Ibarbo e Deiola torrant a Casteddu

de Lisandru Beccu

Su mercadu de ierru nch'est cròmpidu a sas ùrtimas fases e su Casteddu non perdet ocasione pro sestare sa rosa cun duos nùmenes connotos. Torrant a bestire sas mallieddas ruju-biaitas Deiola e Ibarbo. Su giòvanu de Santu Èngiu fiat gioghende dae ses meses in su Spezia, in ue at signadu fintzas unu gol. Victor Ibarbo imbetzes torrat a su Santu Elia a pustis de sas esperièntzias cun Roma, Watford, Atlético Nacional e Panathinaikos. Su costu de sas operatziones est aguale a zeru, bidu chi sas tèsseras de ambos giogadores fiant semper de s'iscuadra sarda. Cun duos arribos b'at fintzas una partèntzia. Giannetti rennoat cun su Casteddu finas a su 2020 e movet conca a su Spezia, a imprèstidu, finas a su 30 de làmpadas.

In die de oe | Sos Istados unidos nch'imbiant sos indianos a sas riservas

de Lisandru Beccu

A pustis de sa cursa a s'oro e de s'invasione de sos Montigros Nieddos dae parte de sos Istados unidos, sas tribùs indianas si rebelleint e pongeint in motu sa gherra Sioux. A pustis de assàchios, de batallas e de acordos fallidos, su 31 de ghennàrgiu de su 1876 su guvernu americanu ordineit a sos americanos nadios a si nche tramudare a sas riservas. In printzìpiu si trataiat de campos de re-educatzione, a pustis petzi de “ìsulas de residèntzia” in ue sos indianos podiant mantènnere sas usàntzias issoro. Est a nàrrere lager, in ue bengeint persighidos, ochidos e ispogiados de cada cosa. Petzi in su 1924 resesseint a conchistare su deretu de votu.

A Gaddura sa presidèntzia de s’Anci

de Maurìtziu Sale

Deretos Marco Ladu e Emilianu Deiana

Emilianu Deiana, sìndigu de Bultigghjata, est su presidente nou de sas Comunas de Sardigna. Aclamadu dae sos 118 sìndigos presentes oe, 30 de ghennàrgiu, in Abbasanta. S’aversàriu deretu suo, Giosepe Ciccolini, su sìndigu bitzichesu, in cuntierra cun s’assemblea, si nch’est essidu dae s’àula, paris cun àteros sustenidores istrintos suos, in antis de su votu. Bonas uras a su presidente nou cun s’isperu chi sos entes minores de Sardigna - apretados comente sunt dae Roma e dae Casteddu - connoscant dae como in susu, dies mègius e un’alenu sìntzeru de echilìbriu, lugore e giustìtzia.

In die de oe | Cojuios omosessuales, su Bèlgiu crompiat segundu

de Maurìtziu Sale

Deretos West. Url imàgine

Su Bèlgiu est  su segundu istadu in su mundu chi at aprovadu – reconnoschende·lu cun una lege – su cojuiu intre persones omosessuales. Sa lege est nàschida, comente fiat acontèssidu in Olanda - su primu paisu a las reconnòschere, in su 2000 -  cando su podere fiat in manos de  sos progressistas làicos. Fiat su 30 de ghennàrgiu de su 2003, duncas non sèculos a como, ma in tempus reghente. Pro unos cantos meses est abarradu in vigore su bedu pro sos omosessuales istràngios, posca cantzelladu cun una regulamentatzione noa, in vigore dae su 2004. Sas règulas noas previdint, sena leare in cunsideru su sessu de sos chi si cherent cojuare inie, chi nessi unu de sos duos interessados siat residente in Bèlgiu mìnimu  tres meses. Sas règulas noas cunsentint fintzas s’adotzione cungiunta de minores  siat chi siant fìgios naturales de unu de sos duos isposos, siat chi siant fìgios de ànima, leados duncas dae un’istitutu autorizadu. Unas cantas curiosidades:  a su 12 de trìulas, in su 2015 sas crobas omossessuales in Bèlgiu nche fiant cròmpidas a 1.968; dae sos datos resurtat chi siat Anversa, sa tzitade in ue b’at prus cojuios momosessuales; pro su chi pertocat imbetzes sos divòrtzios paret chi intre sas crobas lèsbicas de su 2013, su 7,4%  siat oe iscrobada o divortziada; sa proportzione pro sas crobas de sessu maschile est de su 4,7%.

Casteddu-Bologna 1-1 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Bologna arribat a Casteddu cun sa punna de sighire cun sa sèrie positiva de sas ùrtimas giorronadas. Ambas sas iscuadras, pro como, si sunt partzende sa de 10 positziones in classìfica, a 26 puntos.

Iran, naschet sa banca de su tafaranu

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Sa Banca de su tafaranu (Crocus sativus), chi est de su guvernu, est nàschida in Torbat Heydariyeh, in sa regione de Khorassan Razavi’ a nord-est, su coro de sa produtzione mundiale de su prùere ruju. S’istitutu tenet sa punna de fatzilitare sos imprendidores, ma finas sa de dare a sos resparmiadores sa possibilidade de investire comporende su cundregu pretziosu.

