30/12/15

Acordu Tokyo-Seul, serrada sa chistione de sas iscraas de su sessu

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos, Url imàgine

Su primu ministru giaponesu Shinzo Abe s'est iscusadu. L'at fatu aberende unu fundu pro rimborsare sas fèminas chi a pustis de 70 annos sunt galu bias. A su chi narant sos analistas giaponesos sas iscraas de su sessu, sas shofu, fiant unas 20mìgia. A su chi narant sas fontes prus seguras imbetzes fiant unas 200mìgia. Una bella diferèntzia. S'imperu giaponesu de tando las at colovrinadas, imbaucadas e si nche las at furadas cun sa promissa de su traballu.

Germània e immigratzione, "Kiezdeutsch" e imparu de su tedescu pro is pipios migrantes

de Màuru Piredda

Imàgine pigada dae www.kiezdeutsch.de

Sa chistione linguìstica nch'est in intro de sa dibata subra de s'immigratzione in Germània. Unas cantas dies a oe John McWhorter, professore de sa Columbia University, at iscritu un'artìculu in sa rivista The Atlantic, subra de s'evolutzione linguìstica in Europa. A su chi narat s'acadèmicu americanu, is fìgios de is immigrados no ant a faeddare sa limba istandard de su paisu chi ddos at allogados. Pro nàrrere «cras ando a su tzìnema» - custu est s'esèmpiu de McWhorter - no ant a impreare sa fràsia «morgen gehe ich ins Kino», ma, a sa segura, «morgen ich geh Kino», ponende su sugetu a dae in antis de su verbu e toddende·nche sa prepositzione «ins» («a su»). At a èssere finamentas pro parare su pee a su Kiezdeutsch, a custa forma noa de su tedescu, chi in Germània ant assumidu 8mìgia e 500 insegnantes de limba pro is pipios de is amparados chi fuent dae s'oriente mesanu e dae s'Àfrica setentrionale.

29/12/15

Brusiadore nou in Sardigna? A bìdere istemus

de Màuru Piredda

Su brusiadore de Tòssilo

Sa noa est reghente. Su guvernu italianu, tràmite decretu chi interessat oto regiones, bolet fraigare noe brusiadores de arga. Fiant 12 a comintzu. Dêt èssere istadu su resurtu de su Cop20, est a nàrrere s'acordu de Parigi, a ddis fàghere mudare idea a is guvernantes nostros. Ma sa noa a nois prus serente est chi non si nch'escluet sa possibilidade de un'àteru brusiadore in Sardigna. Su de tres. Forsis in Portu Turre.

Lemmy, nàschidu pro pèrdere, bìvidu pro su rock

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

«L'ischis, so nàschidu pro pèrdere e su giogu est pro sos labados. Ma custa est sa vida chi mi praghet e non chèrgio bìvere in eternu». Ian Fraser Kilmister, est a nàrrere Lemmy, si nch'est mortu eris, pagas dies a pustis de àere cròmpidu 70 annos. Una vida bìvida impersonende s'ispìritu prus agreste de su rock and roll, cantende cun sa boghe sua fragiada dae su fumu e dae su bumbu e marrende su Rickenbacker suo.

28/12/15

Turchia. Su fundaghe bèllicu internu cuadu a su mundu intreu

de Maurìtziu Sale



Su chi nch'est a palas de sa fatzada turca moderna, democràtica e disigiosa de otzidente nos dat contos giustos de su chi, una grandu parte de su pòpulu chi nde carcat sas giuras, est bivende die cun die. Bi diat àere unu faeddu chi acrarit bene cun bene su chi est acontessende intre sas làcanas internas: su tudafogu.

Catalùnnia, chimbanta e chimbanta. Sa Cup non disinnat si sustènnere o nono a Artur Mas

de Màuru Piredda

Sa deputada "no Mas" Anna Gabriel. Deretos Ivan Giménez. Url imàgine

Sa Cup deviat seberare si nàrrere chi nono o chi emmo a s'imbestidura de Artur Mas comente presidente de sa Generalitat catalana e, duncas, a is mesuras polìticas cuntènnidas in intro de sa proposta de acordu presentada in is dies coladas. Ddoe aiat bator optziones in sa mesa: guvernu de coalitzione intre Cup e Junts pel sí ghiadu dae Mas; perunu sustennu a Mas e eletziones noas in martzu sena un'alternativa dae banda de Cdc e Erc; sustennu esternu a su guvernu Mas; astensione pro s'imbestidura lassende a Junts pel sí s'ònere de si chircare su sustennu in àula. A pustis de tres votatziones, cosa de non crèere, ddoe at àpidu una paridade perfeta (1515 votos) intre sa prima e sa segunda optzione. Duncas si nd'at a torrare a chistionare su 2 de ghennàrgiu. Sa die, su Consìgiu polìticu e su grupu parlamentare ant a pigare unu disinnu definitivu.

27/12/15

Casteddu-Pro Vercelli 3-0

de Lisandru Beccu


Rastelli cheret festare sos 47 annos comente si tocat e su donu prus mannu diat èssere unu bellu resurtadu. Sos sardos, binchende sa de oe, ant a èssere campiones de ierru. Sa Pro Vercelli est un’iscuadra organizada, mancari non siat candidada a nche pigare a Sèrie A. Sos sardos però ant su bantàgiu de su campu a s’ala issoro.

