Augùrios befulanos de un'imballadore precàriu de nèula

de Maurìtziu Sale

Deretos Moju Manuli, gràfica Bakis Mùrgia.
«A Moju Manuli e a totu sos chi sunt galu gherrende pro unu bìculu de umanidade reconnota».

Annu betzu, est tempus de...

...resocontos consuntivos e bilantzos preventivos. Sos primos si nche papant sos segundos e custos ant a èssere fortunados si sos primos fiant onestos;

...giudìtzios sena pregiuditziales pro sos diversamente onestos, ca lis dìamus dèvere cuntzèdere sa proa de sa sìndria;

...prus Magna Carta e prus pagu magna magna;

...prus Istadu Sotziale e prus pagu istados asotziales in sos sitos sotziales;

...una lege eletorale cun sas preferèntzias e mancari sena prefeRenzi;

...un'Antimàfia non naro meda, ma agigu prus credìbile de s'Antimatèria;

Obama contra a sa Rùssia, Trump contra a sa Tzina. Ite b'at a acontèssere?

de Màuru Piredda

Deretos Getty. Url imàgine

S'espulsione de 35 funtzionàrios russos operantes in sos Istados unidos, acusados dae s'amministratzione Obama de àere interferidu in sas eletziones presidentziales de s'atòngiu, nch'est colada in sos mèdios de informatzione comente una torrada a sas cuntierras de sa gherra frita. «Apo emìtidu un'òrdine esecutivu – sunt sos faeddos de su presidente publicados eris in su situ de sa Domo arva – chi previdet autoridade prus manna pro rispòndere a unas cantas atziones informàticas». «Santzionados» finamentas su Gru (servìtziu de informatziones pro sas fortzas armadas russas) e su Fsb (erede de su Kgb). «Custas atziones – at annantu Obama – non sunt sa risposta definitiva a sas atividades agressivas de sa Rùssia. Amus a sighire cun àteras atziones seberende cando e in ue, ma unas cantas no las amus a publitzizare».

Telegram in sardu: oe si podet

de Maurìtziu Sale

Telegram, su servìtziu de sa Telegram LLC de messagìstica in tempus reale, basadu subra de sas nues virtuales e sena perunu iscopu lucrativu, dae oe b'at a èssere fintzas in Sardu. Unu programma lìberu e multi-prataforma, in donu pro chie si siat e pro ite si siat si chèrgiat impreare. Est a nàrrere pro impreu personale o cummertziale. Si bi podet cuncambiare messàgios iscritos e vocales, fotografias, vìdeos e cale si siat àtera genia de documentu informàticu.

Meningite: sos sìntomos, sa cura e àteru

de Maurìtziu Sale

Deretos Pinterest  URL imàgine 

Sa maistra chi est morta gianteris, in Roma, est morta de meningite, eja. Non fiat originada però dae su batèriu meningococu (neisseria meningitidis), ma dae su escherìchia coli e non fiat contagiosa. Non b'at allarme perunu de epidemia comente imbetzes aiant tituladu unos cantos giornales. Sos sìntomos de su contàgiu dae meningococu sunt: ateteramentu a banda de palas de su tzugru (rigor nucalis); caentura; dolore de conca; pilisu generale e cònios; mancamentu de cussèntzia e convulsiones. A oe paret chi s'ùnica cura segura siat petzi preventiva cun sos vatzinos racumandados a livellu internatzionale. Cura chi sos guvernos diant dèvere impònnere a òbligu in sas àreas geogràficas interessadas dae su contàgiu, si sos casos nche barigarent sos 10 cada 100mìgia abitantes in su giru de tres meses.

Sìria: acabbadu su fogu?

de Maurìtziu Sale

Deretos ANSA/AP URL imàgine 

«S'operatzione pro nche retirare sos militzianos dae Ḥalab (Alepu in SRD) nch'est concruida e at fraigadu sas cunditziones pro pòdere cumintzare sas tratativas cuncretas pro unu tregu totale in Sìria»: l'at decraradu su ministru russu de sa Defensa Serghiei Shoigu in un'addòbiu cun Putin. Addòbiu registradu e trasmìtidu in sa TV de istadu unos cantos minutos in antis de sa cunferèntzia istampa annuale in dereta de su presidente russu. «S'operatzione - at naradu Shoigu - est andada a dae in antis sighende s'òrdine preistabilidu in pare cun sos collegas turcos e iranianos. Como devet cumintzare sa de duas tapas:serrare sos interventos armados. A bisu meu - at agiuntu su ministru - nche semus a curtzu meda a tzelare su fogu in territòriu sirianu».

