In die de oe| Su Cern annùntziat: su world wide web de badas pro totus

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

S'idea de su World Wide Web fiat nàschida su  1989, in su Cern (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) de Ginevra, in Isvìtzera. Unu intre sos laboratòrios de fìsica  prus importantes in Europa. A pustis de sos primos annos in ue l’impreeint petzi sas comunidades iscientìficas, su 30 de abrile de su 1993, su  Cern disinneit a lassare su www famadu, a disponimentu de su pùblicu rinuntziende a cada deretu de autore. Sa tecnologia fiat simpre e discansosa a l’impreare,  duncas, in su giru de pagu tempus, fiat destinada a s’ispainare peri totu su mundu. Unos cantos annos de rodàgiu e su www devenneit, e galu est,  s’ùnica modalidade pro nch’imbiare e retzire datos in Internèt. Decreteit duncas sa nàschida de sa chi oe mutimus sena duda era digitale.

In die de oe | Milanu: Claretta e Benito apicados conca a giosso

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Sa die de oe, su 29 de abrile de su 1945, nch’est marcada a fogu in s’istòria ca, in Milanu, in su Pratzale de Loreto, aiant apicadu francas a susu sas carenas oramai sena vida de Benito Mussolini e de Claretta Petacci.  Los aiant fusilados sa die in antis in Dongo, in provìntzia de Como. Si nch’acabbeit gosi, a garbu pagu dèghidu, una de sas peus sumanas in s’istòria de s’umanidade. Perunu pathos, peruna pietas, perunu faeddu de agiùnghere. Lassemus chistionare sa fotografia e fatzamus cùrrere un’iscràmiu: Unu fascista est semper unu fascista, siat òmine o fèmina o siat chie si siat.

In die de oe | Roma: inaùgurant a Cinecittà

de Maurìtziu Sale

Deretos Wikipedia

Fiat su 28 de Abrile de su 1937, sa die chi, in Roma, aiant inauguradu, a probe de sa carrera Tuscolana in s’apendìtziu de Don Bosco, sos Istùdios tzinematogràficos de Cinecittà. Lu batijeint Su Fraile de sos bisos. Ma fintzas de sa propaganda fascista, a dae chi galu oe, in sa sede sua b’at una gigantografia de Mussolini in palas de una tzinepresa cun suta s’iscrita «Su tzìnema est s’arma prus potente». Unu grandu cumplessu de teatros chi perteniant a s’impresa Cinecittà Luce SpA. A pustis, dae su 1997, e tzedende agigu a s’americanismu imperante in contu de tzinematografia, l’ant postu Cinecittà Studios SpA, in ue su faeddu “Studios” nche giughiat cun su pensamentu a su bastione de Hollywood. Semper cunsiderada su bèrtighe de s’indùstria tzinematogràfica italiana, l’ant impreada su prus pro produtziones istràngias  e mescamente  televisivas. In Cinecittà ant giradu prus de  3000 films, in ue 90 ant retzidu nessi  una candidadura a su Prèmiu Oscar e in ue 47 nch’ant bìnchidu s’istatuedda de oro. B’ant traballadu registas e atores de grandu vàllia, italianos e internatzionales: movende dae Federico Fellini pro nche cròmpere a Francis Ford Coppola, dae Luchino Visconti  a Martin Scorsese. Oe, su presidente est Luigi Abete chi, in pare cun Roberto Benigni e cun sa mugere e atora Nicoletta Braschi, gestint fintzas un’àteru cumplessu simigiante in su nùmene e in sa sustàntzia bastante americanizados: sos Umbria Studios SpA, in Terni (Ùmbria).

In die de oe | Sufràgiu universale in Sudàfrica

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Su 27 de abrile 1994 nch’ammanieint sas primas eletziones democràticas cun sufràgiu abertu a totu sas etnias e gèneres. Disafiu eletorale in ue nche setzeint a Nelson Mandela, su cabu de su Anc (su Cungressu natzionale africanu), comente presidente. A pustis suo crompeit su tempus de Thabo Mbeki, su  1999. Su tempus intre su regime de s'apartheid e su cursu polìticu nou fiat gestidu dae unu tribunale particulare chi aiant istituidu su 1995, in Tzitade de su Cabu: sa Cummissione pro sa veridade e sa Recuntziliatzione. Sas cunditziones de vida pro sos nieddos non fiant galu lèbias e galu difìtzile e longu fiat su caminu issoro conca a sos deretos parìviles, ma a sa segura s’àndala nche fiat singiada e su venidore si nche lughiat ecuànime e pàsidu. Su guvernu sudafricanu a sas primas fiat sutapostu a sas polìticas liberistas de su Fundu monetàriu internatzionale chi, semper prontu che sole de giustìtzia, si presentat a ue si siat b’apat ite mòlere cando sos guvernos si ponent dèpidos malos a nche catzare. Grandu conchista duncas, grandu passu conca a sa democratzia, su 1994, ma a dolu mannu, galu non fiant garantidos a totus sos servìtzios sotziales mìnimos, allegamus de abba, de istrutzione, de salude.  E in sos chirros esternos de sas tzitades sos pòberos galu nche fiant innedda dae s’istadu de tzitadinos reconnotos.