26/12/15

Trèulu de Paschighedda in Còrsica. Assachiadu logu de cultu islàmicu in Ajacciu

de Màuru Piredda

Deretos Afp - Pierre-Antoine Fournil. Url imàgine

Eris, cara a sa prefetura, unas 600 pessones si sunt oviadas in Ajacciu pro espressare solidariedade a duos vìgiles de su fogu assachiados in su bighinadu populare Les jardins de l'empereur, sa die in antis. Pagu prus o mancu su mesu de sa tropa, aboghinende «Arabi fora!», si nch'est istesiada dae sos àteros movende conca a unu logu de cultu islàmicu. Cròmpidos a cue, dd'ant violadu, bortuladu e nch'ant imboladu a su caminu is libros chi ddoe fiant in intro. Su bonu de is esponentes polìticos frantzesos (a comintzare dae su primu ministru Manuel Valls) e corsicanos (comente Gilles Simeoni e Jean-Guy Talamoni) at espressadu arrennegu e cundennas contra a sa profanatzione. Pro su Fn «cando is tzitadinos bident chi non rennat s'òrdine republicanu ddoe est su perìgulu chi si fatzant giustìtzia a sa sola». Sa Ghjuventù indipendentista at imbetzes fatu essire unu comunicadu contra a s'emitente frantzesa Bfm Tv chi, nât chi, at atribuidu s'assàchiu anti-islàmicu a is giòvanos natzionalistas corsicanos.

Om. Àtera palestinesa morta dae sos sordados de Israele

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine



Sos protzessos-coete. Sunt protzessos chi durant unu fàghere de rugre. In su giru de pagos segundos, sordados-giùighes bene annestrados nche sejant su colpèvole, istabilessent su gradu de sa curpa, emitint sa sentèntzia e la pràticant in s'istante matessi chi la sunt emitende.

Sìria: mortu Alloush, unu intres sos cabos de sa rebellia anti-Assad. Si pensat a sa manu russa

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine

Est acontèssidu - paret - a probe de Damasco. Trèighi sos bombardamentos in intro de note, a est de sa capitale. Istende a su chi decrarat s'Osservatòriu de sos deretos umanos (Ong cun sede in Lìbanu), a Zahran Alloush l'ant mortu in intro de unu palatzu de Ghouta Est, in ue b'aiat un'addòbiu - paret - pro chircare su mèdiu de torrare a aunire sas duas fatziones internas contràrias a su regime de Assad. Fatziones chi, cun su tempus, si nche fiant ischirriadas.

25/12/15

Su re Felipe VI, «S'Ispànnia in antis de totu»

de Màuru Piredda

Deretos Francisco Gonalez/Casa real. Url imàgine


Italianos meda sunt isetende is faeddos de su presidente nou de sa Repùblica issoro, Sergio Mattarella, in s'arresonu de s'acabbu de s'annu. In Ispànnia, galu monàrchica, est tocadu a su re borbònicu Felipe VI. Est tocadu. Ca in s'Ispànnia catòlica s'arresonu benit trasmìtidu pagas oras in antis de sa nàschida de Cristos. Is uras ddas at fatas in castillianu («Feliz navidad»), ma fintzas in euskera («Eguberri on»), il gallego («Boas festas») e in català («Bon nadal»). Ma ammentende semper sa punna de s'unidade territoriale de s'istadu ispanniolu e sa grandesa sua.

Nigèria. Esplodet unu càmiu, nessi 100 mortos

de Lisandru Beccu

Deretos rainews, Url imàgine

Su bilantzu de sos mortos est creschende. Sas noas friscas friscas naraiant chi b'aiat pagu prus o mancu bator mortos e unos cantos fertos, ma sa faina est prus grae meda. In Nnewi, in s'istadu meridionale de Anambra, unu càmiu fiat iscarrighende gas butanu cando totu in una est esplòdidu. In cussu momentu b'aiat pessones meda prenende cadauna sas bòmbolas suas, ma s'unda de fogu e de fumu non lis at lassadu peruna ispera de sarvamentu. Si càrculat chi sos mortos siant pagu prus o mancu unos 100. A cantu paret, s'autista no aiat rispetadu su tempus de infriscamentu de sa tzisterna in antis de torrare a mòvere.

Olimpìades 2024. A Casteddu sas cumpetitziones vèlicas(?)

Pàrrere de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa. URL imàgine



B'at àpidu una noa, sas dies coladas, chi nch'est colada agigu suta trata. E si podet finas cumprèndere. In mesu a su padente trùbulu e afrigidu dae sas noas internatzionales e dae sas acontèssidas nostranas non pròpiu profetosas, est fàtzile a nche pèrdere sa bùssola. Est una noa sub-cunditzione, subordinada a su fatu chi Roma, in su 2024, potzat èssere sa sede de sas Olimpìades. Semper e cando, si su sèberu nch'at a rùere subra de sa tzitade eterna, fintzas sa capitale nostra nd'at a gosare su resurtu. In Casteddu s'ant a disputare difatis, sas regatas vèlicas a dae chi est cròmpida a primu in una seletzione funduda e severa cun àteras sèighi candidadas. Su sìndigu casteddaju s'est dimustradu cuntentu e càrrigu de orgòlliu natzionale fiat, cando, in su profilu suo de facebook, at decraradu chi «pro sa tzitade nostra est un'oportunidade istòrica, frutu verdaderu de totu su traballu de ricualificatzione in logu de mare e de s'incartamentu progetuale ammaniadu cun grandu professionalidade».

