 |
| Deretos Simone Ramella. Url imàgine |
Sos sìndigos de bator intre sas tzitades prus mannas de su mundu cherent firmare s'impreu de sos motores diesel dae inoghe a deghe annos. Parigi, Madrid, Tzitade de su Mèssicu e Atene cherent punnare a megiorare sa calidade de s'àera e l'ant a fàghere cun sos intzentivos a s'impreu de veìculos alternativos e de bitzicletas.
Pro como sas tzitades sunt petzi chirchende de cuntrastare sas emissiones pedonalizende unas cantas carreras e promovende sos trasportos pùblicos. In Bartzellona, pro nàrrere, s'installatzione de bitzicletas cumpartzidas a disponimentu de sos tzitadinos at fatu menguare sas emissiones de CO2 de 9.000 tonnelladas. Nùmeros de cunsideru.
In sos ùrtimos annos sa cussèntzia ambientalista est crèschida in pare cun s'anneu pro sa salude. S'Organizatzione mundiale de sa salude at carculadu chi cada annu b'at 3 milliones de mortos a cajone de s'incuinamentu esternu de s'àera. Sos motores diesel, in custu sentidu, contribuint a su problema produende particuladu e òssidos de azotu. Ambas sas sustàntzias nch'intrant cun fatzilidade a purmones e podent cajonare patologias graes.
S'istòria de su diesel est bastante cuntrastada, cunsiderende chi sos guvernos, in antis, aiant semper promòvidu s'impreu de custa genia de combustìbile ca teniat emissiones redutas de CO2 in s'atmosfera. Su malu est chi custu carburante liberaiat in s'àera prus prùere cunforma a sas veturas a benzina. Cunfrontu chi, in custos ùrtimos annos, s'est azeradu gràtzias a sos motores Èuro6. Galu agigu de passèntzia e nch'amus a intrare a s'era de s'idrògenu e de sas baterias.
