S'intesa chi at a permìtere a su mundu de limitare su caentamentu globale est realidade. A pustis de 15 dies, sos paisos chi ant leadu parte a s'addòbiu, ant agatadu una sìntesi. Su patu at a pònnere règulas a totu sos istados pro fàghere a manera chi s'iscardamentu globale nch'abarret in su lìmite de unu gradu e mesu. Fintzas sa Tzina e s'Ìndia a ùrtimu ant aderidu dende un'ispera manna pro su benidore.
Est un'acordu sena antepostos. Cando su presidente de sa cunferèntzia Laurent Fabius at corfadu su marteddu pro cunfirmare sas disinnos de s'assemblea, si nch'at pesadu tzoca-manos e boghes de satisfatzione chi nch'ant prenadu sa sala, faghende cumprèndere s'importàntzia de custos disinnos.
Sos obietivos de su Cop21 in pagas paràulas sunt pagos, ma craros:
- Cumintzare a menguare sas emissiones chi mudant su clima cantu prus in presse possìbile e chircare de nch'arribare a un'echilìbriu intre sas fontes e s'istocàgiu de sa CO2
- Mantènnere s'aumentu de sa temperadura globale in suta de sos duos grados, cun s'impinnu de limitare s'aumentu a unu gradu e mesu.
- Averguare sos progressos cada chimbe annos
- Destinare 100 milliardos de dòllaros (chi in su venidore ant a aumentare) a unu fundu de finàntzia climàtica pro sos paisos chi sunt galu isvilupende·si.