Casteddu-Sassuolo 4-3 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Casteddu, cun sa vitòria de oe, nch'istèsiat, nessi pro su momentu, sos pantasmas de sa crisi. Sos sardos nde retzint tres dae sos nieddu-birdes, ma resessent a nde fàghere bator. Mèritu fintzas de s'òmine in prus a pustis de s'espulsione de Pellegrini.

Sa Tzina atoghende in s'incuinamentu

de Lisandru Beccu

Deretos Afp/Getty. Url imàgine

Sa situatzione est foras de controllu. S'incuinamentu de s'àera, in Tzina, nch'est cròmpidu a livellos insustenìbiles. Su guvernu at detzisu de arressare totu sos mezos de trasportu e de tancare iscolas e fàbricas. Semus arribados a su puntu chi nemos in s'ortu podet allùghere unu fogu minore pro arrustire unu bìculu de petza.

Sa faina est grae meda e sas cunsighèntzias sunt làdinas mescamente in contu de salude. «Sos tzinesos sunt paghende sos dannos de sos vìtzios de una generatzione intrea chi at pensadu petzi a s'isvilupu e no a s'ambiente» at naradu Bernhard Schwartlande de s'Organizatzione mundiale de sa salude.

Sa manu como colat a su guvernu chi at a dèvere atuare interventos prus profetosos pro nch'acorrare su problema. Disinnos de pranificare pompiende a su benidore e chi no ant a pòdere interessare petzi su minimòngiu de su tràficu o s'atividade de sas fàbricas.

Acrilammide in sa patata frissa: sa chirca de s'Istùdiu Abr

de Lisandru Beccu

Cada tantu càpitat a totus de èssere licàngios e de disigiare unu pachete de patata frissa in sacheddu. Sa chi s'agatat in totu sas butegas de alimentares e chi, a bias, est aromatizada cun sa chibudda, cun sa pàprica o cun su romasinu. Alimentos chi diant chèrrere consumados sena nde fàghere abusu.

25 annos de lìteras a sos tres res

de Lisandru Beccu

Deretos Papiros

Nch'est cròmpidu a unu cuartu de sèculu su cuncursu in sardu pro pitzinnos de sas iscolas elementares Iscrie una lìtera a sos Tres Res. Sas binti lìteras prus curioseddas las at a publicare in unu libru s'editore nugoresu Papiros.

Temporadas mannas intre oe e martis

de Lisandru Beccu

Dae custa note finas a martis sa Sardigna at a èssere interessada dae una perturbatzione extra-tropicale, chi est giai ativa in su Mediterràneu otzidentale. S'intensidade at a crèschere finas a cras e at a interessare totu s'ìsula. Sos setores orientale e meridionale ant a èssere sos prus espostos a sas temporadas e a s'abba. Si prevident cumulados mannos meda. Fintzas su mare at crèschere s'intensidade sua. Sos fenòmenos ant a menguare dae martis.

Empoli-Casteddu 2-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Casteddu cheret sos tres puntos, mescamente a pustis de sa derrota in domo contra a su Napoli. Sa partida contra a sos toscanos est de importu, ca rapresentat unu disafiu pro otènnere puntos ùtiles a si sarvare. Intre sas duas iscuadras b'at ùndighi puntos de diferèntzia. Ambas iscuadras, in sas ùrtimas chimbe partidas, ant conchistadu petzi bator puntos.

KLM arribat a Sardigna. Collegamentu cun Amsterdam

de Lisandru Beccu

KLM at a istèrrere sas alas fintzas in sa pista de s'aeroportu de Su Masu. Sa cumpangia olandesa at a connètere s'aeroportu casteddaju cun Àmsterdam. Dae su 22 de abrile, cada sàbadu, s'aeroportu sardu at a èssere collegadu cun su de Schiphol. Posca, dae su 9 de trìulas a su 3 de cabudanni, sa frecuèntzia at a crèschere e s'at a pòdere biagiare cada die. Sas destinatziones de s'aeroportu de Su Masu sighint a crèschere, mescamente pro su chi pertocat sas rotas internatzionales. S'aèreu chi at a praticare sa lìnia at a èssere unu Embraer de 100 postos.