In die de oe | Nùgoro: sa rebellia de Su Connotu

de Maurìtziu Sale

Nùgoro a su tempus de tando - Deretos Màriu Cantzellu

Totu nascheit in su 1820 cun un’impòsitu feru e angustiosu. Su "Editu Règiu subra de sos  cungiados, subra de sos terrinos comunos e de sa Corona, e subra de sos tabaccos, in su Rennu de Sardigna”. Fìamus suta sos inditos de una lege dispòtica, nàschida suta su pesu grae de un’ingiustìtzia istremenada. Fìamus suta una norma cun sa prua contra a cada printzìpiu sotziale e umanu. Suta un’editu pìghidu, marcadu in pabiru comente pagos si nd’aiat bidu finas a tando. Assàchios giai nd’aiat patidu meda, sa Sardigna. Su bonu cun punnas de conchista pro si nche sètzere a caaddu de su podere. Umiliatziones giai nd’aiant sufertu e giai fiant avesos a su sidis de tirannia chi teniat cada conchistadore. Giai fiant avesos, ma bastare diat! Su pòpulu nche fiat istasidu, isporadu e cròmpidu a su derre. Sas chèscias a murmutu si fiant furriende a trèulu e s’abolotu fiat creschende die cun die. “Tancas serradas a muru, fattas a s’afferra afferra, si su chelu fit in terra, che l’aian serradu puru”, iscriiat  Melchiorre Murenu.

In die de oe | Nepal, unu terremotu nch'isperdet 8700 persones

de Maurìtziu Sale

Nepal Deretos lìberos

Su 25 de Abrile - die nòdida in Itàlia pro àteras acontèssidas a unu ghetu positivas, ma semper pagu galanas - su 2015, in Nepal, unu terremotu de magnitudo 7,8 cajoneit una salina. Sos mortos non si bastaiat a los contare. Sunt istados paret 8700 o barda e belle nudda b’at abbarradu de sa chi unu tempus fiat una tzivilidade antiga e de grandu vàllia. S’epitzentru fiat a 34 chilòmetros a meridione de Lamjung, distretu cun belle 200mìgia de abitantes, in sa regione otzidentale de Gandaki. Est istadu s’eventu sìsmicu prus dannàrgiu a pustis de su terremotu chi aiat corfadu sas matessi giuras in su 1934, cando bi morgeit prus de 10mìgia de persones. Sa prima iscossa est istada definitiva, a pagu prus o mancu 15 chilòmetros de profundidade e cun una durada de belle bator minutos: dae sas 06:11 de mangianu fintzas a belle sas 06:15. S’ùrtima iscossa, sa de assestamentu, l’ant àpida a sas 07:09 de s’incràs e nch’at derrutu àteros tres contones de su monte giòvanu: s'Everest. E semper cara a Sud in ue, narant sos espertos, sa roca oe, paret galu naschende.

In die de oe | Serrat sa Cunferèntzia de Bandung

de Maurìtziu Sale

Bandung Deretos lìberos

Sa Cunferèntzia la cunvocheint su 1955, dae su 18 a su 24 de su mese de abrile,  sos istados de Ìndia, Pakistan, Birmània, Ceylon, Repùblica populare tzinesa e Indonèsia, pròpiu in Indonèsia in sa tzitade de Bandung. S’addòbiu teniat  sa punna de collire a pare totu sos paisos cun caraterìsticas comunas de povertade e suta-isvilupu culturale, sotziale e econòmicu e de aunire sos chi si fiant decrarados neutrales a su tempus de sa Gherra frita. Sos paisos no alliniados, sos de su Sud de su mundu bi leeint parte in 29. Sos personàgios de primore fiant medas e intre sos chi si fiant distintos cun oratziones e interventos de vàllia, ammentemus a Sukarno de su partidu natzionale indonesianu; a Nehru de su Cungressu natzionale indianu e a Nasser de s’Unione sotzialista àraba chi rapresenteit totu su mundu àrabu. In sa decraratzione finale proclameint s’egalidade intre totu sas natziones, su sustennu a sos movimentos impinnados in sa luta contra a su colonialismu, su refudu de sas alleàntzias militares egemonizadas dae sas super-potèntzias e fintzas unos cantos printzìpios fundamentales de cooperatzione polìtica internatzionale intre totu sos paisos chi adereint a sa Cunferèntzia. 

