In sa Repùblica noa – finas si galu no ufitziale – de Catalugna, Repùblica partzida in duos, ant bintu sos indipendentistas (majoria assoluta 47,5% e 70 sègios), ma su primu partidu est Ciudadanos, unu corpus unionista fintzas a su Dna, in manos a s’abogadu Inés Arrimadas (43,4% e 52 sègios). S’iscudidura, pagu cosa a nàrrere sa veridade, nche la collit Ada Colau, sìndigu de Bartzellona, cun in pessu 8 sègios.
Ma ite si nd’at costadu de “Madame Procès” alias Marta Rovira, finas issa abogadu de vàllia, chi sos sondàgios inditaiant comente binchidora e forsis Presidente imbeniente de sa Generalitat? In ue nch’est sa polìtica abbista e tzirriosa chi aiat conchinadu a Puigdemont, òmine «chi non lughet tzertu pro initziativa» naraiat De Andrè, a sa decraratzione unilaterale de indipendèntzia cantu issu fiat times times chi dae Madrid nche lu cherrerent bortulare?
No est andada pròpiu comente si disigiaiat, ca su partidu de Puigdemont nche l’at colada a duas pìgias e sena peruna suferèntzia. E a su cabu, a Oriol Junqueras, chi dae intro de presone pagu podiat, no l’at abarradu nudda si no a si nche mirare una derrota, sa sua, in intro a una vitòria: sa de sos indipendentistas, est beru, ma semper vitòria angena.
Baddu si b’at a mudare cosa, como, in sos raportos cun sa capitale de Los Gatos, pro su venidore de sa Repùblica “ufitziosa” de Catalugna, pro sa sorte de unu pòpulu chi totu est francu chi no afrigidu. Sos pòpulos sutamìtidos e opressos sunt àteros, non su catalanu. Sena nch'andare meda a innedda, nde benit a conca unu, a modde in intro a una mùrgia, in mesu a Mediterràneu.
