 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
Bintoto
beranos in presone. Su preju chi pagheit cumpàngiu Madiba, pro sa
batalla sua e de sos frades nadios contra a s'apartheid. Classe 1918,
s'annestreit a reberdia dae cando fiat minore: refudeit unu cojuiu
cumbinadu dae sa tribù sua e si nche fueit conca a Johannesburg. Ma sa
gherra sua contra a su ratzismu de su guvernu comintzeit sende
istudente: in su 1942 pigheit parte a su Cungressu natzionale africanu,
s'Anc. In sos annos '50 animeit sa campagna de resistèntzia e
s'assemblea populare chi adoteit sa Carta de sas libertades. Paris cun
Oliver Tambo, cumpàngiu de una vida, abergeit un'istùdiu legale in ue
s'assistèntzia a sos nieddos, rutos a su talaranu de sa “giustìtzia”
bianca, fiat in donu o belle. A pustis de sa morte de unos cantos
manifestantes in Sharpeville, in su 1960, Madiba e cumpàngios disinneint
de pigare sas armas. Cumandante de sa “Lantza de sa natzione”, est a
nàrrere su bratzu militare de s'Anc, ghieit unos cantos sabotàgios (sa
gherrìllia fiat petzi pranificada). Acusadu de nch'àere barigadu sas
làcanas de su paisu sena passaportu (in cherta de sustennu peri sas
àteras natziones africanas) e de àere intzitadu sos traballadores a
iscioperare, l'impresoneint dende·li s'ergàstolu in unu segundu
protzessu. Unu primu addòviu cun s'inimigu, su presidente Pieter Willem
Botha, in su 1989. Sa repressione non podiat èssere galu de giudu. Ma
finamentas su mundu fiat ponende·si bestires noos: cun s'acabbu de su
“sotzialismu reale”, su perìgulu ruju atribuidu a sa resistèntzia Anc,
non fiat prus prioritàriu pro su guvernu de Pretòria. In su 1990,
Frederi De Klerk disinneit de l'illiberare. In die de oe. Mandela, sa
die a pustis, torreit a tastare sa libertade.
