In die de oe | Parigi: inaugurant sa Turre Eiffel

de Maurìtziu Sale

Sa Turre Eiffel - Deretos Wikipedia

Domìniga 31 de martzu de su 1889, 128 annos a oe, batijeint in Parigi sa turre metàllica prus famada de su mundu. Cuntzepida pro esaltare su progressu iscientìficu e tecnològicu e destinada a una vida curtza, sa Turre Eiffel est imbetzes divènnida sìmbulu de sa Tzitade Lugorosa. S'òmine, in totu su mundu, at semper chertu dimustrare sa potèntzia sua fraighende òperas istremenadas. Sos colossos sunt ispainados pagu prus o mancu in totue movende dae sas Piràmides egìtzias, dae su Colosseu romanu, sighende cun s'Istàtua de sa Libertade americana e colende fintzas - pro ite nono - dae su Bastione casteddaju de Saint Remy. Sa suprematzia in carchi manera deviat essire a campu e cadaunu si la sesteit a garbu suo. Sa femme de fer, sa fèmina de ferru comente costumeint a li nàrrere sos frantzesos, la cumintzeint in su 1887, cun 50 ingennieris e pagu prus o mancu 200 operajos. Fiant partzidos a chie fraighende, sos 18.030 cumponentes, e a chie collende·los a pare, in su situ in ue galu oe si podet abbaidare. «Duos annos pro la fraigare e s'eternidade pro l'istimare», narant galu oe sos frantzesos.

In die de oe | Salude: sa prima anestesia generale

de Maurìtziu Sale

In primu pranu, caratza anestètica - Deretos lìberos

Su 1842, in die de oe, su dutore e potecàriu americanu Crawford Long, impreende s'ètere, una creze de sustàntzia cun facultades narcòticas, praticheit sa prima anestesia generale a un'òmine chi deviat operare pro nche li catzare unu tumore. Connota in chìmica comente ètere dietìlicu, cun fòrmula CH3-CH2-O-CH2-CH3, sa sustàntzia si presentat a temperadura de ambiente comente lìcuida, ma sutaponende·la a una temperadura de unas cantas tacas prus arta, si fùrriat a gas. Gas chi, una bia respiradu, cajonat su dismaju de totu sa carena arressende cada sensibilidade a livellu nervosu, ma lassende ativu su coro, sa tzirculatzione e duncas su cherbeddu. Sa punna fiat a ingendrare una cunditzione in ue si nche perderet sa cussèntzia, ma chi permiteret de menguare o arressare unas cantas funtziones vegetativas. Sa cherta, in fines, fiat a impedire su dolore in su malàidu, pro lu pòdere operare sena li cajonare suferèntzia e duncas movimentos rebestos de auto-defensa chi diant àere tropelladu su traballu de su chirurgu. Oe sos fàrmacos anestèticos sunt de natura bàrgia e duas sunt sas maneras de praticare s'anestesia: inietiva e inalatòria. Sa prima inietende deretu sa sustàntzia a intro de sas venas e sa segunda cun una genia de caratza dae ue essit, in forma gassosa, su fàrmacu. Elementu, s'anestesia, chi non si podet istransire pro cale si siat tipu de interventu chirùrgicu, dae su prus curtzu in tèrmines de tempus a sos prus longos e complicados, chi durant a bias prus de deghe o dòighi oras.

In die de oe | Piaggio: naschet sa prima Vespa

de Maurìtziu Sale

Sa prima Vespa. Modellu "Faro basso", 1946 - Deretos Piaggio

In die de oe, su 1946 presenteint in pùblicu, brevetende·lu, su progetu de sa prima Vespa Piaggio. Genia de motoreta cun una carrotzeria pro nche cugugiare sos elementos mecànicos chi, fintzas a tando, fiant in bella vista in cada mototzicleta. Sa ratìfica de su brevetu crompeit unas cantas dies a pustis, su 23 de abrile, e cussa deviat èssere finas sa data de sa presentada in pùblicu. Ma Armando e Enrico sos responsàbiles de sa Piaggio e fìgios de su fundadore suo Rinaldo Piaggio, non si nche bidiant cròmpidos ghiados comente fiant dae sa lusca pro sa novidade e antitzipeint duncas s’eventu de unas cantas dies. Nàschida dae su lapis de Corradino D’Ascanio, s’ingenieri chi aiat imbentadu fintzas su primu modellu de elicòteru, esseit in su 1946 cun una tzilindrada de 125 tzentìmetros cùbicos. Posca, cun sos annos, movende dae 50 nch’arribeint finas a 300 tz.c.. A oe, sa Vespa, cun totu sas versiones suas, resurtat sa mototzicleta prus bèndida de semper cun prus de 17milliones de esemplares. In prus chi no unu mezu de trasportu, est duncas unu sìmbulu materiale universale, destinadu a s’eternidade. Mentovadu in literadura, tzinematografia, polìtica e impreadu in cale si siat ambiente ricu o pòberu, peri totu su mundu: otzidentale e orientale.

In die de oe | Ispagna: acabbat sa gherra tzivile

de Maurìtziu Sale

Franco - deretos (de publicatzione imàgine) lìberos

Su 28 de martzu de su 1939 est sa data chi sìngiat s’acabbu de sa gherra tzivile ispagnola, cun sa conchista, dae banda de su generale Francisco Franco, de sa tzitade de Madrid. Marcat a fogu sa die fintzas cun sa nàschida de su regime ditatoriale suo de màdrighe fascista. Su cunflitu nche bidiat opostas, a un’ala sas tropas guvernativas cun orientamentu filo-marxista e sustenidoras de sa Repùblica ispagnola e a s’àtera sos natzionalistas anti-marxistas. Sa chistione aiat cundidu totu s’assentu polìticu europeu de tando, ca su generale Franco fiat apogiadu e sustènnidu a craru dae sa Germània de Hitler e dae s’Itàlia de Mussolini. Ammentos reghentes chi diat èssere cosa bona a destinare a s’ismèntigu, ma chi imbetzes sunt in cue cun sa punna pretzisa de nos agiuare a ammentare.