El Salto, su brincu de s'informatzione crìtica in s'istadu ispagnolu

de Màuru Piredda

«Nos narant: cumpeti, est sa lògica de su mercadu. Rispondimus: cooperamus, funtzionamus de àtera manera». Gasi comintzat su manifestu, iscritu in castillianu e in galitzianu, chi agatamus in s'indiritzu saltamos.net. Ma custu brincu, ite est? Sa de su mensile “El Salto” est una proposta editoriale noa chi, in s'istadu ispagnolu, est essida a campu gràtzias a s'idea de “Diagonal”, bindighinale chi eris at pùblicadu s'ùrtimu nùmeru suo (su de 284, a pustis de 12 annos de informatzione «crìtica e indipendente, sena diretore nen cabos»). In pare cun Diagonal b'at una bintina de àteros «progetos comunicativos de totu s'istadu» pro donare a sos letores «unu mèdiu nou in su 2017».

Casteddu-Napoli 0-5 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Una partida bastante difìtzile sa de oe in su Santu Elia. Su Napoli non perdet dae su 28 de santugaine (2-1 in Torinu contra a sa Juventus). Sos partenopeos non cherent pèrdere su cuntatu dae sa Roma e dae su Milan, ambos in segunda positzione in classìfica. Su Casteddu, imbetzes, arribat dae su parègiu de Pescara. Duos puntos pèrdidos a su de 92 minutos.

Bulgaria: trenu deràlliat e esplodet. Nessi 4 mortos.

de Lisandru Beccu

Deretos AP. Url imàgine

Custu mangianu a sas 5:30 (oràriu locale) unu trenu, chi fiat carrende Gpl, est esplosu a curtzu a s'istatzione de Hitrino (bidda de 800 ànimas), in su nord-est de sa Bulgaria. Bator persones, pro seguru, sunt mortas. Una bintina, imbetzes, nche sunt in s'ospidale cun ustiones graes.

Su trenu fiat carrende binti serbatojos de propilene e bator de butanu cando est acontèssidu su deralliamentu. Sos ùrtimos duos vagones ant corfadu sa lìnia elètrica e s'esplosione est istada inevitàbile. Sa detonatzione at fintzas cajonadu dannos a sos palatzos a curtzu e nch'at derrutu s'istatzione. In s'àrea sunt operende sos pompieris chi sunt fintzas averguende sa presèntzia de àteros iscampados.

Unu pùngiu de nughe cada die pro bìvere mègius

de Lisandru Beccu

Un'istùdiu de s'Imperial College de Londra e de s'Universidade norvegesa de Sièntzia e tecnologia at ammustradu sas propiedades salutìsticas de sa nughe. Sas persones chi papant nessi 20 grammos de nughe cada die ant un'arriscu prus bassu de isvilupare maladias cardìacas e tumores.

Un'annu in pare cun bois

de Mamaliu Pibesa

365 dies a oe naschiat sa gazeta. A pustis de 737 artìculos, 738 cun custu, semus galu inoghe, in pare cun bois, pro bos contare sa Sardigna e su mundu. Traguardu chi amus segudadu gràtzias a totu sos letores chi, die cun die, sèberant s'informatzione de custu giornale lìberu.

Bos amus contadu de isport, de polìtica, de economia, de gherras, de povertade, de salude e de ambiente, semper cun àstula crìtica e obietiva, tratende temas de importu, locales e internatzionales. L'amus fatu impreende petzi sa limba nostra.

Pro sa prima borta unu notitziàriu in sardu at tratadu sas primàrias americanas, at fatu sa crònaca de sos campionados europeos de fùbalu e gasi sighende cun sas previsiones de su tempus, cun sas partidas de su Casteddu, cun su tziclismu e cun sos aprofundimentos polìticos. Sa gazeta at torradu a dare lughe a su giornalismu in sardu e a sa limba sarda matessi.

Amus a sighire custa caminera in pare cun totu sos letores chi nos ant fatu cumpangia, a manu tenta, in custu biàgiu, e cun totu sos chi s'ant a agiùnghere in su benidore.

Gràtzias e...a nos lèghere sanos

S'Indonèsia si torrat a trèmere. Prus de 100 mortos.

de Lisandru Beccu

Deretos Hotli Simanjuntak/EPA. Url imàgine

S'ìsula de Sumatra, in Indonèsia, si nch'est ischidada cun su disisperu e cun su degollu. A sas 6:00 de custu mangianu (oràriu locale) sa terra at trèmidu cajonende prus de 100 mortos. Su bilantzu est galu provisòriu.

Su territòriu interessadu dae s'eventu est su de sa provìntzia indonesiana de Aceh. Sa magnitudo de 6,4 s'est isvilupada dae un'ipo-tzentru a pagu prus o mancu 10 chilòmetros de profundidade. Custa borta, belle gasi, non b'at perìgulu pro tsunami. Sos sucurridores sunt giai operende pro nde bogare sa gente a foras dae sas ruinas.