In die de oe | Carl Benz brevetat sa prima màchina a benzina

de Maurìtziu Sale

Deretos Linkedln. Url imàgine

S’imbentu teniat tres rodas ebbia. Fiat pagu prus chi no un carru a boes, ma sena sos boes. In pare cun Nikolaus Otto, babbu de su motore a combustione interna (brevetu nr 37435), Carl Benz fràigat e brevetat  unu mezu semovente destinadu a mudare s’esistèntzia de s’umanidade intrea. Fiat su 1886, in die de oe. Su protòtipu teniat bator rodas, ma s’asse de dae in antis non permitiat un’istertzada discansosa. Tando Benz leeit su disinnu de nche li bogare una roda lassende·nde una ebbia in s’isetu de perfetzionare s’àngulu de curvadura, pro chi si poderet bortare in manera segura sena perìgulu chi su mezu si nche bortularet. A sas primas si nche tireit unos cantos risitos befulanos, ma cun su traballu fitianu e testarrudu comente fiat,  nche coleit a sa sièntzia tècnica sa teoria e su bisu suos. E galu oe, a pustis de 131 annos, pro sorte o a dolu mannu, cun totu sas megiorias e mesches cun sas fartas in contu de incuinamentu e pro su chi pertocat s’isfrutamentu laborale in sas fàbricas dedicadas, podimus nàrrere chi nemos potzat renuntziare a su brevetu suo.

Disafiu conca a pare pro su Casteddu

de Lisandru Beccu

Su programa de sa de 22 giorronadas nos proponet deghe partidas intre oe e cras. Custu sero a sas 18:00 est su turnu de Lazio-Chievo. A sas 20:45 imbetzes si giogat Inter-Pescara. Domìniga si prandet cun Torino-Atalanta e si chenat cun Napoli-Palermo. Su Casteddu giogat contra a su Bologna a sas 15:00 comente a totu sas àteras: Crotone-Empoli, Fiorentina-Genoa, Sampdoria-Roma, Sassuolo,Juventus e Udinese-Milan.

In die de oe | We Are the World. Nois semus su mundu o Su mundu semus nois?

de Maurìtziu Sale

Deretos YouTube. Url imàgine

Su 28 de ghennàrgiu de su 1985, Michael Jackson e Lionel Richie  registrant una cantzone cun punnas benèficas destinada, in unu, a sa populatzione etìope afrigida su tempus dae una grandu carestia, e a  s’eternidade. La finantzieit  Quincy Jones, la canteint belle totus sos cantadores americanos de su momentu. Artistas de primore comente a Lionel Richie, Michael Jackson, Stevie Wonder, Diana Ross, Ray Charles, Tina Turner, Cindy Lauper, Billy Joel, Bob Dylan, Bruce Springsteen e Dionne Warwick, pro nde numenare unos cantos, e fintzas s’irlandesu Bob Geldof.  S’initziativa,  chi nch’at collidu prus de 100milliones de dòllaros, est istada un’eventu in contra-tendèntzia cun sas polìticas e s’assentu americanos de semper. A dae chi – ammentemus - sos americanos  sunt a gherra, in belle totu su mundu, pro 222 de sos 241 annos chi esistint. Dae sa nàschida,  su 1776 a oe,  sos Istados unidos de Amèrica sunt a gherra su 92% de sa vida  issoro.

In die de oe | Sa die de s’ammentu o... de s’ismèntigu

de Maurìtziu Sale

Deretos YouTube. Url imàgine

Su 27 de ghennàrgiu de su 1945 sos sordados sovièticos, sos de s’Armada Ruja, nche barigheint sas làcanas de tzimentu  e a intro!  Semus chistionende de s’antonomàsia nazista. De su campu in ue – a su nàrrere issoro - su traballu donaiat sa libertade: su campu de Auschwitz.  L’agateint belle bòidu. Belle perunu tzivile. In intro petzi carchi gerarca chesciosu, farsu  e times times. Su campu de sos campos nche fiat giai evacuadu. Sa die est acabbadu pro semper e in manera ufitziale su prus grandu genotzìdiu in s’istòria de s’umanidade. Istende a sos càrculos – sa matemàtica est frita, ma agiuat -  in Auschwitz b’at mortu prus gente chi no in totu sos campos de cuntzentramentu postos paris.  Galu oe, su nùmeru de sos mortos est agiornadu sena  peruna  seguresa in contu de acabbu. Pro sos de s’US Holocaust Memorial Museum, sas SS tedescas nch’aiant ispèrdidu nessi 960mìgia ebreos, 74mìgia polacos, 21mìgia rom, 15mìgia presoneris sovièticos de gherra  e 10mìgia persones de àtera natzionalidade chi no esseret tedesca. Sa de su 27 de ghennàrgiu, l’ant  batijada Sa die de s’ammentu.

Casteddu, arribat Miangue

de Lisandru Beccu

Deretos cagliarialcio.com

Su giogadore belga de orìgine congolesa l'ant a presentare custu sero a sos òrganos de istampa. Arribat dae s'Inter, tenet 19 annos e est unu defensore cun su mànchinu bonu. In Sèrie A ocannu at giai colletzionadu tres presèntzias pro unu totale de 123 minutos de giogu. Su trasferimentu previdet unu imprèstidu finas a su 30 de làmpadas cun deretu de riscatu contra-riscatu. Istat in Itàlia dae su 2013 e cun sas giovaniles at giai bìnchidu su Torneu de Viarègiu e una Copa Itàlia.

