de Màuru Piredda
Istiqlal, su partidu natzionalista, nascheit
in su 1944. Ma a sa soberania in terra issoro, sos marochnos bi
crompeint in su 1956, in die de oe. Si narat chi su protzessu retzeit
duas castas de agiudu. Una direta, est a nàrrere sa pressione de sos
Istados unidos e de sa Grandu Bretagna; una indireta, est a nàrrere sas
resistèntzias prus chi no atzudas de sos pòpulos algerinu e indotzinesu.
Sa Frantza, pro custos motivos, comintzeit a negotziare fintzas a su
reconnòschimentu de s'indipendèntzia. In s'iscrannu reale nche setzeint a
Mohammed V (como su nebode, Mohammed VI). Chie no at conchistadu
s'indipendèntzia est imbetzes su Sahara otzidentale (pro s'Onu est unu
“territòriu no autònomu”): galu sena solutzione sa cuntierra intre su
Marocu e su Fronte Polisario.
