Sas protestas de sos istudiantes, in sos annos sessanta, abergeint sas ghennas a unos cantos movimentos extra-parlamentares in totu s'Europa. In Germània, su 14 de maju de su 1970, nascheit sa Rote Armee Fraktion, connota mègius comente Raf. Su grupu armadu de manca e de màdrighe marxista-leninista lu fundeint Andreas Baader, Ulrike Meinhof, Gudrun Ensslin e Horst Mahler. Sos atentados fiant indiritzados a sa Repùblica federale e a sos òrganos de seguresa: politzia e esèrtzitu. S'atzione prus rebesta issoro fuit sa de su secuestru e morte imbeniente de Hanns-Martin Schleyer, presidente de sa confindùstria tedesca e ex membru de su Partidu nazista. In sos annos in fatu sa Raf tengeit cuntatos fintzas cun organizatziones de sos àteros istados comente Action directe (Frantza) e Brigate rosse (Itàlia). S'atividade de su grupu acabbeit in su 1998 cun una lìtera imbiada a un'agentzia de imprenta: «Belle 28 annos a oe, su 14 de maju de su 1970, fiat naschende sa Raf cun un'atzione de liberatzione. Oe acabbamus custu progetu. Sa gherrilla urbana in sa forma de sa Raf, como, apartenet a s'istòria».
