàrrere sa veridade, nche la collit Ada Colau, sìndigu de Bartzellona, cun in pessu 8 sègios.

Erdogan rispondet a Trump cun un'ambasciada turca in Gerusalemme

de Lisandru Beccu

Su sèberu de Donald Trump nche tramudare s'ambasciada americana a Gerusalemme, reconnoschende·la de facto comente capitale de Israele, at ingendradu tensiones e mùtrias malas in totu su mundu de s'oriente mesanu. Fintzas s'Onu voteit contra a su sèberu atuadu dae sos Istados Unidos.

In custas dies a achicare su fogu b'at pensadu Erdogan. Su presidente turcu at annuntziadu chi «Si Deus cheret, dae inoghe a pagas dies, amus a abèrrere s'ambasciada nostra in Gerusalemme Est». Est làdinu su riferimentu a sa voluntade de reconnoschimentu de sa Palestina promòvida dae s'Organizatzione de sa cooperatzione islàmica. A acontzare su su càrrigu, però, est intervènnidu fintzas su Ministru de sos Afares èsteros, Mevlut Cavusoglu narende chi sa Turchia at a abèrrere s'ambasciada in Gerusalemme petzi cando su mundu at a àere reconnotu s'istadu palestinesu.

“Hallelujah”, essida a campu sa versione sarda de Nicola di Bànari

de Màuru Piredda 

Imàgine pigada dae Youtube

Podet èssere chi su bonu de nois l’apat connota interpretada dae Jeff Buckley, su cantautore chi nos lasseit binti annos a como abbratzende·si sas abbas de su riu Wolf, in Memphis. “Halleluja” de Leonard Cohen como faeddat in sardu gràtzias a s’adatamentu de Lisandru Carta, est a nàrrere Nicola di Bànari. La podimus iscurtare in sas prataformas Youtube e Deezer. Lisandru, cun boghe funduda subra de un’arpègiu de chiterra e unos cantos tzìrrios de violinu (sonadu dae Pepinu Anfossi), giogat cun sa guarnissa aprontada dae s’artista canadesu pro b'insertare sos meledos suos in limba nostra. Tocat a l’iscurtare.

Poliomielite belle ispèrdida

de Lisandru Beccu

Sa noa de sas dies coladas, difùndida dae s'Organizatzione mundiale de sa salude, cundit su mundu de sa meighina de entusiasmu mannu. Su virus de sa poliomielite dae inoghe a pagos annos no at a esìstere prus gràtzias a sos vatzinos. In totu su mundu, in su 2017, a su mese de santugaine b'aiat 12 casos de maladia: 5 in Pàchistan e 7 in Afgànistan. «Podimus cumintzare a festare – at naradu su diretore de su programa pro s'eliminatzione de sa poliomielite Chris Maher, agiunghende chi – dae como in susu devimus dare su màssimu pro nch'ispèrdere sa maladia de su totu». Sa gherra contra a su virus cumintzeit in sos annos '50, cando si difundeint sos primos vatzinos e sas campagnas de preventzione. Si totu at a andare bene, sa poliomielite at a isparèssere in pagu tempus e at a resurtare sa de tres a pustis de pigota e peste bùula.

Puddu, Muroni e Sedda: aberturas e ammissiones conca a sas regionales

de Màuru Piredda 

Baddu a l’ischire cantos sunt sos Màriu Puddu de Sardigna. Su chi ischimus est chi bi nd’at duos chi sunt prus Màriu Puddu de sos àteros. Unu at bortadu – in limbas tres – sa Costitutzione provisòria de sa Repùblica sarda (e in prus de sos àteros Puddu podet àere a su nessi una “h”). Un’àteru, che a unu dantzadore de sos (chimbe) isteddos, at postu in birbìllios duos òmines ativos in su campu polìticu etnoregionalista: sa ghia de Sardos e su presidente de su Pds. Ite at naradu su Màriu Puddu grillinu?

Luego su domìniu .srd

de Lisandru Beccu

Cun sa deliberatzione de su 13 de nadale sa Regione cunfirmat s'impinnu suo pro sa còmpora e sa gestione de su domìniu internet de primu livellu genèricu .srd. Cun unu disponimentu de 20mìgia èuros pro ativare s'iter, sa Sardigna at a tènnere unu riferimentu virtuale chi l'at a identificare in totu su mundu. At a crèschere, duncas, s'imàgine de s'ìsula in foras de sas làcanas traditzionales e cun issa totu su patrimòniu ambientale, culturale e linguìsticu.

Sa conduta in tempus de oe

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Forsis a calicunu no nde l'importat nudda de sos sitos sotziales, de  comente si diant dèvere impreare o de comente siat mègius, a bias, a no los impreare pro nudda. Forsis emmo e forsis nono. B'at però, in intro a custa forma noa de comunicatzione, una funtzione de grandu importàntzia  umana: su cuntatu cun persones chi non connoschimus. In intro a Facebook, pro nàrrere, b'at còdighes (in messàgios o istados) in ue a bias no at sensu perunu a intervènnere, mescamente si s'argumentu pesadu no est cosa chi nos pertocat. Non si podet àere unu pàrrere pro cada cosa. 

A bortas, semper pro esèmpiu, nos paret chi calicunu siat narende tontesas o issolòrios chi no nche los brincat caddu. Ma est petzi un’impressione nostra ca imbetzes, a pustis, meledende·bi, nos abbigiamus chi est comunichende cun unu còdighe chi nois non connoschimus e chi mancari est connotu petzi dae unu grustu minore de amigos suos virtuales.  Unu grustu  in ue issu b’est dae meda e at àpidu tempus pro lu praticare, su còdighe. E at àpidu manera pro nche nde sejare àteros internos, pro los impreare e a pustis pro los amparare puru. Nois, mintzendende·nos·nche a mesu, non faghimus àteru chi no a nch’isòrvere custa armonia, istorbende·los de badas, sena motivu perunu.  Non connoschimus su còdighe e a bias mancu nos nd'importat. 

