Sa frùtora e s'ortalìtzia tenent colores vàrios ca cuntenent sustàntzias particulares: sos pigmentos. Casta de elementos genèticos naturales chi lis donant como unu e como un'àteru colore. Ma sos colores de pùmora e birdura non sunt infinidos. In totu sunt chimbe. Su biancu, su birde, su grogu-arantzu, su ruju e su biatu-purpurinu. E sas isfumaduras issoro sunt cajone de aprètziu, difatis sa mesa in ue bi sunt tenet un'assentu prus galanu, apetitosu in prus chi no ordinadu. S'aparèntzia, però, fintzas si est de importu mannu, est petzi una intre sas atziones positivas cajonadas dae sos pigmentos.
Pighemus, pro nàrrere, sa tomata. Un'alimentu agradèssidu, sustantziosu e finas baratu, chi si prestat a un'infinidade de cumbinatziones alimentares. Lu podimus mandigare cruu, a insalada o lu podimus mòlere e fàghere a bagna coghende·lu pro cundire sos macarrones, sos culurgiones e finas àtera genia de pasta sica. Si bi podet aprontare finas pratos rafinados, elaborende e afinighende sa cotura e sa cumbinatzione cun àteras ervas aromàticas.
Ma, a banda s'impreu gastronòmicu chi est semper ligadu a sos gustos de cadaunu, b'at de nàrrere chi su pigmentu chi s'agatat in intro a sa tomata, su licopene, non servit petzi a li dare su colore ruju, ma tenet efetos benèficos pro sa salude.
Su colore ruju-grogu tìpicu de unos cantos vegetales, protzedet dae sos carotenòides, una casta particulare de elementos genèticos chi, in prus chi non su colore, cunditzionant, in sa frùtura e in s'ortalìtzia, unas cantas propiedades anti-ossidantes. Sos carotenòides difatis - e su licopene a primu - tenent su podere de menguare, a bias de nch'istesiare de su totu, sos radicales lìberos. Genia de òssidos, a rodeu in su sàmbene, chi creant istorbu a sa carena in generale. A s'aparadu càrdiu-tzirculatòriu e nerviosu in particulare, fartende s'assentu e sa risposta de sos mùsculos a sos inditos de su cherbeddu e menguende su livellu de s'atentu in pessones sugetas a rechinta laborale estrema o chi tenent una cunduta de vida sutaposta a subra-càrrigos de istrachidùdine.
Su licopene, presente in cantidade manna in sa tomata, leat su nùmene pròpiu dae su nùmene sientìficu de sa tomata: solanum lycopersycum. A diferèntzia de sos àteros carotenòides, chi nche perdent sas calidades issoro coghende, su licopene las servat fintzas si est sutapostu a temperaduras artas. Antzis si podet nàrrere chi cun sa cotura las creschet, afortende·las e las ponet a disponimentu de s'istòmagu a tales chi sa carena nche nde potzat assùmere cantu prus.
In sa tomata non b'est petzi su licopene, ma finas una sèrie de elementos nutritivos de primore. Àteros carotenòides, sa vitamina C (o àtzidu ascòrbicu), sas fibras, su potàssiu. Duncas, resumende, sa tomata est pagu traballosa a ismaltire, tenet podere anti-ossidante, amparat sa flora batèrica de s'istentina impedumende s'assorbimentu de sustàntzias tòssicas. Dat benefìtzios pro sa pressione de su sàmbene, pro sas artèrias, contra a sos càrculos renales e mènguat s'arriscu de osteoporosi mescamente in sas fèminas. In prus, su licopene, nch'istèsiat s'arriscu de neoplasias tumorales malignas a càrrigu de s'aparadu gastro-intestinale. A totu custos prejos nche nde podimus agiùnghere un'àteru, comunu a totu sos vegetales: una cantidade mìnima de grassos e de calorias in generale.