In die de oe | You Tube: carrigadu su primu vìdeu

de Maurìtziu Sale

Deretos Google

Su 23 de Abrile de su 2005 a sas 20:27 Jawed Karim, unu de sos fundadores, nche carrigheit su primu vìdeu a sa prataforma YouTube, situ nàschidu in su mese de freàrgiu pro cumpartzire vìdeos peri totu su mundu. Deo in su zoo (Me at the zoo), su tìtulu originale. Duraiat 18 segundos e fiat giradu in su Zoo de San Diego, Califòrnia. Karim cun su gistru Jawed est istadu fintzas su primu utente chi si nche marcheit a su situ. Oe su situ pertenet a Google chi lu comporeit in su 2006 pro 1milliardu e 700milliones de dòllaros. In sa prataforma cadaunu si podet abèrrere unu canale e carrigare vìdeos personales o fintzas angenos semper chi non vìolent sos deretos originàrios, cosa chi nde cajonat s’eliminatzione in automàticu cun un’algoritmu chi reconnoschet sa paternidade de sos deretos de autore. Oe in die sos vìdeos chi tzìrculant peri su situ non si podent contare. Si chistionat de nùmeros a inghìriu de sos 6milliones cada 24 oras. Cada minutu si nche càrrigant pagu prus o mancu 300 oras de vìdeos. Cun custos datos, sunt duncas 432mìgia sas oras de vìdeo cada die e duncas 157milliones e 680mìgia oras s’annu. In pràtica, pro si pòdere abbaidare totu sos vìdeos chi si nche càrrigant in un annu, bi diat chèrrere  18mìgia de annos. E cunsiderende una durada mèdia de 4 minutos e mesu pro cada vìdeu e sas 300 oras de vìdeos carrigadas cada minutu, in un’annu si nche càrrigant 2milliardos, 102milliones e 400mìgia de vìdeos. Curiosidades: a oe, su vìdeu chi ant abbaidadu de prus est su de Psy chi si tìtulat Gangnam Style cun 2milliardos e 800mìgia visualizatziones a su 30 de maju de su 2014. Primadu galu a nche barigare.

In die de oe | S’anàrchicu Acciarito istocat a Re Umberto I

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Su mese de abrile de su 1897, duas dies in antis de s’atentadu, Pietro Acciarito serreit su fraile e andeit a ue fiat su babbu pro li nàrrere chi non si diant èssere bidos prus e chi lu cheriat duncas saludare. Su babbu li pregonteit a ite. Si fiat a si nch’emigrare o a si nch’ispèrdere. Pietro li rispondeit chi lu diat àere cumpresu in su giru de pagu tempus e chi fiat andende conca a s’ipòdromu. Cussente de sas ideas anàrchicas de su fìgiu e fintzas chi su Re, Umberto I, diat èssere istadu presente paris cun sa mugere Margherita  sa die de sas cursas a caaddu in s’ipòdromu de s’Appia, pro festare sos 29 annos chi fiant cojuados, andeit a su commissariadu e lis cussigeit a istare parados.  Ma Pietro non nde fiat afusadu e, su 22 de abrile, si nche mestureit a sa gente chi bi fiat in s’ipòdromu festende e saludende su Re. S’acurtzieit a sa vetura reale cun sa lepa in manos, ma su Re si nd’abbigieit e  bi reventeit a si tòddere su corfu chi nche fiat fertu a costas de sa carrotza. Umberto, fintzas si aiat sentidu su corfu, sigheit a festare s’anniversàriu in mesu a sa gente chi, su bonu , non si fiat sapida de nudda. Pietro chircheit de si nch’istesiare abbarrende sulenu e caminenende pàsidu, ma a pustis de unos 100 metros, sa politzia nche l’acorreit e li pongeit sos ferros. Li pregonteint a ite l’aiat fatu, cales fiant sas resones e issu nargeit chi «su Re si cheriat gastare 24mìgia de francos -a su tempus dinari meda - pro si comporare unu caaddu de ratza e a sos pòveros nudda» e chi «non fiat cosa de bajulare». A coa de su protzessu, cando su giùghe legheit sa sentèntzia de cundenna, aboghineit: «Oe a mie, cras a su guvernu burghesu. Bivat s’anarchia e bivat sa rivolutzione sotziale!» Cundennadu a s’ergàstolu e postu in isolamentu nche perdeit sa resone e si nche morgeit in su manicòmiu criminale de Montelupo Fiorentino su 4 de nadale de su 1943. Sos eugenetistas de s’iscola de Lombroso, a pustis de s’autopsia, nargeint chi sa forma de su cràniu de su frailàrgiu fiat, sena duda, sa de unu mortore.

In die de oe | Su Giapone presentat su Game-Boy

de Maurìtziu Sale

Deretos Nintendo

Giogu pro pitzinneddos, gasi lu batijeint. Fiat una genia de carculadore progetadu petzi pro giogare. In die de oe, su 1989, sa Nintendo, dita giaponesa, presenteit a su mundu intreu s’imbentu prus curiosu e prus bèndidu in totu s’istòria de sos elaboradores portàtiles. Cun 118milliones e 690mìgia unidades bèndidas nche barigheit una làcana in contu de cummèrtziu chi galu oe no nd’agatat parìviles, in cale si siat setore. Su prus difusu fiat assotziadu cun unu gioghitu de fràigu e de incastru: Tetris. Òpera de s’iscientziadu russu Aleksej Leonidovič Pažitnov chi lu progeteit in su 1984. Cunsiderende chi in su 1989 sa populatzione mundiale fiat de 5milliardos e 260milliones e chi pagu prus o mancu 1milliardu fiat in sa Repùblica tzinesa ebbia – in ue sa bèndida fiat proibida finas a su 1993 – si podet nàrrere chi in totu su mundu b’aiat unu Game-Boy cada 35 persones. Si pensamus chi non si bi podiat telefonare, nen fotografare, ne imbiare cale si siat messàgiu, comente a sos telefoneddos modernos, si podet afirmare sena duda chi siat unu primadu belle impossìbile a nche barigare. 