Nos importat, duncas, a lis dare infadu ebbia, barighende·nche su rispetu e corfende sa dignidade.  Pro nàrrere, cando allegamus de su tempus chi dêt bènnere, cun amigos o parentes, no est chi nos importet de su tempus, bonu o malu chi siat. Nos interessat a allegare cun calicunu chi in cussu momentu potzat cumpartzire su còdighe nostru de cuntatu: su tempus.  Lu faghimus pro nche pesare dae mesu sas muridinas, pro nch'iscagiare s'àstragu e pro nche colare, podet èssere, a chistiones de vàllia. In càmbiu, su de intervènnere sena resone est a las fraigare cussas muridinas e unas cantas bortas fintzas a si nche cuare in palas pro iscùdere a s'isfaddida. Semper e cando, Facebook o mancu, cadaunu est semper a tempus pro s'istaret in tretos suos. Sena duda peruna.

Eletziones italianas e autodeterminatzione. “Potere al popolo” pro s’atuatzione prena de sa Costitutzione

de Màuru Piredda

“Potere al popolo” naschet su 18 de santandria a pustis de s’annullamentu de s’assemblea cunvocada dae Anna Falcone e Tomaso Montanari. Sos de su tzentru sotziale napoletanu “Je so’ pazzo” (un’ex Opg ocupadu) ant disinnadu, tando, de s’auto-rapresentare movende conca a una coalitzione a manca de su Pd. Sa de tres, pro como, si contamus “Liberi e uguali” de Pietro Grasso (cun in intro Mdp, Sinistra italiana e Possibile) e “Per una sinistra rivoluzionaria”. In pare cun “Je so’ pazzo” b’agatamus finamentas a Sinistra anticapitalista e Rifondazione comunista.

Eletziones italianas e autodeterminatzione natzionale. Su primu messàgiu crompet dae manca

de Màuru Piredda

«Una lista internazionalista, chi si pighet s'interessu generale de su movimentu operaju internatzionale, in foras de (e contra a) cada forma di sovranismu; chi gherret pro sos deretos de autodeterminatzione de cada natzionalidade oprimida; chi punnet a sa prospetiva de s'unificatzione de s'Europa pro mèdiu de una federatzione de istados sotzialistas». Est su chi narant su Pcl (Partidu comunista de sos traballadores) e Scr (Sinistra, classe, rivolutzione), formatziones de màdrighe trotskista chi ant presentadu, pagas dies a oe, sa lista issoro pro sas eletziones polìticas italianas imbenientes. Semper chi regollant sas 50mìgia firmas prevìdidas dae sa lege eletorale.

Una bandera cale si siat?

de Màuru Piredda

«Cussa no est una bandera nazista! Birgongiade·bos·nde!». Emmo, l’ant iscritu in italianu ebbia pro èssere modestos, ca si nono, connoschidores comente sunt de s’istòria e de sa cultura germànica, lu diant àere iscritu finamentas in tedescu. Brullas a banda, su bonu de sos anticomunistas (ca non si las aorrant sas ingiùrgias contra a sas “erìghinas”), cumpartzidores de cummentos seriales («Le pensioni...», «Le case popolari...», «Ha fatto anche cose buone...», «E allora le foibe?»), ant àpidu s’ocasione issoro pro connòschere unu detàlliu de s’istòria (no, non semus faeddende de sas càmeras a gas mentovadas dae Jean Marie Le Pen). Como, pro seguru, ant a ischire finamentas chi sa Prùssia non fiat un’apendìtziu de sa Rùssia. E si sa cosa sighit ant a ischire finamentas chi s’isvàstica fiat unu sìmbulu indù, chi su fàsciu litòriu de màdrighe romana l’impreaiant sos movimentos progressistas e gasi sighende. Un’ocasione istòrica s’in casu diant dèvere fotografare àteras banderas in logos chi cajonant notitziabilidade. Un’ocasione noa pro si pesare a boghes contra a sas “fake news” a pustis de s’impreu de sas chi sunt fartosas e farsas contra a àteros cristianos. In sa fotografia unos cantos istimadores de su kaiser Friedrich Wilhelm Viktor Albrecht von Hohenzollern.

Sas bancas catalanas nche tramudant sa sede sotziale. Cales cunsighèntzias?

dae ccma.cat | tradutzione de Lisandru Beccu

Su consìgiu de amministratzione de su Banc Sabadell at detzisu de nche tramudare sa sede sotziale a Alicante. Su Sabadell s'at a allogare in su palatzu de sa Caixa d'Estalvis de su Mediterràneu (istitutu chi Sabadell aiat achistadu in su 2011) chi, pro como, est sa segunda base operativa. L'at a fàghere cando at a mudare sa sede in su registru cummertziale de Alicante.

Sa detzisione de su consìgiu de amministratzione nche cheret barigare sas dudas chi at ingendradu custu momentu polìticu, cheret asseliare sos mercados e sos clientes chi in custas dies, oriolados, ant invasu sos ufìtzios.

Ite cumportat custu mudamentu de sede sotziale?

1. Sa tràmuda de sa sede cheret nàrrere chi su Banc Sabadell si nch'andat dae su territòriu catalanu?

Movende dae como su grupu nche franghet sa sede e cheret nàrrere, in manera tècnica, chi sas detzisiones ant a nàschere dae in ie. Però, in pràtica, diat pòdere funtzionare comente pro Santander o pro BBVA. Traballant pro totu s'istadu, operende in Madrid, ma sa sede de sa sotziedade est in Santander o in Bilbo. Su matessi diat capitare inoghe. Sa banca diat sighire che pare die cun die e sa modìfica non diat creare efetos nen pro sos traballadores, nen pro sos ufìtzios e nen pro sos clientes.

2. Custu influit in sas tassas chi su Banc Sabadell pagat a sa Catalugna?

In custu cuntestu giurìdicu belle nudda. Sas impostas de sas sotziedades est giai pagada a s'agentzia tributària e in su casu de sas comunidades autònomas b'at una paja de tassas comente sos atos giurìdicos documentados. In prus, sos fiscalistas chi amus consultadu nos cunfirmant chi sa tràmuda de sa sede sotziale no òbligat a su mudamentu de sa sede fiscale. Custa ùrtima est e abarrat su giassu in ue si leant sas detzisiones printzipales e sighit a operare mancari chi sa diretzione nche siat in àteru giassu. Su ministeru de s'economia at naradu chi non b'at àere perunu impatu econòmicu.