Trump detzidet, su muru si faghet

de Lisandru Beccu

Deretos Nanopress

Unu muru at a partzire sos 3.200 chilòmetros intre Mèssicu e Istados unidos. Est custu su progetu de Donald Trump chi aiat giai antitzipadu in campagna eletorale. Una barriera arta e longa chi controllet sos passàgios e chi blochet sos emigrantes, est a nàrrere una torrada in segus de belle trinta annos.

In die de oe | Sa batalla de Dògali parat su pee a s'imperialismu italianu

de Màuru Piredda

S'Itàlia nche crompeit a s'unidade sua in su 1861. A trigadiu cunforma a sas àteras potèntzias chi, in s'ìnteri, fiant colonizende su mundu intreu. Ma nointamen custu ritardu, sa monarchia sabàuda e sa classe dominante de s'istadu nou fiant, semper e cando, a disìgiu de si nch'artziare a cadrea. In su 1885 comintzeit s'ocupatzione de s'Eritrea ma, luego, sa resistèntzia abissina pareit su pee a s'imperialismu tricolore. In die de oe sas trupas etìopes de su ras Alula nch'isperdeint belle 500 (sos 500 de sa pratza romana famada) sordados italianos. Sa colunna De Cristoforis fiat movende conca a Saati pro nche giùghere rifornimentos chi netzessitaiant a su forte cumandadu dae su majore Boretti. Segudados in tretos de Dògali, sos abissinos los assachieint e bincheint sa batalla fintzas si cun prus mortos meda.

Dakota: Trump cunfirmat s'oleodotu

de Lisandru Beccu

Deretos Reuters

Cun duos corfos de manu su Presidente nou de sos Istados unidos at dadu cumintzu a sos progetos pro su fràigu de sos oleodotos Dakota Access e Keistone Xl. «Dae como in susu, in sos Istados unidos amus a sighire a fraigare condutos...comente amus semper fatu in su tempus coladu» at naradu Donald Trump.

In die de oe | Su Montenegru si rendet a s’Àustria-Ungheria

de Maurìtziu Sale

Deretos Gallica.bnf.fr      URL imàgine

Su 25 de ghennàrgiu de su 1916, duos grandu ufitziales montenegrinos  firmant sa resa a s’Àustria-Ungheria. Est istadu unu sèberu istrambu e disconnotu dae sos prus: su Re e su guvernu nche fiant in esìliu e non si cumprendet chie los apat autorizados a tratare e mescamente a si rèndere. Semper e cando finas no aende sos pabiros in règula, sa realidade fiat una e una ebbia: su Montenegru nche fiat istasidu e s’esèrtzitu cunsigneit sas armas. Vienna ispàinat sa noa in àeras de bolare: «Su Montenegru no est prus un’inimigu». Tando sa pregonta fiat una: sos austrìacos s’ant a firmare o ant a sighire sa martza conca a s’Albania, a Duratzu e a Valona? Su contingente italianu – dae sa costa adriàtica orientale, in logu duncas angenu - fiat orioladu mannu. In Inghilterra – cun su Partidu laburista a Congressu riunidu - b’aiat àpidu duas grandu votatziones. Una contra a sa lege chi previdiat s’òbligu militare a sos chi non fiant cojuados e s’àtera, prus peleosa meda, cun una majoria de in pessu 35mìgia votos e prus de 100mìgia astènnidos, at annulladu una grandu manifestatzione sindacale pro nche revocare su Servìtziu militare obligatòriu. Bincheint sos moderados, sos de Henderson, cun totu su sentidu de responsabilidade e de unidade natzionale issoro. Fintzas sa federatzione de sos minadores si nch’ischirrieit dae cale si siat “agitatzione perigulosa e antipatriòtica”. 

Lege eletorale: Italicum no est Sardiscum

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Oe sa Consulta – òrfana, ammentemus, de su giùighe Frigo - devet leare disignos pro sa lege eletorale in contu de ballotàgiu, de prèmiu de majoria, de cabulistas blocados, de sèberu de su collègiu pro sos multi-candidados. Sa Corte manna si movet impuntzada dae sos tribunales sitzilianu, piemontesu, umbru, lìgure e friulanu. Peruna motzione dae Sardigna. Dae s’ora in logu nostru istamus bene gosi, a dae chi nemos at opostu etzetziones o propostu variantes. Paret chi sa lege eletorale non nos penalizet pro nudda. Ma giai s’ischit: Italicum no est Sardiscum e duncas a bìdere istemus. Sa pronùntzia est prevìdida pro oe a sas ses de sero, ma nche li podet dare finas a cras a mangianu.    

In die de oe | Apple: in bèndida su primu Macintosh

de Maurìtziu Sale

Deretos Apple URL imàgine

Sa Apple ponet in bèndida su primu elaboradore Macintosh pròpiu su 24 de ghennàrgiu de su 1984. Su nùmene bi l’aiat dadu Jef Raskin, isvilupadore de su progetu e amigu corale de Steve Jobs. Protzedet dae una calidade particulare de mela (in inglesu pròpiu apple): sa Macintosh. A pustis su nùmene s’est assestadu in Mac ebbia e oe est iMac. Su Mac 128K, su primu de una sèrie longa, fiat dotadu de su sistema operativu OS X, nùmene chi tenet galu oe, fintzas si mudadu in macOS, cun totu chi s’evolutzione sua nch’est cròmpida a livellos gasi avantzados e segretos chi perunu cuncurrente s’est atrividu a nde sighire o a nd’impreare sas distintas tècnicas. S’ùrtimu modellu de Mac est  su “iMac Pro" presentadu  su 2016, in cabudanni, cun su sistema operativu macOS Sierra. Nùmene leadu a imprestu dae sos montes de sa Sierra Nevada, In Califòrnia.

