 |
| Deretos localrights.org. Url imàgine |
A pustis de su votu britànnicu subra de s'essida dae s'Unione europea (su 52% s'est espressadu pro su brexit), àteras chistiones si sunt pesende in duos chirros de s'artzipèlagu britànnicu. In Iscòtzia, ue su 62% at votadu pro nch'abarrare in s'Ue, su primu ministru Nicola Sturgeon at nâdu chi b'at a èssere unu referendum nou pro s'indipendèntzia: «Custu votu - at annantu - nos acrarit chi su pòpulu de s'Iscòtzia nche bidet su venidore suo comente parte de s'Unione».
Su matessi arresonu l'at fatu su ministru de sos Afares èsteros: «Su guvernu at a amparare sos interessos de s'Iscòtzia, sena cunsiderare sas tzircustàntzias. E l'amus a fàghere». Su Partidu natzionale iscotzesu at nâdu a sos eletores de votare chi nono.
In Irlanda, su Sinn Fein at fatu sa matessi cosa, timende una partzidura galu prus manna intre s'Eire e sas 6 conteas dominadas dae Londra. Tràmite unu comunicadu suo, su partidu de Gerry Adams at nâdu chi «su guvernu britànnicu non tenet perunu mandadu pro nche pònnere s'Irlanda de su nord in foras de s'Ue. Non tenet perunu mandadu pro controllos de frontera noos intre su nord e su sud».
De custa manera «unu referendum subra de un'Irlanda unida est, como, s'imperativu democràticu chi su guvernu de s'Eire e sos partidos natzionalistas devent sustènnere».
Ma sas chistiones pesadas nche sunt finamentas addae de s'artzipèlagu. In Gibilterra, ue su 96% at votadu chi nono, b'at timore chi potzat àere cunsighèntzias cun su guvernu Ispagnolu.
Chistiones natzionales e de indipendèntzia a banda, in intro de s'Inghilterra b'at una parte de s'eletoradu chi at bidu in s'essida (chi galu no ischimus, però, comente at a èssere) comente unu refudu a sas polìticas de austeridade. Beru est finamentas chi un'àtera parte, forsis prus manna, at bidu custa ipòtesi comente una risposta de destra a s'immigratzione.
Ma galu prus beru est su fatu chi sa mediatzione at a èssere ghiada dae sa burghesia inglesa, e chi, dae como in susu, su disafiu cummertziale cun sa Germània at a èssere finamentas prus grae. E sos traballadores?