3. E tando, sas bancas a ite nche franghent sa sede sotziale?

Sa banca est un'azienda chi tenet bisòngiu de livellos artos de seguresa, fintzas giurìdica. Sabadell, difatis, est una de sas bancas prus penalizadas in su mercadu atzionàriu pro neghe de sos eventos atuales e, duncas, at atuadu unu movimentu de defensa. S'in casu b'aeret una decraratzione uni-laterale de indipendèntzia, reconnota e eficatze, custu at a essegurare chi sa banca sigat a traballare in s'àmbitu de sa Banca Tzentrale Europea, cun totu sas garantzias chi custu fatu rapresentat. Pro como, petzi cun s'annùntziu de eris mangianu, sas atziones de sa banca sunt crèschidas.

S'oriolu de su Banc Sabadell e de sas àteras entidades fiat sa seguresa legale. Cun sa sede sotziale foras de Catalugna, cale si siat cosa acontessat, sa banca at a abarrare suta s'amparu de sa Banca Tzentrale Europea.

Su tema catalanu in su Parlamentu europeu

de Lisandru Beccu

Sa cuntierra intre sos deretos a s'autodeterminatzione e sos printzìpios unionistas si nche sunt frantos, pro un'iscuta, a s'àula de su Parlamentu europeu de Istrasburgu. Mèrcuris sos partidos europeos, sos guvernativos e sos de sa Generalitat ant espostu sos pàrreres issoro subra sa chistione catalana:

Jordi Soler (ERC): «Pregontade·li a su sennore Rajoy a ite s'est ispiradu pro violare sa Carta Europea de sos Deretos de s'Òmine? Cherimus otènnere una mediatzione pro agatare una solutzione in manera democràtica e patzìfica».

Carlos Iturgaiz (PP): «Pensades chi a fàghere unu corfu de istadu in unu paisu, a andare contra a sa Costitutzione sua, a andare contra a sas leges suas, siat libertade? Chi siat democratzia?»

Jordi Soler (ERC): «Sos corfos de istadu los faghent sos militares, non sos votantes, nen sos votos e nen sas urnas. A votare no est a fàghere unu corfu de istadu, a votare est democratzia».

Miguel Urbán (Podem): «Si sas istitutziones europeas no ant a leare parte a su diàlogu ant a tènnere sa matessi responsabilidade de sos ispagnolos».

Philippe Lamberts (Birdes-ALE): «Est beru chi semus faeddende de un'afàriu internu, ma est fintzas beru chi est internu a s'Unione Europea. Si calicunu at a intervènnere pro rinnovare su diàlogu intre Ispagna e Catalugna, est apretosu chi lu fatzat s'Unione Europea».

Matt Carthy (Sinn Féin): «Sa beridade est chi sos cabos de s'Unione Europea ant ignoradu sos abusos de sos deretos umanos in intro de s'UE, e in s'ìnteri, in Catalugna ais pèrdidu su deretu de dare letziones a sos àteros. Peruna entidade tenet su deretu a decrarare illegale sa pràtica democràtica de s'autodeterminatzione, ne unu Re chirriadu dae niunu, ne una cummissione seberada dae nemos e ne unu guvernu minoritàriu in Madrid».

Javi López (PSC): «M'apello pro chi acabbet sa situatzione atuale, pro istesiare cale si siat detzisione uni-laterale chi nche giugat s'istitutzionalismu catalanu a su disacatu».

Esteban González Pons (PP): «S'Ispagna no est sa Jugoslàvia. Semus una democratzia istàbile e cumprida che a cale si siat de sos istados chi sunt rapresentados inoghe. Non tenimus bisòngiu de amparu o de mediadores cun polìticos reberdes. Si nche lassamus essire sa Catalugna dae s'Ispagna s'ant a isvilupare situatziones simigiantes in totu su continente. Imbetzes de un'Europa a 27 nos nch'amus a agatare in un'Europa cun unu muntone de micro-istados».

Javier Nart (Cs): «No est petzi un'atacu a sa democratzia su chi est acontessende in Ispagna, ma est fintzas contra a s'Unione Europea. Est una cassa de Pandora».

Sa manca italiana cara a su protzessu catalanu

de Màuru Piredda

Duos sunt sos protzessos chi prenant sas allegas de custas dies. Unu, resurtu de annos e annos de batallas, est su de s’autodeterminatzione catalana. S’àteru est su chi pertocat sa manca italiana a dae chi unos cantos cummentos de su bonu de sos opinionistas de domo nostra puntant su pòddighe contra a cussa àrea polìtica pretzisa. Calicunu non b’at pensadu duas bias a nche la pònnere in sa guarnissa de su franchismu e de su falangismu comente chi esseret in favore de su manganellu de sa Guardia civil. Bidemus cale sunt sas positziones de s’universu chi, a pustis de sa Bolognina, si nch’est postu a manca de su Pds e chi infines s’est partzidu dae Rifondazione comunista (nàschida gràtzias a sos chi non cheriant isòrvere su Pci, a Dp e a àteros grupos).

Catalugna: su chi ischimus e su chi nono

de Màuru Piredda 

Su chi ischimus de su referendum catalanu est su resurtu de sa voluntade nostra de nos informare lassende·nche a banda su fràigu narrativu de sas redatziones Rai e privadas. Su chi ischimus est chi sa Repùblica catalana non podet èssere unu “next state” de custa Europa chi meda at fatu pro cajonare balcanizatziones e gherras e meda faghet pro impedire a unu pòpulu de s’espressare a sa bona. Su chi ischimus est chi su bonu de sos parlamentares catalanos si fiat espressadu contra a Maduro chi imbetzes su referendum a s’opositzione bi l’at lassadu fàghere. Su chi ischimus est chi sos de sa manca garzoniana e iglesista faeddeint de referendum “pactado” (cun chie?) e sighida bi l’at Colau pedende – de badas – sa mediatzione de Bruxelles. Su chi ischimus, a cantu paret, est chi non bi podet àere autedeterminazione populare in intro de sa guarnissa chi connoschimus. Cada avantzada de su protzessu catalanu rapresentat non petzi una disaura pro sa pagu “grande” e prus pagu “libre”, ma finamentas pro s’Ue galu in intro de s’afàriu Brexit. E su chi no ischimus ite est?