Eletziones regionales. A tesu meda nche sunt?

de Màuru Piredda

Deretos regione.sardegna.it

Regionales: su bandu pro unu presidente e unu Consìgiu noos, lu diant dèvere ghetare su 2019. Nemos podet garantire chi sa legisladura atuale nch'aguantet. B'at prus de una boghe in contu de dimissiones e de votu primidiu. E si Pìgliaru si diat dimìtere pro cale si siat resone (auguremus·li cada bene), a domo finamentas sos consigeris. “Aut simul stabunt, aut simul cadent”, narat su ditzu. E si esseret, ite b'at a rodeu?

In die de oe | Si nche morit Frantziscu Màsala

de Lisandru Beccu

Si nche morgeit deghe annos a oe, in Casteddu, su giornalista, poeta e iscritore sardu Cicitu Màsala. Fiat su 23 de ghennàrgiu de su 2007. Fiat òmine chi a minore moveit conca a su fronte russu de sa segunda gherra mundiale, dae ue nche torreit fertu a un'anca. Autore de paritzas publicatziones in sardu e in italianu leeit parte fintzas a su Comitadu pro sa limba sarda e a sa commissione chi proponiat una lege pro su bilinguismu perfetu. Intre sas òperas suas prus nòdidas ammentamus Quelli dalle labbra bianche e Sa limba est s'istòria de su mundu.

Roma-Casteddu 1-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Sos òmines de Rastelli paret chi apant àpidu s'echilìbriu giustu. A lu cunfirmare b'est sa vitòria contra a su Genoa de sa chida colada e sa partida pèrdida a sos ùrtimos minutos contra a su Milan. Oe però, cun sa Roma, no est fàtzile.

In die de oe | Evo Morales eletu presidente de sa Bolìvia

de Lisandru Beccu

Deretos Sebastian Baryli

Pro sa prima borta in s'istòria sua s'istadu bolivarianu tenet unu presidente indìgenu. Evo Morales, cabu dae su partidu Movimiento al socialismo, devengeit presidente su 22 de ghennàrgiu de su 2006 cun belle su 54% de sas preferèntzias. El indio, comente lu mutint in ie, fiat su cabu de su movimentu sindacale de sos cocaleros bolivarianos. Oramai est a cabu de su paisu dae prus de 10 annos, sa populatzione l'at torradu a cunfirmare in su 2009 e in su 2014. A sas eletziones imbenientes, pro sa de bator bortas, no s'at a pòdere candidare.

Sèrie A, su postìtzipu est Roma-Casteddu | sa gazeta

de Lisandru Beccu

Sa de 21 giorronadas de su campionadu de Sèrie A cumintzat oe. Sos antìtzipos de sàbadu 21 ant a èssere Chievo-Fiorentina (18:00) e Milan-Napoli (20:45). S'incràs, a mesudie e mesu, sa Juventus at a disafiare sa Lazio. A sas tres at a èssere su turnu de Bologna-Torino, Empoli-Udinese, Genoa-Crotone, Palermo-Inter e Pescara-Sassuolo. Imbetzes Atalanta-Sampdoria at a cumintzare a sas ses. A ùrtimu abarrat Roma-Casteddu chi at a serrare su programa de sa de 21 giorronadas.

In die de oe | Su Concorde intrat in servìtziu

de Lisandru Beccu

Deretos clipperarctic

Pagu prus o mancu totu sos chi sunt nàschidos in su sèculu coladu s'ant a ammentare su Concorde, aèreu produidu dae s'Aérespatiale paris cun sa British Aerospace. Fiat nòdidu pro sas alas a delta ogivale e pro sa setzione orientàbile de su murru. S'aèreu cumintzeit su servìtziu de collegamentu su 21 de ghennàrgiu de su 1976 in sas lìnias Parigi-Dakar-Rio de Janèiro e Londra-Bahrain. A pustis de un'intzidente, in su 2000, e cunsiderende chi sos costos de gestione diveneint tropu artos, British Airways e Air France detzideint de no impreare prus cussa genia de aèreu.

Hotel Rigopiano, in suta de sa valanga b'at vida

de Lisandru Beccu

Deretos Vigili del Fuoco/Reuters. Url imàgine

Sos sucurridores chi sunt operende in s'albergu de Farìndola nch'ant localizadu ses persones galu bias (paret chi b'apat fintzas una pitzinna minore). Sos iscampados, chi si nche fiant cuados in suta de sa bòveda de sas coghinas pro s'amparare dae sa frana, sunt resèssidos a comunicare cun su personale addetu a su recùperu. Sos pompieris ant rechestu s'interventu de chimbe elicòteros e su trasportu lestru de mantas tèrmicas.

Su nùmeru de sos mortos abarrat istàbile. Fiant duos sos corpos recuperados eris dae sos òmines de su sucursu alpinu. Però, intre clientes e personale de s'hotel, b'at galu gente meda chi non s'agatat.

