de
Maurìtziu Sale
|
Tzinìberu in su trèmene conca a mare. Còdula de Fùili. Marina de Durgali. |
Sena colare dae sa prosa a sa poesia, sena chi nos bincat sa retòrica, sena èssere romànticos o durches che melàrgiu, podimus èssere amigos de su padente, rispetare·lu e istimare·lu comente chi siat parte nostra. Costadu, carena, coro, fìgadu o sàmbene matessi.
Unu ghiniberàrgiu est semper unu ghiniberàrgiu e unu tzinìberu est semper unu tzinìberu. Àrbores tòricos e nervudos, nòbiles e cun un’àmbriu millenàriu, belle fòssile. Podimus abbaidare e pensare a unu ghiniberàrgiu comente a unu muntone de carasos antigos, cròmpidos dae baddu cale sumana. Fortes, malos a ispèrdere, asimètricos, trogigados, durches e marigosos a unu, nuscosos e fintzas mortos, forsis. Ma mai estintos.