de Màuru Piredda
«Cussa no est una bandera nazista!
Birgongiade·bos·nde!». Emmo, l’ant iscritu in italianu ebbia pro èssere
modestos, ca si nono, connoschidores comente sunt de s’istòria e de sa
cultura germànica, lu diant àere iscritu finamentas in tedescu. Brullas a
banda, su bonu de sos anticomunistas (ca non si las aorrant sas ingiùrgias contra a sas “erìghinas”), cumpartzidores de cummentos
seriales («Le pensioni...», «Le case popolari...», «Ha fatto
anche cose buone...», «E allora le foibe?»), ant àpidu s’ocasione
issoro pro connòschere unu detàlliu de s’istòria (no, non semus
faeddende de sas càmeras a gas mentovadas dae Jean Marie Le Pen). Como,
pro seguru, ant a ischire finamentas chi sa Prùssia non fiat
un’apendìtziu de sa Rùssia. E si sa cosa sighit ant a ischire finamentas
chi s’isvàstica fiat unu sìmbulu indù, chi su fàsciu litòriu de
màdrighe romana l’impreaiant sos movimentos progressistas e gasi
sighende. Un’ocasione istòrica s’in casu diant dèvere fotografare àteras
banderas in logos chi cajonant notitziabilidade. Un’ocasione noa pro si
pesare a boghes contra a sas “fake news” a pustis de s’impreu de sas
chi sunt fartosas e farsas contra a àteros cristianos. In sa fotografia
unos cantos istimadores de su kaiser Friedrich Wilhelm Viktor Albrecht
von Hohenzollern.
