 |
| Fotografia manna:deretos Marco Marrosu. Fotografia minore: deretos Ras |
Est noa de sas dies coladas, su 24 de martzu, chi Marco Marrosu, classe 1972, naturalista tataresu espertu de escursiones a logu de monte e de iscalada isportiva, nche nd’apat sejadu unu grustigheddu. Mama e babbu cun sos minoreddos, chi s’ant fatu su nidu in costas de su Monte Oddeu, in su sartu de Durgali. Sende cosa bastante rara, at invitadu totu sos amantiosos - dae sa pàgina sua de facebook - a non carcare cussas giuras, nessi fintzas a su 20 de maju, cando sos minoreddos ant a èssere a tretu de si mòvere a sa sola, sena s’agiudu e s’amparu de sos mannos. Sunt prendas, ùnicas e de grandu interessu iscientìficu in prus chi no umanu e, si cherimus servare e sarvare, in logu nostru, su chi nos abarrat in contu de natura e de ambiente, diat èssere cosa bona a l’ascurtare.
Su sòrighe de padente est una criaduredda minuda chi nche crompet, in edade, a pagu prus de 25 tzentìmetros de longària, cun totu sa coa. S’orìgine zoo-geogràfica sua est Paleàrtica, diat èssere Europa, Àsia e su nord de s’Àfrica, una de sas eco-partes in ue ant partzidu su sistema biològicu terrestre. Sa presèntzia sua in Sardigna nos nche torrat a su Pleistotzene, rugrende su ponte sardu-corsu-toscanu. In colore de ruìngiu, mescradu a biancu e a nieddu, tenet ogros maduros cunforma a sa mannària de sa conca e unu bruncu puntudu cun nares in colore de rosa. Andende est curiosu ca non caminat, ma isghelat semper a brincos prus o mancu longos cunforma a sa presse. Animale raru e in arriscu de estintzione, est amparadu, in prus chi non dae sa lege italiana e regionale sarda, dae sa Cunventzione internatzionale de Berna (lege 503/1981, allegadu III).
Su sòrighe de padente est una criaduredda minuda chi nche crompet, in edade, a pagu prus de 25 tzentìmetros de longària, cun totu sa coa. S’orìgine zoo-geogràfica sua est Paleàrtica, diat èssere Europa, Àsia e su nord de s’Àfrica, una de sas eco-partes in ue ant partzidu su sistema biològicu terrestre. Sa presèntzia sua in Sardigna nos nche torrat a su Pleistotzene, rugrende su ponte sardu-corsu-toscanu. In colore de ruìngiu, mescradu a biancu e a nieddu, tenet ogros maduros cunforma a sa mannària de sa conca e unu bruncu puntudu cun nares in colore de rosa. Andende est curiosu ca non caminat, ma isghelat semper a brincos prus o mancu longos cunforma a sa presse. Animale raru e in arriscu de estintzione, est amparadu, in prus chi non dae sa lege italiana e regionale sarda, dae sa Cunventzione internatzionale de Berna (lege 503/1981, allegadu III).
Sos inimigos naturales suos sunt s’astore leporàrgiu e su margiane, ma su peus est a sa segura s’òmine derruende·nche·li s’habitat, siat tallende in cherta de linna, siat ponende a fogu su padente. Acontesset de nd’addobiare unos cantos esemplares, mesches perrichende dae pala in sedda peri sos montigros de su sartu.
Eliomys quercinus sardus
Phylum: Chordata
Classe: Mammalia
Òrdine: Rodentia
Famìlia: Myoxidae
Nùmene sardu: Sòrighe de padente; Topi de mata; Topi de sonnu; Sorigheàlzu
Eliomys quercinus sardus
Phylum: Chordata
Classe: Mammalia
Òrdine: Rodentia
Famìlia: Myoxidae
Nùmene sardu: Sòrighe de padente; Topi de mata; Topi de sonnu; Sorigheàlzu