In die de oe | Tenerife 1977: degollu aèreu sena mancu decollu

de Maurìtziu Sale

Tenerife 1977: su momentu de s'imbudada - Deretos laopinion.es

Ìsulas Canàrias, aeroportu de Los Rodeos, 27 de martzu 1977 a sas 17:06:56 oràriu tzentru-europeu. Un’aèreu americanu, Boeing 747 bolu Pan-Am 1736 fiat rodiende subra de sa pista in fatu a un’aèreu olandesu, semper unu Boeing 747, bolu Klm 4805, conca a su giassu de decollu. Ambos pilotas fiant prus chi non cumbintos chi sa pista esseret lìbera. Ma unu no ischiat de s’àteru. Su pilota olandesu, pro una malecumpresa cun sos operadores de sa turre, a cajone paret de sas trasmissiones istorbadas dae su tempus malu e dae unu limbàgiu tècnicu ambìguu penseit chi sa pista esseret bòida, si leeit su bia lìbera e nch’issendeit s’aèreu, a velotzidade màssima conca a su decollu. Ma sa pista non fiat lìbera, in dae in antis bi fiat su Pan-Am. Bi fiat sa nèula e unu muntone de fatores chi non permiteint a su pilota olandesu de istransire su corfu.

Prendas de Sardigna: su Sòrighe de padente

de Maurìtziu Sale

Fotografia manna:deretos Marco Marrosu. Fotografia minore: deretos Ras 

Est noa de sas dies coladas, su 24 de martzu, chi Marco Marrosu, classe 1972, naturalista tataresu espertu de escursiones a logu de monte e de iscalada isportiva, nche nd’apat sejadu unu grustigheddu. Mama e babbu cun sos minoreddos, chi s’ant fatu su nidu in costas de su Monte Oddeu, in su sartu de Durgali. Sende cosa bastante rara, at invitadu totu sos amantiosos  - dae sa pàgina sua de facebook - a non carcare cussas giuras, nessi fintzas a su 20 de maju, cando sos minoreddos ant a èssere a tretu de si mòvere a sa sola, sena s’agiudu e s’amparu de sos mannos. Sunt prendas, ùnicas e de grandu interessu iscientìficu in prus chi no umanu e, si cherimus servare e sarvare, in logu nostru, su chi nos abarrat in contu de natura e de ambiente, diat èssere cosa bona a l’ascurtare.

In die de oe | Melissa, s’inimigu de sa posta eletrònica

de Maurìtziu Sale

Istantànea cun su ligàmene in ue nche fiat cuadu Melissa - Deretos lìberos

Difùndidu su 26 de martzu de su 1999, Melissa, unu macro-virus informàticu, cajoneit dannos pro unu milliardu e treghentos milliones de èuros. A sa segura su virus cun sa difusione prus manna de semper. Nche l’aiat istèrridu su programadore americanu David Smith dende·li su nùmene de una giòvana chi issu istimaiat, ma chi no l’aiat currispostu mai. Lu classificheint comente macro-virus ca fiat iscritu cun unu macro-limbàgiu denumenadu Vba (Visual Basic for Applications), limbàgiu informàticu presente in intro a su programa Microsoft Office, brevetadu dae Bill Gates in su 1988.

In die de oe | Cuba: su Manifestu de José Martí

de Maurìtziu Sale

José Martí - Deretos lìberos

Si nch’andat su tempus e cun issu sa carena. Colat su momentu e cun issu sas acontèssidas. Ma sa memòria nono. Issa subrabivet sempiterna, galana o trista, cun su matessi nuscu, sa matessi vàllia, sa matessi suferèntzia o gosu chi l’ant ingendrada. Fiat su 25 de martzu de su 1895. Una punta de billete marcada a fogu in sos fògios de s’istòria. Sa die, José Martí, publicheit su documentu chi diat àere singiadu su caminu e prantadu sas modinas pro unu pòpulu e pro una terra noos, proclamende s’indipendèntzia cubana e arressende cada distintzione giurìdica intre sas ratzas: su Manifestu de Montecristi. Chimbantachimbe dies a pustis, oto sàbados e oto domìnigas, si nch’andeit conca a s’eternidade suta su fogu ispagnolu in sa Batalla de Dos Riòs. Sa carena nch'est costoida in su Cementerio de Santa Efigènia, in Santiago de Cuba, ma s’ammentu est ispainadu in cada chirru de su mundu. E chie si siat, oe si podet inghenugrare o petzi incurbare sa conca in ue si siat, pro tzelebrare s’idea e sa vida de su grandu pensadore. Vida in ue, paris cun s’amigu corale Màximo Gòmez, si fiant semper ativados, cun totu sa balia de sas ideas issoro, pro nche mantènnere sos Istados unidos de Amèrica in foras dae sa cherta de indipendèntzia cubana. A bisu issoro, su «Goliat de las Américas» comente costumaiant a li nàrrere, nche deviat abarrare in foras. Pro semper. Su 2005, s’Unesco nch’at insertadu totu sa regorta de documentos chi testimòniant s'atividade literària, giornalìstica, rivolutzionària, diplomàtica e biogràfica de José Martí, in s'Elencu de sas Memòrias de su mundu. 