24/12/15

Equitalia. Pignoramentu a sa Comuna de Ula(Ar), pro un'evasione fiscale de 80mìgia èuros

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine


In tempus de Pasca s’Istadu italianu, puntuale che relògiu isvìtzeru, non podiat no apannare su pòpulu sardu, giai bastante afrigidu dae àteras acontèssidas marigosas chi non connoschent - a dolu mannu - peruna die de festa. Grandu tiristratza intre sa Comuna de Ula, biddighedda de unas 600 ànimas in su coro de su Barigadu e Equitalia Spa. Su gigante chi tratat sos dèpidos pro contu de s'Istadu italianu, non tenet dudas: sa Comuna de Ula at evàdidu Iva e Irpef pro belle 80mìgia èuros (€70.955,00 in tzentèsimos).

Alcoa: operajos sètzidos pro protesta suta de su ministèriu

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine

«Pelea cun nois e at a bìnchere sa Sardigna», b'at iscritu a maduru (e in italianu nda) in unu cartellu chi sos traballadores de s'ex Alcoa de Portovesme nch'ant giutu fintzas a suta de su Ministèriu pro sa crèschida econòmica. Faeddos de protesta pro otènnere rispostas dae su guvernu. Una rechesta de acrarimentos pro su chi pertocat su venidore de s'istabilimentu. Pròpiu in su ministèriu ant cunvocadu un'addòbiu sindacale pro dibàtere subra de su regime de essentzialidade elètrica in Sardigna. Addòbiu in ue b'ant a èssere su ministru Federica Guidi, su suta-segretàriu Claudio De Vincenti e su guvernadore nostru Frantziscu Pìgliaru.

Salernitana-Casteddu 0-2

de Lisandru Beccu


Non b'at fèrias pro sa Sèrie B, su campionadu s'at a firmare dae su 27 in susu. Ocannu, a cajone de sos protzessos e de sas sentèntzias de su mese de Austu, sos giogadores ant a renuntziare a carchi die in prus de pasu. Oe Salernitana e Casteddu si giogant su postìtzipu chi at a tancare sa de 20 giorronadas. Tres puntos lis bisòngiant a ambas sas iscuadras, sos ruju-biaitos cherent torrare a sa prima positzione e sos granados nche cherent essire dae sa zona perigulosa de sa classìfica.

23/12/15

Migrantes. Nùmeros semper in crèschida

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos, Url imàgine

Nch'at barigadu su millione su nùmeru de sos emigrantes chi nche sunt cròmpidos ocannu a Europa. Unu disterru chi non connoschet arrèschida. Gente su prus fuende dae logu de fàmene e de trùbulos bèllicos. Sunt datos isparghinados dae s'Organizatzione internatzionale pro s'emigratzione (Oim) e dae su Cummissariadu de sas natziones aunidas pro sos disamparados (Unhcr). Si leghet in sos documentos chi sunt 1.005.000 sos pròfugos chi a eris, su 22 de su mese de nadale, sunt cròmpidos a Grètzia, a Bulgaria, a Itàlia, a Ispànnia, a Malta e a Tzipru. Su bonu sunt sirianos (su 50%); posca afghanos (su 20%), irachenos e eritreos. A custos nche devimus agiùnghere finas sos chi  - a dolu mannu -  non bi sunt reventidos a nche cròmpere. Unu nùmeru orrorosu: 3.600 mortos chirchende·si amparu e unu venidore in aterue.

Frana in Tzina, 74 ispèrdidos. Agatadu unu pitzocu galu biu a pustis de 67 oras

de Lisandru Beccu

Deretos SkyTg24, Url imàgine

Nche l'ant bogadu biu a pustis de 67 oras. Sa frana nch'aiat imbèrghidu fintzas a Tian Zeming, unu pitzocu de 19 annos chi traballaiat in una de sas fàbricas de Shenzhen.
Duncas nche calat a 74 su nùmeru de sos tzivile ispèrdidos in sa disaura de sa tzitade tzinesa. Mancant a s'apellu 51 òmines e 25 fèminas. Tres dies a como unu montrigu fatu de ludu industriale e imbarratzu aiat tzèdidu tragende·nche palatzos, pessones e totu su chi addobiaiat in su caminu suo. In s'àrea de 20mìgia metros cuadrados bi sunt traballende 4mìgia pessones, ma prus nche colat su tempus e prus mènguant sas isperas de agatare gente ancora bia.

Ispànnia, su deretu a s'autodeterminatzione a pustis de is eletziones

de Màuru Piredda




«A su presente a su nessi 96 deputados subra de 350 chi cumponent su Parlamentu ispanniolu sunt, a manera esplìtzita, a favore de su deretu a s'autodetzisione. De tres belle una parte de sa Càmera. Est un'eventu insòlitu, singiale chi carchi cosa at mudadu». Comintzat gasi s'editoriale de Gara, giornale bascu serente a sa manca abertzale (patriòtica, Ndr). In su matessi artìculu benit ammentadu chi 36 parlamentares eletos dae Podemos, subra de 69, sunt galitzianos, bascos e catalanos. Aici sa serrada: «custu iscenàriu òbligat is indipendentistas e is democràticos bascos a torrare a cuntzepire is alleàntzias, sa tempìstica e is passos imbenientes».

