 |
| Deretos Nanopress |
Unu muru at a partzire sos 3.200 chilòmetros intre Mèssicu e Istados unidos. Est custu su progetu de Donald Trump chi aiat giai antitzipadu in campagna eletorale. Una barriera arta e longa chi controllet sos passàgios e chi blochet sos emigrantes, est a nàrrere una torrada in segus de belle trinta annos.
S'interventu at a ismanniare sa barriera de lamiera chi esistet giai in sos passàgios urbanos e mescamente in sa frontera intre Tijuana e San Diego. L'aiat cherta fraigare s'amministratzione Clinton in su 1994. Sos detàllios tècnicos de s'infrastrutura noa, imbetzes, narant chi s'òpera diat pòdere àere unu costu de prus de 8 milliardos de dollaros, ma unos cantos particulares in contu de longària non sunt galu craros. Sa diretiva includet fintzas su potentziamentu de su corpus de agentes pro bardiare sa làcana e previdet su fràigu de tzentros de custòdia in loco.
S'iscusa impreada dae su Presidente est sa de prevènnere sa violèntzia islamista in territòriu americanu, sena dare cara chi, imbetzes, sa majoria de sos atos criminales est de àtera genia. Cumintzende dae su primu problema, oramai foras de controllu, de su possessu de arma. Faeddos chi non cumbinchent meda ca, si andamus a bìdere, a nche barigare sa frontera intre Mèssicu e Istados unidos sunt prus chi no àteru persones chi si nche fuent dae sa misèria.
«Una natzione sena làcanas no est una natzione» at naradu Trump in un'intervista. Curiosu a intèndere tzertas paràulas dae su presidente de un'istadu chi, in totu s'istòria sua, nch'at barigadu semper sas làcanas angenas sena nemmancu tocheddare sa ghenna.