In die de oe | Su disacatu de sos Fossos Ardeatinos

de Maurìtziu Sale

Tziviles, apretados dae sos militares nazistas e fascistas, in ria isetende sa morte, cara a su palatzu de Barberini  Deretos Corriere della sera

Su 24 de martzu de su 1944, setantatrès annos a oe, 335 persones connoscheint sa peus sorte. In die de oe, in Roma, in unu de sos momentos prus rebbestos de sa segunda gherra mundiale, acontesseit su degollu de sos Fossos Ardeatinos. Sa die in antis, su 23 de martzu, in sa carrera de Rasella, a curtzu a sa pratza de Barberini, unu grustu de partigianos de sos Grupos de atzione patriòtica(Gap), nch’ammanieit un’assàchiu dinamitardu pròpiu cantu fiat colende sa colunna de sas SS, ochiende 33 militares tedescos e duos tziviles. Su Cumandu nazista romanu, comente risposta a s’atzione partigiana disinneit de praticare una vindita sena mesura: ochìere 10 italianos pro cada tedescu mortu in sa carrera de Rasella. Su 24 de martzu, a bia de sas cavas de putzulana, genia de arena pro edilìtzia tìpica de cussas giuras, nche tragheint non sos 330 Todeskandidaten (destinados a mòrrere) ebbia, ma in totu 335 tziviles. Seberados a sorte. Nche los ispeddeint a unu in borta. Unu corfu  de pistola peròmine. A cherbeddos.

In die de oe | Paba Frantziscu s’addòbiat cun Beneitu XVI

de Maurìtziu Sale

Bergoglio e Ratzinger - Deretos lìberos

Su 23 de martzu de su 2013, a ora de mesudie, Jorge Bergoglio lassat sa domo de Santa Marta e movet in elicòteru dae Vaticanu conca a Castrum Gandulphi, sa comuna latziale in ue s’agatat sa residèntzia istadiale pontifìtzia. Lu faghet cun una punna pretzisa e particulare comente particulare fiat s’ocasione chi aiat cunsentidu s’eletzione sua: addobiare a Joseph Ratzinger a pustis e a cajone de su Grandu refudu suo. In s’istòria de s’ùnicu Istadu teocràticu reconnotu in su mundu, s’eventu - faeddamus de sa rinùntzia a su ministèriu pedrinu, a sa càrriga duncas de pìscamu romanu - fiat acontèssidu àteras sete bias, leende in cunsideru petzi sos casos in ue b’at proas seguras e tzircustantziadas frunidas dae su Vaticanu. Sas rinùntzias de Clemente, de Pontzianu, de Sirvèriu, de Beneitu IX, de Gregòriu VI, de Tzelestinu V e de Gregòriu XII. Nemos, intre custos pabas renuntziatàrios, aiat però retzidu sa bìsita de su sutzessore suo.

Atentadu de Londra: mortu s'atentadore

de Lisandru Beccu

Deretos: Matt Dunham/AP. Url imàgine

A ora de sas 15.00 de eris, in Westminster, Londra, un'òmine in vetura s'at carcadu suta paritzos pedones ochiende·nde tres. Binti sos fertos. Una bia essidu dae su mezu at istocadu unu politzotu chi fiat in cussos tretos, ma l'ant firmadu àteras bàrdias de seguresa pagos minutos a pustis. A su chi narat su canale britànnicu Channel 4, mancari sa noa non siat ufitziale, paret chi si tratet de Trevor Brooks, prus connotu comente Abu Izzadeen, de orìgine giamaicana. Nàschidu in Inghilterra est s'Imam de Clapton. S'abocadu de Brooks però at decraradu chi s'inditziadu de s'assàchiu nch'est in presone e chi duncas non podet èssere issu s'atentadore. A pàrrere de Scotland Yard sa faina si diat pòdere assotziare a un'atu de terrorismu islàmicu, ma sas indàgines galu non permitint peruna cunfirma. In s'ìnteri sa metropolitana at tancadu e su parlamentu, collocadu a pagos metros dae Westminster, at suspesu sos traballos de sa die.

In die de oe | Morit assassinadu, Ahmed Ismail Yassin

de Maurìtziu Sale

Yassin - Deretos IDF Blog

Sa die de oe nch’est marcada in s’istòria de su cunflitu mediorentale eternu. Su 22 de martzu de su 2004, moriat in Gaza, corfadu dae manu angena, manu israeliana armada, unu de sos fundadores e cabu suo ispirituale, de Hamas, su grupu de liberatzione natzionale islàmica. Òmine carismàticu e realista comente a pagos, Yassin nch’aiat connotu in s’ogru de s’aversàriu un’òdiu istremenadu contra a su pòpulu palestinesu e li giureit una gherra sena làcanas. Pro realizare sa punna sua de liberatzione andeit fintzas contra a s’idea e a s’assentu de Yāser Arafāt, autoridade màssima palestinesa de tando, prèmiu Nobel pro sa paghe in su 1994, prèmiu cumpartzidu cun Peres e Rabin pro su traballu conca a una paghe a ue, però, non sunt cròmpidos mai. In una cunferèntzia de su 1998, Yassin aiat decraradu: «Sa prima parte de su sèculu imbeniente at a connòschere sa derrota de s’entidade sionista e sa nàschida de s’Istadu palestinesu in totu sa terra de Palestina. Su forte no at a abarrare forte pro semper e su dèbile no at a abarrare dèbile pro semper. Sas cosas ant a mudare!» E giai lu semus bidende.

In die de oe | Serrada sa presone de Àlcatraz

de Maurìtziu Sale

Sa presone - Deretos Wikipedia

Àlcatraz est un’ìsula a duos chilòmetros e chentu metros dae sa costa, in sa bàia de San Francisco (Califòrnia, Istados unidos de Amèrica). Leat su nùmene dae unu pugione, sa Sula leucogaster chi bivet in ie a totannu, in ispagnolu pròpiu Àlcatraz. Ma sa fama bi la devet a sa presone de seguràntzia màssima fraigada su mese de austu de su 1934 e serrada pròpiu in die de oe su 1963, ca non cumbeniat prus a la mantènnere aberta pro chistiones de gastu. A gistru a s’ìsula l’aiant postu Sa Roca ca est totu pràighe de granitu e - dae cando fraigheint sa presone - Su Bastione, ca fiat impossìbile a si nche fuire. Bi proeint nessi 36 persones, in 26 ocasiones diferentes, ma a bi reventire bi reventeint petzi una dosina. Sa fua prus famada est sa de su mese de làmpadas de su 1962. Sos frades John e Clarence Anglin e Frank Morris si nche fiant essidos pratichende unu bucu in una pinna de muru cun una cullera furada dae sa mensa, colende·nche dae s’impiantu de aeratzione conca a mare e in fines a nàdigu fintzas a sa costa. Aiant iscritu totu in unu libru detalliadu, cunsinnende·lu anònimu a sa politzia argentina. Pro sos àteros chi s’atriveint non b’at documentatzione istòrica e sa diretzione de sa presone no ammiteit mai sa resèssida de s’evasione issoro. Oe est atratzione turìstica e si bi podet intrare a la visitare comente càpitat in Sardigna cun sa de s’Asinara.