Venetzuela, su parlamentu catalanu contra a Maduro

de Màuru Piredda

Nicolas Maduro cun s'estelada. Deretos EuropaPress

Non petzi leges pro su referendum indipendentista. Su “Parlament” at aprovadu una motzione presentada dae sos populares in contu de polìtica èstera. L’ant votada finamentas sos democràticos de Puidgemont e sa manca riformista de Erc (est a nàrrere sos de Junts pel Sí). Contràrios sos de Catalunya si que es pot e sos anticapitalistas de sa Cup. De ite chistionat sa motzione? De deretos umanos violados in Venetzuela. Solidariedade, in antis de totu, «cun totu sos presoneris polìticos ventzuelanos». Sa lìnia «la votamus ma...» l’ant adotada JxSí («Emmo, ma su Pp no est solidale cun sos cundennados catalanos pro àere aprontadu sas urnas de su 9N») e sos sotzialistas («Situatzione vulneràbile in Venetzuela ma violèntzias dae ambas partes»). Sos contràrios ant faeddadu de ausèntzia de allegas in contu de corrutzione e de gherras (Csqp) e de sovranidade de sa Repùblica bolivariana (Cup). Carles Riera - de sos comunistas indipendentistas - at naradu chi «in Venetzuela b’at una gherra pro su prus giatzimentu mannu de petròliu in su praneta» e chi sa partida est «intre sas classes polulares e sas oligarchias».

In die de oe | S'assàchiu a sa caserma Moncada

de Lisandru Beccu

Sa die de oe sìngiat su cumintzu de sa rivolutzione cubana ghiada dae Fidel Castro pro nche rodulare su podere ditatoriale de Batista. Fiat su 1953 cando sos òmines de su Lider maximo tzucheint conca a sa caserma Moncada, pro chircare de si nd'impossessare e pro cumintzare a trasmìtere sos messàgios de propaganda contra a su regime. S'operatzione fuit unu fallimentu giai in su cumintzu. Sos òmines de Fidel fiant pagos e sas armas chi teniant non fiant adatas a un'interventu de cussa genia. Fuit custu su primu eventu de importu chi pongeit in motu su protzessu de liberatzione de s'ìsula.

In die de oe | Su Grandu Consìgiu isfidùtziat a Mussolini

de Màuru Piredda

Una setziada de su Gc de su fascismu - Deretos Luce

Su Grandu Consìgiu de su fascismu, in die de oe, voteit a majoria sa proposta de su gerarca Dino Grandi pro nche catzare a Benito Mussolini dae su guvernu de su Rennu de Itàlia. Su Re Vittorio Emanuele III, deretu, incarrigheit a Pietro Badoglio. Fiat su 1943 e pro su capitalismu italianu sa camisa niedda fiat oramai un’impèigu. Sos traballadores de sa Fiat, in su beranu de su matessi annu, aiant comintzadu a artziare sa conca e, in campu internatzionale, sa batalla de Istalingradu, marcheit una furriada de sos eventos bèllicos. A Mussolini l’arresteint, ma lu libereint sos paracadutistas tedescos a pustis de s’armistìtziu de s’8 de cabudanni. Su fascismu sigheit a guvernare una parte de s’Itàlia cun sa Repùblica sotziale italiana. Sa Resistènzia fagheit su restu.

In die de oe | Fausto Coppi binchet su Tour de France

de Màuru Piredda

Monumentu - Deretos Massimiliano Galardi

Fausto Coppi aiat in pessu bìnchidu su Giro d’Italia. Su 1949 pigheit parte a su Tour de France pro sa prima bia, ma su cumintzu non fuit de sos mègius. Petzi a sa de sete tapas si lasseit a palas sas positziones prus crìticas de sa classìfica binchende sa cronomètrica Les Sables d’Olonne/La Rochelle. S’àteru italianu a bìnchere una tapa, a pustis de tando, fuit Fiorenzo Magni, a sa de 10. Su toscanu besteit sa màllia groga fintzas a su 18 de trìulas, cando bi nche la “fureit” su cumpàngiu suo Gino Bartali. Ma cun sa vitòria de sa de 17 tapas, Coppi imponeit su domìniu suo. Tres sos pòdios conchistados; belle 11 sos minutos dae Bartali (segundu in classìfica); 81 sos puntos in sa classìfica iscaladores. De prus, su campione piemontesu fuit su primu a bìnchere in su matessi annu Giro e Tour.

In die de oe | S’iscoberta de Kepler-452 b

de Màuru Piredda

Kepler-452 b - deretos lìberos

A inghìriu de s’isteddu Keper-452, a 1400 annos ughe dae su sistema solare, b’at unu praneta simigiante a sa terra. S’iscoberta de Kepler 452-b (custu su nùmene chi l’ant postu) l’annuntzieit sa Nasa in die de oe, su 2015. Motu de rivolutzione in 385 dies, a chimbe bias prus maduru de su chi nos acasàgiat, Kepler 452-b est cunsideradu comente su “fradile mannu de sa Terra”.

In die de oe | Sos atentados de Breivik

de Màuru Piredda

Anders Behring Breivik - deretos Getty

Anders Behring Breivik, unu “bellu pegus” de sa dereta estrema norvegesa, disinneit de colare a s’istòria aprontende duos atacos chi cajoneint 77 mortos: 8 in Oslo pro more de un’auto-bomba in tretos de sos palatzos presidentziales; 69 in s’ìsula de Utøya isparende a sos giòvanos laburistas addòviados in cue pro unu campus istiale de su partidu. A Breivik – autore de una decraratzione europea de indipendèntzia – lu condanneint a 21 annos, sa pena prus manna prevìdida dae s’ordinamentu norvegesu.

In die de oe | Si nche morit Guglielmo Marconi

de Lisandru Beccu

Sas iscobertas, sos istùdios e sos imbentos suos li permiteint de otènnere su Nobel pro sa fìsica in su 1909. Guglielmo Marconi nascheit in Itàlia, in su 1874, e giai a pitzinnu , in domo sua etotu, cumintzeit a isperimentare e a ordimingiare cun sas frecuèntzias e cun sas undas eletro-mannièticas. Esperièntzias chi nche lu giugheint a una de sas iscobertas tecnològicas prus de importu: su sistema de comunicatzione sena filos. Aiat imbentadu sa telegrafia sena filos, mama de cale si siat àteru sistema de comunicatzione privu de collegamentos elètricos comente ràdiu, televisione e telèfonu. Si nche morgeit, in die de oe, a 63 annos. Fiat su 1937.