Obama, peruna clemèntzia pro Leonard Peltier e Mumia Abu-Jamal

de Màuru Piredda

Deretos Wikimedia. Url imàgine

Nemmancu intradu a sa Domo arva, e a pustis de sas gherras preventivas de Bush, su de 44 presidentes de sos Istados unidos de America retzeit su prèmiu Nobel (semper preventivu) pro sa paghe. In pagos fiant, tando, a antitzipare a Baricco: belle peruna mìmula, belle totu cantos de acordu. Oe, sa mùsica est pagu prus o mancu che pare cun innos a su gosu pro sa democratzia Iua e pro sos atos de clemèntzias bogados a campu. Chelsea Manning nch'at a essire dae presone in su mese de maju de ocannu, ma petzi ca Julian Assange aiat promìtidu de si cunsignare s'in casu l'aerent gratziada (e difatis, a dae chi no l'ant gratziada, paret chi su fundadore de Wikileaks si nch'abarret in ue nch'est). Peruna libertade, imbetzes, pro Leonard Peltier, s'ativista americanu nadiu cundennadu a nche mòrrere in intro pro àere – nât chi – ochidu duos agentes Fbi in su 1975. Pagas rias de risposta, a sa rechesta de gràtzia, dae banda de su dipartimentu de giustìtzia: «Comente prassi, no iscobiamus sos motivos de sa detzisione». Matessi sorte pro Mumia Abu-Jamal, militante afro-americanu de sas Panteras nieddas e giornalista: acusadu de àere mortu unu politzoto durante un'isparatòria, l'aiant cundennadu a sa pena capitale in su 1982. Cuntestados ambos sos protzessos dae banda de sos sustenidores de sos deretos tziviles.

In die de oe | Presentadu su progetu pro s'Èuro-tunnel

de Lisandru Beccu

Deretos Pascal Rossignol/Reuters 

Frantza e Inghilterra, cun s'idea de àere unu collegamentu suta-marinu, presenteint su progetu de s'Èuro-tunnel. Fiat su 20 de ghennàrgiu de su 1986. A pustis de un'annu s'acordu lu ratificheint ambos sos guvernos. Sa galleria, longa prus de 50 chilòmetros, collegat a Cheriton cun Calais. Pagu prus o mancu sunt 39 sos chilòmetros chi nche colant in fundu de su mare, su restu in sa terra firma. Sos traballos cumintzeint in su 1987 e in su 1994 sa Regina Elisabetta e su Primu ministru frantzesu François Mitterrand inaugureint s'infrastrutura.

“Lunàdigas”, in Casteddu su film de Piga e Nesler

de Maurìtziu Sale

Deretos ANSA  URL imàgine 

Su faeddu, in sardu, inditat fèminas integhidas chi non sunt a tretu de ingendrare vida, de procreare e duncas istèriles. Pro èssere berdaderos su tèrmine s’impitat su prus pro animales: un’ebba lunàdiga no at a dare erèntzia, nen de nùrtiles, nen de campiones.  Ma Marilisa Piga e Nicoletta Nesler,  sas registas de sa pellìcula “Lunàdigas” - anteprima lunis 23 de ghennàrgiu in Casteddu -  l’ant dadu imbetzes unu sentidu ligadu a sa voluntade, a sa cherta, a su lìberu arbìtriu. Issas etotu, in pare cun sas fèminas mentovadas in su documentàriu, ant seberadu de no àere fìgios, duncas a non si perpetuare. Unas cantas protagonistas sunt beras, Coco Chanel, Rosa Luxemburg,  Jeanne  d'Arc, àteras nàschidas dae sa fantasia cummertziale comente a Barbie o dae àteras fantasias agigu prus ispirituales comente a  Lilith, sa prima fèmina e mama de totu cantos sos dimònios.  Cun diàlogos e monòlogos pintados dae su càlamu de Carlo A. Borghi, su film-documentàriu s’istèrret pro un’ora e mesa, intre testimonias, intervistas, contos de fèminas comunas e famadas comente a Maria Lai, Margherita Hack. Istòrias coladas suta su filtru befulanu, ma a su matessi tempus, profundu e rigorosu, chi orìginat dae sa vida matessi  de sas duas registas. Bona visione.

In die de oe | Si nche morit Bettino Craxi

de Lisandru Beccu

Protagonista de sos annos otanta, Bettino Craxi si nche morgeit 17 annos a oe in Tunisia, ue si nche fiat tramudadu a pustis de s'iscàndalu de “tangentopoli”. Cumintzeit sa carriera de deputadu in su 1969 e in su 1976 l'elegeint segretàriu de su Psi. Ghieit duos guvernos a fila a pare, dae su 1983 a su 1987. Posca, in su '93, imputadu, si dimiteit dae segretàriu de su Partidu sotzialista italianu. In su mese de abrile, in unu discursu in parlamentu, ammiteit su finantziamentu illegale a sos partidos, ma nch'isterreit sas responsabilidades de su fenòmenu a totu su sistema polìticu. Su 19 de ghennàrgiu de su 2000 si nche morgeit in Hammamet. Teniat 66 annos.