In die de oe | Cumintzat sa gherra in Iraq

de Lisandru Beccu

Sa coalitzione internatzionale, ghiada dae sos Istados Unidos e sustènnida dae Rennu Unidu, Austràlia, Itàlia, Polònia, Peshmerga curdos e Esèrtzitu irachenu nou, invadeit s'Iraq de Saddam Hussein. Fiat su 20 de martzu de su 2003. Fiat dèvida durare pagu, ma sos tempos s'illonghieint e acabbeit petzi in su 2011 cun costos umanos pro nudda indiferentes. In una gherra cunsiderada dae medas comente inùtile (b'at de nos pregontare cale gherra lu siat), Frantza e Germània s'opongeint a su cunflitu giai dae su cumintzu e non bi partetzipeint.

Casteddu-Lazio 0-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Su Casteddu resurtat a nch'acabbare sa partida sena subire gol. Forsis est custa sa noa de oe, bidu chi semus fintzas faeddende de su primu 0-0 de s'istajone. S'iscuadra de Rastelli dae su 21 de cabudanni de su 2016 at semper retzidu gol.

Adiosu Chuck

de Màuru Piredda

Deretos Donal F. Holway

«Grandu tristura annuntziende·bos chi Chuck Berry – maridu istimadu, babbu, giaju e bisaju – s'est rèndidu in domo sua, oe, a s'edade de 90 annos. Mancari incruèschidu de reghente, nch'at coladu sas ùrtimas dies suas inghiriadu dae s'amore de familiares e amigos». Cun pagas rias publicadas in sas retes sotziales, sa famìlia Berry at annuntziadu sa morte de su babbu de su rock and roll. Missourianu de nàschida, conca mala a minore, figiolu artìsticu de Muddy Waters e nonnu de sos Rolling Stones, Chuck nos at frunidu prendas sonoras e finamentas s'imàgine de comente depet èssere un'isteddu de su rock. Chuck Berry, parafrasende a Lennon, fiat, est e at a èssere s'ùnicu sinònimu de rock and roll. Non b'at àteru de annànghere. Prangamus·lu e cuntentemus·nos de àere connotu s'arte sua. Adiosu Chuck.

In die de oe | Irs òcupat Villa Certosa

de Lisandru Beccu

Deretos iRS

Nche brincheint una paja de muros burdos traessende matas de chessa e murta, finas a nche cròmpere a “Villa Certosa”. Unos 150 ativistas de iRS, in die de oe, intreint a sa propiedade de Silvio Berlusconi, in Porto Rotondo. Fiat su 2005. “Cherimus rivendicare sa soberania de sa Sardigna in su territòriu suo” nargeint sos militantes ghiados dae Baìngiu Sale. S'atzione cumintzeit a ora de sas 11 de mangianu e acabbeit a pustis de pagas oras cun s'interventu de sa digos e de un'elicòteru de sos carabineris.

In die de oe | Assàchiu a su museu natzionale de Bardo

de Lisandru Beccu

Deretos Reuters

Su 18 de martzu de su 2015, a ora de mesudie e mesu, tres òmines armados de kalashnikov e de bombas a manu intreint a su museu de Bardo, in Tunisia, e ochieint 22 persones. At a resurtare s'atentadu prus grae in s'istòria de Tùnisi. Duos de sos atentadores morgeint in s'assàchiu, s'àteru imbetzes est galu bandidende. Su museu de Bardo (tzitade a curtzu a sa capitale) est su museu de riferimentu de totu s'istadu nordafricanu. In atividade dae su 1888, est su prus de importu pro su chi pertocat su mundu àrabu e s'Àfrica.

In die de oe | Unu referendum decrarat s'acabbu de s'apartheid

de Lisandru Beccu

In die de oe, cun su 68, 73% s'Àfrica de giosso si pronùntzieit pro s'abolitzione de s'apartheid, su 1992. Una de sas pàginas prus iscurigosas de s'istòria de s'umanidade si tancheit pro semper. Sas riformas aviadas dae su presidente De Klerk, duos annos in antis, agateint s'aprovatzione de sa majoria de sos sudafricanos. Faina curiosa su fatu chi podeint espressare su votu issoro petzi sos de carre bianca. Pro assìstere a sas primas “eletziones multiratziales” de s'istòria de s'Àfrica de giosso tocheit de isetare fintzas a su 1994.

S'Iscòtzia bi torrat a proare cun su referendum

de Lisandru Beccu

Dae inoghe a un'annu e mesu s'Iscòtzia at a torrare a sas urnas pro detzìdere sa permanèntzia sua intro de su Rennu unidu. Est a nàrrere chi, a pustis de bator annos b'at a àere un'àtera votatzione pro s'indipendèntzia. L'at annuntziadu su primu ministru iscotzesu Nicola Sturgeon chi, sa chida chi intrat, at a pedire a su parlamentu chi aprovet su referendum. In su 2014 sa separatzione non resesseit, bincheit su "remain", cun su 55,3 de sas preferèntzias. Custa borta però, a afortire su disìgiu de autodeterminatzione, est sa voluntade populare e istitutzionale de abarrare in s'Unione europea.

