 |
| Istantànea cun su ligàmene in ue nche fiat cuadu Melissa - Deretos lìberos |
Difùndidu su 26 de martzu de su 1999, Melissa, unu macro-virus informàticu, cajoneit dannos pro unu milliardu e treghentos milliones de èuros. A sa segura su virus cun sa difusione prus manna de semper. Nche l’aiat istèrridu su programadore americanu David Smith dende·li su nùmene de una giòvana chi issu istimaiat, ma chi no l’aiat currispostu mai. Lu classificheint comente macro-virus ca fiat iscritu cun unu macro-limbàgiu denumenadu Vba (Visual Basic for Applications), limbàgiu informàticu presente in intro a su programa Microsoft Office, brevetadu dae Bill Gates in su 1988.
Sos prus corfados dae Melissa fiant sos sistemas operativos Microsoft Windows 95, Windows 98 e Windows NT chi nch’aerent tentu installadu s’aplicativu chi fìamus mentovende: Microsoft Office. Su virus nche crompiat a “domo” de su destinatàriu comente ligàmene de posta eletrònica denumenadu “List.Doc”de màdrighe pornogràfica. Bastaiat a bi colare in subra cun su puntadore, fintzas sena l’abèrrere e su virus, a sa sola, nch’imbiaiat su matessi messàgiu cun su ligàmene infetu, a totu sos indiritzos presentes in sa rubrica de sa vìtima. E gasi sighende, cun totu sos àteros poberitos. In prus arressaiat cale si siat atividade in atu o giai servada in su discu tèteru, ammaniada cun sos aplicativos de Office.
Est a nàrrere chi, cale si siat documentu de iscritura o de càrculu o de imàgine, nche fiat pèrdidu pro semper. In su 2002 cundenneint su programadore chi l’aiat imbentadu e difùndidu a 20 meses de presone, a una santzione de 5mìgia dòllaros e a 100 oras in sos servìtzios sotziales. In prus de su vetu pro 20 annos a impreare in privadu cale si siat tipu de mezu informàticu. Est a nàrrere fintzas telefoneddos, carculadores elementares etc etc. Dae tando e galu oe, est chircadore de virus e àteras putènias, pro contu de s’istadu in sa sede de sa Federal Bureau of Investigation (Fbi).