In die de oe | S'Irish Republican Army, a pustis de sas eletziones, suspendet su cunflitu

de Lisandru Beccu

Su 1997 fuit s'annu de sa vitòria de Tony Blair, cun su partidu laburista, in sas eletziones polìticas britànnicas. Eventu chi abergeit unas cantas ghennas a sas tratativas intre Ira e guvernu tzentrale pro sa re-unificatzione irlandesa. S'Irish Republican Army, in die de oe, detzideit de suspèndere su cunflitu armadu chi fiat interessende su Regnu Unidu. Su grupu armadu difundeit unu comunicadu chi ingendreit isperàntzias de abertura a su protzessu democràticu de paghe e espresseit sa voluntade de cuntratare sas rechestas irlandesas.

In die de oe | Naschet Estat Català

de Lisandru Beccu

Su 18 de trìulas de su 1922 su coronellu Francesc Macià fundeit Estat Català: partidu indipendentista catalanu cun rapresentatzione natzionalista e insurretzionalista. Su partidu, chi si definit interclassista, “gherrat pro s'indipendèntzia de sos Paisos Catalanos e pro un'ùnica limba ufitziale”. Su grupu est galu in atividade, resurtende su partidu indipendentista europeu prus betzu in pare cun su Sinn Fèin e cun su Euzko Alderdi Jeltzalea (Partidu natzionalista bascu). A dies de oe su movimentu diretu dae Jordi Mirò nch'at pèrdidu belle totu su potentziale eletorale suo, in favore de partidos prus mannos e istruturados che a Erc, Ciu e Cup.

In die de oe | Su primu impiantu de cunditzionamentu

de Lisandru Beccu

Nch'at coladu prus de 115 annos dae sa nàschida de su primu impiantu de cunditzionamentu. Fiat su 1902, in die de oe, cando Willis Haviland Carrier nch'ammanieit su primu imbentu suo de importu: unu sistema de infriscamentu pro controllare su calore e s'umididade in sos protzessos de imprenta. S'impiantu s'assimigiaiat giai meda a sos chi bi sunt in cummèrtziu como. Un'iscoberta manna chi, in sos istios caentes, nos faghet cumpangia in domo, in ufìtziu e in màchina.

In die de oe | S'Apollo 11 movet conca a sa luna

de Lisandru Beccu

Sa missione ispatziale americana de sa Nasa, Apollo 11, cumintzeit in die de oe. Fuit su 16 de trìulas de su 1969. In sa gherra eterna intre Urss e Iua, pro s'isvilupu de sas tecnologias aeronàuticas, sos americanos in antis de totus resesseint a nche cròmpere a s'ùnicu satèllite naturale de sa terra. Sa naedda cun su mòdulu lunare nch'esseit dae s'atmosfera terrestre ghiada dae s'endoreattore Saturn V e arribeit a sa luna su 20 de su matessi mese. S'eventu, chi nche giugheit a Armstrong e a Aldrin a tocare sa superfìtzie lunare, lu sigheint milliones de persones in totu su mundu.

In die de oe | Su golpe fartadu in Turchia

de Màuru Piredda

Tzocos in pratza de Taksim e in s'aeroportu Ataturk, carros armados, elicòteros, F-16, ordignos contra a su Parlamentu, politzia lealista contra a sordados golpistas, ocupatzione de sa televisione istatale. In die de oe, su 2016, su corfu de istadu «pro re-istabilire s'òrdine democràticu e sa libertade» in Turchia. Ma sena peruna fua de Erdogan, chi annangheit: «Ant ordidu un'atentadu contra a s'unidade, a sa solidariedade e sa soberania natzionale. L’ant a pagare». Su golpe farteit. Erdogan nd’esseit vitoriosu. Chi l’apat cajonadu issu o mancu, custa est sa beridade.

In die de oe | S’assàchiu de sa Bastille

de Màuru Piredda

S’istiu frantzesu de su 1789 fuit prus chi non caente. Sas contraditziones de cussa fase istòrica fagheint crèschere sa tendèntzia prus cunsighente intre sos rivolutzionàrios de su de tres istados, sa burghesia. Unu riflessu de s’arrennegu semper prus mannu de sa populatzione parigina. In die de oe s’acontessida sìmbulu de sa rivolutzione, ma sas orìgines las agatamus carchi die in antis. S’11 de trìulas sa destitutzione de su ministru de sas finàntzias Jacques Necker, cun ideas progressistas; su 12 su cumintzu de sas protestas; su 13 sa nàschida de sa milìtzia tzitadina; su 14 s’assàchiu de s’Hôtel des Invalides (in cherta de armas) e, a pustis, de sa Bastille (pro sa bruvura). Dae su 1880, su 14 de trìulas est die natzionale in Frantza.

In die de oe | Fogu italianu a su Narodni Dom

de Màuru Piredda

Su Narodni Dom (domo de su pòpulu) fiat sa sede de sas organizatziones de sos islovenos in Trieste. In intro b’aiat unu teatru, una banca, un’albergu (su Balkan) e unu tzilleri. Sos natzionalistas italianos, in die de oe, pongeint fogu a s’istrutura. Renzo De Felice faeddeit, pro s’ocasione, de su «batiju beru de s’iscuadrismu organizadu». In sa matessi die, su segretariu fascista locale, Francesco Giunta, isterreit una parlata càrriga de òdiu anti-islavu a pustis de sos intzidentes de Split (in ue morgeint duos italianos e unu croatu). «Est acabbadu su tempus de s’italianu masedu», si podiat lèghere in unu documentu fascista publicadu dae unos cantos giornales locales. A coa de su comìtziu sas framas fascistas.

