Sa repùblica noa de Catalugna

de Maurìtziu Sale

In sa Repùblica noa – finas si galu no ufitziale – de Catalugna, Repùblica partzida in duos, ant bintu sos indipendentistas (majoria assoluta 47,5% e 70 sègios), ma su primu partidu est Ciudadanos, unu corpus unionista fintzas a su Dna, in manos a s’abogadu Inés Arrimadas (43,4% e 52 sègios). S’iscudidura, pagu cosa a nàrrere sa veridade, nche la collit Ada Colau, sìndigu de Bartzellona, cun in pessu 8 sègios.

Erdogan rispondet a Trump cun un'ambasciada turca in Gerusalemme

de Lisandru Beccu

Su sèberu de Donald Trump nche tramudare s'ambasciada americana a Gerusalemme, reconnoschende·la de facto comente capitale de Israele, at ingendradu tensiones e mùtrias malas in totu su mundu de s'oriente mesanu. Fintzas s'Onu voteit contra a su sèberu atuadu dae sos Istados Unidos.

In custas dies a achicare su fogu b'at pensadu Erdogan. Su presidente turcu at annuntziadu chi «Si Deus cheret, dae inoghe a pagas dies, amus a abèrrere s'ambasciada nostra in Gerusalemme Est». Est làdinu su riferimentu a sa voluntade de reconnoschimentu de sa Palestina promòvida dae s'Organizatzione de sa cooperatzione islàmica. A acontzare su su càrrigu, però, est intervènnidu fintzas su Ministru de sos Afares èsteros, Mevlut Cavusoglu narende chi sa Turchia at a abèrrere s'ambasciada in Gerusalemme petzi cando su mundu at a àere reconnotu s'istadu palestinesu.

“Hallelujah”, essida a campu sa versione sarda de Nicola di Bànari

de Màuru Piredda 

Imàgine pigada dae Youtube

Podet èssere chi su bonu de nois l’apat connota interpretada dae Jeff Buckley, su cantautore chi nos lasseit binti annos a como abbratzende·si sas abbas de su riu Wolf, in Memphis. “Halleluja” de Leonard Cohen como faeddat in sardu gràtzias a s’adatamentu de Lisandru Carta, est a nàrrere Nicola di Bànari. La podimus iscurtare in sas prataformas Youtube e Deezer. Lisandru, cun boghe funduda subra de un’arpègiu de chiterra e unos cantos tzìrrios de violinu (sonadu dae Pepinu Anfossi), giogat cun sa guarnissa aprontada dae s’artista canadesu pro b'insertare sos meledos suos in limba nostra. Tocat a l’iscurtare.

Poliomielite belle ispèrdida

de Lisandru Beccu

Sa noa de sas dies coladas, difùndida dae s'Organizatzione mundiale de sa salude, cundit su mundu de sa meighina de entusiasmu mannu. Su virus de sa poliomielite dae inoghe a pagos annos no at a esìstere prus gràtzias a sos vatzinos. In totu su mundu, in su 2017, a su mese de santugaine b'aiat 12 casos de maladia: 5 in Pàchistan e 7 in Afgànistan. «Podimus cumintzare a festare – at naradu su diretore de su programa pro s'eliminatzione de sa poliomielite Chris Maher, agiunghende chi – dae como in susu devimus dare su màssimu pro nch'ispèrdere sa maladia de su totu». Sa gherra contra a su virus cumintzeit in sos annos '50, cando si difundeint sos primos vatzinos e sas campagnas de preventzione. Si totu at a andare bene, sa poliomielite at a isparèssere in pagu tempus e at a resurtare sa de tres a pustis de pigota e peste bùula.

Puddu, Muroni e Sedda: aberturas e ammissiones conca a sas regionales

de Màuru Piredda 

Baddu a l’ischire cantos sunt sos Màriu Puddu de Sardigna. Su chi ischimus est chi bi nd’at duos chi sunt prus Màriu Puddu de sos àteros. Unu at bortadu – in limbas tres – sa Costitutzione provisòria de sa Repùblica sarda (e in prus de sos àteros Puddu podet àere a su nessi una “h”). Un’àteru, che a unu dantzadore de sos (chimbe) isteddos, at postu in birbìllios duos òmines ativos in su campu polìticu etnoregionalista: sa ghia de Sardos e su presidente de su Pds. Ite at naradu su Màriu Puddu grillinu?

Luego su domìniu .srd

de Lisandru Beccu

Cun sa deliberatzione de su 13 de nadale sa Regione cunfirmat s'impinnu suo pro sa còmpora e sa gestione de su domìniu internet de primu livellu genèricu .srd. Cun unu disponimentu de 20mìgia èuros pro ativare s'iter, sa Sardigna at a tènnere unu riferimentu virtuale chi l'at a identificare in totu su mundu. At a crèschere, duncas, s'imàgine de s'ìsula in foras de sas làcanas traditzionales e cun issa totu su patrimòniu ambientale, culturale e linguìsticu.

Sa conduta in tempus de oe

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

Forsis a calicunu no nde l'importat nudda de sos sitos sotziales, de  comente si diant dèvere impreare o de comente siat mègius, a bias, a no los impreare pro nudda. Forsis emmo e forsis nono. B'at però, in intro a custa forma noa de comunicatzione, una funtzione de grandu importàntzia  umana: su cuntatu cun persones chi non connoschimus. In intro a Facebook, pro nàrrere, b'at còdighes (in messàgios o istados) in ue a bias no at sensu perunu a intervènnere, mescamente si s'argumentu pesadu no est cosa chi nos pertocat. Non si podet àere unu pàrrere pro cada cosa. 