In die de oe | In cummèrtziu su primu bote de Nutella

de Lisandru Beccu

At conchistadu milliones de pitzinnos in totu su mundu, abarrende semper che pare fintzas a dies de oe. Su primu bote de Nutella esseit dae sa fàbrica de sa Ferrero de Alba (tzitade italiana de su Piemonte) su 20 de abrile de su 1964. Sa retzeta simpre cun tzùcaru, ògiu de parma, nutzola, cacao, late, vanillina e emulsionantes nch'at giutu su produtu a cùcuru de sas bèndidas divenende sa crema de istèrrere prus difusa in su mundu. Sos datos de s'Ocse narant chi sa produtzione annuale, ispartzighinada in 9 fàbricas de su praneta, currispondet a 350mìgia tonnelladas.

In die de oe | S'iscièntzia perdet a Charles Darwin

de Lisandru Beccu

Nemos prus de issu fagheit lughe subra de s'orìgine de s'òmine. Charles Darwin che coleit sa vida intrea esaminende s'evolutzione de s'òmine e su raportu intre iscièntzia e religione. Istudieit meighina che a su babbu e a su giaju. S'amore istremenadu pro sa biologia e pro sas iscièntzias naturales li permiteit de collire materiale meda pro formulare sa teoria de s'evolutzione. Su traballu lu presenteit in "S'orìgine de s'ispètzie". Una tesi rivolutzionària chi descriet, tràmite sa seletzione naturale, s'evolutzione de sos organismos de sa matessi ispètzie. Sa Crèsia Anglicana no atzeteit sos istùdios de s'iscientziadu e petzi in su 2008 s'abbigeit de s'importàntzia de sas chircas, ammitende chi cussu traballu cuntribueit a megiorare su raportu intre òmine e ambiente. Charles Darwin si nche morgeit in die de oe, fiat su 1882.

In die de oe | Sa Regione adotat s'istandard ortogràficu Lsc

de Lisandru Beccu

Cun sa deliberatzione 16/14 de su 18 de abrile de su 2006 sa Regione Autònoma de Sardigna adoteit sa Limba Sarda Comuna. Una norma de riferimentu pro sos documentos iscritos produidos dae s'amministratzione regionale. Su problema de sa limba, o mègius, de sa grafia iscrita at semper pesadu dibatas e cuntierras perigulosas, mescamente ca, a pustis de sa delìbera de su 18 de abrile, nemos s'at pigadu sa passèntzia de acrarire a sos sardos sas istrutziones pro la pòdere impreare. A pustis de 11 annos s'istandard de riferimentu chi, in cada manera, est su prus impreadu, sighit a ingendrare paristòrias fantasiosas e gherras intre grupos. Forsis ca sa Cummissione no at mai pensadu a li pònnere a costàgios una norma de pronùntzia, lassende duncas a sas variantes locales e a sa connoschèntzia de cadaunu sa pronùntzia de sos lemmas. In sos ùrtimos annos però sa cussèntzia linguìstica est crèschida meda, fintzas gràtzias a sa digitalizatzione e a sa difusione de su sardu, ma b'at galu caminu meda de praticare.

In die de oe | Su massacru de sa Lena

de Lisandru Beccu

Bodajbo rapresentaiat unu de sos tzentros mineràrios prus de importu de sa Rùssia. In sas minas de sa badde de sa Lena si bogaiat a pìgiu s'oro. Metallu pretziosu chi batiat a sas cassas guvernativas prus de sete milliones de rublos s'annu. Sas cunditziones de traballu e sa calidade de su màndigu però fiant metzanas meda. Sos turnos de traballu pariat chi no acabbarent mai e sas normas de seguresa iscarsas garantiant cada casta de intzidente. Pro custa resone, su 22 de freàrgiu, sos operajos si colleint a pare e avieint sa protesta cun sos isciòperos, pedende su megioru de sas cunditziones de traballu e de sa paga. S'azienda a sas primas pariat interessada a sa tratativa, ma a pustis tancheit sos canales de comunicatzione e truncheit su negòtziu. Bida sa situatzione sos traballadores si mobiliteint deretu e organizeint una manifestatzione cun 2.500 persones. A parare fronte a s'isciòperu però arribeit s'esèrtzitu zarista chi non bi penseit duas bias a isparare a su corteu. Fiat su 17 de abrile de su 1912. Sos giornales de tando faeddeint de 270 operajos mortos e de 250 fertos.

In die de oe | Si nch'andat Maria Lai, artista de filos e cordas

de Lisandru Beccu

Deretos S.P.

