Brexit, Frexit, Europa a duas velotzidades.
Faeddos chi in pagos podiant prevìdere 25 annos a oe, cando 12 paisos de
sa chi tando fiat sa Comunidade econòmica europea, firmeint su Tratadu
de Maastricht. Bèlgiu, Danimarca, Frantza, Germània, Grètzia,
Lussemburgu, Irlanda, Ispagna, Itàlia, Paisos bàscios, Portugallu e Rennu unidu dissinneint,
duncas, de andare prus addae de sas punnas santzidas cun sos tratados
pretzedentes. Gasi, nascheit s'Unione
europea, cun unu ruolu prus mannu de su Parlamentu e cun àmbitos noos de
cooperatzione. Oe sunt 28 sos istados membros. In prus de sos dòighi
giai mentovados si b'annangheint manu manu Àustria, Finlàndia e Isvètzia
(1995); Estònia, Islovàchia, Islovènia, Letònia, Lituània, Malta,
Polònia, Repùblica Tzega, Tzipru e Ungheria (2004); Bulgaria e Romania
(2007); Croàtzia (2013). A pustis de su Tratadu de Maastricht sos
istados ratificheint su de Amsterdam (1997), su de Nitza (2001) e su de
Lisbona (2007). Petzi 19 sunt sos istados cun sa moneta comuna: in foras
de s'èuro-zona b'agatamus sa Bulgaria (lev), sa Croàtzia (kuna), sa
Danimarca (corona), s'Isvètzia (corona), sa Polònia (złoty), su Rennu
unidu (isterlina), sa Repùblica tzega (corona), sa Romania (leu) e
s'Ungheria (fiorinu). A pustis de sa Brexit, su Rennu unidu est a proa a
si nch'essire dae sa Ue. Un'acontèssida chi at mustradu a su mundu sas contradditziones de custa Unione.