May: «A foras dae s'Ue». Sturgeon: «A foras dae su Rennu unidu». E Corbyn?

de Màuru Piredda

Deretos Ansa. Url imàgine

Martis chi benit, su 24, sa Corte suprema de su Rennu unidu s'at a pronuntziare subra de sa netzessidade (o mancu) chi su Parlamentu albiònicu si pronùntziet in contu de Brexit. In s'ìnteri Theresa May (chi bos aìamus giai presentadu cando fiat petzi ministra de s'internu de su guvernu Cameron) at mustradu a su mundu, dae sa Lancaster house de Londra, sa positzione de s'esecutivu cunservadore.

In die de oe | Iscobertu su batèriu de sa legionellosi

de Lisandru Beccu

Su 18 de ghennàrgiu de su 1977 su chircadore Joseph McDade resesseit a dare unu nùmene a sa Legionella pneumophila. In s'istiu de su 1976, in sos Istados unidos, prus de 4.000 legionàrios s'addovieint in unu cunvegnu de Philadèlphia. A pustis de unu mese giai 221 persones s'ismalaideint cun sa caentura elevada e 34 si nche morgeint. S'emergèntzia la cajoneit s'impiantu de cunditzionamentu de s'albergu in ue fiant allogados sos veteranos. Difatis s'infetzione deriveit dae sa contaminatzione de s'abba chi, tràmite su fenòmenu de s'aerosol, intrende in cuntatu cun sos prumones de sos sugetos sensìbiles, cajoneit s'infetzione.

In die de oe | Sas cabinas telefònicas inglesas andant in pensione

de Lisandru Beccu

Sa British Telecom detzideit de sostituire totu sas cabinas telefònicas sìmbulu de s'Inghilterra. Fiat su 17 de ghennàrgiu de su 1985 cando s'azienda de telecomunicatzione britànnica comunicheit chi sos tempos de sa cabina ruja, nàschida in su 1924, fiant acabbados. A oe, in totu su territòriu, nch'at abarradu pagu prus o mancu 2.000 cabinas betzas chi sighint a rapresentare unu de sos sìmbulos britànnicos prus istimados dae sa populatzione.

Dae custu sero torrant fritu e nie

de Lisandru Beccu

Sos mìnimos depressionàrios collocados in su Mediterràneu otzidentale ant a determinare sa mèngua de sas temperaduras e de sas cunditziones meteorològicas. Su nùcleu de pressione arta presente in s'Atlànticu at a favorire sas currentes de orìgine siberiana.

Dae custu sero, finas a cras sero, sa Sardigna at a èssere interessada dae frocadas difusas pagu prus o mancu in totue. Sa cuota de su nie at a mòvere dae sos 200 metros in susu e at a pertocare sa Sardigna setentrionale e sa de mesu. In sas provìntzias meridionales at a èssere prus difìtzile a bìdere su logu arvu, francu in sos montes. Sos fenòmenos ant a sighire fintzas a mèrcuris, ma in forma meda prus lèbia ca sas temperaduras ant a crèschere agigu.

In die de oe | In sos Istados unidos cumintzat su proibitzionismu

de Lisandru Beccu

Su guvernu de Washington, su 16 de ghennàrgiu de su 1920, cun un'emendamentu, proibit sa fabbricatzione, s'importatzione, su cummèrtziu e su trasportu de s'alcol. Totu est acontèssidu gràtzias a sa pressione forte de grupos religiosos nòdidos pro moralismu e fundamentalismu estremu. Movimentos chi resessiant a mòvere sas pedinas de sos disinnos polìticos de su guvernu. Sa die in fatu de su provedimentu su preju de sos alcòlicos nche pigheit a sos isteddos e s'ismannieit su mercadu de contrabbandu.

Casteddu-Genoa 4-1 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Casteddu conchistat tres puntos a pustis de sa proa contra a su Milan. In sa trasferta lombarda sos òmines de Rastelli aiant dadu signales bonos, perdende sa partida petzi in sos ùrtimos minutos de giogu.

In die de oe | Naschet Wikipedia

de Lisandru Beccu

S'entziclopedia lìbera prus famada de su web nascheit 16 annos a oe. Fiat su 15 de ghennàrgiu de su 2001. In printzìpiu fiat a disponimentu petzi in inglesu. In su 2015 si contaiant prus de 280 editziones ativas in ateretantas limbas. Chie si siat podet collaborare a s'ismanniamentu de su glossàriu de sa prataforma. Cada argumentu est averguadu e iscumproadu dae totu sos utentes chi leant parte a su traballu. In su tempus s'est cunfirmada un'aina de importu pro retzire cussìgios, inditos e informatziones.

Sèrie A, su turnu imbeniente

de Lisandru Beccu

Sa de 20 giorronadas de su campionadu de Sèrie A at a èssere su 15 de ghennàrgiu. Sos antìtzipos de sàbadu 14 los ant a giogare Crotone-Bologna (18:00) e Inter-Chievo (20:45). S'incràs a mesudie e mesu b'at a èssere Casteddu-Genoa. A sas 20:45 at a èssere su turnu de Fiorentina-Juventus e lunis, su 16, a sa matessi ora at a tocare a Torino-Milan. Sas àteras ant a giogare domìniga a sas 15:00 comente a su sòlitu.