Maistra de tramas e de filos, resesseit a cojuare sas ainas de s'impreu fitianu cun s'arte pòbera. Tessìngios cun pane, tzeràmicas, libros e filos de cotone. S'ispiratzione la retzeit dae su logu in ue istaiat e dae su disìgiu de tèssere unu ligàmene firmu e forte cun sa terra sua. Nascheit in su 1919 in Ulassa, ma sos istùdios e sa gana de connòschere nche la leeint a Itàlia. Sas esperièntzias de Roma, de Venètzia e de Verona fuint petzi unu passàgiu pro crèschere sa passione artìstica. Cumintzeit a espònnere sas òperas suas in su 1957, sustènnida dae Marcello Venturoli e cumintzeit a retzire prèmios e reconnoschimentos. Collaboreit fintzas cun Antine Nivola, cun Guido Strazza e cun Luigi Veronesi. In su 1993 torreit a Sardigna e si nch'andeit a istare a Cardedu, dae ue sigheit a prodùere òperas de importu. Si nche morgeit in die de oe, su 2013.

Casteddu-Chievo 4-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

In sa de 32 giorronadas de Sèrie A su Casteddu dat ispetàculu e binchet su Chievo cun bator gol de iscartu. Est una de sas pagas bortas chi sa porta ruju-biaita est abarrada neta.

In die de oe | Afundat su Titanic

de Lisandru Beccu

Acontesseit totu a pustis dae sas 23:40 de su 14 de abrile de su 1912. Su Titanic, chi a sos tempos fiat su transatlànticu prus mannu de su mundu, tengeit vida curtza meda. In sa percurrèntzia inaugurale sua, a pustis de àere iscutu a un'iceberg, si nch'afundeit in s'abba astragada de su Mare de su Nord. Su primu biàgiu, chi a dolu mannu est divènnidu s'ùnicu, previdiat a mòvere dae su portu de Southampton pro nche cròmpere a su de New York . Ma a sa destinatzione americana sa nae non nche crompeit mai. A mesu tretu, in caminu, addovieit un'iceberg chi l'abereit un'iscòrriu mannu in costàgiu e lu cundenneit a afundamentu seguru. Fiat una note neulosa e, a cajone de sa paga visibilidade, s'echipàgiu non resesseit a s'abbigiare in tempus de su perìgulu. A sas 2:20 de su 15 de abrile su transatlànticu resurtaiat isparèssidu de su totu. 705 persones si sarveint cun sas barcas de sarvamentu. Sas àteras 1.518 si nche morgeint in pare cun sa nae e cancaradas dae su fritu de s'abba.

In die de oe | Francesc Macià proclamat sa Repùblica de Catalugna

de Lisandru Beccu

Su 1931, sas eletziones comunales ispagnolas de su mese de abrile decrareint s'acabbu de sa monarchia. S'acontèssida, in Catalugna, iscangeit sa ghenna a Francesc Macià, lider de ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) chi, su 14 de su matessi mese, proclameit, a manera unilaterale, sa Repùblica catalana. Decraratzione chi identificheit s'entidade istatale noa comente natzione integrada cun sa federatzione ibèrica. Sa faina pongeit in birbìllios su guvernu provisòriu ispanniolu chi, in sos meses in fatu, chircheit de cuntratare cun Macià su sestu polìticu de Catalugna e de Ispagna. Su cabu de ERC, a ùrtimu, cumbintu dae su guvernu ispagnolu, abbandoneit s'idea indipendentista pro cojuare cussa autonomista.  A pustis de pagu prus o mancu duos annos nascheit sa Generalitat de Catalunya.

In die de oe | Su ochidòrgiu de Jalianwalla Bagh

de Lisandru Beccu

In Amritsar b'at unu monumentu chi ammentat su chi capiteit 98 annos a oe, una frama istilizada chi rapresentat su ochidòrgiu de Jalianwalla Bagh. Su discuntentu de su pòpulu indianu nascheit a pustis de sa prima gherra mundiale, cajonadu dae su fatu de no àere otènnidu perunu vantàgiu dae su cunflitu. Sa situatzione, die cun die, caenteit e pongeit in birbìllios s'impèriu britànnicu chi, a su tempus, guvernaiat s'Ìndia. Sas protestas crescheint e sas autoridades si defenseint introduende sa lege martziale. Su 13 de abrile de su 1919 mìgias de indianos s'addovieint in Amritsar pro sa festa Sikh chi, in su sentidu indianu, acollit su beranu. Sa die nòdida si furrieit deretu a degollu. S'esèrtzitu britànnicu nch'acorreit sas mìgias de persones e ispareit a s'isfaddida, ochiende·nde 379 e ferrende·nde 1.200. In sos meses imbenientes sos atos graes sigheint cun violèntzias e cun dispositziones ratzistas pro totu sos indianos. Acontèssidas de importu belle ismentigadas dae sos libros de istòria.

