S'Itàlia nche crompeit a s'unidade sua in su
1861. A trigadiu cunforma a sas àteras potèntzias chi, in s'ìnteri,
fiant colonizende su mundu intreu. Ma nointamen custu ritardu, sa
monarchia sabàuda e sa classe dominante de s'istadu nou fiant, semper e
cando, a disìgiu de si nch'artziare a cadrea. In su 1885 comintzeit
s'ocupatzione de s'Eritrea ma, luego, sa resistèntzia abissina pareit
su pee a s'imperialismu tricolore. In die de oe sas trupas etìopes de
su ras Alula nch'isperdeint belle 500 (sos 500 de sa pratza romana
famada) sordados italianos. Sa colunna De Cristoforis fiat movende conca
a Saati pro nche giùghere rifornimentos chi netzessitaiant a su forte
cumandadu dae su majore Boretti. Segudados in tretos de Dògali, sos
abissinos los assachieint e bincheint sa batalla fintzas si cun prus
mortos meda.