22/12/15

Catalùnnia, Junts pel sí at propostu un'oferta a sa Cup. Polìticas sotziales ma Mas presidente

de Màuru Piredda

Artur Mas, deretos lìberos. Url imàgine

A pagas dies dae s'ispògiu de is ischedas chi ant decretadu sa paràlisi istitutzionale in s'istadu ispanniolu, paret chi in Catalùnnia nche siant crompende a una solutzione. Ca in cue puru, a eletziones acumpridas dae belle duos meses, sunt sena guvernu. Sa cuntierra pertocat s'investidura de s'ex presidente de sa Generalitat, Artur Mas, sustènnidu dae su partidu suo e dae s'Esquerra republicana. Sa Cup, formatzione chi punnat a una repùblica indipendente e sotzialista, no at galu detzisu cale sèberu pigare. Eris, a pustis de is resurtos eletorales ispanniolos, aiat invitadu a sa manca autodeterminista de En Comù Podem de si nch'insertare in su protzessu conca a sa repùblica. Ma a su matessi tempus aiat invitadu a Junts pel sí, de inditare unu nùmene diferente dae su de Mas, unu nùmene "de cunsensu". Oe, però, sa Cup at retzidu un'oferta.

Joe Strummer, s'istraulleri proletàriu

de Màuru Piredda

Joe Strummer in unu murale de Noa York. Deretos lìberos. Url imàgine


Aiat feti chimbanta annos cando, su 22 de su mese de idas de su 2002, su coro suo si firmeit de su totu. John Graham Mellor non fiat unu musitzista ebbia. Antis, a comintzu non pensaiat chi issu etotu ddu podiat devènnere. «Pensaia chi petzi is chi teniant poderios mannos poderent sonare». Non si permitiat, duncas, de s'acostiare a Pete Townsend, a Chuck Berry, a Eddie Cochran, a Woody Guthrie. Ma una bia pigada in manos sa chiterra (e s'apoèrgiu Woody, in onore a chie cun sa chiterra "moriat" fascistas), su pitzocu nàschidu in Turchia e pàschidu peri su mundu, comintzeit a sestare sa personalidade sua. Finas a devènnere Joe Strummer, Joe s'istraulleri.

Sa Namìbia chi non connosches

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos, Url imàgine

Istradas chi iscurrent lìberas, un'organizatzione turìstica e alberghiera efitziente, bisuras meravigiosas cun logos ùnicos in su mundu. Custos tres elementos permitint a sa Namìbia de èssere unu de sos paisos africanos prus seguros a livellu turìsticu.

21/12/15

Talamoni, discursu in corsicanu. Frantzesos a pistighìngiu

de Lisandru Beccu

Deretos bfmtv, Url imàgine

Sas eletziones territoriales de sa chida colada in Còrsica ant bidu sa vitòria in su segundu turnu de sos natzionalistas de Pè a Corsica, resurtada dae s'aunimentu de sos movimentos Corsica lìbera e Femu a Corsica. Nudda de nou. Posca, s'assemblea at votadu su presidente chi l'at a presèdere finas a s'acabbu de su mandadu. Jean Guy Talamoni. 

Fifa. Sunt oto sos annos de iscualìfica a Platini e a Blatter.

de Maurìtziu Sale

Deretos Michael Buholzer, Url imàgine


Sa corrutzione pertocat cale si siat setore e cale si siat faina umana. Non si nch'ischìrriat prus mancu su mundu de s'isport. Fresadu custu mangianu a dolu mannu dae una noa pagu galana. A Michel Platini e a Sepp Blatter, sos majores de su fùbalu internatzionale, su Comitadu èticu de sa Fifa (Fédération Internationale de Football Association) lis at comminadu 8 annos de suspensione dae cale si siat atividade ligada a su fùbalu. In prus de sos 8 annos e de sa dignidade afrigida dae sa cundenna, cara a su pùblicu islacanadu de sos amantiosos, una santzione pecuniària peròmine. 74mìgia de èuros a Platini, presidente de sa Uefa (Union européenne de football) e 50mìgia a Blatter presidente pròpiu de sa Fifa.

Eletziones ispanniolas, is nùmeros no agiuant s'istabilidade guvernativa

de Màuru Piredda

Deretos eunews.it. Url imàgine

Rajoy su resurtadu dd'at intzertadu. Issu su primu, in fatu su Psoe e a pustis «is sotzialistas de Podemos». Làngia, a su nessi cunforma a su chi si isetaiat, sa proa de Ciudadanos, su movimentu chi nât chi non est de manca (nointamen guvernet cun su Psoe in Andalusia), nen de dereta (ma est a manu tenta cun su Pp in Madrid). Ma binchet chi est capatze de ghiare unu guvernu, chie tenet iscrannos bastantes in parlamentu a tales chi s'esecutivu abarret ritzu. No est bastante a arribare primos. E imoe? El Pais, pighende is faeddos de Felipe Gonzales, chistionat de iscenàriu italianu mentovende su pentapartidu, is cunvergèntzias parallelas, su cumpromissu istòricu e àteras fainas de ingennieria parlamentare tricolore. Imoe si podet petzi chistionare de s'acabbu de su bipartidismu, totus is iscenàrios nche sunt in sa mesa.

