Sas rivolutziones burghesas de su 1848,
mègius connotas comente beranu de sos pòpulos, punneint a bortulare
s'ordinamentu polìticu nàschidu a pustis de su Cungressu de Vienna
(1814). Disìgios de libertade natzionale e de giustìtzia sotziale si
nch'inserteint in unu cuntestu de crisi econòmica ammaniende totu sas
cunditziones pro una pesada generale contra a sa Restauratzione. Sa
Repùblica romana chi nascheit s'annu a pustis, in die de oe, fuit unu de
sos resurtos de custu beranu. «Su pabadu – custu su primu artìculu de
su decretu fundamentale – est decàidu de facto e de jure dae su guvernu
temporale de s'Istadu romanu». Pio IX si nche fueit a Gaeta in antis de
tando (su 24 de santandria de su '48) e, a pustis de s'instauratzione de
sa repùblica parlamentare, sa diretzione polìtica l'afideint a sa trìbide Mazzini, Saffi e Armellini. A ghiare s'atzione reformadora de su guvernu nou, bi fiant sas ideas democràticas.
Est pretzisu a s'ammentare su sufràgiu universale, s'abolitzione de sa
pena de morte, sa libertade de cultu. A Pio IX li deint garantzias
mannas, ma su paba-re cheriat torrare pro si torrare a sètzere su tronu. E bi resesseit gràtzias a s'agiudu de sa Frantza de Napoléon
III. Sas
trupas bonapartistas intreint a Roma su 3 de trìulas. Pio
IX, torradu a sa tzitade su 12 de abrile de su '50, nche catzeit sa
Costitutzione, torreit in possa sa pena capitale e s'isulamentu de sos
ebreos. A terra finamentas s'istàtua de Giordano Bruno. Restauratzione.
Torra.