Zeru vìrgula: sos chi carràrgiant, ma non càgiant

de Maurìtziu Sale

Sa morte de Sòcrate. Jaques Louis David 1787 (129,5 x 196,2 Servadu in su Moma de Noa York) 

Issos bivent cun sa lusca de mantènnere una creze de primadu inter pares. Bivent die cun die cun s'insuadura de s'elevare a mala bògia subra de sos àteros. E lu faghent publichende pensamentos sugetivos - e lìtzitos, pro caridade - ma faghende·nche·los colare pro veridade ogetiva e universale noa, cunforma a sa chi issos matessi definint betza: sa de totu sos chi imbetzes mantenent unu profilu bàsciu e ùmile, su prus basadu subra de su bonu sentidu, de su connotu istòricu, iscientìficu, ideològicu, reale o materiale chi siat.... Unos cantos libros issoro sunt sa festa de sa negatzione, finas de sas cosas de servare, de costoire, de amparare.

In die de oe | Su disacatu ambientale de s'Amoco Cadiz

de Lisandru Beccu

Resurtat unu de sos peus disacatos ambientales de s'istòria. Sa petroliera Amoco Cadiz si nch'areneit cara a sas costas de sa Bretagna, iscarrighende a mare 230mìgia tonnelladas de petròliu e 3mìgia de gasòliu. Fiat su 16 de martzu de su 1978. Sas cunditziones meteorològicas giogheint unu rolu de importu in s'acontèssida. Si segheit su timone idràulicu e sa nae nche perdeit sa guvernabilidade. Un'eco-sistema intreu morgeit afogadu dae sa marea niedda. Netzessàriu s'agiudu de mìgias de voluntàrios pro innetare sas prajas. Pagos meses a pustis cumintzeit una campagna de boicotàgiu contra a sa Shell, dita a in ue fiat indiritzadu su càrrigu de petròliu. Sa cumpangia olandesa, mancari resurtaret interessada dae su disacatu, no intervengeit in sas operatziones de bonìfica.

In die de oe | Michail Gorbačëv est eletu presidente

de Lisandru Beccu

Su cungressu de sos rapresentantes de su pòpulu de s'Urss elegeit a Michail Sergeevič Gorbačëv comente presidente de s'Unione soviètica. Fiat su 15 de martzu de su 1990. Finas a tando sa funtzione de su cabu de istadu fiat de màdrighe collegiale. In medas si l'ant a ammentare gràtzias a s'emangioma chi tenet in conca. Su polìticu russu est istadu s'ùrtimu segretàriu generale de su Partidu comunista de s'Unione soviètica (Pcus). In su 1990 retzeit fintzas su Nobel pro sa paghe. Custa presidèntzia marcat s'ùrtima banda de sa ghia sua. Un'annu e mesu a pustis s'acabbu de s'Urss. Fuit unu tentativu de corfu de istadu a decretare su disgregamentu de s'istadu sovièticu e sas dimissiones cunsighentes de su presidente.

Assàchiu a s'Idea Lìbera: su 25 in programa una manifestatzione

de Lisandru Beccu

Imàgine FIU

«Amus abertu sa ghenna ca pariat chi b'aeret gente in foras. Fiat pagu prus o mancu mesanote e mesu. Mancu su tempus de iscangiare sa ghenna chi nos ant corfadu cun fustes e cun chintòrgias, sunt intrados a intro e nos ant abertu sa conca. Posca semus resurtados a nche los isuliare a foras. Si nche sunt fuidos, ma tres persones las amus connotas».

Sintassi

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Cando semus in cherta de comunicare, ite si siat a chie si siat, semus fraighende unu testu. Su testu podet èssere orale o iscritu e est unu messàgiu ammaniadu impreende unu còdighe. Ischimus finas chi sos testos non sunt s'ùnicu messàgiu chi nche podimus imbiare a chie si siat. Unu cuadru, un'istàtua, una sinfonia o unu dillu sunt, fintzas issos, mèdios de comunicatzione. Lu sunt fintzas si òperant impreende còdighes diferentes e in campos diferentes dae su de sa limba. Est pro cussu chi a istèrrere unu testu cheret nàrrere a comunicare impreende su còdighe linguìsticu. Bene, custu còdighe tenet unu nùmene e si narat Sintassi.

In die de oe | Sa morte de Giangiacomo Feltrinelli imboligada in su mistèriu

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

L'agateint sena vida in Segrate, a curtzu a una turre elètrica, fiat su 14 de martzu de su 1972. Gangiacomo Feltrinelli, a pàrrere de sos incuirentes, in butzaca teniat unu documentu farsu e cheriat fàghere esplòdere sa turre elètrica. Sa tesi ufitziale non cumbincheit mai sos amigos e sos parentes chi penseint deretu a un'assassìniu de sos servìtzios segretos. S'editore milanesu, chi leeit parte a sa resistèntzia anti-fascista, in su 1954 fundeit sa domo de imprenta Feltrinelli. S'esperièntzia polìtica nche lu giugheit a tènnere raportos turmentados in antis cun su PSI e a pustis cun su PCI. Sos biàgios a Cuba imbetzes li permiteint tèssere raportos bonos cun Fidel Castro. Tengeit fintzas cuntatos cun sa manca indipendentista sarda pro fraigare una “Cuba de su Mediterràneu”, ma s'operatzione non sirioneit.

In die de oe | S'iscoberta de Uranu

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

Tocat de torrare a dae segus de 236 annos. Fuit su 1781 cando William Herschel iscoberreit a Uranu. Pro s'agiuare cun sa chirca, s'astrònomu impreeit fintzas unu telescòpiu. Difatis, su praneta est su primu a èssere iscobertu cun su contributu de sa tecnologia. S'iscientziadu però non reconnoscheit deretu chi su chi fiat abbaidende fiat unu praneta, ma lu catalogheit comente isteddu cun sa coa. Lu numeneit Georgium Sidus, in onore de su Re britànnicu George III. Petzi a pustis s'abbigeit chi fiat unu praneta, ma sas àteras natziones e istados no atzeteint su nùmene. Duncas, dae Georgian Planet mudeit torra nùmene in Uranus. Uranu est su de tres pranetas prus mannos de su sistema solare in òrdine de diàmetru e su de bator cunsiderende sa massa.