In die de oe | Jurij Gagarin est su primu òmine a bolare in s'ispàtziu

de Lisandru Beccu

Teniat petzi 27 annos Jurij Gagarin cando devenneit su primu òmine a biagiare in s'ispàtziu. Fiat su 12 de abrile de su 1961. Sas missiones de sos annos antepostos deint sa possibilidade a su programa ispatziale sovièticu de pòdere fraigare una base bona pro permìtere a s'òmine de pòdere biagiare pro sa prima borta a foras de s'atmosfera terrestre. Sa naedda Vostok 1 moveit dae su cosmòdromu de Bayqoñyr a sas noe de mangianu (oràriu de Mosca) e si moveit in s'atmosfera a una velotzidade de 27.400 chilòmetros a s'ora. S'astronàuta abarreit in cuota pro 88 minutos. Su tempus giustu pro dare un'ograda a su praneta asulu, pro collire datos e pro torrare a mòvere conca a giosso. «Sa terra dae inoghe susu est bella meda, sena fronteras e sena làcanas» nargeit Gagarin.

In die de oe | S'abdicatzione de Napoleon Bonaparte e sa fua a s'ìsula de Elba

de Lisandru Beccu

Napoleon Bonaparte s'abbigeit deretu chi sa derrota fiat arribende. A pustis de s'ùrtimu refudu de paghe de su zar Aleksandr I, in Fontainebleau firmeit s'abdicatzione chi però li permiteit de mantènnere sos tìtulos nobiliares. Fiat s'11 de abrile de su 1814. Sas dies in fatu, bestidu de austrìacu pro non si fàghere connòschere dae sos inimigos, si nche fueit a s'ìsula de Elba, traessende totu sa Frantza e imbarchende·si in Marsìllia. Abarreit deghe meses in Portoferrajo, in su palatzu de sos molinos, e fundeit su Printzipadu de s'ìsula de Elba.

In die de oe | Morint a Emiliano Zapata

de Màuru Piredda

 

Deretos lìberos. Url imàgine

In dies de beranu che a custa, un'apòstolu lestru a basare traigheit a Gesùs. Carchi annu a pustis fuit unu Jesus (de sos de Guajardo) a traìghere un'àteru rivolutzionàriu. Gasi, in die de oe, su 1919 in Chinameca, moreint a Emiliano Zapata Salazar. Connòschidu pro àere ocupadu sas terras e pro las àere partzidas intre sos prus pòberos, ghieit sas milìtzias massajinas in pare cun Pancho Villa. Ambos nch'intreint, in triunfu, a Tzitade de su Mèssicu. Ma Zapata refuideit s'iscrannu. Gasi etotu sos zapatistas de oe narant chi cherent mudare su mundu sena pigare su poderiu. Ma sa comuna de Morelos, grandu esperièntzia de democratzia direta, non podiat bastare. Sos inimigos li fiant a costàgiu. Sas milìtzias de Álvaro Obregón Salido (issu s'iscrannu lu pigheit dae su 1920) cajoneint sa derrota de sas de Pancho Villa imprimende una furriada reatzionària. «Est mègius a mòrrere ritzos chi no a bìvere inghenugrados», costumaiat a nàrrere Zapata, ochidu in die de oe.

In die de oe | A terra s'istàtua de Saddam

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Fiat su 2003. A pustis de 20 dies de cumbatimentu, sas milìtzias de George W. Bush nch'intreint a Baghdad, sa capitale de s'Iraq Baathista. Fintzas a su 9 de abrile, in pratza de su paradisu, s'istàtua de Saddam Hussein dominaiat soberana. A nche la ghetarre a terra fiat de importu mannu pro sos otzidentales disigiosos de esportare, gasi nargeint, sa democratzia issoro. Fiat comente a iscrìere sos concruos de unu libru cumintzadu in su 1979. Ma non fuit s'acabbu de sa gherra. Nointamen àteras conchistas (sa die a pustis sos curdos nch'intreint a Kirkuk e su 15 rueit sa tzitade nadia de su rais, Tikrīt) e s'annùntziu de su primu de maju (“Missione acumprida”), sa gherra fiat in pessu cumintzende.

In die de oe | Nch'interrant a Karol Józef Wojtyła

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

A Giuanne Pàulu II, su paba polacu, nche l'interreint in die de oe, su 2005, ses dies a pustis mortu. Su cunclave nche lu setzeit su 16 de santugaine de su 1978 e su suo fuit su de tres pontificados prus longos de s'istòria de sa Crèsia. Sos sutzessores suos lu beatificheint (Beneitu XVI) e lu santificheint (Frantziscu). Inimigu de su comunismu, dae su sotzialismu reale a sa teologia de sa liberatzione, coleit a s'istòria comente un'atore polìticu de primu pranu sena refudare aparitziones cun gente che a Pinochet. Iscampadu a sa balla de Mehmet Ali Ağca gràtzias a Nostra Segnora, nât chi, fiat grandu amigu de su cardinale-bancheri Paul Marcinkus, unu chi costumaiat a nàrrere chi «sa Crèsia non si guvernat cun sas avemarias». A Wojtyła, sos Kenze Neke li dedicheint una versione de “A s'andira”. A s'interru suo pigheint parte 200 delegatziones ufitziales e belle tres milliones de persones intre pratza de Santu Pedru e cada giassu de s'urbe romana cun ischermos mannos.

