 |
| Deretos Ufìtziu imprenta Quirinale. Url imàgine |
Nât chi Matarella at fatu un'arresonu «a tesu dae su politichesu».
Podimus lèghere custu giudìtziu belle in totue. Ma ite chèrgiat nàrrere
est chistione de dibata. Su limbàgiu polìticu est mudadu dae tempus e, a
su presente, sa neo-limba de Renzi est dende un'atzellerada grae a sa
comunicatzione istitutzionale, atzellerada chi andat a manu tenta cun sa
punna de "reformare" sa repùblica. In manera diferente dae Renzi, est a
nàrrere in manera prus modde, Mattarella at chistionadu de cosas chi sa
gente connoschet: «Istasero dia bòlere dedicare custos minutos a is dificultades printzipales e a is isperas printzipales de sa vida de cada die». «Arresonu galanu - gasi Renzi cuntentu mannu - e deretu a su coro de is italianos. Gràtzias presidente». Ma de ite at chistionadu Mattarella?
De traballu, in antis de totu. «S'ocupatzione est torrada a crèschere», ma «su traballu mancat galu a su bonu de is giòvanos nostros» chi «non podent programmare su venidore issoro cun sa serenidade netzessària». A su matessi tempus Mattarella at naradu chi nch'est a faca «a is barantennes e chimbantennes chi su traballu dd'ant pèrdidu e pigant matana a nd'agatare àteru». In contu de disegualidades Mattarella at mentovadu is diferèntzias intre nord e sud Itàlia («sena una crèschida de su meridione su paisu intreu at a abarrare in segus») e s'evasione fiscale («ismesende·dda s'ant a pòdere creare 300mìgia postos de traballu»).
Ma,
a pustis de àere chistionadu de terrorismu, Mattarella nch'est intradu
finamentas in is coros de Matteo Salvini (Lega Nord) e de Giorgia Meloni
(Fratelli d'Italia) in contu de immigratzione: «Serbint règulas
comunas pro dislindare chie fuet dae gherras o persecutziones e tenet,
duncas, su deretu de asilu, e àteros migrantes chi bolent, imbetzes,
re-impatriados, semper assegurende·ddi unu tratamentu dignu». A unire terrorismu e immigratzione custu passàgiu:
«Is comunidades istràngias in Itàlia sunt cramadas a collaborare cun is
istitutziones contra a is preigadores de òdiu e contra a is chi
pràticant violèntzia».
Ma, torrende a su politichesu, ite
diat pòdere èssere? Diat pòdere èssere sa chistione de is reformas
istitutzionales chi, pro Renzi e ministros, non podent èssere
impeigadas? Diat pòdere èssere sa chistione de is pensiones chi divenint
bisos pro is traballadores mannos custrintos a sighire a traballare
lassende·nche is giòvanos in foras? Diat pòdere èssere sa chistione de
una polìtica serente a su printzìpiu de sa progressividade de is
impostas, semper ausente? Diat pòdere èssere sa chistione de is
missiones militares chi faghent crèschere su fenòmenu migratòriu? Diat
pòdere èssere sa chistione de is cajones chi che giughent a sa gana
pòpulos intreos custringhende·ddos a sa fua? Diat pòdere èssere sa
chistione de is preigadores de òdiu de domo nostra bene lintos dae unu
giornalismu oportunista?
Pregontas de comintzu de annu.