Fiorentina-Casteddu 1-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Àteru passu farsu de su Casteddu chi in Frorèntzia perdet in sos minutos de recùperu.

Disafiu echilibradu su de s'Artemio Franchi. Sos sardos de Rastelli poderant bene sa partida e s'ammustrant prontos a cuncambiare sos corfos in atacu. Non mancant sas ocasiones giai in sos primos minutos, ma sas portas abarrant bòidas. Agigu mègius sa Fiorentina in sa prima fratzione de giogu.

In su segundu tempus su giogu istèrile non garantit ispetàculu. Ambas iscuadras parent chi si chèrgiant cuntentare de su parègiu. In sos minutos de recùperu sos ruju-biaitos diant pòdere andare in vantàgiu, ma Barella cara a Tatarusanu faddit su corfu detzisivu. Nd'aprofitat deretu sa Fiorentina unu minutu a pustis cun Kalinis chi, cun sa conca, nche collit su passàgiu traessu de Tello e nche marcat su gol de sa vitòria.

Formatziones

Fiorentina: Tatarusanu, Tomovic (66' Sanchez), Rodriguez, Astori, Chiesa, Borja Valero, Vecino, Tello, Bernardeschi (79' Badelj), Saponara (66' Ilicic), Kalinic.

Allenadore: Paulo Sousa

Casteddu: Rafael, Isla, Pisacane, Bruno Alves, Murru (46' Miangue), Ionita (85' Padoin), Tachtsidis, Dessena, Barella , Borriello, Joao Pedro (73' Sau).

Allenadore: Massimo Rastelli

Gol: 92' Kalinic

#In die de oe | Gandhi ghiat sa martza de su sale

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

Sos dàtzios pro su sale, impostos dae su guvernu britànnicu a totu sos tzitadinos indianos, ingendreint protestas e mùtria mala. Su 12 de martzu de su 1930, in Ìndia, cumintzeit sa martza de su sale. Sa die, mìgias de persones, ghiadas dae Mahatma Gandhi, moveint conca a sas salinas de Dandi pro rivendicare sa propiedade de su sale indianu contra a sas tassas de su Rennu Unidu. A pustis de 24 dies sos manifestantes arribeint a destinatzione e peseint a chelu, in manera simbòlica, unu pùngiu de sale. Sa politzia chircheit in cada manera de arressare s'avantzamentu de sa gente chi, leeit corfos, ma sigheit conca a dae in antis, impuntzada dae s'insingiamentu de su filòsofu indianu.

In die de oe | Si nche morit Pepinu Mereu

de Lisandru Beccu

Non b'at duda, sa situatzione sòtzio-polìtica Pepinu l'aiat e l'at intzertada cun sas rias «...a tantu l'ides, su mundu est gai, a sicut erat non torrat mai...». Versos indiritzados a Giuanne Sulis, mèigu tonaresu e amigu de su poeta. In sa poesia A Nanni Sulis est rapresentada totu sa sotziedade sarda de su 1800. Fotografia de un'ìsula carrargiada dae sos problemas econòmicos e sotziales, comente como, mancari in manera agigu prus lèbia. Su giòvanu tonaresu intreit in cuntatu cun sa sotziedade de sas biddas e de su sartu gràtzias a su tempus chi dedicaiat a sas garas e a sa poesia in generale. Annos chi ant marcadu a fundu sa cussèntzia e sa formatzione de Mereu. Òmine, issu, chi at semper cundennadu sos abusos e sas ingiustìtzias. Annu cun annu si nch'acostieit semper de prus a sos ideales sotzialistas, a sos valores de sa libertade e de s'agualidade. Nde sunt testimòngias sas cantzones suas, versos dedicados a unu mundu chi est mudende a su peus e chi forsis no at a torrare prus che a in antis. Pepinu Mereu si nche morgeit pitzinnu, a 29 annos. Fiat s'11 de martzu de su 1901.

Oe cumintzat sa de 28 giorronadas

de Lisandru Beccu

Movet dae custu sero a sas 20:45 su de 28 turnos de Sèrie A. At a èssere su grandu disafiu intre Juventus e Milan a abèrreres'àidu. Cras, semper a sa matessi ora, at a tocare a su clàssicu Genoa-Sampdoria. Domìniga imbetzes si cumintzat cun Sassuolo-Bologna (12:30) e si sighit a sas 15:00 cun Chievo-Empoli, Fiorentina-Casteddu, Inter-Atalanta, Napoli-Crotone e Pescara-Udinese. A sero b'at a èssere Palermo-Roma e s'incras, a sa matessi ora (20:45), Lazio-Torino.

In die de oe | Simon and Garfunkel registrant “The sound of silence”

de Màuru Piredda

Deretos

Paul Simon e Art Garfunkel la registreint in die de oe, su 1964. “The sounds of silence”, a pustis mudada in “The sound of silence”, fiat a cumintzu una cumpositzione acustica cun ambos cantende e cun una chitarra ebbia, sonada dae Simon. Cantzone impreada pro sa colunna sonora de unas cantas pellìculas (“The graduate”, “Bobby”, “Watchmen”), Simon la soneit in su 2011 in ocasione de su de deghe anniversàrios de sos assàchios de New York. Si narat chi sa cantzone nascheit comente reatzione a s'assassìniu de su presidente Kennedy, ma fuit Garfunkel a acrarire su sentidu de sa compositzione, ingendrada dae sa farta comunicativa de sos òmines. In sas classìficas dae su 1965 (esseit a campu in su mese de cabudanni), nche crompeit a sa prima positzione de sa Billboard Hot 100 a cumintzu de su 1966.