A bortas, semper pro esèmpiu, nos paret chi calicunu siat narende tontesas o issolòrios chi no nche los brincat caddu. Ma est petzi un’impressione nostra ca imbetzes, a pustis, meledende·bi, nos abbigiamus chi est comunichende cun unu còdighe chi nois non connoschimus e chi mancari est connotu petzi dae unu grustu minore de amigos suos virtuales.  Unu grustu  in ue issu b’est dae meda e at àpidu tempus pro lu praticare, su còdighe. E at àpidu manera pro nche nde sejare àteros internos, pro los impreare e a pustis pro los amparare puru. Nois, mintzendende·nos·nche a mesu, non faghimus àteru chi no a nch’isòrvere custa armonia, istorbende·los de badas, sena motivu perunu.  Non connoschimus su còdighe e a bias mancu nos nd'importat. 

Nos importat, duncas, a lis dare infadu ebbia, barighende·nche su rispetu e corfende sa dignidade.  Pro nàrrere, cando allegamus de su tempus chi dêt bènnere, cun amigos o parentes, no est chi nos importet de su tempus, bonu o malu chi siat. Nos interessat a allegare cun calicunu chi in cussu momentu potzat cumpartzire su còdighe nostru de cuntatu: su tempus.  Lu faghimus pro nche pesare dae mesu sas muridinas, pro nch'iscagiare s'àstragu e pro nche colare, podet èssere, a chistiones de vàllia. In càmbiu, su de intervènnere sena resone est a las fraigare cussas muridinas e unas cantas bortas fintzas a si nche cuare in palas pro iscùdere a s'isfaddida. Semper e cando, Facebook o mancu, cadaunu est semper a tempus pro s'istaret in tretos suos. Sena duda peruna.

Eletziones italianas e autodeterminatzione. “Potere al popolo” pro s’atuatzione prena de sa Costitutzione

de Màuru Piredda

“Potere al popolo” naschet su 18 de santandria a pustis de s’annullamentu de s’assemblea cunvocada dae Anna Falcone e Tomaso Montanari. Sos de su tzentru sotziale napoletanu “Je so’ pazzo” (un’ex Opg ocupadu) ant disinnadu, tando, de s’auto-rapresentare movende conca a una coalitzione a manca de su Pd. Sa de tres, pro como, si contamus “Liberi e uguali” de Pietro Grasso (cun in intro Mdp, Sinistra italiana e Possibile) e “Per una sinistra rivoluzionaria”. In pare cun “Je so’ pazzo” b’agatamus finamentas a Sinistra anticapitalista e Rifondazione comunista.

Eletziones italianas e autodeterminatzione natzionale. Su primu messàgiu crompet dae manca

de Màuru Piredda

«Una lista internazionalista, chi si pighet s'interessu generale de su movimentu operaju internatzionale, in foras de (e contra a) cada forma di sovranismu; chi gherret pro sos deretos de autodeterminatzione de cada natzionalidade oprimida; chi punnet a sa prospetiva de s'unificatzione de s'Europa pro mèdiu de una federatzione de istados sotzialistas». Est su chi narant su Pcl (Partidu comunista de sos traballadores) e Scr (Sinistra, classe, rivolutzione), formatziones de màdrighe trotskista chi ant presentadu, pagas dies a oe, sa lista issoro pro sas eletziones polìticas italianas imbenientes. Semper chi regollant sas 50mìgia firmas prevìdidas dae sa lege eletorale.

Una bandera cale si siat?

de Màuru Piredda

«Cussa no est una bandera nazista! Birgongiade·bos·nde!». Emmo, l’ant iscritu in italianu ebbia pro èssere modestos, ca si nono, connoschidores comente sunt de s’istòria e de sa cultura germànica, lu diant àere iscritu finamentas in tedescu. Brullas a banda, su bonu de sos anticomunistas (ca non si las aorrant sas ingiùrgias contra a sas “erìghinas”), cumpartzidores de cummentos seriales («Le pensioni...», «Le case popolari...», «Ha fatto anche cose buone...», «E allora le foibe?»), ant àpidu s’ocasione issoro pro connòschere unu detàlliu de s’istòria (no, non semus faeddende de sas càmeras a gas mentovadas dae Jean Marie Le Pen). Como, pro seguru, ant a ischire finamentas chi sa Prùssia non fiat un’apendìtziu de sa Rùssia. E si sa cosa sighit ant a ischire finamentas chi s’isvàstica fiat unu sìmbulu indù, chi su fàsciu litòriu de màdrighe romana l’impreaiant sos movimentos progressistas e gasi sighende. Un’ocasione istòrica s’in casu diant dèvere fotografare àteras banderas in logos chi cajonant notitziabilidade. Un’ocasione noa pro si pesare a boghes contra a sas “fake news” a pustis de s’impreu de sas chi sunt fartosas e farsas contra a àteros cristianos. In sa fotografia unos cantos istimadores de su kaiser Friedrich Wilhelm Viktor Albrecht von Hohenzollern.