In die de oe | Acabbat su de tres cungressos de su Comintern

de Màuru Piredda

S’Internatzionale comunista, nàschida comente partidu mundiale de sa rivolutzione a pustis de sa vitòria bolscevica, concrueit sos traballos de su de tres cungressos suos in die de oe. Fiat su 1921 e, in custa fase, sos comunistas registreint unos cantos passos a in segus de su movimentu operaju in unos cantos paisos. Su matessi annu, in su mese de ghennàrgiu, nascheit in Italia su Pcd’I de Gramsci e de Bordiga. In su cungressu mentovadu chistioneint meda de sa partzimenta dae su Partidu sotzialista e Lenin attacheit sa lìnia de Serrati e Lazzari. Pro su dirigente russu sos massimalistas teniant sa neghe de àere prefertu 14mìgia riformistas imbetzes de 58mìgia comunistas. Ma a su matessi tempus propongeit a su Pcd’I sa tàtica de su fronte ùnicu pro conchistare sas massas a sos prìntzipios marxistas rivolutzionàrios.

In die de oe | Fùbalu, sa copa de su mundu a s’Ispagna

de Màuru Piredda

Deretos Sky. Url imàgine

Sud Àfrica. 2010. In die de oe sa seletzione ispagnola bincheit su campionadu mundiale de fùbalu, giughende·nche a domo sa prima copa Fifa. Belle a sos concruos de sos tempos suplementares, Andrés Iniesta marcheit su gol de sa vitòria contra a sos olandesos. Sas vuvuzelas e su “waka waka” de Shakira acumpangeint cada gara de su torneu: ant a èssere galu fruschiende in sas origras de sos tifosos de sa natzionale italiana (campione mundiale de su 2006), giagarada a su primu turnu a pustis de sas proas làngias contra a Paraguay, Islovàchia e Zelanda Noa.

In die de oe | S'Argentina s'ischìrriat dae s'Ispagna

de Lisandru Beccu

S'Amèrica de giosso cumintzeit a connòschere tempos mègius cando sos istados chi nde faghiant parte disinneit de l'acabbare cun sa colonizatzione ispanniola. S'Argentina, che a sos àteros, in sos primos annos de s'otighentos, si pigheit su status de natzione indipendente, fiat su 9 de trìulas de su 1816. Sa formalizatzione arribeit a pustis de unos cantos annos de gherras e de batallas. Determinante fuit sa rivolutzione de maju (Revolución de Mayo) de su 1810 e in su matessi tempus sa crisi de s'imperu ispanniolu, intradu in cunflitu cun su frantzesu pro chistiones de tronu. A Argentina sas noas muinosas nch'arribeint deretu e sos notàbiles si colleint a pare pro formare unu guvernu nou, sa Primera Junta, chi non reconnoscheit prus su rolu de su vitzerè ispanniolu.

In die de oe | Sa prima indipendèntzia de su Venetzuela

de Màuru Piredda

Francisco e Miranda

Su 1811, in die de oe, su Venetzuela proclameit s’indipendèntzia sua. S’iscussertu chi si manifesteit in Ispagna a pustis de s’invasione frantzesa de Joseph Bonaparte produeit unu bòidu de poderiu in sos possedimentos sudamericanos cajonende unu protzessu indipendentista. In antis de sa decraratzione si peseit, s’annu in antis, su Consìgiu comunale de Caracas: fundeint una Giunta chi cunvocheit su Cungressu. Sa Repùblica dureit pagu meda e Francisco de Miranda, su 1812, firmeit s’armistìtziu. Sa segunda repùblica la proclameit Simon Bolivar, su 1813. Sa Grandu Colòmbia su 1819, a pustis de sa reconchista ispagnola de sa Granada noa.

In die de oe | Sa decraratzione de indipendèntzia de sos Iua

de Màuru Piredda

 

Fiat su 1776 e in die de oe nascheint sos Istados unidos de Amèrica. In su cungressu de Filadèlfia 13 colonias britànnicas decrareint s’indipendèntzia issoro dae s’impèriu inglesu. A pustis de tale atu incruescheint sas cuntierras intre sos colonos reberdes e s’esèrtzitu de George III. Cun s’acabbu de sa gherra sos Iua otengeint su reconnoschimentu. A cussa gherra de indipendèntzia bi pigheint parte finamentas sa Frantza, s’Ispagna, sas sete provìntzias olandesas, sa natzione indiana de sos Oneida, sos reberdes de su Quebec, voluntàrios polacos e prussianos e sa repùblica de su Vermont. Alleados de s’impèriu britànnicu sos colonos lealistas, s’Àssia-Kassel, su ducadu de Brunswick-Lüneburg, sa cunfederatzione irochesa.

In die de oe | Si nche morit Jim Morrison

de Màuru Piredda

Fiat su 1971 e in die de oe si nche morgeit James Douglas Morrison, est a nàrrere Jim, su re tziligherta, su poeta elètricu. Issu, in pare cun Ray Manzarek, John Densmore e Robby Krieger, fundeit su grupu chi, pighende su nùmene dae sas “ghennas de sa sapia” de Aldous Huxley (e de William Blake), iscrieit intre sas mègius pàginas de su rock de sos annos ‘60. Teniat petzi 27 annos cando si rendeit. Oe pasat in su campusantu pariginu de Père Lachaise.

In die de oe | Su Vermont abolit s’iscravitude

de Màuru Piredda

Bandera de sa Repùblica de su Vermont

Pàtria de Bernie Sanders e terra intre sas prus progressistas de sos Iua, su Vermont fuit su primu istadu americanu chi aboleit s’iscravitude. Fiat su 1777 e in cussu annu decrareit s’indipendèntzia dae Londra costituendesi comente Repùblica de sos Montes birdes (a pustis Vermont dae su frantzesu Verts monts). Pigheit parte a sa cunfederatzione in su 1791 annanghende su de 14 isteddos a sa stars and stripes.

In die de oe | 2009, s’isvedesu limba ufitziale...de s’Isvètzia

de Màuru Piredda

www.publicdomainpictures.net

Limba chi apartenet a su grupu germànicu e a su stagrupu iscandìnavu, s’isvedesu l’ufitzializeint comente limba natzionale de Isvètzia petzi in su 2009, in die de oe. Finas a tando b’aiat una coesistèntzia cun sas àteras limbas faeddadas in cussa natzione. A su presente est limba ufitziale finamentas in Finlandia, in pare cun su finlandesu, mancari lu faeddent su 5,42% ebbia de sa populatzione.