In die de oe | Su giuramentu de Pontida

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Anno domini 1167. Chi in die de oe, sas comunas de Milanu, Lodi, Praghèntzia, Ferrara e Parma giureint de gherrare contra a Federicu Barbarossa, nos lu narat petzi sa traditzione. O mègius, l'iscrieint in unu documentu pro sa prima bia petzi in su 1505. Dae banda de sos istòricos, duncas, b'at prus de una duda chi custa siat sa data de nàschida de sa Lega Lombarda. Semper e cando sa Lega gherreit e, in sa batalla de Legnano, bincheit contra a sas trupas imperiales crompende·nche a un'autonomia comunale, mancari in intro de sa guarnissa de s'Impèriu romanu sacru. E, semper e cando, in Pontida b'ant a “Piazza Giuramento” in ue, cada annu, torrant a evocare cussu patu intercomunale. In Pontida s'addoviant finamentas sos leghistas modernos. Chie si cheret ispassiare chi nch'intret a Youtube: sas parlatas de Borghezio in cue nche sunt.

In die de oe | Cumintzant sos giogos olìmpicos modernos

de Màuru Piredda 

Deretos lìberos. Url imàgine

Cumintzeint in die de oe, in Atene, su 1896, sos giogos olìmpicos de s'època moderna. Torreint duncas a bia sa frama istudada, 1500 annos in antis, dae s'imperadore romanu Teodòsiu I, su fautore de su cristianèsimu comente religione ùnica de istadu. A oe contamus 31 editziones, mancari manchent sas de su 1916, de su 1940 e de su 1944. «S'importu est a bi pigare parte, no a bìnchere», nargeit su fundadore, Pierre de Frédy, barone de Coubertin. Ma unos cantos istados no est semper chi b'apant pigadu parte. In su 1936, pro sas de Berlinu s'Ispagna disinneit chi nono. Sas olimpìades de tando àteru non fiant chi un'eventu propagandìsticu pro su nazismu. S'Unione soviètica, dae su 1928 a su 1956, organizeit sas olimpìades alternativas, est a nàrrere sas Ispartachìades e, semper in su 1956, Isvìtzera, Paisos bassos e Ispagna las boicoteint ca fiant protestende contra a s'ocupatzione soviètica de s'Ungheria. Non bi pigheint parte nemmancu Egitu, Iraq e Lìbanu pro sas cuntierras ligadas a sa crisi de Suez. Àteros boicotàgios in su 1976 (29 paisos, su bonu africanos, pro unos cantos disafios de sos rugbistas neozelandesos in su Sud Àfrica de s'apartheid), in su 1980 (Istados unidos a pustis de s'invasione soviètica de s'Afghanistan), in su 1984 (su blocu comunista francu Romania, Jugoslàvia e Tzina) e in su 1988 (Corea de su Nord).

In die de oe | Sas ùrtimas eletziones de sa “Prima repùblica” italiana

de Màuru Piredda

Su 5 e su 6 de abrile, sos tzitadinos italianos voteint pro annoare su parlamentu italianu. Resurteint sas ùrtimas eletziones cun su sìmbulu de sa Dc in s'ischeda, cun Bettino Craxi intre sos protagonistas de su panorama polìticu tricolore e cun su sistema eletorale proportzionale cun preferèntzias. Ma fiant finamentas sas primas cun su chercu de sos post-comunistas de Achille Occhetto (a pustis de nch'àere apartadu su sìmbulu de su Pci de Togliatti, Longo e Berlinguer) e cun Rifondazione comunista (summa de cossutianos, demoproletàrios e àteras cumponentes). Bincheit sa Dc summende sa pertzentuale sua cun sa de sas àteras cambas de su cuadripartidu (Psi, Psdi e Pli), ma sa majoria nche crompeit petzi a su 48,85%. Bonu su resurtu de sa Lega chi nche nde setzeit 80. Una bia eletos sos parlamentares, sas Càmeras las auneint pro su sèberu de su presidente nou de sa Repùblica: a pustis de unas cantas votatziones disinneint de optare pro Oscar Luigi Scalfaro. S'incuilinu nou de su Cuirinale, nointamen sa punna de Craxi, refuideit de dare incàrrigos guvernativos a parlamentares incuisidos. S'Itàlia connoscheit duncas su guvernu de Giuliano Amato e, a pustis, su de Carlo Azeglio Ciampi. In s'ìnteri Tangentopoli e su referendum eletorale de su 1993 deint sos ùrtimos corfos. Fiat totu prontu pro sa cuntierra intre s'alleàntzia de sos progressistas e sa trìbide Berlusconi-Bossi-Fini.

