 |
| Deretos lìberos URL imàgine |
S’idea nascheit su 1925, ma a la varare la vareint petzi su mese de freàrgiu de su 1931, in die de oe. Pro chie istimat su mare, sa galania, ma fintzas sas trampas suas, non b’at mègius palestra e est cunsiderada cun grandu deretu un’òpera màstrina. Unu monumentu dislocante càrrigu de ammaju e de poesia. Fintzas si s’impreu suo est pro annestru de sordados e duncas finalizadu a sa gherra. Longa 101 metros, totu in foras, bompressu incruidu; larga 15 metros e chimbantasès, piscat 7 metros e trinta; s’àrbore de maistra nche crompet a 34 metros e barantasete. Sa propulsione bi l’assegurant: 26 velas in tela de Olona, est a nàrrere cànapa, bambaghe e linu grezos e tenent un’ispessore chi vàriat dae duos a bator millìmetros; duos motores cun 12 tzilindros a nàfata, de 1850 caaddos peròmine; unu motore elètricu cun prus de 2mìgia caaddos e duos generadores elètricos cun 8 tzilindros a nàfata de 1033 caaddos cadaunu. Nùmeros de importu, ma pretzisos a dae chi sa nae nche devet tragare peri sos otzèanos prus de 4mìgia tonnelladas a càrrigu prenu. In prus de sos materiales pro impreu fitianu, sunt 16 sos ufitziales, 70 sos sutaufitziales e pagu prus o mancu 200 persones intre marineris e allievos. Una curiosidade: su Còdighe de sa navigatzione previdit - in mare abertu - semper sa pretzedèntzia pro sos transatlànticos, cunforma a sas àteras imbarcatziones. Ma pro sa Vespucci b’at una dèroga. A norma de lege, cando unu transatlànticu addòbiat sa Vespucci, nche morit sos motores, rinùntziat a sa pretzedèntzia e li torrat sos onores sonende tres bias sa sirena. At a èssere petzi una règula, ma a una nae che a cussa, si no àteru pro s’edade, li meresset cale si siat grangeu.