In die de oe | Sa derrota de Seddori

de Lisandru Beccu

Sa corona aragonesa, oramai cumbinta de pòdere conchistare sa Sardigna, cheriat isbarcare in Casteddu cun sa punna de mòvere conca a susu. Su regnu de Arbaree, in s'ìnteri, aiat giai unificadu s'ìsula intrea e aiat istrintu amighèntzias fungudas cun sa famìlia nobiliare de sos Dòria chi non cheriat pèrdere sos possedimentos suos in Sardigna. In santugaine de su 1408 Martí I, connotu comente Martí el Jove (su giòvanu), arribeit a Casteddu cun una flota de 150 naes. Dae cue s'esèrtzitu aragonesu, prus picocu ma organizadu mègius, moveit conca a Seddori, in ue fiat ischieradu s'esèrtzitu arborensu. Su resurtadu fuit unu degollu sena pretzedentes. In s'occidroxiu, topònimu seddoresu chi ammentat s'acontèssida, bi morgeit prus de 5.000 sordados. Fiat su 30 de làmpadas de su 1409.

In die de oe | Naschet Antoine de Saint-Exupéry

de Lisandru Beccu

S'autore de Su printzipeddu (Le petit prince) nascheit, in die de oe, in Lione. Fiat su 1900. Antoine de Saint-Exupéry non tengeit pitzinnia alligra. Su babbu nche lu perdeit chitzo e pagu tempus a pustis si nch'andeit fintzas su frade. A 26 annos fiat giai pilota de aèreu: curriat peri sos chelos frantzesos pro cunsignare sa currispondèntzia postale. A pustis, cun su cunflitu mundiale, s'arruoleit in s'Armée de l'Air, chi diat èssere s'Aeronàutica militare frantzesa de como. Fuit in custos annos chi iscrieit s'òpera maistra sua. Su 1944 si nche morgeit in su Mare Mediterràneu, cara a sa costa marsilliesa, bersalliadu, forsis, dae un'aèreu inimigu de s'aviatzione militare tedesca.

In die de oe | Su Patu de Versàilles

de Lisandru Beccu

Su 28 de làmpadas de su 1919 su Patu de Versàilles decreteit s'acabbu de sa prima gherra mundiale. Agigu de nùmeros: su tratadu est partzidu in 16 bìculos, tenet 440 artìculos e lu firmeint 44 istados. Fiat unu patu istòricu ca istabileit sa nàschida de sa Sotziedade de sas Natziones: un'organizatzione guvernativa chi teniat s'iscopu de arbitrare sos cunflitos intre sos istados in antis de nche cròmpere a una gherra. Su tratadu defineit fintzas unas cantas làcanas geogràficas chi fiant mudadas cun su cunflitu mundiale.

In die de oe | Sa prima cassa automàtica

de Lisandru Beccu

In pagos, forsis, s'ammentant su tempus chi bi cheriat in sa posta o in sa banca pro fàghere operatziones de prelievu, de versamentu o pro ischire petzi su saldu de su contu currente. Un'eternidade e una fila sena acabbu. S'agiudu est arribadu, cun sa tecnologia, a coa de sos annos sessanta. Difatis, in die de oe, in una banca de Londra, nch'installeint sa prima cassa automàtica. Traste chi est divènnidu de utilidade manna e chi, cun s'impreu de s'ischeda manniètica personale, nos permitit de gestire su contu currente assotziadu a issa.

In die de oe | Istados Unidos: legales sos cojuios intre omosessuales

de Lisandru Beccu

Lu detzideit una sentèntzia de sa Corte suprema de sos Iua, duos annos a oe, su 26 de làmpadas de su 2015. Su provedimentu, in favore de su cojuiu intre persones de su matessi sessu, resurteit fintzas coerente cun su de 14 emendamentos de sa Costitutzione de sos Istados Unidos. In custa manera totu sos 50 istados de sa repùblica federale si deveint adatare a sa sentèntzia.

In die de oe | Sa prima essida de sos frores malignos de Baudelaire

de Màuro Piredda

"Sos frores de su male", est a nàrrere chentu poesias partzidas in chimbe setziones: Spleen et ideal, Les Fleurs du mal, Révolte, Le vin, La mort. A Charles Baudelaire bi las publicheint in die de oe, su 1857, aunidas pro sa prima bia. In antis de tando unos cantos versos bideint sa lughe imprentados in revistas e antologias. Unos cantos "frores" fiant betzos de tres lustros o barda (Une nuit que j'étais près d'une affreuse Juive e À une dame créole). S'òpera cajoneit, deretu, iscàndalu mannu. Pro sas autoridades frantzesas, chi non nche podiant collire sa potèntzia evocativa e sa fundudesa tràgica, fiat un'afrontu a sa morale, petzi perversione màcabra. Pro issu, Baudelaire, fiat imbetzes unu biàgiu conca a s'inferru de sa vida. Ma su poderiu costituidu lu protzesseit e lu cundanneit. Intre sos chi ant sustènnidu a su poeta tocat de ammentare a Victor Hugo: «Sos frores bostros - iscrieit in una lìtera - alluinant e brillant che a sos isteddos». In s'editzione de su 1861, Baudelaire b'annangheit una setzione noa, sos Tableaux parisiens.

In die de oe | Sa batalla de su lagu Trasimenu

de Màuru Piredda

Deretos arezzoperlastoria.it

In die de oe Cartàgine e sa Repùblica romana si iscaretzeint in sa chi connoschimus comente batalla de su lagu Trasimenu. Bi cheriant galu 217 annos a sa nàschida de Cristos, tempus de gherras pùnicas fiat. Annìbale Barca, chi pro s’istòricu Theodor Mommsen fiat «su prus generale mannu de s’antighidade», la bincheit cajonende 15mìgia mortos e àteros e tantos presoneris intre sos romanos. Ma fiat petzi una batalla. Sa gherra si nch'acabbeit a garbu diferente: a Roma su domìniu intreu de su Mediterràneu otzidentale.

In die de oe | S’eviratzione de John Wayne Bobbitt

de Màuru Piredda

In die de oe, a sero, sa segnora Lorena Leonor Gallo disinneit a intrare a s’istòria cun un’idea prus chi no originale. Fiat su 1993 e a su maridu John Wayne Bobbit, sende dormidu, li fereit sa natura toddende·nche·li sa mègius die de s’annu. Cuntenta ma non meda, pigheit sa vetura sua e, a pustis de unos cantos giros de roda, nche l’imboleit dae sa ventanedda. Sa politzia agateit sa “prenda” e bi la torreit a su mere. Sos chirurgos, òmines de vàllia, fadeint su restu torrende·la a sa sede naturale sua. Pro ite sa segnora Lorena disinneit de acumprire custa atzione? «Ca nche crompet a s’orgasmu – nât chi – sena isetare su meu. Òmine egoista est!».

