 |
| Deretos lìberos |
A minores, sètzidos cara a sa tziminera, non fiat ispantu a nos agatare paris cun sos mannos manigende unu traste curiosu a forma de boteddu chi pariat puntu in un’ispidu. A intro nche ghetaiant cando òrgiu, cando fasolu pitzudu e mescamente cafè galu birdes, pro los intostare o, mègius, pro los turrare e donare·lis cussa cunsistèntzia tracheddaitza pro los pòdere mòlere e impreare in prus de una manera. Su prus pro los infùndere a pustis o pro nche los pònnere pròpiu a modde in abba caente (infusione) e otènnere gasi unu tzicu de brou saboridu e nuscosu. O pòddine de cumassare e suìghere pro nde fàghere alimentu a trassa de cocone o modditzosu pro ismùrgiu o gustu protèicu e vitamìnicu.
Subra de sa bràsia la faghiant a oras intreas cun s’andalitorra a manu manca e a manu dereta fintzas a nche bogare su chiu turradu e deretu a mòlere. Pro custu udreddu, cada bidda tenet sa manera sua de lu numenare. In unos cantos giassos est frunillu o frunìgliu o grunìgliu o trunillu, totu nùmenes leados dae s’ispagnolu hornillo e chi posca ant sighidu àndalas diferentes cun su tempus e cun s’impreu. In àteros est turradore, turracafè, brujagafè, aturradore, chi protzedent semper dae Ispagna in ue est torrador e chi posca s’ant leadu cadaunu s’evolutzione sua, sèculu cun sèculu.
Ambas raighinas ispagnolas protzedent a sa segura dae su latinu FÒ-RNUS o FÙR-NUS, faeddu chi benit dae su gregu THER-MÒS (gr. ϑερμός) chi cheret nàrrere Caente o Buddidu, cunforma a sa temperadura pagu o prus arta. Como non s’impreant belle prus e belle in neddue: nen su faeddu, nen s’udreddu. Ma, sende chi serbiat pro turrare non cafè ebbia, ma fintzas òrgiu, fasolu, lentìgia e àteru laore, oe podimus impreare su faeddu Turradore pro nche lis colare s’erèntzia a sos minores de como. Semper cun s’isperu chi sa limba nostra crescat, si modernizet e chi no li torret contu a unu ditzu chi costumant a mentovare in chirros de Logudoro e atribuidu a baddu cale monarca de su tempus coladu: «Cando fui Re agattaia su turradore, como chi so Imperadore, nen caffè nen turradore».
Subra de sa bràsia la faghiant a oras intreas cun s’andalitorra a manu manca e a manu dereta fintzas a nche bogare su chiu turradu e deretu a mòlere. Pro custu udreddu, cada bidda tenet sa manera sua de lu numenare. In unos cantos giassos est frunillu o frunìgliu o grunìgliu o trunillu, totu nùmenes leados dae s’ispagnolu hornillo e chi posca ant sighidu àndalas diferentes cun su tempus e cun s’impreu. In àteros est turradore, turracafè, brujagafè, aturradore, chi protzedent semper dae Ispagna in ue est torrador e chi posca s’ant leadu cadaunu s’evolutzione sua, sèculu cun sèculu.
Ambas raighinas ispagnolas protzedent a sa segura dae su latinu FÒ-RNUS o FÙR-NUS, faeddu chi benit dae su gregu THER-MÒS (gr. ϑερμός) chi cheret nàrrere Caente o Buddidu, cunforma a sa temperadura pagu o prus arta. Como non s’impreant belle prus e belle in neddue: nen su faeddu, nen s’udreddu. Ma, sende chi serbiat pro turrare non cafè ebbia, ma fintzas òrgiu, fasolu, lentìgia e àteru laore, oe podimus impreare su faeddu Turradore pro nche lis colare s’erèntzia a sos minores de como. Semper cun s’isperu chi sa limba nostra crescat, si modernizet e chi no li torret contu a unu ditzu chi costumant a mentovare in chirros de Logudoro e atribuidu a baddu cale monarca de su tempus coladu: «Cando fui Re agattaia su turradore, como chi so Imperadore, nen caffè nen turradore».