20/12/15

Nùgoro. Nàschidu o torradu a nàschere, su Museu de su costùmene

Pàrrere de Maurìtziu Sale

Una sala de su Museu


Pariat comente a nch'èssere in intro a unu de sos romanzos de Gràtzia Deledda eris, in Nùgoro, in s'inauguratzione de su Museu de su costùmene. Pariat comente chi b'aeret bènnidu gente istràngia dae su chelu a nos ammustrare comente est chi si faghent sas cosas bene fatas. Comente chi b'aeret una boghe angena marinende in àeras e acrarende a sos sardos ite cheret nàrrere a èssere sardu. Faina de gabbale, su Museu nou, nudda ite nàrrere. Cun 11 salas fitianas e 8 temporàneas chi si podent duncas impreare pro ite si siat. Finas pro pràndere o pro comporare udreddos ètnicos, bìculos de Sardigna de nche giùghere a foras pro ammentu. Pro ammentare a su mundu intreu chi sa Sardigna esistit e forsis fintzas sos sardos.

Istadu ispanniolu, eletziones tribuladas

de Màuru Piredda

Is ghias de Ciudadanos, Podemos, Psoe, Iu e PP. Deretos HuffingtonPost.es

«Amus a bìnchere nois, e segundos diant pòdere arribare su Psoe o is sotzialistas». Custos is faeddos de su primu ministru ispanniolu Mariano Rajoy cara a Angela Merkel, ispantada cunforma a sa chi podiat èssere istada una faddina de su collega suo. «Sotzialistas – gasi sa cantzelliera teutònica –, est a nàrrere Podemos?». «Eja, eja, Podemos». Sa timòria, duncas, non pertocat petzi sa “remontada” de su partidu de Pablo Iglesias. Su chi si timet est chi Podemos potzat rapresentare issa s'alternativa “sotzialista” cunforma a su resurtu bassu (ipotizadu) de su Psoe. Un'alternativa “sotzialista” cun cunsensos ampros. E, Rajoy, a su pòpulu suo dd'at avertidu: «Petzi una majoria forte at a evitare una coalitzione de manca estrema».

19/12/15

Casteddu-Bari 2-1

de Lisandru Beccu


A pustis de s'eliminatzione dae sa Copa, su Casteddu torrat a mòvere dae sa partida conca a pare cun su Bari. Sos pulliesos òcupant su de tres postos in classìfica in fatu de sos sardos, a duos puntos. Rastelli renùntziat a Di Gennaro, iscualificadu, ma si presentat cun un'atacu de primore. Melchiorri, Sau e Farias.

Sìria. Onu aprovat negotziados conca a sa paghe

de Maurìtziu Sale

Deretos ansa, Url imàgine


Su Consìgiu de seguràntzia de s'Onu, a pustis de oras traballosas e sufertas, at aprovadu a s'unanimidade una risolutzione prus chi non dìliga. Risolutzione chi at postu sa prua conca a sa paghe formale, in Sìria, intre guvernu e opositzione. Cun sa cussèntzia chi su mare no at a èssere sulenu. In su documentu si faeddat de paghe, de arressade su fogu, de amparu pro sos tziviles, de raportos cun sos paisos lacanàrgios, ma non b'at perunu mentovu pro su chi pertocat su venidore de Bashar al Assad. Sa chistione diat dèvere rundare imbetzes, pròpiu a inghìriu de su presidente tirannu de fide alauita-sciita chi guvernat cun mètodos metzanos unu pòpulu a majoria sunnita. Cun totu su chi li pigat in tèrmines de cunsensu, de echilìbriu polìticu e sotziale in intro a una natzione in ue sa fide e sa religione tenent unu pesu grae si non pròpiu de fundamentu.

Mosul e Ramadi, s'Isis torrat in palas

de Lisandru Beccu

Deretos ibtimes.com, Url imàgine

Semus a pagu prus o mancu 100 chilòmetros dae Baghdad, sa capitale. Sos militares de su guvernu irachenu ant cumintzadu a inghiriare a Ramadi, tzitade controllada dae su califadu dae prus de ses meses. Carchi bighinadu, sos òmines de de su guvernu federale, bi l'ant pitzigada a nche lu conchistare, mescamente dae su ladus de ponente. Su tzentru, imbetzes, est blindadu, tancadu, nieddu, su matessi colore de sas banderas de s'istadu islàmicu, sas chi bèntulant in su cùcuru de unos cantos palatzos.

18/12/15

Isvètzia. Grandu profetu sa chida cun 30 oras de traballu

de Maurìtziu Sale

Deretos contropiano.org, Url imàgine


Est cumintzadu totu unos ses meses a como, cando sas maestràntzias infermierìsticas de unu ricòveru pro gente in edade, su Svartedalen de Göteborg, nche sunt coladas a sas 30 oras de traballu pro chida. Dae su mese de freàrgiu coladu, infermieris e operadores sòtziu-sanitàrios traballant 6 oras cada die pro chimbe dies cada chida. In s'ospìtziu bi traballaiat un'iscuadra de 64 infermieris a tempus prenu e 16 a mesu giorronada. Como, nche sunt colados totus a sas 30 oras pro chida. Est unu progetu pilota, custu, imbentadu e aviadu pro pòdere otènnere e averguare sos efetos chi una mèngua de sas oras de traballu, podet àere subra de sos traballadores. In contu de salude, de istrachidùdine, de profetu fìsicu e intelletuale, de mùtria. In unu faeddu: calidade. Siat de sa vida. Siat de su traballu.

Sa timoria de sas fèminas in Sierra Leone

de Lisandru Beccu

deretos www.meerikoutaniemi.com
Cando Makela* andat a si nche corcare, su sero, timet. Timet chi a s'aposentu suo bi potzat intrare òmines e fèminas malas, autorizados dae su babbu e dae sa mama, a si nche la leare cun issos e a nche la giùghere a unu logu atesu. Makela at 16 annos e at totu sas resones pro tìmere. Si nch'est giai fuida dae su bidditzolu suo in su nord de sa Sierra Leone pro evitare sas mutilatziones genitales, e si at a capitare, si nch'at a fuire un'àtera borta.