Tempus: dae custu sero àstragu e nie

de Lisandru Beccu

Sa situatzione meteorològica in sas dies imbenientes at a peorare in manera sensìbile, mescamente pro su chi pertocat sas temperaduras. Duos nùcleos collocados in Itàlia e in sa penìsula ibèrica ant a favorire s'intrada de currentes polares a s'àrea tirrènica. Movende dae custu sero, finas a sa die de domìniga, sas temperaduras ant a menguare meda e s'ant a mantènnere istàbiles pro totu su tempus. S'àstragu at a èssere su protagonista de sa note. At a frocare subra sos 500 metros, ma no est esclùdidu fintzas carchi fenòmenu a cuotas prus bàscias. Dae lunis est prevìdida una trègua.

In die de oe | Essit su primu nùmeru de La Repubblica

de Lisandru Beccu

Nascheit in Roma su 14 de ghennàrgiu de su 1976 unu de sos giornales italianos prus lèghidos. S'initziativa moveit dae Eugenio Scalfari chi fiat giai su diretore de su setimanale L'Espresso. Sas primas essidas fiant petzi dae su martis a sa domìniga e su formadu, cunforma a sos àteros cuotidianos a rodeu, fiat prus minore. Su 14 de ghennàrgiu de su 1997 imbetzes esseit finas sa versione eletrònica de su giornale, cun su situ internet dedicadu.

Diesel-gate nou? FCA narat chi nono

de Lisandru Beccu

S'agentzia americana pro s'amparu de s'ambiente at notificadu unas cantas violatziones de sas normas pro su chi pertocat sas emissiones in sos motores diesel de sa Fiat-Chrysler Automobiles. In su mirinu b'at 104mìgia veìculos produtos in sos Iua.

Currutu in su mundu de sa linguìstica, mortu Blasco Ferrer

de Lisandru Beccu

Eduardo Blasco Ferrer

Un'arrestu cardìacu at firmadu su coro de Eduardo Blasco Ferrer, unu de sos linguistas prus connotos in Sardigna. Sa noa de s'acontèssida est essida a campu eris sero.

Teniat petzi 60 annos s'istudiosu de orìgine catalana. Fiat professore de Linguìstica sarda e de Filologia e linguìstica romanza in s'Universidade de Casteddu. In sos annos colados aiat insingiadu fintzas in s'ateneu de Tàtari. Espertu e grandu connoschidore de sa limba sarda, aiat leadu parte fintzas a sa commissione pro s'istandard isperimentale de sa Regione. Dae su 1984, semper in contu de linguìstica, aiat publicadu traballos e testos sientìficos de importu divenende puntu de riferimentu pro istudiosos medas de su sardu.

In die de oe | Sas iscusas de su Giapone a sas fèminas coreanas

de Lisandru Beccu

Ianfu, est a nàrrere fèminas de ispraju. Ma fiat un'eufemismu de shōfu, est a nàrrere prostitutas. Gasi las mutiant sos sordados giaponesos a sas coreanas furadas e custrintas a si prostituire durante su segundu cunflitu mundiale. A su chi narant sas chircas tzinesas fiant prus de 410mìgia. Sa majoria de issas bengeit corfada e violentada. In medas perdeint sa fertilidade issoro. Su 13 de ghennàrgiu de su 1992 su guvernu giaponesu lis pedeit iscusas pùblicas pro sas acontèssidas de cussos annos.

Mortu Giùliu Angioni, teniat 77 annos

de Lisandru Beccu

Deretos YouTube

Si nch'est andadu custu mangianu Giùliu Angioni, antropòlogu internatzionale nàschidu in Guasila su 28 de santugaine de su '39. Fiat professore de Antropologia Culturale in s'Universidade de Casteddu. Cumintzeit sa carriera de iscritore in su 1978 cun su romanzu A fogu aintru contribuende a sa prosa in sardu, mancari petzi cun su contu Arrichetteddu. In su '90 e in su 92' arribeit finalista in su prèmiu “Viareggio” cun Il sale sulla ferita e cun Una ignota compagnia. In su 2006, imbetzes, bincheit su prèmiu “Mondello” cun su libru Le fiamme di Toledo. «Si sa resistèntzia est doverosa cara a un'agressione - aiat naradu in un'intervista reghente in contu de ratzismu e de immigratzione - no lu est ateretantu cara a un'umanidade dolente». Fiat òmine particulare, cumplessu e de grandu vàllia morale. Agradarent o mancu sas ideas suas, cun issu si nch'andat unu bìculu de istòria sarda.

Limba: eventos e noas

de Maurìtziu Sale

Sàbadu chi benit, su 14, ant a èssere duos sos eventos de importu pro su chi pertocat sa Limba sarda. Eventos conca a s’impreu fitianu suo in s’allega e in s’iscritura.

In die de oe | 200mìgia vìtimas in su terremotu de Haiti

de Lisandru Beccu

Deretos RIBI

Su de Haiti nch'est coladu a s'istòria mundiale comente su de tres terremotos prus catastròficos. Fiat su 12 de ghennàrgiu de su 2010 cando su sisma de magnitudo 7.0 nch'isperdeit su 5% de sa populatzione. Bi morgeit pagu prus o mancu 222.517 persones. A como, prus de 85mìgia ànimas bivent galu in istruturas provisòrias e su 50% de sa populatzione no at atzessu a s'abba potàbile.

