02/01/16

Ankara. Trampa de Erdogan, sa Turchia tenet bisòngiu de una presidèntzia atzuda comente a sa de Hitler

de Maurìtziu Sale

Deretos Carlos Henrique Latuff URL imàgine

Sa Turchia de Recep Tayyp Erdogan comente a sa Germània de Hitler? Su cunfrontu est nàschidu peri sos mermeddos de su presidente turcu matessi. L’at fatu sutalineende s'importu chi tenent unos cantos elementos de sas riformas costitutzionales turcas, galu de aprovare, chi sunt punnende a una super-presidèntzia. «In unu sistema marcadu dae s'unidade» - at naradu eris Erdogan, in pessu torrende dae s'Aràbia saudita, negotziende cun sos giornalistas - «su presidentzialismu podet andare prus chi non bene. Diat èssere perfetu.B'at unos cantos esempros in totu su mundu e fintzas in s'istòria. Pompiemus a su de sa Germània de Hitler. Pro nàrrere».

S'imprenta internatzionale non si nche l'at fata colare suta-cambas sa trampa noa e, pagu prus o mancu in totue, dae Londra a New York, dae Parigi a Roma, dae Mosca a Lisbona sos giornales l'ant dadu audìtziu. Posca b'at àpidu finas unu tzinnu a su fatu chi Erdogan s'esseret torradu a pensare e chi, afidende·si a su New York Times, apat decraradu chi su pensu suo esseret istadu istortu e interpretadu male dae sos giornalistas presentes in s'addòbiu.

Est su chi pagu prus o mancu decrareit Nethanyau cando si nch'esseit cun unu pensu simigiante in su cungressu annuale sionista de su 2015. Est pagu prus o mancu su mètodu chi fintzas Berlusconi costumaiat a impreare cando sas trampas suas pagu dèghidas nche ghetaiant sos furros de sa cussèntzia internatzionale. Totu cosas giai intesas. Una forma mentis prus chi non difùndida in otzidente e chi como  - istende a su chi si leghet -  est pighende·si su logu finas in oriente.

S'otzidente, cando cheret agatare sas resones pro sos sèberos polìticos, pro sas acontèssidas bèllicas orientales e medio-orientales, costumat a afirmare chi sunt paisos sena istòria. Chi no ant connotu e galu non connoschent sos grandu cunflitos chi imbetzes ant marcadu a fogu s'otzidente bortende·lu a sàbiu e tzivilizadu. Oe in die però, pagu prus o mancu in totue, est torrende in limbas su nùmene de Hitler. Dae Israele, a sa Turchia, a sa Germània matessi. Sunt argumentos chi sa gazeta at giai pesadu (inoghe e inoghe).

Netanyahu nargeit chi Hitler non cheriat sa disaura de sos ebreos, ma petzi a nche los catzare. In Germània ant dadu su nulla obsta pro s'imprenta noa de su Mein Kampf. E como Erdogan nât chi sa Turchia tenet bisòngiu de una forma de presidentzialismu che a sa tedesca de Hitler. At a èssere duncas custa, sa deriva chi est leende su mundu intreu? Cosas chi ponent su fritu petzi a las lèghere.