Entes locales, a un'annu dae s'annuntziu sa reforma Erriu nche torrat in Cummissione

de Màuru Piredda

S'assessore Erriu. Deretos www.regione.sardegna.it

Tzitades metropolitanas, tzitades mesanas, retes metropolitanas, Provìntzias, Unione de comunas, Assòtzios de uniones: sa proposta de reforma de is Entes locales at a torrare in Cummissione pro esaminare is emendamentos presentados (unos 3mìgia). Is consigeris, tando, no ant a traballare su sàbadu e sa domìniga, comente aiat propostu su reladore de majoria Deriu. Duncas, in àula si nd'at a chistionare dae ghennàrgiu, a festas coladas. E totus is bandas presentes in Consìgiu parent cuntentas de su resurtu. Chie nch'est a bator parmos dae terra pro nche dd'àere torrada a sa mandra minore (su tzentru dereta), chie non boliat una dibata in sa mandra manna cun totus is emendamentos presentados (su tzentru manca). Petzi a custos concruos si podiat arribare ca, chie tirende a un'ala e chie tirende a s'àtera, fìamus a proa a àere unos cantos livellos amministrativos chi non sunt cuntemplados dae su decretu Delrio (chi, difatis, inditat petzi Tzitades metropolitanas e Unione de Comunas). Fiat su 29 de su mese de idas de su 2014 cando s'assessore Erriu fiat essidu annuntziende sa reforma. Nch'at coladu un'annu.

17/12/15

Contròrdine, is tumores dipendent dae is fatores estrìnsecos

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

Unas cantas chidas a imoe, chistionende de tumores, fiat essida sa noa de sa relatzione intre s'isvilupu de sa maladia e su consumu de sa petza ruja. Una noa chi non fiat noa a beru, e chi pro calicunu fiat s'iscoberta de s'abba callente, ma chi teniat su timbru de s'Oms. Oe, semper chistionende de tumores, sa noa est chi ddoe at unu ligàmene cun is fatores ambientales. Nudda de nou mancu como, ma sa chirca de Song Wu, Scott Powers, Wei Zhu e Yusuf A. Hannun (de sa Stony Brook University, Noa York) isminòrigat is resurtos de un'istùdiu antepostu, publicadu in su mese de ghennàrgiu de ocannu.

Mèssicu, aprovadu su vatzinu contra a sa dengue

de Lisandru Beccu

Deretos terranuova.it, Url imàgine

Su Mèssicu est su primu paisu de su mundu chi at aprovadu su vatzinu contra a sa dengue, maladia trasmìtida dae sa tzìntzula chi ochiet 22mìgia pessones cada annu, mescamente pitzinnos. Sa meighina si narat Dengvaxia e l'at isvilupada sa Sanofi, azienda frantzesa. Su Ministeru messicanu de sa salude at annuntziadu chi in sa prima fase de sa campagna de vatzinamentu, sa dose l'ant a retzire in 40mìgia. In totu su mundu sa maladia cundint prus de 400milliones de pessones. Mescamente sas chi istant in sas àreas urbanas tropicales e sub-tropicales. A su nàrrere de s'Organizatzione mundiale de sa sanidade, sa dèngue est sa responsàbile printzipale de sos ricòveros ospidalieros in paritzos logos de s'Àsia e de s'Amèrica latina. Su vatzinu at a èssere a disponimentu petzi pro sa gente intre sos 9 e sos 49 annos chi istat in ue sa maladia oramai est endèmica.

Turchia. Àteros 6 pipios mortos afogados in mare. Amnesty international denùntziat

de Maurìtziu Sale

Deretos corriere.it, Url imàgine

Ant imbènnidu sas careneddas istrìgiles de bator pipios eris, marinende sena vida peri sas abbas fritas de su mare Egeu. In foras dae sa costera turca de Bodrum. Teniant un'edade intre sos 2 e sos 6 annos. Est cantu at riferidu s'agentzia de imprenta Dogan. In pessu duas oras in antis, agigu prus a nord, a probe de Cesme nd'aiant agatadu àteros duos. Irachenos. Fintzas issos de 2 e de 6 annos. Teniant totus sa giubita sarvagente galu bestida, a su chi narant sos piscadores chi los ant agatados e a sa segura sunt mortos afogados, istasidos dae su fritu e isporados dae su terrore.

Gelli. Cando si nche morit unu fascista est pretzisu a nde fàghere contu. Chi si nch'est mortu e chi fiat fascista

de Mamàliu Pibesa

Deretos Ansa, Url imàgine


Faghende mancari agigu prus de sonu, lassende una trata mala in ue at carcadu pee, ma in finitias sas targas nche las at versadas fintzas issu. Licio Gelli  - su fascista -  non b'est prus. Tocat a lu chircare in logu de registru como. E fintzas inoghe nudda de nou. L'at fata vida vida dae s'unu conchilìbriu a s'àteru. Peruna noa in sa noa duncas. Est nàschidu che a medas e che a medas si nch'est mortu. Ma no est custu chi nos dat anneu. Est su tempus chi nch'at coladu intremesu chi nos lu dat. Su tempus chi at dispostu pro lassare su sinnu.

