 |
• Su fenòmenu
Parent a beru muschistos o bermeddos bolende·nos cara a cara e si movent in pare cun s'ogru. Sunt semper in cue, fissos che micro-pupas e non si nche podent istrajare. Si narant corpus mòbile vitreale e sunt proteinas. Cumparent comente marinende in su bòidu ma nche sunt aposentados bene in su corpus bìdrinu de s'ogru. A banda de intro. Est unu sìntomu chi afrigit pagu prus o mancu su 70% de sos òmines e de sas fèminas in edade. Est a nàrrere intre sos 45 e sos 55 annos. A bias parent farfarùgia, a bias bermeddos e sunt semper a fainu in dae in antis de sa mirada nostra. In intro de su campu visivu e aumentant in nùmeru o mènguant, cunforma a sas cunditziones de sa lughe e mescamente si in dae in antis giughimus un'isfundu paris. In colore uniforme.
Su corpus bìdrinu est una sustàntzia modde e translùghida che gheladina e leat parte a su 80% de s'istrutura oculare. Su cristallinu est un'elementu trasparente de s'ogru chi paret una lente bi-cunvessa, positzionada a probe de s'ìride, intre s'aposentu frontale de s'ogru e su corpus bìdrinu. Est mantesu bene firmu in su logu suo dae unu sistema de suspensione chi si narat apparadu zonulare de Zinn, dae su nùmene de su sientziadu tedescu chi l'at iscobertu a primu. Est imboligadu in unu fògiu sutile chi tenet su nùmene de membrana dialìtica ca permit a sas sustàntzias nutritìtzias de nche colare pro mantènnere sanu e ativu su cristallinu.
Sa lughe intrende a s'ogru dae sa pipia, a pustis de nch'àere coladu su cristallinu nche devet barigare finas su corpus bìdrinu pro nche cròmpere a sa rètina e a su nèrviu òticu chi sunt sistemados in sa banda de palas de s'ogru. Sa gheladina de su corpus bìdrinu est su prus formada dae abba (su 99%), ma fintzas dae àteras sustàntzias comente a sas proteinas e a àteras molèculas chi - collende·si a pare - podent formare ammassos fibrosos: pròpiu sos muschitos e sos bermeddos chi fìamus mentovende a printzìpiu. Sos ammassos devennent visìbiles cando l'impèdumant su coladòrgiu a sa lughe. Cando l'arressant duncas, projetende s'umbra issoro contra a sa rètina, s'òrganu chi mudat sa lughe in singiales elètricos, imbiende·bi·nche·los a su cherbeddu.
Pro sòlitu no istorbant sa mirada, ma si a bias diant crèschere comente nùmeru o mannària impedumende sa visuale normale, tocat a bi lu sinnalare a s'oculista. In sa peus de sas ipòtesis pro nch'isòrvere s'infadu ocurret a nch'eliminare sas sustàntzias protèicas cun un'interventu micro-chirùrgicu connotu comente vitrectomia. Una faina chirùrgica chi tenet comente punna ùnica sa de nche catzare su corpus bìdrinu in ue nche sunt sas partigheddas protèicas e in càmbiu suo a imprantare materiale bio-cumpatìbile, pro sòlitu unu gas inerte.
