de Màuru Piredda
S’istiu frantzesu de su 1789 fuit prus chi
non caente. Sas contraditziones de cussa fase istòrica fagheint
crèschere sa tendèntzia prus cunsighente intre sos rivolutzionàrios de
su de tres istados, sa burghesia. Unu riflessu de s’arrennegu semper
prus mannu de sa populatzione parigina. In die de oe s’acontessida
sìmbulu de sa rivolutzione, ma sas orìgines las agatamus carchi die in
antis. S’11 de trìulas sa destitutzione de su ministru de sas finàntzias
Jacques Necker, cun ideas progressistas; su 12 su cumintzu de sas
protestas; su 13 sa nàschida de sa milìtzia tzitadina; su 14 s’assàchiu
de s’Hôtel des Invalides (in cherta de armas) e, a pustis, de sa
Bastille (pro sa bruvura). Dae su 1880, su 14 de trìulas est die
natzionale in Frantza.