16/12/15

S'immigratzione contada (male) dae is mèdios. Is resurtos de su de tres raportos “Carta de Roma”

de Màuru Piredda

Imàgine de presentada de su raportu

«Pro sighire is règulas de sa Carta de Roma no est netzessàriu a istimare is immigrados, est bastante a istimare su giornalismu e a nde tènnere, de sa funtzione sua, s'idea chi amus imparadu in is iscolas, in is universidades e in is redatziones: su mestieri de chie contat sa realidade pro chi sa tzitadinàntzia dda connoscat e si nde fatzat un'opinione. Nudda de prus». Cun custos faeddos su giornalista sardu Giuanne Maria Bellu aberit su de tres raportos de s'Osservatòriu europeu pro sa seguresa intituladu "Notizie di confine".

Istat. Ùndighi grandu tzitades in deflatzione

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa, Url imàgine


Deflatzione
Ùndighi intre sas grandu tzitades italianas sunt in deflatzione (mèngua de sos prejos, in macro-economia nda), cun tassos pro s'annu, averguados in su mese de santandria, suta su zero. Sunt rilevamentos de s'Istat, fatos istudiende s'andamentu de sas capitales regionales e de sos tzentros cun prus de 150mìgia de abitantes. Sa mèngua prus marcada in contu de prejos l'ant registrada in Bologna (-0,7%), segudada dae Padova (cun su 0,4%); Palermo e Catània (cun su 0,3%); Perùgia, Casteddu, Bari e Verona (cun su-0,2%); Venètzia, Mòdena e Aosta (cun su -0,1%).

Internazionale-Casteddu 3-0

de Lisandru Beccu



Su calendàriu est su chi est e pro li parare fronte, Rastelli, at detzisu de fàghere agigu de càmbios cunforma a sa partida de sàbadu coladu contra a su Livorno. Sa Copa Itàlia no est una prioridade pro sos ruju-biaitos, ma si sos resurtados arribant est pretzisu a nche los costoire in butzaca. A bisare sa finale non costat nudda. Sa partida de oe est difìtzile, sos milanesos ant s'esperièntzia de una categoria superiore e su vantàgiu de giogare in domo, sos sardos imbetzes sunt càrrigos de entusiasmu e ant gana meda de si pònnere in mustra.

15/12/15

Burkina Faso, su generale Dienderé acusadu de sa morte de Thomas Sankara

de Màuru Piredda

Deretos lìberos, Url imàgine

«Unu sordadu sena peruna formatzione polìtica o ideològica est unu criminale potentziale». Baddu si Thomas Sankara fiat narende a Gilbert Diendéré, generale de su "Regimentu de protetzione rivolutzionària" (sa guàrdia presidentziale) e ghia de su corfu de istadu sena profetu de tres meses a como. Tzitadu dae sa magistradura burkinabè pro "crimines contra a s'umanidade" in is dies de su golpe, a Dienderé, imoe, ddi tocat de rispòndere a àteras tres acusas ligadas a sa morte de Sankara, in su 1987: atentadu, assassìniu e cua de cadàvere. Amìgu de Sankara finas a ddu traìghere e a ddu mòrrere colende·si·nche a sa contra-rivolutzione, Dienderé est istadu su bratzu armadu de su poderiu de Blaise Compaorè, presidente finas a s'annu coladu e custrintu a si nche mòvere a cajone de una mobilitatzione massitza.

Mortu Armando Cossutta, su partigianu filu-sovièticu

de Lisandru Beccu

Deretos Si24, Url imàgine

Armando fiat unu dirigente comunista de àteros tempos, crèschidu in sa pelea anti-fascista e in sa Milanu operaja de sos annos chimbanta. Issu, partigianu, aiat leadu parte a sa resistèntzia contra a sos nazi-fascistas. Arrestadu e cundennadu a èssere fusiladu, si sarveit petzi ca su plotone ispareit in artu. A sa liberatzione l'at ofertu totu sa vida, dedichende·si a sa polìtica e ponende in pràtica sos pensos suos.

14/12/15

Adiosu a Mario Dondero, partigianu e grandu ogru de su ‘900

de Maurìtziu Sale

Deretos Alberto Cristofari, A3/Contrasto. Url imàgine

Si nch'est mortu eris sero Mario Dondero, grandu fotògrafu, partigianu e òmine de gabbale. Teniat 87 annos e sos ùrtimos sèighi si los at colados gherrende contra a unu male chi non lassat apellu. Una luta fitiana giuta comente s'at giutu totu su restu de sa vida: semper in prima lìnia. A minore, ca a sèighi annos unu est galu minore, mesches in logu e in tempus de gherra, movet conca a Milanu in chirca de mègius sorte. Non teniat ne arte ne impreu. Petzi una màchina fotogràfica e una bèrtula càrriga de talentu, gioventude e gana meda. Gana de màndigu. Fàmene. E gasi si nch'agateit a unu prontu in sa Val d'Ossola. Partigianu cun sa Brigada Cesare Battisti.

Peruna regione a su Fn. Derrota? Emmo, ma chie binchet?

de Màuru Piredda

Sarkozy e Hollande. Deretos lìberos.Url imàgine

Finamentas eris is frantzesos ant votatu contra a Le Pen. Fiat acontèssidu sa prima bia in is presidentziales de su 2002, cando su patriarca de famìlia, Jean Marie, colende·nche a Lionel Jospin, nche crompeit a su ballotàgiu in pare cun Jacques Chirac. Petzi Arlette Laguillere de Lutte ouvrière, intre is candidados de su primu turnu, aiat naradu chi non si podiat seberare «intre sa peste e su colera». Eris, segundu turnu de is amministrativas, est acontèssida pagu prus o mancu sa matessi cosa. Cun is sotzialistas chi ant dadu inditu a sustènnere sa dereta sarkoziana in ue non fiant arribados segundos. Còrsica a banda, su resurtu est custu: sete regiones a sa dereta e chimbe a sa manca guvernativa.