Artìculu 18. Su referendum non si faghet

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa. Url imàgine

Est de oe sa pronùntzia de sa Corte costitutzionale chi at torradu su diniegu a su Referendum promòvidu dae sa Cgil cun prus de 3milliones de firmas giai achiridas.

Sa Sardigna de De Andrè in noe cantzones

de Lisandru Beccu

Fabrizio de Andrè si nch'est mortu pròpiu in die de oe, su 1999. Si nch'est andadu lassende·nos in eredidade s'istòria de sa mùsica, ma fintzas agigu de s'istòria nostra. Su ligàmene suo cun sa Sardigna est nòdidu e est rapresentadu dae sos momentos de vida colados in Gaddura e dae sas cantzones chi descrient su chi fìamus e su chi galu semus.

Mps: profetos privados, pèrdidas pùblicas

 de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

«Sotzializare sas pèrdidas e privatizare sos profetos». Ma a comintzu de sa crisi (in su 2008) si faeddaiat finamentas de «sotzialismu pro sos ricos» e de «capitalismu pro sos pòberos». A guarnissa de totu, sa paràula de òrdine de #Occupy Wall Street («Su 99% semus!») e sas istatìsticas in contu de richesa. Si nch'iscudimus un'ograda a sa lista de su Sole 24 Ore, sos chi nch'ant afossadu a su bancu Mps sunt imprendidores, immobiliaristas, cooperativas “rujas” e partetzipadas. B'agatamus sa bicamerale de su capitalismu, est a nàrrere tzentru-dereta e tzentru-manca: «Pro unu bancu – iscrient Carlo Festa e Fabio Pavesi – ghiadu deghènnios dae una fundatzione de màdrighe polìtica, fiat belle naturale s'arma de su crèditu comente mèdiu de cunsensu e de iscàmbiu». Duos sunt sos faeddos chi s'ispàinant in àeras: ricapitalizatzione e cummissione de inchesta. Su primu tzertìficat sos islogan mentovados a comintzu. Su segundu fiat giai befadu 100 annos a como: «Petzi sa natzionalizatzione de sos bancos – iscrieit Lenin in “Sa catàstrofe imbeniente” – permitet a s'istadu de ischire in ue e comente, dae cale banda e in cale momentu current sos milliones e sos miliardos».

Gabriel a su Casteddu, Unale cun Maninchedda

de Màuru Piredda

Su Consìgiu regionale. Deretos Ansa

Tempus de assestamentos pro sas formatziones sardas, in su fùbalu e in sa polìtica. Si a su Casteddu arribat Gabriel, su Partito dei sardi de Pàulu Maninchedda e de Franciscu Sedda at ingagiadu a Lisandru Unale, consigeri tzaramontesu. Comente pro Gabriel, sa cosa l'ant ufitzializada de reghente ma sa boghe fiat girende dae tempus. A Unale nche l'aiant sètzidu sos eletores de Rifondazione (alleada cun su Pdci in su cartellu Sinistra sarda), ma in sos meses colados aiat disinnadu de non sighire s'àndala sestada dae su segretàriu Giuanninu Deriu e, duncas, de nch'abarrare in sa majoria pro-Pìgliaru. Unale, chi nche fiat in su grupu mistu, si nch'annanghet a Giuanne Frantziscu Còngiu, a Augustu Cherchi, a Pedru Màriu Manca e a s'ex tabaccianu Robertu Desini chi nch'aiat barigadu su Rubicone in su mese de cabudanni. «E semus a chimbe», at naradu - prenu de gosu - su semiòlogu annuntziende s'adesionde de Unale «a su progetu de fràigu de un'istadu sardu lìberu, losanu, giustu e dinnu». Su Pds (2,66% de cunsensos) devenit gasi sa segunda fortza polìtica de sa coalitzione de tzentru-manca.

Milan e Casteddu portieris a cuncàmbiu, sos detàllios

de Lisandru Beccu

Deretos Getty images

Sa noa est oramai ufitziale. Gabriel est su portieri nou de su Casteddu, in càmbiu de Storari. Dae oe Gabriel Vasconcelos Ferreira s'at a allenare in Assèmini cun sos cumpàngios noos. S'ex giogadore de Cruzeiro, Carpi, Napoli e Milan si nch'est tramudadu a Casteddu in ue at a abarrare finas a su 30 de làmpadas chi benit, cun sa fòrmula de su prèstidu. Su caminu revessu l'at fatu, imbetzes, Marco Storari chi dae Sardigna est mòvidu conca a Milanu a s'oru de Donnarumma chi abarrat titulare. Su portieri nou de sos sardos, brasilianu, 24 annos cròmpidos, no at tentu mai cumbinatzione pro giogare cun continuidade in Sèrie A. Como, cun sa màllia ruju-biaita, at a èssere ocasione manna pro crèschere.

In die de oe | Sa prima bia de s'insulina pro tratare su diabete

de Lisandru Beccu

S'11 de ghennàrgiu de su 1922 unos cantos sientziados de Toronto praticheint sa prima inietzione de insulina a unu patziente cun diabete de tipu 1. Fiat unu pitzocu de 14 annos, Leonard Thompson si naraiat. Su patziente mustreit una reatzione allèrgica, forsis a cajone de s'impuresa de s'insulina. In sos annos imbenientes, a pustis de àere megioradu sa meighina, Thompson at àpidu profetos dae sas inietziones. Si nche morgeit de purmonite a pustis de 13 annos.