 |
| Deretos altsantiri.gr URL imàgine |
Su sidis de giustìtzia imponet cunsideru. Anàlisi de cale si siat fatu nche potzat giùghere a sa veridade. Sa novidade in sas ùrtimas oras est una lìtera anònima chi elencat elementos giai connotos, iscumproados. E unos cantos particulares disconnotos a su pùblicu, ma giai in manos a sa giustìtzia italiana. Cunforma a s’òrdine de sa missiva anònima amus:
•Su secuestru. Ordimingiadu e ordinadu dae su generale Khaled Shalabi, cabu de sa Politzia criminale e de su Dipartimentu investigativu de Giza. Su matessi ufitziale cundennadu pro torturas e chi decrareit su farsu contraighende·si. Pro issu in antis fiat intzidente istradale, posca delitu de màdrighe omosessuale.
•Cuarteri de su terrore. In sa caserma de Giza, a Giulio nche li toddent sos documentos, su telefoneddu in pare cun sos deretos tziviles e cale si siat alenu de rebellia, pistende·lu. Corfos infertos in cada manera e cun cada aina tennerent a disponimentu . No otenende perunu resurtadu , su ministru de s’internu Magdy Abdel Ghaffar, òrdinat a nche lu tramudare a Nasr City, a una sede de sa seguràntzia natzionale. Inoghe est lassadu in manos de Mohamed Sharawy, grandu connoschidore de sas peus tècnicas de tortura e inoghe, semper cun s’òrdine de Ghaffar, cumintzant sas ùrtimas oras de sa vida de Regeni. Ma Giulio no allegat. Non bi reventint a nche li tirare nudda si no àteras suferèntzias e fertas de cada genia.
•Manu militari. Tando Ghaffar disinnat a nche colare sa cumpetèntzia a su consigieri de su Presidente, su generale Ahmad Jamal ad-Din, chi de acordu cun Al Sisi, nch’ammàniat su trasferimentu de su giornalista a una sede de sos Servìtzios segretos militares, semper in Nasr city, pro lu porrogare cun tècnicas prus cunformes e persuasivas. Sa violèntzia subra de una carena giai martoriada creschet. In unu mènguant sas fortzas de Giulio, oramai rèndidu e leende conca a sa morte. Unos cantos particulares rebestos in sa lìtera anònima cunfirmant fintzas datos in manos a sa giustìtzia italiana. Datos disconnotos a su pùblicu ca galu non los aiant cunsignados a s’imprenta: sas tagiadas fundudas cajonadas dae una bajoneta e sas brusiaduras de sigareta in tzugru e in origras
•Su frigorìferu. A pustis mortu, si leghet galu in sa lìtera, nche l’ant tramudadu a intro de unu frigorìferu industriale in s'ospidale militare de Kobri al Qubba, in s’ìnteri chi disinnarent ite nde fàghere de una carena oramai sena vida.
•Addòviu pro su disinnu finale. Istende a su chi narat s’anònimu, ite nde fàghere lu detzident in un’addòviu intre Al Sisi, Ghaffar, Mohamed Sharawy, Ahmad Jamal ad-Din e Fayza Abu al Naja, su cabu de gabinete de sa Presidèntzia e consigiera pro sa seguràntzia natzionale. Addòviu organizadu pròpiu cando fiat crompende a Egitu su ministru Guidi, in su Càiru pròpiu pro otènnere noas pro s’isparèssida de Giulio Regeni . In sa sètzida anòmala paret chi apant leadu – istende semper a su chi narat s’anònimu – su disinnu de nche fàghere colare sa cosa comente chi esseret istadu unu delitu de fura de màdrighe omosessuale. E disinnant duncas a nche ghetare su corpus a una cuneta, a pustis de nche l’àere tòddidu cartzones e mudandas. Sa carena,dae s’ospidale, nche la carrigheint a subra de un’ambulàntzia militare iscortada dae unos cantos agentes de sos servìtzios segretos militares e, in intro de note, la lasseint in su chirru de su caminu Càiru-Alessàndria.
Luisi Manconi, presidente de sa Commissione istraordinària pro s'amparu e sa promotzione de sos deretos umanos, intervistadu in Rai Ràdiu1 at chistionadu, intre àteras cosas meda, de una incongruèntzia. A bisu suo non est nen lògicu, nen coerente chi Al Sisi apat cunvocadu e leadu parte a un’addòviu, in ue bi fiant totu sas càrrigas polìticas prus artas, pro disinnare ite nde fàghere de sa carena de Giulio. Manconi sustenet chi «unu chi est capatzu de dare òrdines comente a sos chi at dadu issu a sos servìtzios segretos militares e tziviles, non tèngiat bisòngiu de nch’ammaniare una cunferèntzia pro disinnare ite nde fàghere de unu mortu. In prus, istende a comente sunt sas cosas in Egitu, non diat àere dèvidu promìtere nudda a su guvernu italianu in tèrmines de collaboratzione. Ma diat àere dèvidu petzi balangiare tempus».
E posca, riferende·si a totu sos analistas improvisados, professionistas o diletantes, chi a dolu mannu impestant die cun die s’imprenta e sas retes sotziales ispainende teorias chi pintant a Regeni comente a un’ispia, cun devìtzia de particulares imbentados, cun malintragna intelletuale in donu, malafide benenosa e sena peruna autorevolesa o vàllia, at agiuntu: «Prudèntzia. Astenide·bos, seis petzi imbelende una chistione chi diat dèvere èssere oramai crara in sas mentes de s’opinione pùblica. Giulio Regeni non fiat un’ispia. Non b’at perunu elementu giuditziale o istrutòriu chi lu cunfirmet o chi lu potzat avallare. Prudèntzia, duncas e rispetu in antis de nch’ammaniare custa creze de ipòtesis o teorias. E firmade·bos a meledare subra de su fatu chi Giulio, mancu suta sas torturas prus rebestas at allegadu. Rendende·si a una morte lenta e orrorosa prus chi non traìghere sos cumpàngios de su sindacadu in ue fiat collaborende e istudiende sos critèrios de un’esistèntzia dignitosa in intro a su mundu de su traballu egitzianu. Una cosa chi non fiat fàtzile pro nemos. E non bos nch’ismentigheis chi s’Itàlia, rispetu a s’Egitu, est in una positzione de fortza. Fortza sustènnida dae una democratzia e dae unu gradu de tzivilidade superiore cunforma a s’egitziana. Nche devimus e nche devides essire dae su cumplessu de inferioridade chi pesat petzi fumu e ranchidore subra de unu fatu chi nemos at a pòdere prus contraìghere. Repito prudèntzia e rispetu isetende chi s’acaret sa veridade e chi sa lughe sua potzat illeniare su dolore de una mama, de unu babbu, de una natzione intrea».