Regionales in Còrsica, binchent sos indipendentistas. Nche perdet carchi puntu sa dereta de Le Pen

de Lisandru Beccu




Su sìndigu de Bastia, Gilles Simeoni, at bìnchidu su segundu turnu de sas eletziones regionales in Còrsica. Sa lista Pè a Còrsica at pigadu su 35,34%, assegurende·si 24 sègios in su parlamentu corsicanu. Sos àteros 27 sègios: sa lista de Paul Giacobbi, Prima a Corsica, de tzentru manca, at pigadu su 28,49% e 12 sègios; su tzentru dereta de José Rossi cun sa lista Le Rassemblement at pigadu su 27,07% e 11 sègios; a coa abarrat sa dereta natzionalista frantzesa, su Front National de Le Pen, ghiadu dae Christophe Canioni, cun su 9,09% e 4 sègios.

13/12/15

S'Europa intre sa crisi econòmica e sa crèschida de is fortzas radicales. Neghe de is polìticos noos?

de Màuru Piredda

Deretos lìberos, Url imàgine


"Christmas polls", est a nàrrere "sondàgios de nadale". Est custu su tìtulu de una chirca reghente ammaniada dae sa banca Credit Suisse in contu de ligàmenes intre preferèntzias de votu e cuntestu econòmicu. Nudda de nou su chi essit a campu. Is resurtos, difatis, rapresentant sa crèschida de is "partidos radicales" in is momentos de crisi econòmica e sotziale funduda. No agatamus a sa segura una distintzione intre radicalismu progressivu e radicalismu reatzionàriu. Ma datos eja, postos in is asses cartesianos.

Aràbia saudita: eris sas fèminas ant votadu pro sa prima bia in s'istòria

Pàrrere de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine


Sas categorias mentales sunt lestras a nàschere e malas a mòrrere, est cosa nòdida. Pro nàrrere, a un'ala tenimus su mundu otzidentale e a s'àtera s'oriente. Cun totu sas declinatziones issoro e su caràtere marcadu cun diferèntzias a bias opostas e in cunflitu. Si lu dat su sese chi pro nois siant mègius s'annestru e sa tzivilidade nostras e pro su mundu orientale siant sos issoro. E dae inoghe est totu una trempa, mala a nch'agrugare. Una làcana chi paret impossìbile a nche la barigare o peus a nche la derrùere. Sunt tzivilidades. Seculares o reghentes, semper categorias sunt e s'òmine no est dispostu a tzèdere o a si rèndere a s'angena. E forsis est finas cosa giusta comente est cosa giusta però a si cunfrontare e a chircare puntos de mesania e de connoschèntzia funduda de sas ideas angenas. Sena pro custu renuntziare a totu, ma petzi a su chi punnat a nos ischirriare e no a nos aunire. E sena impònnere cun sa fortza nudda a nemos. Paràulas, faeddos, ipòtesis e forsis bisos ebbia.

Cop21, s'acordu b'est

de Lisandru Beccu


S'intesa chi at a permìtere a su mundu de limitare su caentamentu globale est realidade. A pustis de 15 dies, sos paisos chi ant leadu parte a s'addòbiu, ant agatadu una sìntesi. Su patu at a pònnere règulas a totu sos istados pro fàghere a manera chi s'iscardamentu globale nch'abarret in su lìmite de unu gradu e mesu. Fintzas sa Tzina e s'Ìndia a ùrtimu ant aderidu dende un'ispera manna pro su benidore.

Intradas. Vertèntzia serrada. A Sardigna belle 600milliones

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa. URL imàgine

Su Presidente Pìgliaru, eris a mangianu, at acraridu su sestu tècnicu de su decretu, in pare cun sas normas atuativas, aprovados unas cantas dies a oe dae sa Cummissione paritètica Istadu-Regione, ghiada dae su deputadu(Pd) Frantziscu Sanna. Fiant presentes finas s'assessore de sa Programatzione, Boelle Paci, su deputadu Sanna in pessone e sos cumponentes regionales de sa Cummissione, Lisandru De Martini e Màriu Scano.

Eurostat, in Europa su 17% de is domos est bòidu. In Itàlia su 27,7%

de Màuru Piredda

Deretos Getty/Telegraph. Url imàgine


Cantas bias amus intesu (e naradu, ammitamus·ddu) chi non ddoe nd'at de logu pro is chi fuent dae sa gherra e dae su fàmene? Unu muntone de bias? O carchi cosighedda de prus? Bene. Tando est pretzisu a dd'ischire su chi narat Eurostat. Pighende in cunsideru is 28 paisos de s'Unione europea is domos bòidas nche crompent a su 17% (de ses una). Sa pertzentuale creschet in s'Europa meridionale e, mancu a ddu nàrrere, s'Itàlia nche barigat cada record cun su 27,7%. A sa segura tocat de partzire is domos bòidas dae is domos pro is vacàntzias. Ma a sa segura si podet nàrrere chi ddoe at domos sena gente e ddoe at gente sena domo.