In die de oe | Fùbalu, naschet s'Internazionale Fc

de Màuru Piredda

Sos 44 dissidentes. Deretos lìberos

Su 9 de martzu de su 1908, 44 dirigentes disinneint de si nche mòvere dae su Milan football and cricket club. A cajonare sa partzidura su lìmite a s'arrolamentu de àteros giogadores istràngios impostu dae sa sotziedade ruju-niedda. Nascheit gasi s'Internazionale football club, cun su primu iscudetu duos annos a pustis. Su nùmene lu mudeint in Ambrosiana Inter suta de su fascismu pro more de s'assonàntzia cun sa de tres Internatzionales comunistas. Iscuadra abbonada a sa sèrie màssima de fùbalu (mai retrotzèdida in B), tenet a oe unu palmares chi nche la ponet intre sas prus grandus seletziones de su mundu. Besteint sa màllia nieddu-biaita giogadores de primore de cada chirru: Meazza, Mazzola, Boninsegna, Bergomi, Zenga, Nyers, Angelillo, Suarez, Rumenigge, Klinsmann, Matthäus, Ronaldo, Zanetti. In panchina su magu Herrera, su Trap, Mancini, Mourinho, Benítez e àteros allenadores cun calidades istremenadas. Internatzionale in cada sensu, sa sotziedade est oe de propiedade de sa tzinesa Suning holdings group.

In die de oe | 1917. Sas fèminas russas e sa rivolutzione de freàrgiu

de Màuru Piredda

Pedrugradu, 23 de freàrgiu (8 de martzu) de su 1917

S'8 de martzu in sa Rùssia de su 1917 fiat galu su 23 de freàrgiu pro more de su calendàriu issoro. Ma resurtaiat etotu sa Die internatzionale de sa fèmina. Istracas de sas cunditziones de vida e de traballu, a chèntinas esseint dae sas assembleas cunvocadas pro s'ocasione e moveint conca a sas fàbricas. Cumintzeit gasi sa rivolutzione de freàrgiu. Sa die a pustis dughentamìgia operajas e operajos disinneint de iscioperare pedende paghe a boghes postas e reclamende pane e s'acabbu de sa monarchia. Su zar, malu a bajulare sos acadessimentos e orioladu dae sos isvilupos de sa gherra, ordineit a sos sordados de nch'ispèrdere sos manifestates, ma su regimentu Pavlovsk ispareit contra a sa politzia colende·nche a banda de sa pesada. In sa tzitade renneit su dualismu de poderios cun sa formatzione de sos soviet. Àteras pagas dies e su zar Nikolaj Aleksandrovič Romanov abdicheit.

In die de oe | Roald Amundsen a su Polu Sud, s'annùntziu

de Màuru Piredda

Deretos Keystone/Getty Images

«Oe, bintunu de martzu de su milleotighentossessantoto, deo, Nemo, nche so cròmpidu a su Polu Sud a su de norantunu grados e pigo possessu de custu tretu de su globu, de ses una parte de sos continentes connòschidos». Sa fantasia a Jules Verne no li mancheit iscriende Bintimìgia legas in suta de sos mares. Ma non tardeint a bi cròmpere a beru: petzi barantatres annos a pustis, su 14 de nadale, sa bandera bi la pongeit s'esploradore norvegesu Roald Amundsen. In die de oe, su 1912, s'annùntziu ufitziale. S'ispeditzione de Amundsen non fiat s'ùnica. Sa matessi punna la teniat s'inglesu Robert Falcon Scott chi però, antitzipadu dae s'aversàriu, tardeit de unu mese e, torrende a domo, si rendeit in caminu in pare cun sos òmines suos, abbratzadu dae su fritu antàrticu mortale. S'isfortzu de ambos sos òmines l'ant isculpidu in su nùmene de sa base permanente de chirca (sa Amundsen-Scott South Pole Station) fraigada in su 1958 e gestida dae sos Iua. Pro s'impreu patzìficu de sas resursas de su continente astradu Argentina, Austràlia, Bèlgiu, Frantza, Giapone, Istados unidos, Norvègia, Rennu unidu, Sud Àfrica, Tzile, Unione soviètica e Zelanda Noa firmeint, in su 1959, su Tratadu antàrticu.

In die de oe | Naschet Michelangelo. Su virus 517 annos a pustis

de Màuru Piredda

Url imàgine

In die de oe, Michelangelo nche colat a s'istòria duas bias. Su grandu artista toscanu (pintore, iscultore, architetu e finamentas poeta), nascheit su 1475. Figura de primu pranu de su de 15 sèculos, in sa vida sua realizeit unas cantas òperas maistras comente a sa Capella sistina, sa Cùpola de Santu Pedru, su David e sa Pietà. Carchi sèculu a pustis, su 4 de freàrgiu de su 1991, in Austràlia, iscobereint unu virus informàticu chi cada 6 de martzu deviat infetare sos sistemas Ms-Dos de sos elaboradores. A cajone de cussa data lu peseint a s'artista dende·li su nùmene de Michelangelo. Non b'at datos chi inditent su logu de iscritura de su virus, forsis arribaiat dae Taiwan.

Casteddu-Inter 1-5 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu

Sos sardos proant a si cunfrontare cun s'Inter sena s'istropiare. Sos milanesos apartenent a su grupu de sas iscuadras chi istant mègius. Sa vitòria de su girone de andada est petzi un'ammentu.

In die de oe | Isciòperos de su '43, cumintzat sa Resistèntzia italiana

de Màuru Piredda

«E poi quando è l'ora – canteint sos Stormy six – depongono gli arnesi, comincia il primo sciopero nelle fabbriche torinesi». Su chimbe de martzu de su 1943, in Mirafiori, sa sirena de sas 10 de mangianu non soneit comente a sas àteras dies. Aiat dèpidu annuntziare s'isciòperu operaju. Un'isciòperu contra a sa gherra, contra a su fascismu e contra a su fàmene cajonadu dae su capitale bestidu a nieddu. Non soneit, sa sirena, ca sa diretzione de sa Fiat disinneit de nche l'istudare in manera premidia, una bia retzida s'iscobiadura. Ma, nointamen su mudìmene («più forte il silenzio di mille lavoratori») e sa militarizatzione de sas fàbricas, su manutentore comunista Leo Lanfranco deit su singiale a sos cumpàngios suos chi, deretu, si pongeint a manos in bratzos. «E corre qua e là un ragazzo a dar la voce si ferma un'altra fabbrica, altre braccia vanno in croce». Luego àteras tzitades sigheint s'esempru tinghende a ruju su mese de martzu. Gasi cumintzeit sa Resistèntzia italiana, in sa Torinu operaja mai sutamissa de su totu. E gasi cumintzeit s'acabbu de su fascismu, cun sa burghesia custrinta, in giru de pagos meses, a nch'apartare a Mussolini.