In die de oe | Morint a Martin Luther King

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Martin Luther King unu bisu lu teniat. Su de nche l'acabbare cun sa segregatzione ratziale. Òmine de crèsia, de crèsia batista, auniat sa fide religiosa sua cun sa punna polìtica pro sa cròmpida non violenta a sa fraternidade intre sos òmines. Retzeit su Prèmiu Nobel pro sa paghe in su 1964 e, in su matessi annu, sos Istados unidos aproveint, finamentas gràtzias a issu, sa lege chi pertocaiat sos deretos tziviles. Ma non fiat galu paradisu pro sa comunidade niedda. Fertu dae un'estremista arvu durante una martza de su 1966, lu ochieint duos annos a pustis, in die de oe, in Memphis. Su bisu suo, imbetzes, non si nche morgeit. Sa memòria sua, in pare cun sa de Malcolm X (mancari fautore de sa resistèntzia “cun cale si siat mèdiu”), sighit a bìvere intre sos afroamericanos.

In die de oe? | Morint a Gesùs de Nazareth

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Sos cristianos pranghent sa morte de su profeta issoro in die de chenàbura, cada annu cun data diferente cunforma a su tziclu lunare ma semper in die de chenàbura. Un'àtera chistione pertocat soso annos chi teniat cando nche lu pongeint in sa rughe. Nât chi nche fiat conca a sos 33. Duncas Deus perdeit a fìgiu suo su 33? Sende chi sos evangelistas no ant inditadu mai s'annu (petzi sa chenàbura), tres sunt sas datas ipotèticas: su 7 de abrile de su 30; su 27 de abrile de su 31; su 3 de abrile de su 33. Mistèriu de sa fide e mistèriu de sa data, duncas. E non nos podet agiuare nemmancu sa Sìndone sacra, su lentzolu de linu chi nât chi impreeint pro imboligare sa carena de su profeta nazarenu. Movende dae issa, Alan e Mary Whanger, duos chircadores americanos, faeddant de su 30 comente annu de sa morte de Cristos. Ma sa Sìndone sighit a abarrare cajone de prus de una cuntierra.

Palermo-Casteddu 1-3 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

S'ùrtima vitòria in trasferta de sos ruju-biaitos fiat sa de su 26 de freàrgiu contra a su Crotone. Oe sos òmines de Rastelli ant agiuntu àteros tres puntos a sa classìfica, istesiende·si·nche galu de prus dae sa zona ruja chi como resurtat a 18 puntos.

In die de oe | Cumintzat sa gherra de sas Falkland/Malvinas

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

  

Cumintzeit in die de oe, su 1982, su cunflitu intre Rennu unidu e Argentina pro su possessu de un'artzipèlagu in s'Atlànticu meridionale. Una gherra finamentas coronomàstica: Falkland pro sos britànnicos, Malvinas pro sos ipànicos. Territòriu de sa corona inglesa addae de su mare (domìniu coloniale dae su 1833), sas ìsulas las ocupeint sas trupas de Leopoldo Gualtieri. Cumintzada cun s'operatzione “Rosario”, acabbeit cun sa chi sos albiònicos muteint “Corporate”. Sa derrota argentina la podimus lèghere finamentas gràtzias a sos nùmeros: 639 mortos subra de 904; 1068 fertos subra de 1845; 11.313 presoneris subra de 11.372. Su Rennu unidu, imbetzes, marcheit una vitòria de importu a pustis de sa crisi de Suez. Galu oe s'Argentina recramat sa soberania subra de sas ìsulas (ricas de petròliu e de gas), ma sa populatzione locale, su 2013, disinneit a mantènnere sa cunditzione polìtica de territòriu britànnicu. In su 1998 sos Iron Maiden serreint su discu “Virtual XI” cun “Como estais amigos”, cantzone contra a cussa gherra: «Peruna vitòria, peruna derrota, petzi orrore, petzi dolore».

In die de oe | Hitler cundennadu pro su corfu de istadu “de sa birreria”

de Màuru Piredda

In sa foto Lundendorff e Hitler. Deretos lìberos

Chimbe annos de presone. Custa sa sentèntzia emìtida in die de oe, su 1924, pro Adolf Hitler. Chimbe annos de presone pro àere aprontadu su corfu de istadu de s'annu in antis, su de sa birrerria, pro nos cumprèndere. S'ocasione fiat sa de sa parlata de Gustav Ritter von Kahr, ditatore de sa Baviera, in sa Bürgerbräukeller, s'8 de santandria. Hitler, che a un'atore, nch'intreit a sa sala e, iscortadu dae sos òmines de su Sturmabteilung, ispareit unu corfu de pistola in àeras custringhende von Kahr a si callare e a lu sighire a un'aposentu. Presentes finamentas Otto von Lossow (cumandante de sa Reichswehr in Baviera) e Hans von Seisser (cabu de sa politzia de istadu), àteras duas cambas de su triumviradu chi Hitler cheriat a costàgiu in cussa aventura. Su babbu de su nazismu otengeit finamentas su sustennu de su generale Erich Ludendorff, un'àteru bellu pegus annestradu a s'inferru de sa gherra. Cun tremìgia òmines in fatu, Hitler e Ludendorff martzeint conca a su ministèriu de sa Gherra. Sena peruna possibilidade, però, de nche cròmpere a su resurtu disigiadu. Una bia impresonadu, Hitler cumintzeit a iscrìere su Mein Kampf. Su restu l'ischimus. Lu dìamus dèvere ischire.