In die de oe | Mistèrios vaticanos, isparesset Emanuela Orlandi

de Màuru Piredda

Teniat 15 annos (cròmpidos su 14 de ghennàrgiu) cando, in die de oe, su 1983, Emanuela Orlandi mancheit a s’apellu de sos familiares e de sos amigos. Fìgia de unu cummessu de sa Prefetura de sa domo pontifìtzia, teniat – comente si podiat lèghere in s’avisu publicadu pro s’ocasione - «pilos longos, nieddos e lisos»; bestiat «cartzones jeans, camisa arva e iscarpas de tennis». 68.84.982 fiat su nùmeru pro chie l’aeret bida. Ma nudda. De cussa giòvana nudda s’at intesu. Contos, imbetzes, unu muntone. Chie fiat “s’americanu” chi telefoneit a sa sala imprenta vaticana faeddende de s’ostàgiu? Ite b’intraiat su Ior? E sos “lupos murros” turcos? E sa banda de sa Magliana? E Padre Amorth giusta nos l’at contada faeddende de òrgias? Mìstèriu.

In die de oe | Brasile 4 – Itàlia 1. A sos birde-oro s’ùrtima copa Rimet

de Màuru Piredda

Istàdiu Azteca, Tzitade de su Mèssicu. Fiat su 1970 e in die de oe si disputeit sa finale de sos mundiales de fùbalu intre Brasile e Itàlia.  Fiat s’annu de su Casteddu, s’ùnica iscuadra istràngia – comente agatamus iscritu in una carrera thiniscolesa – chi at bìnchidu su campionadu italianu. Intre sos convocados biaitos bi fiant finamentas Albertosi, Cera, Niccolai, Domenghini, Gori e “rombo di tuono” Gigi Riva. Sa finale la giogheint totu cantos sos “casteddajos” francu Niccolai. Mannas sas isperas, ma sas màllias grogas pariant benende dae un’àteru praneta. Pelè abergeit sas marcaduras a su de 18 minutos, cun sa conca. Su parègiu italianu, a pustis de unu cuartu de ora cun Boninsegna, marcheit unu provisòriu 1-1 in su primu tempus. In sa segunda fase sa surra cun retes de Gérson (a su de 66 minutos), Jairzinho (71) e Carlos Alberto (86). Sa de tando fiat sa de tres copas Rimet conchistadas dae sa Seleção e, pro cussu motivu, est bene costoida in sos parastàgios issoro. Dae su 1974 sas natzionales giogheint pro conchistare sa copa Fifa iscarpeddade dae s’italianu Silvio Gazzaniga. Sos primos a la bìnchere sos tedescos otzidentales de Helmut Schön.

In die de oe | Sa Germània nche tramudat sa capitale dae Bonn a Berlinu

de Lisandru Beccu

Cun sa derrota de su muru de Berlinu e cun s'unificatzione de sa Germània, su parlamentu tedescu detzideit de nche tramudare sa capitale dae Bonn a Berlinu. Acontesseit in die de oe, fiat su 1990. Bonn a un'ala ischiat bene chi fiat una capitale provisòria, ma a s'àtera ischiat fintzas chi Berlinu nche fiat tropu a curtzu a sa làcana polaca. Sa detzisione de su parlamentu però, cun 337 votos contra 320, nch'ispodesseit su tìtulu a sa tzitade de sa Vestfalia e lu cunsigneit a s'ex tzitade prussiana.

In die de oe | S'istàtua de sa libertade arribat a Noa York

de Lisandru Beccu

Sìmbulu de giustìtzia e de libertade, s'istàtua de Noa York nascheit cun sa punna de istrìnghere su raportu intre Frantza e Istados Unidos a 100 annos dae sas rivolutziones issoro: sa frantzesa e sa gherra de indipendèntzia americana. In su 1878 s'ingennieri Frédéric Auguste Bartholdi avieit sos traballos de su chi diat èssere divènnidu, luego, unu de sos sìmbulos americanos. Su progetu de s'òpera previdiat fògios de ràmene traballados a isbaltzu dae Gustave Eiffel e, pro abarrare lèbia, sa banda de intro de s'istrutura deviat abarrare bòida. Su 1884 l'inaugureint in Parigi, s'annu a pustis nche la leeint a s'àtera ala de su mare pro nche la collocare in sa Liberty Island de Noa York. Intreit a su portu in die de oe.

In die de oe | Si nche morit José Saramago

de Lisandru Beccu

In su 1998 retzeit su prèmiu Nobel pro sa literadura. Josè Saramago nascheit in Portogallu su 16 de santandria de su 1922. Est cunsideradu, galu oe, unu de sos iscritores prus mannos de s'era cuntemporànea. Si distinghiat pro sa puntegiadura. Sunt famados e ùnicos sos perìodos suos, a bias longos prus de una pàgina intrea. S'iscritore de Golegã s'impigneit fintzas in polìtica, cun sa militàntzia in su partidu comunista portughesu. Si nche morgeit in die de oe, su 2010, a belle 88 annos.

In die de oe | S'indipendèntzia de s'Islanda

de Lisandru Beccu

In s'otighentos sos ideales indipendentistas s'isvilupeint e agateint àidu abertu in sa burghesia e in sos intelletuales islandesos. S'ìsula, tando, fiat suta domìniu danesu e ligada fintzas a sa Norvègia monàrchica. Annu cun annu su parlamentu de Rèykjavík conchisteit semper prus bìculos de soberania, finas a su 1944, cando sa Germània nazista ocupeit sa Danimarca. Comente cunsighèntzia s'Inghilterra ocupeit s'Islanda e nche la giugheit a proclamare s'indipendèntzia dae sa penìsula danesa. Su 17 de làmpadas su parlamentu annuntzieit sa Repùblica de Islanda gràtzias a unu referendum in ue su 90% de sos votantes s'espresseit in favore.