In die de oe | Sos Beatles «prus famados de Cristos»

de Màuru Piredda

Deretos D. McEnery/Rex/Shutterstock. Url imàgine

«No l'isco si su cristianèsimu at a durare prus de su rock'n'roll». Duda manna, sa de John Winston Lennon, publicada in die de oe dae su giornale London Evening Standard. Fiat su 1966 e sa fama de sos bator de Liverpool fiat semper prus manna. Su discu essidu a coa de su 1965, “Rubber Soul”, regolleit cunsensos mannos addurende in sas classìficas e in sos coros de sos amantiosos issoro. Sa furriada istilìstica (prus marcada in “Revolver”, essidu s'annu a pustis) no aiat ingendradu reatziones malas e nemos, duncas, pariat a tretu de li pòdere parare su pee a John, Paul, George e Ringo. Nemmancu su maistru de linna nazarenu. «Semus prus famados de Cristos», nargeit John. E mai l'aeret naradu! Sas polèmicas, naturale, non mancheint e, pagas dies a pustis de sa essida de “Revolver”, Lennon deveit agatare carchi faeddu pro las menguare: «Si aere naradu – gasi in Chicago – chi sa televisione fiat prus famada de Gesùs, pro seguru no aia dadu perunu infadu. Non so contra a Deus, contra a Cristos o contra a sa religione». Faeddos sintzeros? Podet èssere. De su restu, issu, unu mundu sena religione («and no religions too») si l'imaginaiat ebbia. Semper e cando sa popularidade de su grupu la dìamus pòdere bìdere finamentas tràmite sa classìfica chi Rolling Stone publicheit in su 2003. Intre sos 500 discos mègius, “Rubber Soul” (1965) nche l'agatamus in sa de chimbe positziones; “Revolver” (1966) in sa tres; “Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band” (1967) in sa prima. Curiosidade: Gesùs deviat cumpàrrere in sa cobertina de “Sgt. Pepper” in pare cun Marx, Crowley, Einstein e àteros. Ma a pustis disinneint chi nono.

In die de oe | Su tratadu de Brest-Litovsk intre Rùssia e Germània

de Màuru Piredda

Sa prima pàgina de su tratadu. Deretos lìberos

«Pane, paghe e terra», nargeint sos bolscevicos in su 1917. Faeddos determinantes pro sa conchista de sos operajos e de sos massajos a su programa rivolutzionàriu. «Proponimus, deretu, a totu sos pòpulos belligerantes e a sos guvernos issoro, su cumintzu de sas tratativas pro una paghe giusta e democràtica», decreteit su segundu cungressu de sos soviet a pustis de sa conchista de su poderiu. Prima gherra mundiale e rivolutzione russa fiant, duncas, duos eventos ligados a pare. Ma a sa paghe giusta e democràtica non bi crompeint, ca su tratadu de Brest Litovsk, firmadu su 1918 in die de oe, marcheit una vitòria de sos impèrios tzentrales in su fronte orientale nointamen sa derrota generale issoro.

In die de oe | 1956, s'indipendèntzia de su Marocu dae sa Frantza

de Màuru Piredda

Istiqlal, su partidu natzionalista, nascheit in su 1944. Ma a sa soberania in terra issoro, sos marochnos bi crompeint in su 1956, in die de oe. Si narat chi su protzessu retzeit duas castas de agiudu. Una direta, est a nàrrere sa pressione de sos Istados unidos e de sa Grandu Bretagna; una indireta, est a nàrrere sas resistèntzias prus chi no atzudas de sos pòpulos algerinu e indotzinesu. Sa Frantza, pro custos motivos, comintzeit a negotziare fintzas a su reconnòschimentu de s'indipendèntzia. In s'iscrannu reale nche setzeint a Mohammed V (como su nebode, Mohammed VI). Chie no at conchistadu s'indipendèntzia est imbetzes su Sahara otzidentale (pro s'Onu est unu “territòriu no autònomu”): galu sena solutzione sa cuntierra intre su Marocu e su Fronte Polisario.

In die de oe | Essit a campu “The dark side of the moon”

de Màuru Piredda

Registradu in sos istùdios londinesos de carrera de Abbey, intre s'istiu de su 1972 e s'ierru de s'annu a pustis, “The dark side of the moon” esseit in die de oe. Su de oto discos de sos Pink Floyd abarrat comente una de sas mègius òperas prog-rock de s'istòria de sa mùsica: 10 cantzones chi, sighende sa puntina de su giradiscos, parent duas ebbia; 10 cantzones iscritas a inghìriu de sas problemàticas interiores de s'òmine e de sos etzessos de sa sotziedade capitalista; 10 cantzones chi difundent pretzisione sonora analògica (impreeint sa matessi bobina de unu registradore a 16 pistas); 10 cantzones chi abarreint pro 741 chidas in sa classìfca de Billboard. Roger Waters, David Gilmour, Richard Wright e Nick Mason comintzeint a sonare sas primas versiones peri sos palcos dae su 1972, perfetzionende·las a pustis. Istrumentatzione rock, sintetizadores, melodias magistrales e coro meda. Su matessi chi, cun sas pulsatziones suas, aberit (Speak to me) e serrat (Eclipse) s'òpera maistra de su grupu.