Sa regione aiat giai connotu disauras prus mannas. Su maremotu de su 2004 aiat mortu belle 250mìgia persones in totu s'àrea de s'otzèanu Patzìficu.

Su “No” sardu a su referendum, Casteddu, su Màrghine e sa Pranàrgia

de Màuru Piredda

Su “No” est majoria. Sos tzitadinos de s'istadu italianu, dae banda de unas cantas prospetivas polìticas diferentes, ant naradu chi sa riforma costitutzionale aprovada dae su Parlamentu no est cosa bona. In Sardigna sos eletores no ant collidu s'apellu de Pìgliaru narende·li chi non fiat credìbile cando naraiat chi sas dispositziones noas non podiant menguare s'autonomia sarda. Su datu sardu nche bàrigat finamentas su de sas àteras regiones e custu lu dêt àere cumpresu finamentas Bustianu Cumpostu chi, finas a s'ùrtimu naraiat de non pigare parte a sa “cramada italiana”. Chie at pèrdidu in Sardigna, prus chi no in Itàlia, est craru, duncas. Ma chie est chi at bìnchidu? 

Pescara-Casteddu 1-1 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Casteddu, a pustis de sa derrota in Copa Itàlia contra a sa Sampdoria, torrat a mòvere in campionadu. Sa trasferta de oe pertocat su Pescara chi mèrcuris, in Copa, at retzidu tres gol dae s'Atalanta e at saludadu sa cumpetitzione. Sos abrutzesos, ocannu, no ant bìnchidu mai in s'istàdiu de domo.

Sa protesta Sioux sighit in pare cun sos veteranos

de Lisandru Beccu

Deretos David Goldman, Ap/Ansa. Url imàgine

Mancari sas temperaduras bassas apant batidu fintzas su nie, sas protestas de sos nativos americanos contra a s'oleodotu andant a dae in antis. Dae cras finamentas 2.000 veteranos s'ant a aunire a sas manifestatziones in sustegnu de sos americanos nadios.

Sas protestas intre su Dakota setentrionale e meridionale sunt andende a dae in antis paritzos meses. S'oleodotu minetzat sas faldas acuìferas, sas resursas ìdricas e sos sitos de sa riserva de Standing Rock Sioux. S'infrastrutura, longa pagu prus o mancu 2.047 chilòmetros, diat dèvere trasportare chentinas de mìgias de bariles sa die traessende chimbanta conteas e chimbe istados: Dakota meridionale, Dakota setentrionale, Iowa e Illinois.

Dae su 2025 diesel vietadu in bator tzitades

de Lisandru Beccu

Deretos Simone Ramella. Url imàgine

Sos sìndigos de bator intre sas tzitades prus mannas de su mundu cherent firmare s'impreu de sos motores diesel dae inoghe a deghe annos. Parigi, Madrid, Tzitade de su Mèssicu e Atene cherent punnare a megiorare sa calidade de s'àera e l'ant a fàghere cun sos intzentivos a s'impreu de veìculos alternativos e de bitzicletas.

S'Opec nche crompet a s'acordu pro su preju de su petròliu

de Lisandru Beccu

Sos rapresentantes de sos istados chi faghent parte de s'Organizatzione de sos paisos esportadores de petròliu si sunt imbènnidos in Vienna pro cuntratare sa mèngua de produtzione. Su presidente de s'organizatzione, Mohammed Saleh Al Sada, at annuntziadu chi, dae sa prima die de su 2017, sa produtzione at a minimare de 1,2 milliones de barile sa die. In cabudanni sos istados nche fiant giai cròmpidos a un'acordu pro menguare sa produtzione de 700mìgia bariles sa die.

A pustis de àere annuntziadu sa noa, su preju de su Brent si nch'est artziadu deretu de su 10%, barighende·nche sa cuota de 50 dòllaros a barile.

In sos ùrtimos annos su preju de su petròliu nche fiat caladu meda a cajone de sa detzisione istratègica de s'Aràbia Saudita chi cheriat fàghere resurtare pagu produtivos sos investimentos de sos Iua in s'estratzione cun su sistema de fraturatzione idràulica. Faina in ue si molet sa pedra razola bituminosa (in inglesu Shale e in italianu Scisto. Genia de pedra metamòrfica a pìgias nda) e dae ue si nche bogant su petròliu e àteros minerales.